30 de març de 2007

VISITA SECRETARI INDUSTRIA

Avui a Flix hem tingut la visita institucional d'Antoni Soy, Secretari de Indústria i Empresa. Que un dels pobles amb més tradició industrial de la zona de l'Ebre sigui el centre d'interés durant tot una jornada de treball del responsable del departament d'indústria de la Generalitat té tot el sentit. Pel matí a l'ajuntament s'ha interessat per la situació industrial, plantejaments i projectes. Coincidint en la necessària diversificació del teixit industrial del municipi. Ha visitat les obres del Centre d'Empreses i Centre Tecnològic constatant la importància que tindrà com a punt de trobada per als emprenedors i empresaris de la zona. Acte seguit hem visitat les instal.lacions de la fàbrica d'ERCROS on el seu director Marc Fargas li ha fet una exposició al detall de la situació industrial, fent un breu recorregut pel seu interior. S'ha aprofitat també per fer una trobada amb els principals empresaris local on el secretari d'industria i empresa ha exposat la política del seu departament vers les empreses. I ja per la tarda s'ha visitat l'empresa i la cadena de producció de RECUPROD.

29 de març de 2007

BERNAT, L'ALCALDE DE RASQUERA


El proper dissabte al vespre a Rasquera hi ha sens dubte l'acte polític més important de la comarca, un acte de pre-campanya electoral tan important com la presentació de la llista d'ERC per a les properes municipals del mes de maig. Llista encapçalada per l'amic Bernat, un dels alcaldes més sòlids de les nostres comarques. Serà presentat per la diputada i ex-consellera Marta Cid i per Xavier Vega. Fa quatre anys va ser la sorpresa electoral, ja que de zero regidors d'esquerra aquest jovenet i alhora desconegut per tots va assolir la majoria absoluta davant una llista mediàtica composta exclusivament per dones sota les sigles del PSC. Després d'anys de majories de Convergència i Unió, aquests no es presentaren deixant una herència problemàtica, dixit "cas de la benzinera", que Bernat un cop elegit alcalde va saber solucionar pel bé dels rasquerans. El poble de Rasquera durant totes les convocatòries electorals s'ha convertit en un referent pels destacats resultats d'Esquerra. Durant aquest quatre anys ha fet molt pel seu poble i la comarca, la seua responsabilitat comarcal al davant d'Esquerra ha estat clau en el paper de lideratge i de relacions amb les altres forces polítiques comarcals. Permeteu-me fer un símil, si s'hagués de donar el títol de polític revelació a les nostres comarques, sense cap mena de dubte se l'enduria Bernat Pellissa.

(Dues instantànies, Bernat fent un discurs i visita al pare Soler, abat de Montserrat)

27 de març de 2007

LA FMC A MANLLEU

El Comité Executiu de la Federació de Municipis de Catalunya s'ha reunit aquesta tarda a Manlleu. S'ha decidit que serà la darrera reunió ordinària de les que el darrer dimarts de cada més hem anat realitzant. La imminència de les eleccions municipals n'és el motiu. Tot i que el lloc de les reunions es la seu de Via Laietana, darrerament s'ha anat descentralitzant, la darrera es feu a Sant Andreu de Llavaneres i la d'avui al poble de nou vice-president de l'entitat Pere Prat. Durant gairebé quatre anys els alcaldes de Manlleu, de Ripoll, Teresa Jordà, de Guisona, Josep Cosconera, d'Argentona, Antoni Soy (des de fa poc ex-alcalde i nou secretari d'indústria de la Generalitat), i jo mateix, per Flix, hem representat la quota d'ERC al Comité Executiu presidit per l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos. La reunió s'ha realitzat al Museu Industrial del Ter, antiga fàbrica de riu de can Sanglas, nom més conegut per la històrica motocicleta, un museu recomanat per conèixer la revolució industrial del XIX. La presència del Ter ho és tot per Manlleu, municipi que a l'entrada ens recorda que és la Capital del Ter.

26 de març de 2007

ELOGIS D'ANTENA CARO





"El programa d’Antena CaroLletres ebrenques”, que divendres passat varem dedicar a Andreu Carranza i Esteban Martin, no el podem considerar com a un més”, diu Emigdi Subirats. Tot i que l'entrevista estava preparada per tractar la novetat literària "la clau Gaudí", el fet que el primer visqués a Flix, es derivà la conversa per parlar entre elogis diversos del panorama cultural que viu el poble: "La resta del programa la dedicàrem íntegrament al Flix literari, una població íntimament vinculada a Andreu Carranza. A nivell comarcal Flix destaca de manera especial per la qualitat dels seus homes de lletres. És singular i extraordinari el fet que el món de la cultura ha engreixat el de la política, la qual cosa és més que remarcable ja que malauradament el nivell cultural (en general) d’alguns polítics ebrencs no és gaire bo (em vénen alguns noms al cap, precisament). Polítics de gran talla com Pere Muñoz (ERC), alcalde de Flix i expresident del Consell comarcal de la Ribera d’Ebre; Xavier Vega (ERC), Delegat de cultura de la Generalitat a les Terres de l’Ebre; Antoni Sabaté (PSOE), exalcalde de Flix i exdelegat de Cultura de la Generalitat, han sortit de les associacions culturals comarcals. I per suposat els escriptors. Una bona pila i saborosa: Andreu Carranza, el poeta Albert Guiu, Laura Mur i Remei Franch que conreen el conte infantil, Joan Antoni González d’assaig literari, el notable historiador Josep Sánchez Cervelló, configuren un univers literari d’alt nivell ".
Tradició cultural consolidada que es manifesta amb tenir la seu del Centre d'Estudis de la Ribera (CERE), "la Veu de Flix", degana de la premsa local i comarcal, l'emissora municipal "Radio Flix" que enguany complirà 25 anys, la publicació del Grup de Natura Freixe "Anjub", les activitats de la Biblioteca Artur Bladé, la blogosfera flixanca, i un llarg etc.

25 de març de 2007

LES CIGONYES I ELS NADONS DEL 2006




La Festa de les Cigonyes 2007 ha tornat a ser un èxit en tots els aspectes. El temps ennuvolat, ventós i fred del març ha fet un breu parèntesis per donar pas a un matí de primavera. El director general de Medi Natural en Joan Pallisé ha presidit l'acte, acompanyat per Jordi Sargatal de la Fundació Terrotori i Paisatge de Caixa Catalunya, els directors dels serveis territorials de medi ambient de l'Ebre i Tarragona i el president del Consell Comarcal. El lliurament del diploma al nascuts l'any 2006 a la Ribera d'Ebre i pobles veïns de Flix, gairebé uns 200, amb els bons desitjos de les cigonyes que han rere any van procreant-se per l'espai natural de fauna salvatge de Sebes i per extensió a la zona de l'Ebre.

24 de març de 2007

ANDREU, GAUDÍ I LES DOLORS


Les Dolors de Flix han aconseguit que una setmana abans de la seva festa que l'Andreu Carranza fes una presentació a la carta del seu llibre "La clau Gaudí". La presentació ha estat una primícia una setmana abans que la seva obra escrita a quatre mans amb l' Esteban Martín aparegui a totes les llibreries del pais. Ha fet una història de procès creatiu, un divertimento inicial a partir de les fantasies de Rodari. L'accés al món editorial amb el contracte de House Mondadori, el personatges centrals: la Maria, historiadors de l'art, en Miquel, matemàtic. La secta misteriosa de la Mensula. L'itinerari per les set grans obres de Gaudí a Barcelona, dibuixant una constelació misteriosa. El misteri de la mort de Gaudí el 1926. Els contractes de traducció de l'obra a 12 llengües: Norueg, Romanés, Grec, Hongarés, Italià, Holandés, Polonés, Coreà, Alemany, Anglés, Castellà i Català. Les Dolors de Flix li han regalat la maqueta de l'ermita del Remei, símbol del poble, dels creients com Gaudí com dels no creients... prop de la font de l'esquetlla que tan be retratà l'Andreu. El proper dia 29 de març l'estrena del best seller a partir de la ruta guiada per la Sagrada Família. L'èxit està assegurat!

22 de març de 2007

EVA I ELS AMAZICS




Avui s'ha presentat a la biblioteca Marcel.lí Domingo de Tortosa el llibre de Hassan Akioud i d'Eva Castellanos, "ELS AMAZICS. Una història silenciada, una llengua viva", Cossetània edicions, col.lecció Prisma, 15. La presentació de l'acte ha anat a càrrec del regidor de cultura de Tortosa, i del llibre en concret del director dels serveis territorials de cultura Xavier Vega. Ha tancat l'acte l'Eva, qui en primer lloc ha excusat l'absència del coautor de l'obra Hassan Akioud, per agrair després la magnífica presentació de Xavier Vega, i finalment i tenint en compte que la meitat dels assistents a la presentació, una vintena devien ser amazics de Tortosa, ha fet un breu parlament, amb la sorpresa general, en la llengua amazic.
Tenir entre nosaltres una intel.lectual com Eva Castellanos és un luxe. Una antropòloga barcelonina, rapitenca d'adopció, doctorada a la universitat de Marxester, on ha estat professora, tutora dels estudis de turisme de la UOC, membre de l'associació catalanoamaziga Itran. Que ha decidit publicar aquest llibre de gran interés per conèixer aquest poble silenciat com l'amazic: un poble que ha sobreviscut a la romanització i a l'arabització del nord d'Africa, un poble que bona part ha emigrat a Europa i que tenim per veïns als nostres pobles i ciutats i d'alumnes a les escoles i instituts, que altrament coneixem tots per magrebies del Marroc, d' Argelia...

21 de març de 2007

VISITA AL PARC SOLAR

Aquesta tarda respresentants dels grups polítics de l'ajuntament de Flix, alcaldes veïns i empresaris locals hem visitat el Parc Solar Ramon Escriche. Ens ha fet de pedagog cicerone el mateix gerent de Flix Solar SL. Parc ubicat a la finca la Devesa, ocupant unes 30 has de les 250 has del total. Una finca que per expresa voluntat del seu propietari vol fer compatible tres activitats bàsiques: Els conreus d'oliveres i d'ametllers i la producció d'energia. El Parc Solar, un dels més grans d'Europa, preveu entrar en pràctiques d'una primera fase al proper més de maig, tindrà una potència de generació de 8,184 MWp, fet que permetrà una producció d'energia neta de 15.000.000 KWh/any. La producció equival al consum de 5.600 llars. Lo més important serà el benefici ambiental : 13.400 tn/any d'emissió evitada de CO2, 785.000 arbres necessaris per a depurar l'emissió evitada, i 1.300 Tn/any d'estalvi en consum de petroli.

20 de març de 2007

LA VEU DE FLIX

"Tradicions, realitats i projectes": així és el retrat del més de febrer definit per la VEU DE FLIX, en el seu número 323. Revista de periodicitat mensual que dirigeix Montserrat Estela Carreras, alhora gerent de l'Organisme Autònom d'Informació Local que compren Radio Flix i la Veu de Flix. Ens ofereix un repàs dels principals esdeveniments del poble de Flix al mes de febrer, destacant el Carnaval, la festa de Santa Àgueda i la Festa comarcal de la Clotxa. Per la seva emotivitat i trascendència hauriem de destacar els capricis del destí que ha significat la coincidència en el temps del decés dels germans Josep i Santi Mulet. El passat 20 amb 89 anys ens deixà Josep qui amb el recordat Joan Baptiste Sabaté havia creat l'Orfeó de Flix el 1952, reconegut professor de música, formant part de diferents bandes i orquestres locals dels anys cinquanta als setanta. L'endemà 21 morí després d'una llarga malaltia el seu germà Santi, conegut també com músic, sot-director durant anys de l'Orfeó i un dels membres voluntaris que construí el magnífic orgue de l'església. Com recorda l'editorial "la música a Flix els ha tingut com a protagonistes durant anys, de ben segur que ara els trobarem a faltar en més d'una ocasió".

18 de març de 2007

MEMÒRIES D'UN PRES DE LA REPÚBLICA


Avui he anat a l'enterrament de Josep Sabaté Garciapons (havia nascut el 1923). Avui 18 de març tot just era el seu aniversari. Un fill de Flix que li va tocar viure com la resta de la seva generació el drama de l'enfrontament civil. L'any passat el 20 d''abril vaig participar en la presentació d'una part de les seves memòries a la biblioteca Artur Bladé i Desumvila: "Memòries d'un pres" (Memòries de la Guerra Civil d'un pres de la República de 15 anys). Llibre prologat per l'historiador i professor de la URV Josep Sànchez Cervelló. La base central de les seves memòries radiquen en la seva situació de captiu amb 15 anys a l'inici de la batalla de l'Ebre per part de la República, el seu pas pels centres de detenció de Barcelona: "19 de Juliol" i "Karl Marx", i després per un batalló de treballadors en tota una història personal. Com diu Josep Sànchez té la virtut de que no és políticament correcte. M'agradaria destacar per adients una breu reflexió que destacà al seu llibre:
"Han passat gairebé 66 anys i sembla que sobre el que va succeir hi ha hagut una conspiració de silenci, que si perdura podria modificar o amagar, uns fet que el lector ha de considerar... si ha de figurar a la història de la nostra Guerra Civil, que mai i per cap motiu s'havia d'haver produit". La importància de recuperar la memòria històrica, vingui d'on vingui, tingui el color que tingui, sempre que es basi en la veracitat dels fets i les actuacions viscudes estiguin escrites des de l'amor a la seva terra, com és el cas de les memòries del sr Josep, és fonamental per enfortir els fonaments de la democràcia. Un detall: el recordatori que han donat els seus familiar estava il.lustrat pel colom de la pau de Picasso i per una poesia de Miquel Martí Pol.

16 de març de 2007

75 anys de l'Escola Alemanya











L'any 1932 començà a funcionar l'escola alemanya al Barri Internacional de Flix. Colònia caracteritzada per la diversitat de nacionalitats. De 812 habitants censats a la colònia l'any 1936 hi havia: 46 alemanys, 3 suïssos, 2 francesos, 2 austriacs, argentins, romanesos, portuguesos, cubans i nordamericans. De l'escola solament ens queden testimonis orals i imatges com les que adjunto. Així com el nom d e dues professores, Ella Newiger Mehr, de Königsberg nascuda el 1898, mestra dels més grans, coneguda popularment com "la prusiana", i Gertrud Martin Wagner (fotografia), nascuda a Kempten (Baviera) l'any 1911. Fräulein o mestra dels més petits. Professora d'alemany. Es casà amb l'enginyer tècnic de Cambrils Joan Aliaga.
(En record de Gerda Zenke Riemensperger, traspassada el passat mes de desembre)

14 de març de 2007

ENDESA DIGITALITZA LA XARXA DE FLIX

CARTOGRAFIA DIGITALITZADA DE LA XARXA ELÈCTRICA : Fecsa Endesa digitalitzarà totes les instal·lacions elèctriques, tant aèries com soterrades, que té al nucli urbà de Flix, a partir de la cartografia urbana d’alta precisió i totalment automatitzada a escala 1:1000 per al nucli urbà i 1:5000 per a la resta del municipi. Aquest treball és el resultat d’un conveni que vaig signar el passat 21 de febrer amb el director de Fecsa Endesa a Tarragona, Josep Pujols. En aquest sentit, l’acord és fruit de la confluència d’interessos entre el consistori i la Companyia per tal de disposar d’una cartografia precisa i automatitzada, a escala més petita, que reculli la ubicació de la xarxa de distribució, tant d’alta com de mitja i baixa tensió.
Aquestes cartografies permeten desenvolupar amb comoditat el manteniment de les instal·lacions, donada l’alta densitat existent en molts nuclis urbans. Així mateix, permeten que els ajuntaments disposin d’una informació que podrà utilitzar de manera àgil per a elaborar els seus projectes i plans de desenvolupament. S'ha de dir que la majoria d’ajuntaments disposen d’una base cartogràfica que recull la informació base del municipi. L’acord en què s’ha arribat amb l’Ajuntament de Flix possibilita la incorporació d’aquest tipus d’informació referida a la xarxa de serveis.
(Notícia recollida per Riberaonline)

VISITA SECRETARI DE JOVENTUT
















Important visita institucional al nostre poble. Demà dijous, acompanyat per la coordinadora territorial de joventut Montse Perelló, el secretari de Joventut de la Generalitat, Eugeni Villalbí, farà la seua primera visita a Flix. A les 10 del matí és prevista la seua arribada a la Casa de la Vila, on signarà al llibre d'honor de l'ajuntament. A continuació, es farà la visita a les obres del Centre d’Empreses, on coneixerà de primera mà la importància de tenir un Viver d'Empreses relacionat amb els joves emprenedors, aspecte clau del Pla Local de Joventut. Cap a les 11 h. el seguici es traslladarà al Casal de Joves de Flix Lo Refugi” inaugurat recentment, on després d’efectuar la visita de les seues instal·lacions, el secretari general atendrà els mitjans de comunicació. Finalitzada la seua estada a Flix, Eugeni Villalbí es traslladarà a Tortosa, on hi romandrà fins primera hora de la tarda i es clourà la seua visita a les Terres de l’Ebre.


(les 2 fotografies superiors corresponen a la visita del dia 15)

11 de març de 2007

LA LLUITA DE NEUS CATALÀ

Ahir a Falset, al teatre de l'Artesana, vaig assistir amb la Carme a una jornada de reconeixement a la catalana de l'any 2006 Neus Català (els Guiamets, 1915). Organitzat per l'associació No Jubilem la Memòria i Amics de Ravensbrück. Primer la historiadora Angela Jackson feu una didàctica i ben documentada xerrada sobre "la imatge de la dona durant la Guerra Civil". A continuació i amb la presència de la Neus Català, Elisenda Belenguer Mercadé presentà el seu llibre "Neus Català, Memòria i Lluita", editat per la Fundació Pere Ardiaca. Amb una intervenció de la Neus qui tot i els seus 91 anys en oferí una lliçó de memòria històrica centrat entre l'any 1935 i 1945, la militància a les joventuts del PSUC, primer al Priorat i després a Barcelona, el conflicte, l'exili, la resistència a França i la detenció i internament al camp d'extermini nazi a Ravensbrück, amb un discurs d'esquerres plenament d'actualitat. Per acabar es projectà el documental "Ramon Perera: l'home que va salvar Barcelona", un retrat històric de la importància dels refugis antiaeris realitzats a Barcelona i per extenció a Catalunya durant la Guerra Civil.

10 de març de 2007

DIVENDRES. comerç i cultura



Ahir divendres dos importants esdeveniments ens ha marcat l'agenda. Primer a quarts de 6 de la tarda la visita del secretari del comerç i turisme de la Generalitat EmiliValdero, acompanyat per Josep F. Monclús, director del serveis de comerç, turisme i industria, qui han vingut a conéixer de primera mà l'estat de les obres de la remodelació del casc antic, carrers majors, girona, sant Roc, plaça Major, zona comercial del municipi. Així com la modernització del mercat municipal, actuacions amb una important subvenció del seu departament.
En segon lloc,a la Biblioteca Artur Bladé s'ha fet la presentació entre amics del poemari d'Albert Guiu, premi Martí Pol: "De la mà de la meva filla". Amb una excel.lent assistència de públic en Xavier Vega, director de Cultura a les Terres de l'Ebre, i l'escriptor Andreu Carranza, ens han presentat d'una manera brillant una obra que, sens dubte, situa a Albert Guiu entre un dels poetes més importants del nostre país.

7 de març de 2007

DOLORS CABRÉ I MONTSERRAT

Avui al diari he vist l'esquela de la meua professora de COU la senyora Dolors Cabré. Fa dotze anys, un 8 de maig, dia de la dona treballadora, ens va deixar amb 80 anys d'edat una de les intel.lectuals més importants que ha donat la Ribera d'Ebre. Membre d'honor del CERE. Tot i néixer a Vinyols i els Arcs, es considerà una riberenca, especialment de Riba-roja d'Ebre, vila natal de la seva mare Miquela. Altrament tingué uns lligams especials amb Tivissa, d'on el seu pare té el títol de mestre il.lustre "el mestre Cabrè". Riba-roja d'Ebre i Tivissa, així com d'altres pobles de la Ribera li deuen molt a la Sra Cabré, com activista cultural i ambaixadora d'aquests pobles davant de les administracions i governs del moment. Com a exemple recordar com salvà personalment l'ermita de Berrús de l'embassament de Riba-roja als anys 60. Del seu extens currículum destacar un que ho diu tot: ser membre de la "Real Academia de la Historia".
He de dir que per aquell jove de Flix que va anar a estudiar COU a Tarragona, tenir com a professora de "lengua española " a la sra Cabré fou un luxe: Primer per la seva bondat docent, amb un saber ser i fer molt singular. I en segon lloc perquè em posà en contacte per primer cop amb la llengua i literatura catalana (estic parlant de l'any1971). A més de fer-me estudiar autors castellans com Ruben Dario o Pio Baroja em feu estudiar amb profunditat la figura d'un desconegut als llibres de text i ensenyament de l'època, un advocat, amic personal i company d'estudis universitaris de la meva professora: Salvador Espriu

6 de març de 2007

LLUM VERDA AL FEBRER


Generalment d’utilitza l’expressió llum verda per remarcar que s’ha obert el semàfor verd i per tant, després d’haver estat aturats podem passar. Hem de reconèixer que el poble de Flix ha tingut projectes gairebé aturats des de feia mesos, paralitzats de vegades sense cap explicació lògica per part de les administracions.
Feliçment, permeteu-me aquest adjectiu familiar, aquest més de febrer del 2007 s’ha obert el semàfor amb la llum verda corresponent i ha permès que importants i justificadíssims projectes endeguin el trajecte que els durà a la seva realització.
1. El DOGC del 5 de febrer publicà l’anunci de Gestió d’Infrastructures, S.A. (GISA), empresa pública de la Generalitat, sobre la licitació de l’execució de les obres de la nova construcció de la Residència i Centre de dia per a la Gent Gran a Flix. El termini previst d’execució és de setze mesos i el pressupost base de licitació ascendeix a 7.166.521,18 euros. La data límit per presentar ofertes és el dia 26 de març de 2007.
Aquest projecte, que impulsa el Departament d'Acció Social i Ciutadania, consisteix en l'adaptació de les antigues escoles i la construcció d'un edifici nou, que s'aixecarà en uns terrenys annexos i on anirà la residència assistida. L'edifici de les escoles s'adaptarà per al centre de dia. Tot aquest complex tindrà uns 5.000 m² i permetrà la conservació d'un edifici d'estil racionalista alemany que es va construir el 1917. La construcció representarà la creació de 90 places de residència i 20 de centre de dia, així com permetrà crear uns 60 llocs de treballs directes.2. El DOGC del 9 de febrer publicà l’anunci de l’empresa pública de la Generalitat, Regs de Catalunya, SA (Regsa), sobre la licitació de l’execució de les obres del reg de suport a la zona de Vingalis, al terme municipal de Flix. La data límit de presentació d’ofertes és el dia 2 d’abril. El pressupost base de licitació és de 6.699.161,26 euros. La xarxa primària està dimensionada per ampliar la superfície regable fins a un total de 733 ha que corresponen a la zona potencialment regable. El punt de captació es realitza en el mateix lloc en el qual es troba la captació del reg dels Aubacs, la qual es substituirà per una de nova. La dotació és de 3.370 m3/ha.any.
3. El 15 de febrer, es va donar l’autorització per part de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) als punts d’aprofitament i de captació d’aigües del futurs regs de Vingalis i Monredons - Valls. En sengles reunions, un cop inspeccionats i reconeguts els terrenys respectius, havent-se comprovat la conformitat entre els punts indicats i allò descrit en els plànols del projecte constructiu, es va procedir a donar el corresponent vist-i-plau.
4. El 20 de febrer la Comissió de Seguiment de la descontaminació de l'embassament de Flix, reunida al nostre ajuntament., va aprovar el nou calendari d’execució. La primera fase del procés de descontaminació, consistent en l'aplicació de múltiples mesures de seguretat, s'iniciarà abans de finalitzar l'any, segons va assegurar el secretari general pel territori i la biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient, Antonio Serrano. L'aplicació d'aquestes mesures de seguretat tindran un termini d'execució de dotze mesos, al final del qual s'iniciarà la tasca d'extracció dels residus. La retirada dels 800.000 metres cúbics de sediments acumulats es perllongarà fins a mitjans 2011, una data que representa un retard considerable respecte de les primeres previsions.
5. El 21 de febrer el director general de l'Aigua del Ministeri de Medi Ambient, Jaime Palop, va presentar ahir a Saragossa les línies del pla estatal per a la restauració dels rius, que preveu invertir uns sis milions d'euros per recuperar mediambientalment el meandre de l'Ebre a Flix.. El projecte inclou la reconstrucció del passeig de l'Ebre, així com unes obres per estabilitzar els marges fluvials i la construcció de dues basses als terrenys propers a la depuradora. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, que voldria acabar les obres durant l'any 2008, també té previst la revegetació i la replantació d'espècies autòctones. A més, també demoliran la pilastra del pont inacabat de la República, i obriran una part de l'illa situada aigües avall de la presa, per millorar la circulació del cabal en aquest tram.
6. Finalment després de d’haver-se anunciat públicament pel conseller J. Nadal el 12 de maig del 2005, amb visita inclosa al juliol de l’aleshores conseller d’indústria J. Ranyer i el president d’Ercros Antoni Sabalza , gairebé dos anys després, el 5 de març del 2007 l’INCASOL ha formalitzat la compra d’uns terrenys de 8,53 ha per desenvolupar el nou sector industrial l’Aubal, adjunt als terrenys de l’Ercros. Encara que sigui difícil de creure, seran les primeres hectàrees de sol industrial públic que s'hauran executat a la part més industrial de les Terres de l'Ebre, concretament a la Ribera Nord.
7. Un apunt final i força important, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de l’1 de febrer, publicà els nomenaments de Xavier Vega Castellví com a director territorial del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació a les Terres de l'Ebre, i d'Antoni Sabaté Ibarz com a coordinador d'Acció Territorial a les Terres de l'Ebre del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

4 de març de 2007

UNA TARDA AMB ARTUR BLADÉ











La tarda d'ahir al Casal de Benissanet fou una festa del record i del reconeixement a Artur Bladé i Desumvila. L'any Bladé havia de commemorar el centenari del seu naixement al poble on va néixer. Hi hagué parlaments i símbols de tota mena. Des del parlament emotiu de la seva neta, als parlaments oficials dels presidents del L'associació cultural ABD, CERE, IRMU, Consell Comarcal de la Ribera, Ajuntament de Benissanet i del Delegat del Govern de la Generalitat. La presentació del llibre de Bladé "Versos de la Guerra i de l'exili" , edició a cura de l'ex-conseller Joan Maria Pujals, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, on es dona a conèixer el vessant poètic de Bladé durant els anys trenta i quaranta. amb brillants parlaments de J. S. Cid, V. Vilatoro i el mateix J. M. Pujals. Desprès el meu parlament "Una particular visió d'Artur Bladé", en el que vaig fer un recorregut de 20 anys de coneixement i amistat a través d'una trentena de cartes que em va trametre primer en la meva etapa de batlle de Flix "constitucional " com deia el sr. Bladé, després com a membre i més tard president del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre.
Va cloure la jornada a les vuit previ presentació de Xavier Vega, director de cultura a les Terres de l'Ebre, el parlament de reconeixement a la personalitat d'en Bladé per part d'Eduard Voltas, Secretari de Cultura de la Generalitat.


(Fotografia del 16-12-2000 al cementiru de Benissanet al V aniversari del seu desés, escrit d'en Bladé i portada "Versos de la Guerra i de l'Exili"




2 de març de 2007

2 de Març: Centenari d'Artur Bladé

Avui 2 de març comencen a Benissanet, vila natal d'Artur Bladé i Desumvila, un seguit d'actes d'homenatge i record que s'allargaran durant tot el cap de setmana. Precisament he començat a preparar la conferència que m'han ofert l'honor de donar demà dissabte a les 7 del vespre al Casal de Benisssanet, conferència que començaré amb la lectura d'un poema amb el sentiment i els mots justos. Un poema de Joan Vinyoli escollit precisament per Artur Bladé i escrit per als éssers estimats absents:

Els silencis de la mort

La terra cobra el delme. No parlem
però, dels morts i fem-nos lentament
al pensament que alguna cosa d’ells
és molt a proa. Visquem-ne acompanyats
com si només ens departís
una paret de fum
que priva sols de veure’ns.
Llur silenci
se’ns fa sensible de vegades
intensament en un record…

1 de març de 2007

ELS PRIMERS ALCALDES

Tot recordant les primeres gestions per la notaria de Flix m'he retrobat amb una foto d'aleshores realitzada a Madrid amb motiu d'una trobada d'alcaldes i regidors del PCE i PSUC. Avui per alguns pot ser una foto històrica pels components de la fotografia, entre d'altres podreu trobar: a Julio Anguita, ex-secretari general del PCE i alcalde de Córdoba, Toni Farrés de Sabadell, Marius Díaz de Badalona, A. Castellana de Molins de Rei, F. Prieto de Cornellà, i dos consellers actuals del Govern, en Joan Saura, aleshores regidor a l'Hospitalet de Llobregat, Francesc Baltasar alcalde de Sant Feliu de Llobregat. Per mi més que històrica ès una foto nostàlgica, en recordar aquells primers anys d'ajuntaments democràtics i les transformacions que han tingut els nostre municipis des d'aleshores.