31 d’agost de 2011

E-MAILS CONTRA LA REFORMA CONSTITUCIONAL

La notícia del dia ha estat sens dubte la presa en consideració del Congrés dels Diputats de la reforma de la Carta Magna espanyola. El proper divendres es tornarà a votar per la modificació de la “Constitución española” i la setmana que ve ho haurà de ratificar el Senat.

Des del 23 d’agost, quan s’anuncià el pacte PSOE – PP sobre la “reforma expres” de la “Constitución Española”, curiosament fins ara intocable,  he rebut, com la resta de senadors i senadores,  un allau diari de correus a l’adreça del senat, molts d’ells repetits, però tots en el mateix sentit, heus aquí una breu relació d’alguns dels títulars d'aquests e-mails.

Pidiendo sensatez. Apoye el referéndum para ratificar la reforma de la Constitución. Referéndum acerca de la Reforma Consitucional. Basta de actuar  a espaldas del pueblo! Basta de imponer medidas que solo benefician los Mercados! !No sin mi voto! Ahora más que nunca, democracia real  ¡Ya! REFORMA DE LA CONSTITUCIÓN. En nombre de la democracia / dictadura le ruego hacer su trabajo. YO TAMBIÉN QUIERO DECIDIR. Haga su trabajo, por favor. Vote por el referéndum. Petición de una ciudadana. NECESARIO. ¿Hay algun senador democràtico? En defensa de la soberania popular. Apelando a sus conciencias. Cambios tan importantes en nuestra Carta Magna no deberian hacerse tan a la ligera.  Yo quiero votar. Gracias por escucharnos. REFERENDUM YA! La soberania nacional reside en el pueblo español, dejadanos decidir si queremos primero comer y después pagar las deudas... Millones de voces reivindicando un futuro mejor...”

29 d’agost de 2011

HERIBERT BARRERA EN EL RECORD


"A espatlles de gegants": Poc ens podiem imaginar el passat 19 de març a la seu del Foment de la vila de Sants, que es commemorà el 80è aniversari d’ERC, que ens poques setmanes de diferència ens deixarien els dos grans referents de l’independentisme: Víctor Torres el juny i a finals d’agost Heribert Barrera.


D’Heribert Barrera, em quedarà el record de la visita i reunió al seu despatx de president al Parlament l’any 1981 acompanyat per l’alcalde d’Ascó Joan Carranza, i com no, les lliçons magistrals, el seus vibrants i emotius discursos amb motiu del 80 anys d’ERC el 19 de març i del passat 9 de juliol a l’Arc de Triomf de Barcelona.


22 d’agost de 2011

COBLES SOBRE LA MORT DE CAÇADOR DE BRUIXES JOAN MALET



LA CACERA DE BRUIXES AL CASTELL DE MIRAVET.


"En els anys 1548-1549 les comarques meridionals de Catalunya van viure una important onada repressiva. Va ser atiada per Joan Malet, morisc de Flix, que afirmava ser endevinaire o saludador, és a dir, que podia reconèixer les bruixes. Malet va ser finalment detingut i executat per la Inquisició de Barcelona.” Així, entre d'altres,  ens introdueix l’excel.lent exposició del Museu d’Història de Catalunya que aquest estiu podem veure al castell de Miravet. Exposició on un flixanco, Joan Malet, reconvertit en protagonista de novel·les d’èxit com “Les bruixes d’Arnes” de David Martí. Sobre aquest antiheroi vaig fer una de les primeres entrades al bloc, el gener del 2007. Un personatge misteriós protagonista d’unes curioses cobles fetes a Barcelona sobre la seua mort el 2 de juliol de 1549. 


20 d’agost de 2011

"XERRADES A LA FRESCA" A LA PALMA D'EBRE

Ahir al vespre vaig participar a les "IX Cicle de Xerrades a la Fresca" que organitza el grup cultural l'Espona de la Palma d'Ebre a la placeta de l'església Romànica. La xerrada proposada pels organitzadors era la meua experiència com a senador a Madrid.

La placeta de la Romànica estava plena de gent. La presentació la va fer Ricard Sas. Després de fer una breu història de la institució i esmentar les funcions de la cambra alta, vaig fer un repás de totes les activitats, interpel.lacions  als ministres de Foment i Indústria, les preguntes orals al Ple i en Comissió que he fer, les preguntes amb resposta escrita, les meues participacions en diferents projectes de llei fins la darrera del passat juliol sobre  la "reforma de les pensions".

Vaig explicar també el funcionament de l'Entesa Catalana de Progrés, el paper d'ERC dins del grup, el respecte entre els diferents grups, les relacions amb altres partits, així com la importància de tenir veus dels territori, independentistes i d'esquerres a la Càmara legislativa conservadora per excel.lència, la institució més desconeguda i discutible que s'inventà la constitució espanyola del 1978.

15 d’agost de 2011

FLEXUS TEATRE: "DEMÀ CONEIXERÀS A KLEIN"


"La mentida i la veritat, les intencions secretes de cadascú, la ratlla subtil que separa les persones honestes dels aprofitats... És sa tenir humor quan la situació és tan catastròfica. Aquesta és la veritat.". Aquesta sentència ens resumeix el con tingut de l'obra que ens ha ofert Flexus Teatre enguany per la Festa Major. "La realitat i la ficció es donen la mà per obrir-nos els ulls". Quatre actrius, Conxita Domènech, Vigínia Estopà, Marta Neus Tarragó i Aida Muñoz, quatre estils diferents, quatre sensibilitats,  quatre maneres de veure la realitat, sota la direcció de Juanjo Herrero, ens han ofert un dels millors regals del primer dia de la Festa Major, gairebé mantenint la tradició teatral flixanca,  un parèntesi d'excel.lents i sentits moments. Felicitats !!!

12 d’agost de 2011

ARRIBA LA NOSTRA FESTA MAJOR.


Amb el record del primer programa de les Festes Majors de Flix de la democràcia, precisament coordinats per Jaume Pros Perelló, regidor del primer ajuntament democràtic de les Festes de l'any 1979 i Pregoner d'enguany, els millors desitjos i  

MOLT BONA  FESTA MAJOR.

6 d’agost de 2011

CURSA DE PUNTONES A MÓRA LA NOVA


Des dels jardins de l'hospital de Móra d'Ebre aquesta tarda he captat aquestes tres imatges de la cursa de puntones (o muletes) de la Festa Major de Móra la Nova, tres imatges successives, des de la sortida de les set embarcacions fins la clara victòria en categoria masculina de la puntona "Marta" de Flix, puntona que havia quedat abans segona en la categoria femenina.

Enhorabona a tots i totes.

1 d’agost de 2011

FLIX, FA 500 ANYS, CONVERSIÓ AL CRISTIANISME.

Temps era temps. A Flix l’any 1511, fa tot just 500 anys, es produí la conversió al cristianisme dels sarraïns, procés iniciat el 1509. Així tenim un molt interessant estudi del Capbreu de la Baronia d’aquest 1511 estudiat per Josep Serrano Daura, publicat a L’onomàstica sarraïna i dels cristians nous de Flix (Baronia de Barcelona, a la Ribera d’Ebre), els segles XIV al XVII. In Butlletí interior Societat d’Onomàstica. LXVI. setembre de 1996.
Al capbreu declararen les seues possessions declarant-se la majoria cristians nous i 17 encara sarraïns. Segons indica el professor Josep Serrano en la relació de veïns convertits es veu com alguns d’ells conserven els cognoms sarraïns: Ambrós, Ferregut, Perelló, Saba, Burret i Argilaga, encara que s’adopten noms com  Boteller, Vilanova, Cabanyelles, Viana o de la Missa. També és interessant constatar el nom cristià substitut del sarraï: els noms Alí, Mafoma o Brafim són substituïts per Joan en 9 casos, Antoni, Pere, Miquel, Guillem, Jaume o Mateu. Amb tot, el Capbreu encara fa referència al alfaquí Alboleix en referència a l’intèrpret i definidor del dret canònic musulmà.
          
Noms anteriors sarraïns
Cristians nous
Brafim Burret
Antoni Boteller
Mafoma Burret
Joan Boteller
?  Ambròs
Joan Ambròs
Ali Ambròs
Pere Ambròs
Brafim Ferebin
Tomàs Vilanova
Jun Salvo
Martí de la Missa
Jun Ferregut
Joan Ferregut
Mafoma Ambròs
Jeroni Ambròs
Brafim Perelló
Francesc Perelló
Susanna Sabba
Francina Sabana
Alí Burret
Joan Boteller
Foma Argilaga
Joan Argilaga
Ali Alfallet
Joan Boteller
Juri de Gaya
Joan Viana
Mafoma Burret
Joan Burret
Alí Salim
Guillem Cabanyelles
Alí Burret
Mateu Burret
?  Billeta
Joan Otxova
?  de Çat o Sat
Jaume Ferradot
Mafoma Burret
Miquel Boteller
Alí Salim
Guillem Cabanyelles
Alí Burret
Mateu Burret
? Billeta
Joan Otxova
? De Çat o Sat
Jaume Ferradot