29 de juliol de 2010

1783: ANTONINO CASTELLVÍ

Un dels gravats - escut més curiosos de Flix és el situat al carrer Pont, sobre la porta principal de la seu del molí artesanal d'OLIFLIX (també conegut pel molí de Butxaquina), amb la data de l'idus d'abril de l'any 1783 i el nom d'ANTONINO més una mena de jeroglífic amb un castell i a sobre el número VI, portant a la confusió de "Antonino VI" jugant amb el cognom CASTELL - VI, cognom d'Antonio Castellví, ric comerciant de Flix de finals del segle XVII. Cap d¡una il.lustre nissaga flixanca que al segle XIX rivalitzarà amb els Oriol, essent primer afrancesats i després liberals.

De l'any 1783 tenim aquesta descripció de l'Atlante Español, i de l'Antonio Castellví i els seus fills tenim les següents referències:
"1783. Diu l’Atlante Español:
“La vila de Flix, es de l’Obispado y Corregimiento de la Ciudad de Tortosa, de donde dista doce leguas, fue antiguamente del magistrado de Barcelona: Se ignora su fundacion con motivo de haberse perdido los papeles por las guerras del año 1705. Des de el año 1714 es ralenga (...) montaña y sobre la qual hay un Castillo que en lo antiguo era de las mejores fortalezas del Principado (...) en el dia esta destruido todo por los mismos patricios.
Se entra en ella por quatro partes y en las dos subsisten dos puertas que llaman la de Ascó y la se san Geronymo (...) Circuye esta villa el rio Ebro en forma de herradura: tiene trescientos treinta y cinco vecinos en una(...)
Tiene un buen hospital de donde alojan los peregrinos y tres Hermitas extramuros, en las que se celebra el santo Sacrificio de la Misa los dias festivos, a distancia de dos llegues hay otra Hermita en medio de un gran valle dedicado a San Juan Bautista, en donde antiguament habia una poblacion (...)
1789. Es arrendatari el sastre i comerciant de Flix Antoni Castellví (1729-1792). Casat amb Raimunda Ambrós, també de Flix, va obtenir els arrendament de la batllía de Miravet i de les comandes de Benissanet i d’Ascó. Com a comerciant del negoci dels cereals que davallaven per l’Ebre, posseïa llaüts i embarcacions fluvials. Morí a Barcelona el 1792. Testà a favor dels seus dos fills: Antoni i Felip.
1805. 10 de juny. El monarca Carles IV atorga el títol de Ciutadà Honrat de Barcelona al comerciant i hisendat Antoni Castellví Ambrós (nat a Flix el 1752)
“... Y ahora por parte de vos Antonio Castellví y Ambros labrador y hacendado de la villa de Flix... que vuestros ascendientes por ambas lines han enlazado con familia de distincion. Que en la ultima guerra con Francia hicisteis algunos Servicios a la Corona. Que habeis obtenido y desempeñado a satrisfaccion los empleos de la Republica, en distintas epocas y que un hermano vuestro se halla colocado en la clases de Ciudadano Honrado de Barcelona...”(1)
Antoni de Castellví Ambrós contribueix amb quaranta mil rals de velló a les obres del port de Tarragona.
1 de maig. Antoni de Castellví Ambrós arrenda per quatre anys la comanda de Batea i Algars propietat de l’orde de l’Hospital."


(1) VINAIXA MIRO, J R. Les famílies benestants de Flix a la fi del segle XVIII. Pasatge Tarragoní. 10. Tarragona, 1996. P. 23-24.

26 de juliol de 2010

CA DON VENTURA



Ca Don Ventura s’ha renovat. Com a sala polivalent municipal va tornar a obrir al públic el passat divendres amb l’acte de presentació de FLIX JAZZ. Amb una entrada integrada als perxis del carrer Major i a l’Ajuntament, com molt be ens ho descriu al seu bloc Jaume Masip. Són molts els que es pregunten d’ on ve el nom de ca Don Ventura, en referir-se a aquest espai, conegut per tota una generació per l’edifici de la PHILIPS, referint-se a l’establiment existent des de principis dels 70 del segle passat, altres més vells recordaran un antic edifici de pedra treballada i arcs gòtics on es deia que havia fet estada el rei Jaume I. El cert és que era un petit palau de la família Oriol, una de les famílies nobles més antigues de l’Ebre català, i més il·lustres de la història de Flix. Família que, per exemple, el 1740 un Bonaventura d’Oriol i d’Oliver de Boteller passà a ocupar una de les vuit places de regidor de Tortosa, el fet li representà el trasllat de la seva residència de Flix a Tortosa. A la fi dels seus dies, ja vidu i sense fills, s’ordenà sacerdot i passà a ocupar un benifet fundat a l’església de la Granadella. Deixà els seus bens a seu nebot Antoni d’Oriol i Durán . També es podria referir a una altre Don Ventura, fill d’aquest nebot, qui el a les eleccions a Corts de l’abril del 1872, es presentà en representació del partit carlí (Comunió Catòlica – Monàrquica), essent elegit diputat pel districte de Gandesa. El flixanco, dels Oriol i Duran per part de pare i dels Salvador de cal Cavaller d’Ascó de part de mare, és a dir, Bonaventura d’Oriol i Salvador, amb 2039 vots seria escollit per poc temps a les Corts reials del rei Amadeu I de Savoia. El pretendent carlí Carles VII l’havia nomenat el 1870 membre del seu Consell Reial i Marqués de Casa Oriol, marquesat reconegut des d’aleshores i que ostentà des del 1959 el conegut José Maria de Oriol y Urquijo.
NOTA: L'històric Ca Don Ventura amb els seus arcs gòtics ha format part de quantitat d'imatges com el fons d'aquesta processó de rams de començament dels anys cinquanta. Malauradament va desaparèixer en vendre la familia Oriol aquest palau.

24 de juliol de 2010

FLIX: 1938, 25 DE JULIOL

1938, 25 de juliol. Ofensiva republicana. Comença “la Batalla de l’Ebre”. En poques hores passaren el riu Ebre per Flix els batallons d’infanteria republicans 131, 132, 133 i 134 de la Brigada Mixta sota el comandament del “mayor” Fidel Ruiz. Deprés hi passarien les companyies de transmissions, enginyers, les de sanitat i intendència. Inici de la Batalla de l'Ebre.

A unos tres kilómetros al sur de Flix, otra de las brigadas de la 3º División, la 33 Brigada, mandada por el mayor Fidel Ruiz, cruzó el rio sin apenas dificultades, dirigiendose de manera immediata hacia la fàbrica química y posteriormente hacia Flix, donde se estaban refugiando los soldados fascistas de la 50º División, que se hallaban desbordados ante el avance republicano. Las fuerzas franquistas esperaban que la mole del castillo de Flix les ayudara a detener, aunque fuera de manera solamente temporal, el avance republicano. Sin embargo, a media tarde del mismo dia 25 mde julio, las tropas franquistas, rodeadas y sin apenas municiones ni víveres y totalmente desorganizada, se rindieron.

A las cinco de la tarde, los soldados republicanos ocupaban el castillo de Flix capturando más de seiscientos prisioneros. Posteriormente, la propaganda franquista afirmó que los republicanos despeñaron desde el castillo, a los oficiales franquistas, pero nunca se pudo confirmar la acusación”. (1)

“En Flix aún resuenan los ecos del baile que se ha estado celebrando horas antes, al que han acudido no sólo soldados de la guarnición, pertenecientes al 16 batallón de Mérida, sino también algunas muchachas de la localidad. Las unidades de la XL brigada ha realizado el paso con un gran sigilo. Los centinelas de la guarnición les descubren a la una de la madrugada y comienza un fuerte tiroteo (…) en poco tiempo, a las cinco, los atacantes se apoderan de las instalaciones de la Electroquímica. En otro edificio, “la Era Nova” se hacen fuertes los que no pueden retirarse hacia Quatre Camins. Su resistencia va a durar unas horas más, hasta el mediodía del 25.” (2)


(1)BESOLI, GESALI, HERNANDEZ, IÑIGUEZ I LUQUE. Ebro 1938. Inédita Editores.

(2) REVERTE, Jorge M. La Batalla del Ebro. Crítica.

23 de juliol de 2010

LA FATARELLA: "INTERNACIONALS A L'EBRE"

Ahir vaig assistir a la Fatarella a la Junta General del COMEBE, consorci Memorial del Espais de la Batalla de l'Ebre, consorci que presideix Ma Jesús Bono, directora de Memorial Democràtic. Entre d'altres es va donar a conèixer les actuacions d'exhumació de foses comunes destacant la xifra de 700 restes recollides en superfície entre novembre del 2008 i juny del 2010, explicant amb detall el protocol d'actuacions de recollida. Es presentà la memòria d'actuacions dels sis primers mesos del 2010, amb 6242 visitants, un 35 per cent d' increment en relació l'any passat. Per la seua part el director científic del COMEBE Josep Ma Solé i Sabaté ens presentà els representants del nou Comité Científic composat per catorze experts del món universitari d' Història, Ciències Jurídiques, Ciències Socials i Ciències de l'Educació.

En acabar vàrem visitar el recentment inaugurat espai "Internacionals de l'Ebre". Un centre d'interpretació que ens mostre per àmbits, la ràpida internacionalització de la batalla de l'Ebre i la crisi europea, les dimensions de la participació internacional en cadascun dels bàndols implicats, i el Pacte de Munic i desenllaç del conflicte. Després de la visita a l'espai et pots fer a la idea que la Batala de l'Ebre és la primera gran batalla de la II Guerra Mundial.

22 de juliol de 2010

MOCIÓ CONSEQÜÈNCIA INTERPEL.LACIÓ SOBRE EL MTC

Després de la interpel.lació al ministre d'Indústria del passat dimarts, i d'acord amb la normativa del senat, vaig presentar ahir mateix, com a resultat del debat, la següent MOCIÓ en nom de l'Entesa Catalana de Progrés:

"Vincular qualsevol procés sobre la futura ubicació de l'MTC al consens social i institucional, especialment amb les CCAA que puguin veure´s afectades per les candidatures municipals presentades, respectant els acords dels parlaments respectius. En aquest sentit és important que l'esmentat consens s'adapti al que estableix el conveni d'Aarhus, signat i ratificat per tots els Estats membres de la Unió Europea, sobre l'accés a la informació i la participació de la ciutadania en la presa de decisions en els assumptes ambientals, i també a les recomanacions del programa COWAM de la CE que es refereix especificament a la governança dels procediments per a la gestió de residus radiactius als països de la Unió Europea"

El cercador Huubs, després de a presentació de la moció, que per cert no es discutirà fins el setembre, ha constatat les següents notícies relacionades:

· Pere Muñoz presenta una moció perquè es respectin els acords dels parlaments autonòmics a lhora dubicar el cementiri nuclear

... la interpellació que aquest dimarts el senador republicà del grup de lEntesa Catalana de Progrés, Pere Muñoz, li va formular al Ministre dIndústria espanyol, Miguel Sebastián, sobre el magatzem temporal centralitzat ...

Tot Tarragona.cat Política.

· L'Entesa i el consens per l'MTC

... El senador republicà de l'Entesa, Pere Muñoz, va presentar ahir, un dia després de la intranscendent compareixença del ministre Miguel Sebastian, una moció per forçar la cambra a demanar al govern estatal ...

EL PUNT / Avui Portada Ascó

· El Parlament europeu admet la queixa sobre el cementiri nuclear

... ahir al senat per contestar la interpel·lació del senador de lEntesa Catalana de Progrés, Pere Muñoz, denoten que el ministre creu comptar amb la complicitat del PP per portar endavant una iniciativa que no ...

lo carrer del riu

· El senador d'ERC Pere Muñoz presenta una moció que demana garantir el consens en l'establiment del cementiri nuclear

... Madrid (ACN).- El senador d'ERC Pere Muñoz ha presentat una moció que demana 'vincular qualsevol procés sobre la futura ubicació de l'MTC al consens social i institucional', especialment amb les comunitats ...

Directe!cat Cultura

· El senador d'ERC Pere Muñoz presenta una moció que demana garantir el consens en l'establiment del cementiri nuclear

... Madrid (ACN).- El senador d'ERC Pere Muñoz ha presentat una moció que demana 'vincular qualsevol procés sobre la futura ubicació de l'MTC al consens social i institucional', especialment amb les comunitats ...

Agència Catalana de Notícies Política

· El Parlament europeu admet la queixa sobre el cementiri nuclear

... ahir al senat per contestar la interpel·lació del senador de l'Entesa Catalana de Progrés, Pere Muñoz, denoten que el ministre creu comptar amb la complicitat del PP per portar endavant una iniciativa que ...

Ecodiari Aigua



20 de juliol de 2010

NOTA DE PREMSA DAVANT EL MTC

"Aquest matí, Lluís Salvadó, secretari d’Organització d’ERC a l’Ebre, i Pere Muñoz, senador d’Esquerra dins l’Entesa Catalana de Progrés, han comparegut en roda de premsa per explicar que demà, el senador Muñoz, interpel·larà el ministre d’Indústria al Senat per tal que informi sobre el calendari previst per fer pública la decisió sobre la ubicació del cementiri de residus nuclears, com també per saber si el Govern espanyol pensa complir la promesa que tindrà en compte la voluntat del territori que hagi presentat candidatura per acollir-lo.

En aquest sentit, Muñoz ha fet referència a l’aprovació de mocions contràries a acollir el cementiri de residus nuclears a Catalunya aprovades als ajuntaments, els consells comarcals, les diputacions i el Parlament de Catalunya, i ha advertit que “el Ministeri d’Indústria i el Govern espanyol no pot ubicar l’MTC a Ascó si té en compte aquestes mocions i pretén complir la seva paraula”. En la interpel·lació al ministre, Muñoz també li demanarà si és cert que tenen previst incentivar econòmicament els municipis que acullin l’MTC, perquè sembla que en aquests moments hi ha incertesa sobre aquesta qüestió, ja que segons el calendari previst s’hauria d’haver fet pública l’ordre ministerial i encara no ha sortit a la llum.

Per tant, segons Muñoz, l’objectiu d’Esquerra és fer-li arribar al ministre la situació de la convocatòria catalana i ha afirmat que “volem fer arribar al ministre la fractura social que la candidatura d’Ascó per acollir l’MTC ha suposat per al territori, com també el posicionament contrari d’ajuntaments, consells comarcals, diputacions i, sobretot, del Parlament de Catalunya”, perquè “entenem que el Ministeri ha rebut un altre missatge de part de l’AMAC i entitats que no són de representació pública. El ministre ha de saber quina és la realitat”, ha afirmat Muñoz.

D’altra banda, el secretari d’Organització d’Esquerra, Lluís Salvadó, ha volgut refermar tres punts concrets. El primer, que l’objectiu de la interpel·lació de demà és el de clarificar terminis. Segons Salvadó, “seria impresentable que comuniquessin la ubicació de l’MTC en ple mes d’agost; per tant, exigirem que comuniquin la decisió ràpidament, fora de l’agost i, per tant, abans de les eleccions del Parlament de Catalunya”. El segon, que és molt preocupant que PP i PSOE acostin posicions, perquè quan ho fan és per fotre a Catalunya; ho hem vist amb la sentència del Tribunal Constitucional, on els magistrats socialistes han protagonitzat la retallada, tenint als magistrats populars fent de pantalla, i també ho hem vist amb l’aprovació recent de la Llei de Ports amb un pacte PP-PSOE, llei que perpetua la gestió centralista dels ports catalans” i el tercer, que si la decisió és d’ubicar l’MTC a Catalunya, “Esquerra ho entendrem com una nova agressió a la sobirania de les institucions democràtiques del nostre país”.

Salvadó ha reiterat la petició a l’alcalde d’Ascó que retiri la candidatura per acollir l’MTC, perquè no pot anar, ell sol, en contra de la voluntat de Catalunya i de la resolució del Parlament. A més, li ha demanat que no vagi de la mà del PSOE i del PP en aquesta qüestió. Salvadó ha aprofitat per denunciar els processos poc transparents de l’AMAC, amb una gerència que sense cap tipus de legitimitat democràtica determina la política nuclear de l’Estat." (nota de premsa d'Esquerra amb motiu de la roda de premsa prèvia a la interpel.lació al ministre d'Indústria Miguel Sebastián)

19 de juliol de 2010

FLIX JAZZ 2010


DIVENDRES 23 DE JULIOL - 7 tarda ca don ventura

PRESENTACIÓ DE LA 2a EDICIÓ FLIX JAZZ

QUARTET D’ESTIU

Liderats per Amat Pellejà i el bateria suís Nick Kunz

10:30 nit plaça major

PAU TEROL TRIO

Pianista reusenc resident a Estats Units, forma part de la nova

generació de músics catalans de gran nivell.

DISSABTE 24 DE JULIOL - 12 migdia Esc. Municipal de

Música

Espectacle infantil UNA PETITA HISTÒRIA DE JAZZ

Relat d’una divertida història del jazz i de la música moderna

amb una regadora, diversos pinzells, dos cafeteres i un

plomall. Dos músics i un titellaire realitzen un viatge des

d’Àfrica a Nova Orleans, Chicago, Nova York, Los Angeles i

París.

Xavi de la Salud, trompeta - Gerard Marsal, saxos - Ramon

Pascual, titellaire.

7 tarda plaça major

Actuació de Bagés-Bertran-Colls-Monfort Grup

Jazz modern i contemporani a l’aire lliure

10:30 nit plaça major

Actuació d’Apolo 13 featuring Llibert Fortuny

Fusió entre jazz i funk amb el magnífic saxofonista Llibert

Fortuny

DIUMENGE 25 DE JULIOL - 7 tarda plaça major

Concert cloenda amb 2.5.6 trio

Jazz íntim i d’alta qualitat a base de versions d’standards del

jazz i amb la jove promesa del cant Judit Neddermann

17 de juliol de 2010

EL MUNDO : "LOS QUE MANDAN EN ESPAÑA"

Sense paraules: Una setmana després de la manifestació més gran de la història d'aquest pais, després del debat de l'"Estado de la Nación" al Congrés dels diputats i del debat d'ahir al Parlament, el diario "el Mundo" ens regala en portada aquesta imatge amb el titular "los que mandan en España", amb Saura, Carod, Montilla i Mas en primer terme i com a protagonistes.

16 de juliol de 2010

INTERPEL.LACIÓ AL MINISTRE D'INDÚSTRIA


· La demora a decidir la seu del magatzem nuclear inquieta Ascó

... que es resolgui després dels comicis. De totes maneres, no tothom oculta la seva opinió. Pere Muñoz, senador d¿ERC, interpel·larà el Govern sobre l¿MTC en el ple de la Cambra alta del 20 de juliol. I és ...

El Periódico de Catalunya (Ed. Català) Economia

· Pregunta al govern al Senat pel procés de la seu de l'MTC

... El senador flixenc de l'Entesa Pere Muñoz preguntarà al govern estatal en el pròxim ple, el 20 de juliol, quan aprovarà l'emplaçament del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, al qual ...

EL PUNT / Avui Portada Ascó

· Pere Muñoz interpel·la al Govern sobre la ubicació del cementiri nuclear

... . Pere Muñoz argumenta al text d'aquesta interpel·lació que, després de la resolució del 29 de desembre de 2009 del Ministeri d'Indústria per a la selecció de municipis candidats a situar la instal·lació ...

reusdigital.cat El Camp

Mentre preparo la interpel.lació al ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, pel proper dimarts 20 de juliol, relacionada amb el "Magatzem Temporal Centralitzat", altrament dit "cementiri nuclear", interpel.lació de la que ja s'han fet notícia alguns mitjans. Aquest matí, tot i que el protagonisme a Catalunya és al Parlament de Catalunya, el MTC ha estat el protagonista a Cofrentes, on s'està realitzant l'assemblea annual de l'Associació de Municipis Nuclears (AMAC) i a l'arxiu comarcal de Móra d'Ebre, on he assistit convidat per la CANC a una reunió informativa del cementiri nuclear alemany de Gorleben, amb la presència del Diputat del Consell de Districte de Lüchow - Dannenberg i Hans Werner, pagés i portaveu de l'associació agrícola de Gorleben, on han exposat la problemàtica dels residus nuclears.


15 de juliol de 2010

30 ANYS DE LA PLAÇA

Una de les primeres actuacions que va realitzar el primer ajuntament democràtic de Flix fou enderrocar el "monumento a los Caidos por Dios y por España", un monument que ocupava la part central de la plaça anomenada fins el 1979 "plaza de los Mártires", reconvertida en plaça de l'Església. Aquest mateix any i a les Festes Majors l'ajuntament convocà un concurs d'idees per l'espai que havia quedat alliberat i per ordenar la plaça, fou així que de totes les idees, l'ajuntament, del que aleshores era alcalde, va decidir dels dos que més van agradar fer un nou disseny conjunt en el que s'haurien d'integrar elements dels treballs individuals. Els autors foren els senyors Alfons Guiu i Rossend Guiu. Acte seguit i al més de juliol del 1980, fa trenta anys, la brigada d'obres de l'ajuntament inicià i executà l'obra en un temps récord, essent l'obra publica que segurament ha estat més amortizada de la història recent. Vagi per endavant la portada de "la Veu de Flix" del mes de juliol i una fotografia de les obres que avui fa 30 anys.

13 de juliol de 2010

LLUÍS MARIA DE PUIG



Ahir vaig asistir al Palau de Viana del Ministeri d'Afers Exteriors a un acte força emotiu i ple de simbolisme. El senador socialista per Girona de l’Entesa Catalana de Progrés, Lluís Maria de Puig, va rebre ahir la imposició de la Gran Creu de l'Ordre d'Isabel la Catòlica.

Podeu llegir la nota de premsa de l'Entesa:


"De Puig es va mostrar agraït per aquesta distinció atorgada pel Consell de Ministres, especialment al titular d'Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, amb qui ha coincidit al llarg de 20 anys en la seva tasca política internacional a la qual De Puig ha consagrat tota la seva vida parlamentària

La sotssecretària d'Estat d'Exteriors i Cooperació, María Jesús Figa, va destacar la dedicació de Lluís Maria de Puig a la defensa de la idea d'Europa, especialment en la seva recent etapa com president de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. Figa, de part del Ministre Moratinos, va lloar el compromís i
el treball del senador de l’Entesa."


9 de juliol de 2010

PEL FUTUR AMBIENTAL DE L'EBRE

Avui "La Veu de l'Ebre" va acompanyat per un dossier especial dedicat a la "Descontaminació de l'embassament de Flix" . Un interessant recull de 16 pàgines, amb articles d'opinió del Conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar i del científic Joan Grimalt (CSIC, IDAEA) valorant l'execució del projecte en marxa", entrevistes a Oscar Bosch, alcalde de Flix, i Daniel Pi, del CAT, un ampli reportatge sobre la descontaminació com un projecte mediambiental pioner, el pla d'abastament d'aigua a 71 municipis de l'Ebre i el Priorat, els controls de qualitat i finalment dos articles d'anàlisi a càrrec de Josep Canicio, secretari coordinador de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, i un de meu titulat "Pel futur ambiental de l'Ebre":

"L’inici de les obres de descontaminació química de l’embassament de Flix és sens dubte la millor notícia que es podia donar al riu Ebre. Després de gairebé sis anys en que es denuncià públicament estat de la qüestió, és un bon moment per felicitar-nos tots els ebrencs i ebrenques, ja que s’han desvetllat tot els dubtes i rumors interessats sobre la seua realització, i més tenint en compte que feia dos anys que s’adjudicaren les obres després d’un llarg procés.
L’any 2004 serà en la història recent de Flix, i per extensió del riu Ebre, un any que marcarà un punt i a part. El 9 de setembre amb l'aparició estelar del conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, obrint el "Telenotícies" de TV3 i anunciant a tort i a dret que s'havia descobert un gran abocador a residus radionuclèics, metalls pesants i compostos organoclorats a l'embassament de Flix, donant a conèixer un estudi del CSIC dirigit pel Dr Joan Grimalt que feia mesos circulava de despatx en despatx.
A partir d'aleshores vàrem tenir titulars de tota mena, el més destacat segurament el de la portada a "la Vanguardia", "Toneladas de residuos muy tóxicos en el Ebro". Una escalada de declaracions i compromisos, amb titulars de tota mena, varen seguir els mesos següents... Passat els anys hauriem de significar la implicació personal dels màxims responsables de medi ambient, la ministra Cristina Narbona i del conseller Salvador Milà, implicació clau.
Així es constituïren dues comissions, coordinades per ACUAMED, una de tècnica composta pel principals experts, del CSIC, de les Universitats així com de les administracions del Govern Central, de la Generalitat i local, i la Comissió de seguiment per a la descontaminació” presidida pel secretari general per al Territori i la Biodiversitat, Antonio Serrano, i composta pels màxims responsables de les administracions, ecologistes, regants, el CAT, així fins la mateixa direcció d’Ercros.
Els treballs de les diferents comissions es desenvoluparen entre l’octubre del 2004 i febrer del 2008, definint l’opció de la retirada dels llots, la redacció del projecte i el concurs, presentant-se 10 UTEs. El febrer del 2008 es farien públics els treballs universitaris coordinats pels científics Joan Grimalt i Narcís Prats, realitzats per una 50a d’investigadors. Una de les conclusions més mediàtiques seria la realitzada sobre "l'impacte sobre els peixos i organismes aquàtics" i "l'impacte sobre zones protegides". Així es destacava que la majoria dels peixos analitzats, carpes i silurs, tenien un contingut de compostos organoclorats i mercuri que es troba per sobre de les normatives acceptables per al consum humà.
El juliol del 2009 els nous responsables de medi ambient concretarien el projecte amb l'acord assolit per la Generalitat i el Govern central per tal d'elaborar un pla anomenat de “Pla de restitució” que ha de garantir la seguretat relativa al proveïment d'aigua dels 71 municipis aigües avall de Flix. Finalment, cal valorar el calendari d'execució i el de justificació entre el 2013 i el 2015, així com que en els temps de crisi que corren els 115 milios d'euros que dels fons de cohesió de la Comissió Europea."

REUNIÓ DIPUTATS I SENADORS D'ESQUERRA

Ahir, i a la seu d'Esquerra, vaig participar en una reunió de diputats al Congrés i senadors per conèixer l'argumentari que Joan Ridao presentarà al proper debat de l'Estat de la Nació, dimecres 13 i dijous 14, a més per definir la unitat necessària en defensa dels interessos de Catgalunya i que tots els partits catalans hauriem de defensar a Madrid.

"Esquerra convida a PSC, CiU i ICV a traslladar la unitat a Madrid per defensar els interessos de Catalunya

El secretari general d'Esquerra, Joan Ridao, ha enviat avui una carta al portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, d'ICV, Joan Herrera, i al coordinador del PSC, Daniel Fernández, convidant-los a celebrar una trobada per perfilar una estratègia unitària de tots els partits catalans i presentar de forma conjunta una resolució subsegüent al Debat de Política General, que se celebra el 14 i 15 de juliol, en els mateixos termes que es pronunciï el Parlament de Catalunya en la resolució que té previst aprovar.

'La unitat que volem i que hi haurà a la manifestació i al Parlament també s'ha d'expressar a Madrid', ha apuntat Ridao, que ha reconegut que 'segurament el context preelectoral no és el més idoni per crear una estructura estable dels partits catalans al Congrés, però creiem que per coherència hi hem de traslladar la resolució que aprovi el Parlament'. Segons el portaveu d'Esquerra al Congrés, 'aquest acord podria ser l'embrió d'un moviment com el de la Solidaritat Catalana, sorgida el 1906, que tingués per objectiu tirar endavant un programa de mínims del catalanisme, des de les properes eleccions al Parlament fins al març del 2012, quan es preveu que hi haurà els comicis espanyols'.

En la roda de premsa posterior a la reunió interparlamentària entre diputats al Congrés i senadors d'Esquerra, Ridao ha apuntat que'som conscients de les incomoditats de CiU i PSC', els convergents perquè només volen un govern fort i els socialistes refer el pacte constitucional, 'uns i altres volen portar l'Estatut al taller a fer una reparació de xapa i pintura'. A més, en el context de la política espanyola, 'tots dos partits naveguen a vela i no a motor: CiU disposada a apuntalar el govern espanyol de torn i el PSC que encara depèn del PSOE'.

El dirigent independentista ha explicat que l'objectiu d'aquesta Solidaritat Catalana hauria de ser 'establir un programa de mínims per defensar al Congrés i al Senat' que hauria d'incloure: blindar la Llei d'educació de Catalunya, la immersió lingüística i reclamar la utilització de totes les llengües de l'estat a les dues cambres legislatives; blindar Catalunya davant de qualsevol intent de reformar lleis contràries a l'Estatut; reclamar el model de gestió aeroportuària i l'Eix Mediterrani; el reconeixement de les seleccions esportives catalanes; la defensa de les vegueries com a organització territorial de Catalunya i del finançament, sense renunciar al concert econòmic, però recuperant conceptes com l'esforç fiscal, que el TC ha declarat inconstitucional; i la vertebració d'un espai comunicatiu a nivell de Països Catalans."

8 de juliol de 2010

FLIX: "MEMORIAL 1460", AVUI FA 550 ANYS

Del 8 de juliol del 1460, fa exàctament 550 anys, Francesc Perarnau i Antoni Sala, mercaders de Barcelona, iniciaren un viatge per encàrrec dels consellers de Barcelona que els portaria pel Camp de Tarragona, el Priorat d'Escaladei, la Baronia de Cabacés fins la Baronia de Flix i la Palma. Era una expedició d'estudi i coneixement del territori amb l'objectiu de trobar la millor ruta per transportar el blat d'Aragó i de l'¡Urgell a Barcelona, sense passar per Tortosa, evitant les seues imposición fiscals. El 13 d'agost lliurarien l'informe o memòria als consellers, anomenat "Memorial 1460", un document estudiat per Ventura Castellbell i on el poble de Flix es descrit amb tota mena de detalls. Recordar que la ciutat de Barcelona era propietaria des de finals del s. XIV de Flix i la Palma d'Ebre.

“... Entrant per la dita vall ve a la sínia de Sabba mora, que és a la vora del riu de Ebro, davall la vila de Flix, entorn dos trets de ballesta, a hon se ha a fer la casa e botiga en que’s descarregaran les mercaderies que vindran de Castella, regna de Navarra e d’Aragó e altres parts per lo dit riu. E açò per tant com lo dit riu és molt fondo en aquest lloch, e mes hi ha alta riba de la qual feien de paret ab cert artifici pendre les robes de las barques o càrraves e metreles dintre les botigues ab poch affany. E aquí venir a carregar los carros e bestiar e aportart-ho per los dits camins fins a Barenys o al port de Salou...

E lo dit dia aprés dinar muntarem al molí de dit loch de Flix per mirar, e verem aquell e la assut del dit molí, lo qual molí en si ha tanta de singularitat que aporta honor, magnificència e útil a la dita ciutat. És veritat que les navores que són al costat de dit molí no van perquè lo rech no és sencer, ans fa menester adop. E lo sendamà, so és dijous XVII del dit mes, del matí en l’albe pujarem a veure e regonèixer lo castell del dit loch de Fflix. E reconegut trobarem aquell seura sobre roques pinyolenques molt scasses, les quals van disminuint, e ja en lo passat duptantse del dit si.n havien fetes algunes barbachanes o parets per regorçar aquelles, les quals parets vuy són derrocades, les quals és molt necessari adobar. E dins lo dit castell veherem alguns sostres, portes de portals, les quals havien mester adop, e en la sumitat del dit castell resta a fer la meytat de la taulada, la qual quasi se'n ( ), e recórrer los limbells de aquellas, e folrar una torra que és a la cantonada, que és al dit castell sobre lo riu Ebro a la part damunt ver lo dit mulí ... E aprés partits del dit castell tiraren a veura lo porxo o botiga del dit loch, e arribats allà riu avall dins una carrava, veheren e atrobaren que en la dita botiga havia moltes bigues podrides ...”



(1) VENTURA CASTELLVELL DÍEZ. Les rutes terrestres de l’Ebre al mar: El Memorial de 1460. In Miscel.lània 15 del CERE. Flix, 2001. P.166.

7 de juliol de 2010

CRÒNICA RESPOSTA MINISTRE DE FOMENT

ACN.-

" El ministre de Foment, José Blanco, ha assegurat aquest dimarts que preveu aprovar aquest 2010 l’estudi informatiu del tram La Jana-El Perelló de l’A-7. Segons Blanco, el Ministeri ja ha finalitzat i aprovat el nou estudi ambiental amb les últimes modificacions, i el presentarà a informació pública aquest mes de juliol. Posterioment, ha afirmat, preveu rebre ‘en breu’ la Declaració d’Impacte Ambiental per part del Ministeri de Foment, i un cop fet aquest pas, espera aprovar l’estudi informatiu de les obres aquest mateix any.
Blanco ha fet aquestes manifestacions en resposta a una pregunta del senador de l’Entesa Pere Muñoz, que li ha recordat que des del 2003 en què el govern del PP va posar a exposició el projecte s’han fet innombrables reunions, discussions i consensos sobre la construcció d’aquest tram de l’autovia del Mediterrani, que ha compta amb 860 Km de servei. Muñoz ha destacat que des de l’octubre del 2008 les comarques del Baix Ebre i el Montsià han vist com s’han desestimat al•legacions i s’han rebutjat acords fins i tot del Congrés dels Diputats.
No obstant això, ha recordat Muñoz, a finals del 2009 Foment es va comprometre a refer el traçat per reduir l’impacte a Camp-redó i per aquest motiu ha preguntat al ministre quines previsions té sobre previsions té Foment per aprovar de manera definitiva abans de finalitzar el 2010 el projecte informatiu del subtram de l’A-7 entre La Jana i el Perelló.
En la seva resposta Blanco ha recordat que aquest tram inicialment s’integrava a l’estudi informatiu del corredor de l’A-7 Castelló-L’Hospitalet de l’Infant i posteriorment, al 2005, es va assolir un acord amb la Generalitat valenciana que va canviar el traçat per aprofitar el tram de l’autovia autonòmica interior i integrar-la a l’A-7.
Segons Blanco aquell mateix any es va sotmetre a informació pública ‘però les al·legacions presentades per part dels municipis de les Terres de l’Ebre van fer necessari un nou canvi de traçat entre Sant Rafael i el Perelló’. Aquest canvi, ha dit, es va sotmetre a informació pública i es va remetre al Ministeri de Medi Ambient perquè fes la Declaració d’Impacte Ambiental.
Blanco ha explicat que el valor ambiental d’aquesta zona en ple Delta de l’Ebre ha fet necessari integrar a l’estudi noves mesures preventives, i ha anunciat que Foment ‘ja ha aprovat estudi ambiental corresponent’ que preveu presentar a informació pública ‘al mes de juliol’. ‘Per tant’, ha dit el ministre, ‘un cop superat aquest tràmit esperem obtenir la Declaració d’Impacte Ambiental en breu per poder aprovar de manera definitiva l’estudi informatiu al 2010′."

5 de juliol de 2010

NOVA PREGUNTA AL MINISTRE JOSÉ BLANCO


Fa un any que s'obrí aquest tram de l'A-7 de l'Hospitalet de l'Infant (fotografia de "La revista del Ministerio de Fomento", num 588) , un tram més a afegir als 860 km en servei de l'Autovia del Mediterrani (A-7), restant 260 Km, alguns d'ells en obres i altres en fase de proyecte. Com a portaveu de l’Entesa Catalana de Progrés a la Comissió de Foment, preguntaré demà per la tarda al Plenari del Senat i al Ministre de Foment, José Blanco per la proposta de nous traçats de la futura autovia A-7 entre la JANA i EL PERELLÓ, especialment al seu pas per Campredó. Cal recordar que el març de l'any 2000 s´inicià el primer estudi informatiu i que a finals del 2009 davant l’anterior proposta d’estudi de traçat fet pel Ministeri que separava els tres nuclis de població de Campredó; la raval del Pont, Font de Quinto i Mas de la Missa; des del territori es va demanar una nova proposta que no tingués aquesta afectació.

4 de juliol de 2010

FLIX: 4 DE JULIOL DE 1649

1649, 4 de juliol, Guerra dels Segadors. Escrit dels Jurats de Flix als consellers de Barcelona queixant-se de les injustícies i abusos sobre la població civil del Governador francès del castell, "Monsiur de Sta Coloma":

“Pare y sr nostre Ja es arribat a la obra lo que en dies passats fonch paraula y injust manament de Monsiur de sta Coloma Governador de les armes desta vila que dels naturals feu avisar sen anassen della en fet anar vuy die present ab forsa de mosqueters sinch casades sens dexarlos traurer robes ni cosa alguna impeintlos anarsen per la barca fentlos en anar per lo portal: lo llanto y just sentiment aquestos tenian pus per forsa feyan dexar lurs patria y cases vent sa perditio bes dexa considerar lo qual semblantment tenim los que havem restat per lo que tenim conegut ab dit Sta Coloma lo que vuy ha executat ab uns dema ho executera ab altres procedint ab uns y altres injustament ...”

No era la primera vegada que hi havia queixes, tenim d'altres documents com, per exemple: El 13 d’abril d'aquest any es tractà a Barcelona la queixa realitzada per l’arrendatari de les rendes de la Baronia de Flix, ja que el Governador de la Baronia (el senyor de Sainte Colome, considerat com un tirà) no volia que tingués la Barca. El 26 d’abril, ells vassalls de la Palma varen escriure un altre cop als consellers de Barcelona, dient que el governador de Flix ara els hi demanava tres llits, matalassos i flassades, que ells estaven carregats de deutes. El 30 d’abril, els jurats de la Palma havien escrit al Governador de les armes de Flix demanant-li que parés de vexar-los...

1 de juliol de 2010

REGATES AL "RIU DE BAIX", 3 I 4 DE JULIOL.


Aquest cap de setmana i organitzat pel Club Nàutic Flix tornarem a gaudir de la “Regata de la Lliga Catalana de Llagut”, en les diferents categories, infantil, cadet, juvenil, sènior i veterà, serà el diumenge 4 de juliol i al Riu de Baix ( nom de lloc que es dóna a Flix a la part sud del meandre, per a diferenciar-ho del “Riu de Dalt” on hi ha l’embassament, el pont, l'antiga resclosa i l’inici del meandre). Dissabte al matí també al mateix lloc es realitzarà la “Regata de Piragüisme, Programa 2016, també en totes les categories.

El “Riu de Baix” és un dels llocs més atractius del riu Ebre, on hi ha la façana urbana del poble, on es pot veure, gràcies als treballs de restauració del meandre, les diferents petjades que la història, torres, trams de muralla... a la part contrària la zona dels xops i creuant el riu un dels símbols de Flix, el Pas de Barca. Precisament de l'antic pas de barca i la "Barca de Pas" he trobat aquesta fotografia del 1968, on es pot constatar el treball en equip i les dificultats en creuar el riu. La imatge és del fotògraf Tomás Riva Muñoz (Queretes, 1934- Lugano, 2004).