23 de novembre de 2012

ORIOL JUNQUERAS: "NO ABARATIREM EL SOMNI".


Oriol Junqueras a Girona davant de més de dos mil persones :

"'Un bon resultat d'ERC obrirà l'esperança d'aquest país per culminar el procés cap a la independència".

"'ERC serà el soci més fidel del poble de Catalunya, no oblidarem ningú pel camí, nomes si volem fer un nou país per tothom l'hem de fer amb tothom, tothom es imprescindible per a fer un nou estat independent ".

22 de novembre de 2012

LLACH, CAROD, OTEGUI, EL SINN FÉIN...MÉS SUPORTS A ERC - CATALUNYA SÍ !!!


"En aquesta tesitura estic convençut que Esquerra Republicana de Catalunya té un paper trascendental". Mentres el Sinn Féin ha fet públic avui el seu suport a la candidatura ERC – Catalunya Sí per a les eleccions al Parlament del proper 25 de novembre. Els republicans irlandesos han explicitat el seu suport a través d'un vídeo portagonitzat per la seva vicepresidenta, Mary Lou McDonald. Arnaldo Otegi des de la presó dóna suport a totes les candidatures independentistes. L'ex-president d'ERC Josep Lluís Carod Rovira ha manifestat que votarà al candidat d'ERC per Tarragona Pep Andreu. Les imatges de Lluís Llach donant el suport a ERC - Catalunya SI i a l'Oriol Junqueras són moments més emotius d'aquestes dies històrics que estem vivint.

20 de novembre de 2012

ELECCIONS AL PARLAMENT, 20 DE NOVEMBRE DE 1932: VICTÒRIA D'ERC




80è aniversari de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya
Resultat eleccions al Parlament de Catalunya de 20 de novembre de 1932

Comarca         Electors   Votants    %ERC     % UC    % CET  % BOC   % PRR   % PCC

Baix Ebre           17.962     9.928          11,79     29,31     57,17         0,80        0,83          0,05
Montsià              11.625      7.606       23,75     39,05     33,14         0,31        3,18          0,14
Ribera Ebre       8.880      4.386         32,82     36,97   27,41       1,43        1,18         0,09
Terra Alta           6.844      4.567         47,14     36,83     15,61         0,13        0,08          0,01
Província          109.176    69.850       36,22     30,67     29,39          2,39       1,04          0,29
Escons                   14                           11          2           1                0            0              0

ERC Esquerra Republicana i Coalició (ERC-USC-PRA)
UC Unió Ciutadana (Lliga Regionalista, liberals i carlistes)
CET Coalició d’Esquerres Tarragonines (PRRS-PCR-PSOE)
BOC Bloc Obrer Camperol
PRR Partit Republicà Radical 
PCC Partit Comunista de Catalunya

Martí Rouret, Gonçal Yvars i Miquel dels Sants Cunillera serien escollits diputats per ERC per les comarques de l’Ebre. Esmentar pel seu interès els resultats de la CET especialment al Baix Ebre, supewrant ampliament a ERC, la CET era una coalició que comptava amb el partit PRRS del carismàtic Marcel.lí Domingo, qui no es presentava a les eleccions donada la seua condició de diputat al Congrés, a més de ministre d'Agricultura. Marcel.lí Domingo es recordat a Flix per la xiulada i bronca que va rebre en la realització d'un acte electoral. Una altra dada a tenir en compte és la victòria de la coalició de dretes liderada per la Lliga Regionalista a la Ribera d'Ebre.

Dades resultats. El republicanisme a les Terres de l'Ebre (coord. Josep Sànchez). fundació Josep Irla.. 2007.

19 de novembre de 2012

CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT !!




Artistes a favor de la independència i els drets socials. És a dir, a favor d'en Junqueras i d'Esquerra.

16 de novembre de 2012

MARCEL·LÍ DOMINGO, XIULAT A FLIX !


Marcel.lí Domingo, xiulat a Flix: "Desde un grupo de agraciadas señoritas se vitoreó a la Religión", i es rebentà l'acte electoral.
   
Temps era temps... Fa vuitanta anys, el 20 de novembre del 1932, es realitzaren les primeres eleccions al Parlament de la Catalunya republicana. Comicis amb una aclaparadora victòria de la coalició liderada per ERC, aconseguint  68 dels 85 escons del Parlament. Dies després, el 14 de desembre, Lluís Companys seria elegit President del Parlament i Francesc Macià President de la Generalitat.
Aquella primera campanya pel que respecta a Flix no es lliurà de les tensions polítiques. Amb un sorollós boicot segurament sorgit des del moviment anarcosindicalista majoritari al nostre poble a l’acte públic que comptava amb un dels polítics més importants i popular d’aleshores, Marcel·lí Domingo.  
Tenim tres referències de premsa. Del 16 de novembre en  tenim dues de l’acte electoral al nostre poble que ben be podriem dir que fou rebentat..
·        De “la Veu de Tarragona”, oferí un breu:
      “Des del balcó de ca la Vila, dirigí la paraula Marcel·lí Domingo al poble de Flix. Tant ell com els altres oradors foren interromputs fins que la protesta culminà en una xardorosa xiulada que precipità l’acabament de l’acte. La bronca fou de les de primo cartel.lo”.
·        L’altra crònica fou del diari catòlic  “Correo de Tortosa”:
“DESDE FLIX EL MINISTRO DE AGRICULTURA NO PUEDE DAR UN MITIN Y SE VE OBLIGADO A SALIR DEL PUEBLO CUSTODIADO POR LA GUARDIA CIVIL
Anoche y en sendos automóviles, se presentaron en esta villa el ministro de Agricultura, el alcalde de Tarragona y otros pseudo-íntelectuales del conglomerado que constituye la candidatura radical-socialista - caciquil en esta provincia, con intención de dar un mitin público electoral.
Desde una ventana de la casa de la villa y creyéndose ser dueños de la situación, intentaron sobornar al pueblo con sus palabras de sirena, saliéndoles el tiro por la culata, al chocar con un pueblo que ahogó las palabras de los caciquistas con protestas y silbidos, con lo que dióse por fallecido el non nato, mitin.
Una multitud numerosa se reunió ante las Casas Consistoriales, abroncando a los que se dicen sus redentores. Pero el pueblo de Flix,  por lo visto, no necesita redimirse por tales emboscados y farsantes.
El mitin apenas duró diez minutos, pues el pueblo impidió que se llevara a cabo el acto...”
La notícia arribà a Madrid, on el diari catòlic i tradicionalista “El Siglo Futuro”, donava la seua versió de la xiuladissa al republicà Marcel.li Domingo, ministre d’Agricultura, augurant el desmoronament d’Esquerra a les eleccions del diumenge,  posant com exemple la xiulada a Marcel·lí Domingo. Cal recordar que aquest diari ignorava als seus lectors que Marcel.lí Domingo havia trencat feia uns mesos amb ERC i que havia creat un nou partit, el PRRS, popularment conegut com el partit marcel.linista.  Amb tot, crida més l'atenció una ampliació ben curiosa de la xiulada, quan afegia que un grup d’agraciades senyoretes irromprien durant el seu parlament i rebentaren l'acte electoral tot vindicant la religió, fet que  provocaria el final de l’acte. Així afegia al final de la crònica copiada del diari catòlic de Tortosa: 
                  
“... la bronca fué de las que forman  época, arreciando de un modo colosal cuando se asomó a la ventana el cacique de Flix, recomendando silencio y desafiando a los promotores de la protesta que, a decir verdad, era casi todo él pueblo.

Desde un grupo de agraciadas señoritas se vitoreó a la Religión, y esto fué como la bomba final para  los embaucadores de la multitud, marchando inmediatamente del pueblo, custodiados por diez guardias civiles y por la Policía, que llevaban para guardarles las espaldas."

            


11 de novembre de 2012

EL PRIMER. LA J E FLIX, CLUB PER LA INDEPENDÈNCIA


Aquesta tarda hem pogut viure i compartir d'una d'aquells dies importants en la  història d'un club esportiu i d'un poble. Ho podem llegir en paraules de la mateixa Joventut Esportiva de Flix:

"La Joventut Esportiva Flix ha estrenat la nova equipació amb l'estelada i el logotip de l'Assemblea Nacional Catalana (ACN), en un dia històric per a l'entitat, i s'ha convertit en el primer club de futbol del món que llueix la bandera independentista en partit oficial, la mateixa setmana en què s'ha declarat a favor de l'autodeterminació de Catalunya.

A més, la diada, que ha comptat amb una estelada gegant en la presentació, ha estat completa perquè els flixancos han aconseguit mantenir el lideratge del grup primer de Tercera Catalana, en vèncer l'Atlas Tortosa (3-2), davant una Ventonella plena de gom a gom, amb més de 300 aficionats."

FELICITATS !!!

6 de novembre de 2012

LA JE FLIX S'HA PROCLAMAT CLUB PER LA INDEPENDÈNCIA.



Aquesta tarda participar a l'assemblea com a soci de l'entitat s'ho mereixia d'una manera especial. La Joventut Esportiva de Flix  s'ha proclamat club per la independència. 61 vots a favor, 2 en contra i 3 en blanc, han estat els resultats de la votació de l'assemblea de socis  que han validat aquesta històrica decisió.


El president de la JE Flix, Albert Mani, ha assegurat que "la intenció de la proposta no és polititzar la institució, sinó estar sempre al costat del poble i per això s'ha volgut fer que tots els socis majors d'edat puguin ser partícips d'aquesta decisió". "No és la nostra intenció excloure a ningú i tenim en compte que el club està format per gent de tots els partits polítics".  A l'argumentari previ a la votació ha recordat que l'ajuntament de Flix s'hi declarà a favor fa pocs mesos amb una única abstenció, recordant aixímateix el milió i mig de participants a la manifestació de la Diada.

En tot moment ha planat durant l'assemblea un bon ambient. El Casal Sant Jordi feia goig. Després del recompte públic de les votacions, i en mig de l'aplaudiment generalitzat s'ha signat un conveni de col.laboració amb els representants de l'ANC Flix per la Independència, concretant de quina manera la camiseta del Flix lluirà l'estelada i donarà suport a l'A NC, lluint el seu logotip. Una històrica decisió fruït del coratge d'una junta que previament ens havia advertit que calia una majoria de dos terços per a ser validada. Validada d'una manera contundent pels resultats de la consulta. Una decisió que coincideix amb el 85è aniversari de la constitució del club i en l'assoliment aquest cap de setmana del liderat del  seu grup de la Tercera Catalana.

Una fita que es tindrà en compte arreu per la seua significació, en ser el primer club de futbol a favor de la independència.

MOLTES FELICITATS !!!





4 de novembre de 2012

125 ANYS DE LA MORT DE JOSEP AGRAMUNT, "EL CURA DE FLIX".


El proper 7 de novembre farà 125 anys de la mort del flixanco més controvertit i mediàtic del segle XIX. Josep Agramunt, exiliat a França des del 1879, dirigent carlí més conegut com “el cura de Flix”, va morir amb 61 anys a Clichy (prop de París), lloc on exercia de sacerdot al cementiri.

El primer mitjà en donar la notícia “la Vanguardia” a l'edició del 15 de novembre de 1887: “Hace algunos días falleció en París, víctima de una penosa enfermedad, el tristemente célebre cabecilla carlista conocido por el cura de Flix
El 18 de novembre “El Pais”, esmentant el diari ”El Diluvio” de Barcelona, en recordar  la seua mort deia: “Nada han dicho de este suceso los periódicos carlistas, lo cual no es nada de estrañar, si se tienen en cuenta que el ex-cabecilla se había hecho mérito. El Cura de Flix desempeñaba un empleo en uno de los cementerios, que le proporcionaba suficiente para vivir holgadamente. A esta circunstancia debió ser que no regresara a España acogiéndose al amplio indulto que se concedió á los que durante largos años sembraron la muerte y la desolación en nuestros campos y montañas
El dia 20 de novembre el diari “La Nuva Lucha” de Girona també recordava la seua mort: “Víctima de penosa enfermedad falleció hace pocos dias en París el célebre cabecilla carlista conocido por el cura de Flix. En París desempeñaba un empleo en uno de los cementerios que le proporcionaba lo suficiente para vivir holgadamente”.
El 3 de desembre el diari carlí “El Cabecilla” recordava la mort de Josep Agramunt amb una esquela on es recordava que “la Comunión carlista acaba de perder a uno de sus jefes más leales i benemèritos” mort el 2 de novembre a París. I que al seu enterrament hi havien assistit molts  carlins “legitimistas”, “verdadera manifestación de duelo y de dolor, por las inmensas simpatías que tenia y por el prestigio de que gozaba”.
L’endemà 4 de desembre, el setmanari còmic i satíric “Café con Gotas”, feia escarni de la mort de Josep Agramunt, així qui pels carlins havia estat en vida “molelo de tradicionalistas leales y consecuentes”, assabentava i significava : “Ha muerto en Francia el santo cura Flix, cabecilla carlista. ¡Ojalà pudiera resucitarle 500 veces, para saber que había muerto otras tantas!