30 de gener de 2007

GENT DE FLIX AL GOVERN (2a part)

Avui a les cinc de la tarda s'ha visualitzat una segona part, ara més territorial, on els polítics de Flix accedeixen a nous càrrecs de responsabilitat, ja sigui Xavier Vega (ERC) a Cultura de les Terres de l'Ebre, en Carles Vega (ERC) a Acció Social i Ciutadania de Lleida, i en l'acte d'avui Antoni Sabaté (PSC) com a nou coordinador d'Acció Territorial a les Terres de l'Ebre. Aquella fàbrica de polítics de la que es parlà a nivell mediàtic en la configuració del primer tripartit continua endavant accedint a nous càrrecs del nou govern de la Generalitat.
L'acte d'avui, com es veu en la fotografia adjunta, té un significat força especial. La presidència del conseller Nadal, qui ha parlar com a portaveu del Govern, fent un discurs carregat de pedagogia, la significació de Lluís Salvador com a Delegat del Govern, acompanyat per l'alcalde de Tortosa Joan Sabaté, ha donat a l'acte una imatge renovada de l'allò que preten del nou Govern de la Generalitat, en les formes i en el contingut. El marc del Palau Abaria de Tortosa ha facilitat l'escenificació d'un acte de nomenament que sens dubte prestigia la política. Ara el que cal es desitjar bon treball i força encerts als protagonistes.

27 de gener de 2007

DESCARRILAMENT. I en van...?

El descarrilament d'un tren de mercaderies aquesta matinada a l'estació de Flix ha obligat a tallar la circulació ferroviària un altre cop en les dues direccions. L'accident va tenir lloc passades les dues de la matinada de divendres a dissabte per motius encara no coneguts. el tren transportava carbó i el formaven una locomotora i dos vagons. A la una del migdia s'ha restablert per una sola via la circulació. Un altre cop i en van... ?
Fa tot just una setmana es va produir un descarrilament impactant en sortir del túnel de l'estació, aquesta passada nit s'ha tornat a produir al mateix lloc. Aquesta vegada la informació de RENFE o ADIF ha estat nul.la, com alcalde me n'he assabentat per la premsa. En posar-me en contacte amb l'estació, se m'ha dit que no podien parlar i que m'havia d'adreçar a un telefon d'incidències de Barcelona, he telefonat diverses vegades, cap resposta!!. M'he posat en contacte amb el subdelegat del govern a Tarragona, en Josep Ma Abelló, i li he manifestat la meva preocupació per la manca d'informació i per la evident manca de manteniment en que es troba la xarxa ferroviària. Haurem de començar a demanar explicacións de l'estat de la xarxa i exigir, si s'escau, el motiu dels accidents, que s' inverteixi en el manteniment i el servei que tenim al territori.
(fotografia.l'estació de Flix a principis del s.XX)

26 de gener de 2007

MALET I LES BRUIXES DE FLIX

"Penjades per bruixes i metzineres". És una exposició del Museu d'Història de Catalunya que descobreix la dimensió de la cacera de bruixes al país i a tot Europa. Per primer una exposició permet tenir una visió més àmplia, més nacional, del que va ser la cacera de bruixes al país. No hi ha dades exactes, però la xifra va superar les 400 víctimes. La majoria eren dones grans, pobres, analfabetes i vivien soles.
L'exposició fa una especial atenció a un morisc de Flix, contemporani de Perot de Vilanova, en Joan Malet. Les cròniques locals ens situen al 14 de maig de l'any 1548. Nou dones foren acusades de bruixes malèfiques per un morisc anomenat Joan Malet, “lo qual per experiència se veu las coneix i té noticia de aquelles”. Foren conduides davant l’inquisidor general a Barcelona i sentenciades el 7 d’octubre. Segurament d'aquesta època prové el conegut carreró de les Bruixes, del carrer les Tendes.
Malet, que es feia dir “mestre” –que deia entendre en descobrir bruixes i metzineres-, gràcies a un sisè sentit, es presentà més tard a Reus oferint els seus serveis. A canvi d’una bona suma de diners va passar examen tots els veïns de la vila. Sembla que entre les reusenques trobà diverses bruixes.
De Joan Malet se sap que es convertí, com es diu a l'exposició, en un CAÇADOR DE BRUIXES.... Es va fer molt popular als pobles de les comarques meridionals (Tortosa, Tarragona, Reus, Montblanc, Valls i Sitges), on el reclamaven a canvi de sumes importants de diners. Al temible Malet li van anar molt bé les coses (la butxaca) fins que va gosar acusar de bruixes dones d'una certa posició elevada. La Inquisició el va arrestar, curiosament el va jutjar per bruixot i el va acabar cremant a la foguera. D'aquest personatge sinistre es té un informe de l’inquisidor del Tribunal de Catalunya, Don Diego Sarmiento, tramés a la Suprema de Madrid l’octubre del 1548. AHN, ll 736, fol 119r-119v. A l'esmentat escrit es diu que era de Flix, de la diòcesi de Tortosa.

24 de gener de 2007

FLIXANCOS:ELS GUIU DE NIMES




Matí ple d'emocions en participar a l'exposició "Guerrilleros", les soldats oubliés, inici de l'homenatge que la ciutat de Nimes han organitzat per recordar amb gratitut tots aquells republicans espanyols i catalans que lluitaren des de la guerrilla (el maquis) contra el nazisme durant la Segona Guerra Mundial, i alhora orgullós de la família Guiu, els flixancos de Nimes:
D'Antonio Guiu Biosca (1911-1964) i el seu germà Guillermo, militants del PSUC, que després de lluitar a la Batalla de l'Ebre s'exiliaren amb la muller d'Antonio, Benita Bagés Masip i el petit Vladimir. Passant regugiats pel camps d'Argelés sur Mer i Yonne, arribant a Saint Felix Pallieres (Gard). Antonio i el seu germà iniciaren el maquis des de Tolosa sota el comandament de Cristino Garcia, participant com a acció maqui més destacada a la batalla de la Madeleine, destruint una columna mazi de 2000 homes. La seva dona Benita mentrestant seria detinguda i torturada per la milicia de Lasalle. Tots estan condecorats per la Creu de Guerra amb estrella d'argent francesa. Més tard participarien en l'ocupació maqui de la Vall d'Aran. Amb dos fills, Vladimir i en Joan, nat aquest a Nimes, es convertiran amb els anys amb unes de les families il.lustres de la seva ciutat d'adopció. El petit Vladimir amb els anys es convertí en un destacat dirigent del PCF, havent estat trenta anys membre de l'Ajuntament de Nimes.
Al parlament davant d'un auditori de més de dues-centes persones no m'he estat de dir que mentres a França se'ls està homenatjant sota el nom de Soldats Oblidats, a casa seva tenim un deure històric, se'ls deu un reconeixement, juntament amb tota la gent de l'exili, sota el nom de Ciutadans Oblidats.

21 de gener de 2007

NIMES: Les soldats oubliés.

El proper dimecres la Amicale des Anciens Guérilleros presenta la inauguració de l' Exposició "Guerrilleros, els soldats oblidats".
He rebut la invitació com alcalde de Flix: "La Falep du Gard, l'Amicale des Anciens Guerrilleros, seraient honorées de
votre presence lors de l'inauguration de l'exposition, le mercredi 24 janvier 2007 à 11 h, à l'Agora, 2 impasse Jean Macé à Nîmes".
Ens hem de felicitar: Devoir de Mémoire, és la reflexió i alhora iniciativa que la Ligue de l'enseignement, federation du Gard et de l'Amicale han organitzat, dues generacions han hagut de passar per a que aquells exiliats republicans de casa nostra com els germans GUIU, que fugiren a França i que organitzaren la guerrilla i resistència francesa contra la invasió nazi, rebin un reconeixement, un homenatge trasmés a les famílies, fills, net i nebots ara tant gardoises (de Le Gard) com flixanques.

RUTA CARLINA




Dissabte 20 de gener, ruta literaria "Hivern de Tigre" d'Andreu Carranza, inici per Flix, visitant el Pas de Barca i el castell carlí, després Mora d'Ebre visitant el Castell i la ruta urbana fins la casa dels Montagut, dinar a Miravet on s'acaba la jornada visitant el seu castell, que per la seva importància es mereix una entrada especial.
Els castells de Flix i de Móra d'Ebre, tenen una història comuna amb tot el seu sentit durant la tercera guerra carlina, el de Flix per la part carlista i el de Móra per la part lliberal.
El lliberal Salvador Algueró, el moro de Móra, personifica la defensa aferrisssada del seu castell i davant els frustrats atacs carlistes.
2 de maig del 1874. Des de Móra el liberal Salvador Algueró, fa una ràpida acció a Flix, “En 2 de mayo salió del castillo a las 10 de la noche con un barco y un cañon con objeto de atacar el fuerte de la Noria de Flix, llevando a sus ordenes 125 voluntarios y cinco artilleros... en esta ocasión se apoderaron de 5 barcos que los carlistas tenían para el servicio del Ebro, los cuales ha conducido a Mora.”
L'any 1876, un cop finalitzada la guerra se li atorgà el grau de tinent coronel a Salvador Algueró, reconeguent-se també amb el grau de capità a Salvador Algueró Pedret i a Josep Solé Costa.
Per part dels carlistes de Flix recordar a dos dirigents i tots dos capellans, en Josep Agramunt, el capellà de Flix, i el veterà sacerdot guerriller de la primera carlinada, el capità Antoni Díaz, així com l'ex-diputat a corts carlí Antonio Oriol. :
"El Febrer de 1875. El castell de Móra d’Ebre és atacat durant quatre dies seguits pels carlins dirigits pel capellans Díaz i Agramunt i els dirigents Oriol i Mañero".

(Fofografies: de grup al Castell de Flix, castell de Móra a principis del s. XX i accés actual al castell).

18 de gener de 2007

DESCARRILAMENT


El descarrilament d'un vagó d'un tren de mercaderies, concrètament de carbó, talla la via a Flix, davant per davant de l'estació:
Segons informen dels del Servei d'Emergències de la Regió de les Terres de l'Ebre, a les 11.50h d'aquest matí, els tres últims vagons d'un tren de mercaderies, que feia la línia Tarragona-Saragossa, ha descarrilat a la mateixa estació de Flix, sense que l'incident però hagi provocat ferits ni danys materials.Amb tot, la via del tren roman tallada a l'espera que els tècnics de la companyia ferroviària Renfe, retirin els vagons accidentats i es pugui restablir novament el servei, encara que es desconeix la durada d'aquests treballs.
Tortosa / DTG Terres de l'Ebre / Generalitat

17 de gener de 2007

EL CASTELL CARLÍ


El proper dissabte, organitzat pels Cestres d'estudis i entitats culturals de les Terres de l'Ebre, el Priorat, la Franja, el Maestrat i els Ports, i sota la coordinació de l'Institut Ramon Muntaner, s'ha programat una ruta literària de l'Hivern del Tigre d'Andreu Carranza. A les 10,30 del matí i des dels peus del Castell Carlí de Flix s'iniciarà la ruta literaria que finalitzarà al Castell de Miravet passant pel Castell de Móra d'Ebre. Tres castells íntimament lligats a les guerres carlines i a la persona de Ramon Cabrera, el Tigre del Maestrat.
El Castell de Flix, s'ha de saber que a diferència dels altres és una fortalesa cent per cent carlina. I la gent de Flix l'ha convertit en un símbol identitari. Situat sobre el turó del meandre és bastí per controlar sens dubte la navegació fluvial, com es pot veure en la fotografia adjunta, així com el camins naturals que direcció les comarques del Segrià i les Garrigues.
A continuació recordar la crònica del19 de juny del 1875. Després d'un setge de 16 hores es rendí el castell de Flix davant l’exèrcit del Capità General de Catalunya Martínez Campos, dirigit pel general Luís Gamir. Més de cent carlistes lliuraren les armes:
Nuestro corresponsal en Falset nos da algunas noticias de la toma de fuerte de Flix que aunque retrasadas no dejan de ser interesantes, atendiendo el palpitante deseo que tiene el público en todo cuanto se refiere á la actual campaña del Maestrazgo, por cuyo motivo insertamos á continuación.
Las fuerzas con que el brigadier señor Gamir efectuó el ataque del fuerte de Flix, eran los batallones Fijo de Ceuta y cazadores de Reus, rondas movilizadas de Tarragona y Flix, dos campañías del tercer batallón franco, cuatro cañones de Plaséncia y unos 150 caballos, componiendo una respetable brigada, cuya vanguardia formaba el batallón Fijo de Ceuta que fue el que desalojó del pueblo, después de un lijero tiroteo, á vários carlistas posesionados de algunas casas. Dueño del pueblo el señor Gamir dispuso la colocación de los cañones y de sus fuerzas en los sitios favorables para el ataque y no emprendió este hasta que los defensores de la fortaleza rechazaron la intimidación que les hizo para que se rindieran.
Principió el fuego á las 5 y media de la tarde continuándose por ambas partes durante la noche y hasta muy entrada la mañana del sia siguiente, que ordenó cesára el señor Gamir, cediendo á las reiteradas súplicas de las familias de llos defensores del fuerte que piedieron se formulara una capitulación. Esta se efectuó y al cabo de dos horas habian terminado las negociaciones que dieron por resultado abandonar el fuerte los defensores del mismo, efectuandolo sin armas y formados, y ocuparlo inmediatamente las tropas con todas las armas y demás pertrechos de guerra. Dicese que los carlistas impusieron en un principio como bases de las capitulaciones condiciones que no aceptó el senyor Gamir, pero que vista la decisión de este jefe y particularmente de las fuerzas que mandava, que ardían en deseos de tomar el castillo por asalto, contentáronse con que se les garantizase la vida y libertad en concepto de indultados, que el señor Gamir concedió para evitar mayores desastres, toda vez que afortunadamente solo hay que lamentar, á pesar del nutrido y prolongado fuego que se sostuvo, tres heridos del ejército y cinco ó seis de los carlistas.”
( Diario de Tarragona, núm 151, 24 de junio de 1875).


16 de gener de 2007

EXPOSICIÓ ARTUR BLADÉ DESUMVILA


Amb la inauguració de l'exposició ARTUR BLADÉ aquest dilluns 15 de gener a la Residència d'Investigadors del cr. Hospital de Barcelona, s'ha donat el tret de sortida de l'any BLADÉ. Ha estat un acte ple de records i emocions, on ens hem retrobat persones de diferents àmbits amb el denominador comú de ser amics i admiradors de l'obra i la persona de Bladé. Començant pel seu fill Artur Bladé i família, seguit l'ex-president Heribert Barrera, l'ex-consellera i filla de Benissanet Carme Laura Gil, l'escriptor Albert Manent, el veterà polític Josep Subirats Piñana, la directora de la Biblioteca de Catalunya Dolors Lamarca, l'escriptor i periodista Xavier Garcia, el Delegat del Govern Lluís Salvadó, seguit dels representants de l'ajuntament de Benissanet, Consell Comarcal de la Ribera, Centre d'Estudis de la Ribera, de l'Associació Cultural Artur Bladé, de la Riuada de Móra d'Ebre, de l'IRMU, dels Departaments de Cultura i Recerca, veïns de Benissanet, de Móra d'Ebre, de Flix... Sens dubte un excel.lent començament de demostració i reconeixement de la trajectòria d'un dels escriptors més importants de l'Ebre.

13 de gener de 2007

ALEMANYS: CARL PISTOR

Carl Pistor Ferber és el primer director de la Fàbrica, nom popular amb que es coneix l'Electroquímica de Flix. Ho fou entre el 1900 i el 1904. Nascut a Giessen, aquest enginyer químic fou un dels atorgants de l'escriptura fundacional de la SEQF (1897). Treballà a Xicago, Griesheim, Bitterfeld i Lamothe. Casat amb Maria Reinhard Pützenbacher, tingué dos fills, Carl i Júlia, aquesta continuaria vinculada amb la colonia química alemanya en casar-se amb el tècnic. G. Schlee. En Pistor fou nomenat fill adoptiu de Flix l'any 1904. Tot i treballar a Flix fixà la seva residència a Reus, ciutat on viuria fins la seva mort el 1919. El Diari0 de Reus del 21 de març es feu ressò de la seva mort. Fent esment a la seva implicació amb la vida social de la ciutat. Segons diuen les cròniques reusenques ell és qui donà, sense mala intenciò, el nom de Ploms al Club Natació Reus Ploms (1918), en veure com es banyaven els seus promotors a les platges de Salou. (Per cert s'esmenta erròneament la seva nacionalitat suïssa, i de nom li diuen Charles). Té un carrer amb el seu nom a la Colònia de Flix.

12 de gener de 2007

PARAULES DE GUERRA


Coincidint amb l’estada a Flix de l’exposició “El retorn dels documents confiscats a Catalunya”, aquest divendres a les 19 h., i a la Sala de Plens hem fet la presentació del llibre Paraules de guerra. Tarragona als Papers de Salamanca, de Xavier Fernández José i Isidre Virgili i Pons. El libre s'estructura a partir d'una breu introducció on s’explica el procediment de confiscació dels documents per les autoritats franquistes i el controvertit procés de la seua recuperació. Els autors, a través del contingut de documentació que fa referència a poblacions de la demarcació tarragonina, descriuen i narren diversos fets ocorreguts al territori durant la Guerra Civil de 1936-1939: els bombardejos, les incautacions, la situació de les presons, els refugiats, etc. Cadascun dels capítols del llibre es complementa amb la transcripció, total o parcial, d’alguns dels documents (entre ells, el de l’informe del bombardeig sofert a Flix la nit del 23 al 24 de febrer de 1937).
El treball va precedit per un comentari de la historiadora Montserrat Duch, i el pròleg, escrit per Toni Strubell, coordinador de la Comissió de la Dignitat. El llibre ha estat publicat per Arola Editors. Xavier Fernández José ha treballat en diversos mitjans escrits i audiovisuals. Actualment exerceix de periodista al Diari de Tarragona i va dirigir el suplement Meridiano d’aquest mateix diari. Està especialitzat en temes d’història i política internacional. Isidre Virgili i Pons és llicenciat en Dret i Ciències de la Informació. Ha estat col·laborador del Diari de Tarragona i del desaparegut Correo Catalán. Dins de l’àmbit informatiu del Camp de Tarragona ha treballat en temes culturals i ha fet de cronista casteller. Actualment col·labora al Diari de Tarragona en el suplement cultural Encuentros.
La concepció periodística del llibre és constata especialment en la presentació que del llibre fan els seus autors davant el public assistent, repartint-se rols alternatius conforme avancen en la definició del contingut per capítols. Aixímateix es de destacar la incidència dels exemples referents als municipis de Flix i entorn, fent especial menció en municipis com Maials, Bovera, més enllà de l'ambit de Tarragona.

10 de gener de 2007

MAGATZEM TEMPORAL CENTRALITZAT


ATC o MTC, altrament dit Cementiri Nuclear

El passat 10 d’octubre el Ple de l’ajuntament de Flix aprovà per unanimitat una moció de reguig a la instal.lació d’un “Almacén Temporal Centralizado” (ATC), insistint un cop més a considerar que aquestes contrades ja han contribuit amb escreix la solidaritat amb la societat amb aquests tipus d’insta.lacions.
El 16 doctubre, el Ple del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre aprovà, com després ho faran la resta de consells comarcals veïns, una moció de rebuig de l’ATC.
Tot i així el 6 de novembre, en una reunió de zona de l’AMAC s’insistí en donar informació a la societat de lo que respresenta l’ATC, organitzant un seminari adreçat a regidors i alcaldes de la zona Ascó-Vandellós a Montbrió el 24 d’aquest més, seminari on per cert no hi va acudir cap representant de l’ajuntament de Flix. I, tanmateix, un seguit de jornades adreçades a les associacions, empresaris i professionals. El 28 de novembre es realitzà una dedicada als empresaris a Móra d’Ebre, i a partir d’aquí s’inicia un seguit de despropòsits, confusions i malentesos als respecte.

1. La sessió informativa prevista pel 20 de desembre a Flix és suspesa dos dies abans alegant motius d’agenda.
2. Es remet un fax des de l’AMAC canviant la data del 20 de desembre al 11 de gener, anunciant que es durà a terme a la Sala de Plens de l’ajuntament d’Ascó.
3. Es canvia el lloc, però no la data, d’Ascó a Flix sense comunicació prèvia a l’alcaldia de Flix, assabentant-se de la convocatoria per entitats que han rebut la convocatoria.
4. Convocatoria, que a hores d’ara no he rebut per escrit, però que anuncia que presideixo com alcalde.
5. Altrament m’assabento per la premsa que a Flix s’aprofita per fer la informativa prevista per a Ascó, es a dir s’han convocat també els professionals de la zona nuclear d'Ascó.

No cal dir que m’he posat en contacte amb responsables de l’AMAC, associació a la qual pertany Flix per trobar-se dins l' area de les centrals nuclears d'Ascó, i la resposta no ha estat satisfactòria. Sense cap ànim d’entrar en polèmica, un cop més voldria manifestar el rebuig clar i català a aquest tipus d’instal.lacions, tot respectant la llibertat d’informació que es mereix la societat i tot respectant la llibertat d’opinió.
L’AMAC hauria d’entendre que el nostre territori no està en condicions d’entrar a discutir en la idoneitat o no de la seva ubicació a casa nostra, hauria d’entendre que els ajuntament més significatius ja s’hi ha manifestat en contra, com ho han fet els consells comarcals, com ho han fet bona part de les entitats econòmiques, socials i culturals del nostre territori.

8 de gener de 2007

2007: ANY BLADÉ


El dilluns 15 de gener i a les 7 del vespre comença oficialment l'Any Bladé. El Centenari del seu naixement és un bon motiu per recordar-lo en tots els àmbits. El tret de sortida serà a la Residència d'Investigadors del CSIC, c/Hospital 64, amb la inauguració de l'exposició "Artur Bladé Desumvila". L'acte de presentació oficial del programa d'actes serà el dia 18 , a les 7 del vespre, a la sala Prat de la Riba, Institut d'Estudis Catalans, c/Carme 47.
A partir d'aquí ens espera un any de records, sentiments i homenatge a un dels riberencs més importants del segle XX. Tindrem l'ocasió de retrobar-nos amb tots els actes i l'edició de la seva obra completa, amb els seus amics i col.laboradors, amb estudiosos de Bladé... Des de Flix, un emotiu record de la seva persona a partir de les fotografies personals d'ell i la seva muller amb motiu de la inauguració de la Biblioteca Comarcal que duu el seu nom: Artur Bladé i Desumvila realitzada el 22 de juny del 1985.

7 de gener de 2007

CENTRAL HIDROELÈCTRICA DE FLIX

(Fons històric FECSA-ENHER)
El 3 de gener del 1948 entrà en servei la Central de "Riegos y Fuerzas del Ebro" (Després FECSA, avui ENDESA). Diuen les cròniques que quan entrà en funcionament s'acabaren les restriccions d'electricitat a Barcelona. La Central té quatre grups de turbines Kaplan d'eix vertical i alternadors trifàsics d'eix vertical, amb una potència màxima de 40.500 KW. El seu primer director fou en Gaspar Echevarria. 6 mesos després, el 9 de juny, el llaüt Pignatelli de Miravet inauguraria la resclosa de 50 metres de llargària, 4,75 d'amplada que permet passar vaixells de 60 Tn. En quan a l'espectacular túnel de navegació té 283 metres de llargària, 12 m. d'amplada i 12 m. d'alçada mitjana. Molt interessant la visita virtual de la Central Hidrolèctrica realitzada pel professor del CEIP de Flix en Sebastià Mora al seu blog. cliqueu aquí .

4 de gener de 2007

SIRGA D'OR 2006: ROSSEND ESCOLÀ




Ahir per la nit i a l'església romànica de la Palma d'Ebre varem celebrar el lliurament de la Sirga d'Or a Rossend Escolà. El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, el Consell Comarcal de la Ribera i l'ajuntament de la Palma d'Ebre afegiren a l'acte de lliurament de la Sirga un merescut homenatge a una de les persones que més ha fet per la cultura del seu poble. L'església, veritable joia del romànic, plena de gom a gom, acollí un acte entranyable pel lloc i per la persona de Rossend. Familiars, amics, membres del CERE, alcaldes i consellers comarcals, veïns de totes les edats, palmencs il.lustres com el mateix bisbe de Lledia F.X. Ciuraneta, donaren un sentit força especial a l'acte de lliurament de la Sirga d'Or. Una distinció que es dona cada dos anys a una personalitat riberenca que hagi destacat en qualsevol àmbit de la vida ciutadana. Polítics com J. Laporte, un pagés com J. Montamat de Garcia, un calafat com en M. Borrell de Miravet, un músic com J.B.Sabaté de Flix, un historiador com Artur Cot de Móra d'Ebre o un literat com Andreu Carranza, és el ventall de reconeguts guardonats fins ara.


M'agradaria destacar la crònica que de l'acte que ha destacat la web de la Veu de l'Ebre:


"La Junta Directiva del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) va elegir Rossend Escolà, de 88 anys, com a persona a investir amb la Sirga d'Or de l'any 2006, per la seua trajectòria artística i el seu compromís amb el món cultural de la Ribera d'Ebre. Segons va manifestar el president de l'entitat, Joan R. Vinaixa, la junta de l'entitat va valorar per unanimitat els mèrits "sobrats" d'Escolà per ser mereixedor de la "més alta distinció de la comarca".L'acte de lliurament, que va aplegar 150 persones al monument palmenc, va comptar amb les intervencions de l'alcalde de la localitat, Gil Martí; del president comarcal, Josep Solé, i de l'homenatjat, Rossend Escolà. En el seu discurs, el pintor va manifestar el seu agraïment a les entitats i institucions representades pel guardó rebut i va lloar els valors culturals de la comarca, personificats en tres dels prohoms culturals de la Ribera d'Ebre: Artur Bladé i Desumvila, Dolors Cabré i Carmel Biarnès.El Premi Sirga d'Or l'atorga anualment el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre a proposta del CERE, entitat promotora del guardó. El premi s'atorga en anys alterns a una persona i a una entitat de la comarca. Ara fa dos anys va ser guardonat el cronista oficial de Móra d'Ebre, Artur Cot i Miró, qui, justament el 3 de gener passat es commemorà el primer aniversari del seu traspàs.Després d'aquest acte d'imposició de la Sirga d'Or, hi va haver l'actuació d'un quartet de corda integrat exclusivament per músics de la Ribera d'Ebre".

2 de gener de 2007

4043 HABITANTS

La població de Flix des de fa uns anys està gairebé estancada, després d'haver perdut gairebé un miler d'habitants durant la darrera dècada del segle vint, des del 2001 la seva població es manté lleugerament per damunt dels 4 mil habitants. Avui dia 2 de gener del 2007 la població es de 4.043 habitants, amb un 9,08 per cent de població immigrant (367 hab.).
147 dels nouvinguts, gairebé el 40 per cent, són del Regne Unit, 44 de Romania, 35 del Marroc, 31 del Pakistan, 22 d'Equador, 14 de Colòmbia, 12 d'Argentina, 11 de Moldavia, així fins 21 nacionalitats diferents.