31 de gener de 2014

FLIX AL 2017: "O CAIXA O FAIXA".

 


És la notícia flixanca de la setmana, del mes  i seguramente del que va de segle. Després de recordar-nos que la UE ha fixat la data de desembre del 2017 amb la recent transposició de la Directiva d'emisions Industrials davant l'obligació d'eliminar el mercuri del seu procés productiu, s'ha certificat el futur de la Fàbrica de Flix:


 Al 2017, o caixa o faixa”,  ha sentenciat, parafrassejant el general Joan Prim, la directora general de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat, Assumpta Farran.


Per a més informació podeu llegir la notícia de l'ACN del Diari de Tarragona (29/01/2014). 

27 de gener de 2014

ASCUMA: "ANY DESIDERI LOMBARTE"

Avui he afegit com a preferit al bloc el de l’Associació Cultural del Matarranya: "ASCUMA",  una entitat sense ànim de lucre, nascuda el 1889 a Valderrobles i amb seu a Calaceit, que treballa per la defensa, promoció i la dignificació de la llengua i la cultura de la comarca del Matarranya i dels municipis de parla catalana del Baix Aragó.

Actualment l’ASCUMA té prop de 400 associats de tots els pobles de la comarca natural.

Enguany per l'Associació Cultural, per la comarca del Matarranya, per la Franja i per la cultura catalana serà un any molt especial i la seua darrera entrada n'és una primera mostra: L' ANY DESIDERI LOMBARTE  amb motiu del 25è aniversari de la mort del gran escriptor de Pena-roja de Tastavins. 

24 de gener de 2014

EL MASSÍS DEL PORT


Dimecres 22 vàrem poder assistir a la presentació d'un magnífic llibre, "El Massís del Port. Bellesa insòlita" de Vicent Pellicer. La Biblioteca Artur Bladé i Desumvila feia goig per la quantitat d'assistents a la presentació. Segurament el fet de la participació en l'organització del membres del grup de facebook  "Senders Flix" facilità el caliu que envoltà l'hora i mitja que durà l'acte. Els parlaments de Jaume Blanch i Eulogio Navarro, membres de "Senders Flix" fou molt encertats, l'aclariment per part de Jaume de la denominació PORT a l'indret geogràfic enfront de "Ports", així com la presentació que Eulogio feu de l'obra de Vicent Pellicer. Un autor amb una extensa obra que és sinònim del Massís del Port:  "Les fonts del Port", "A peu pel massís del Port", ""El massís del Port, de font en font", "El massís del Port: el plaer de l'aventura", "el Mas de la Franqueta" o "Pot endins" en són la mostra.

Professor de català, fotògraf i escriptor de llibres de viatges, d'endevinalles, de poesia, de narrativa curta... amb aquesta acurada publicació editada per Cossetània edicions ens ofereix la "bellesa insòlita" d'un indret geogràfic fruit d'anys d'observació i coneixença. La combinació del recull de fotografies del Port acompanyades d'un text que voreja la poesia és la clau per donar l'adjectiu de "magnífic" aquest llibre: "Avui des de la tossa de Reina la vall de l'Ebre pertany al regne impenetrable dels núvols", "la mirada de l'abellera groga",  "Arnes, a la Terra Alta, sota la influència exòtica de muntanyes emblemàtiques", "L'Estrets, les moles del Don, imponents i l'habilitat envejables de jovens escaladors", "Quan el cel plora desconsoladament, el salt del Racó del Moro rebenta i inunda Lloret", "Sota l'escalfor de les hores crepusculars, escolto els udols sotjadors i poderosos del duc"...

Tancà l'acte la projecció d'un audiovisual de l'obra realitzat per Policarpo Hernàndez i les paraules de l'autor Vicent Pellicer qui ens animà a un breu col.loqui entre els assistents, la majoria, per cert bons caminadors-coneixedors del Port.

20 de gener de 2014

1904, L'ANY MÉS REPUBLICÀ ( 2 )


           Amb la significativa data de l'1 de maig trobem una curiosa menció de la fundació del centre republicà flixanco al reconegut setmanari satíric, republicà i anticlerical La campana de Gracia”:




2 de juliol.
El Porvenir ("Periodico republicano de avisos y noticias, defensor de los intereses generales del distrito") informa que José Mestres Díez de Flix és un dels cinc components de la junta territorial republicana del districte de Gandesa.
8 de juliol. Activitats Ateneu de Flix, segons el "Diario de Tortosa", del partit liberal dinàstic.
"Hace varias semanas que el Ateneo de Flix celebra los dias festivos, ya con veladas literarias, ya con funciones dramàticas, para recreo, educación é instrucción local, mereciendo pláceres dicho Ateneo por los fines altamente benéficos. Para la festividad de San Jaime, se pondrá en escena "Serrallonga", no perdonando sacrificio alguno para que la velada resulte del todo buena y animada..." 



          El 28 d’agost el diari  La Justícia informava que per haver quedat petit el local republicà s’havia traslladat la seua seu al carrer Major:
“Nuestros correligionarios de Flix nos participan que por ser insuficiente el local donde estaba instalado, à causa del crecido número de socios que ha ingresado en el mismo, ha sido trasladado á la calle Mayor de aquella localidad el Centro Republicano, del que es digno presidente honorario nuestro distinguido amigo y querido director don Julián Nougués, diputado à Cortes por esta circunscripción.”
I finalment el 7 d’octubre el setmanari republicà madrileny Los Dominicales del libre Pensamiento (organo de la federación Internacional de Librepensadores)”, oferiria una llista de noms amb la recaptació feta pel "centre republicà" de Flix per a les despeses de representació del seu delegat Cristóbal Litrán. Així, entre d’altres, podem trobar noms que tindran un protagonisme local durant força anys, com per exemple Josep Mestres Diez (1867-1945), alcalde, jutge de pau en diferents etapes i un dels casos més significatius de republicans represaliats pel franquisme a finals de la Guerra Civil, Manuel Gasset Llecha, sastre i regidor de l’ajuntament d’aleshores, Alfons Guiu Corbella, primer president de “la Unió Social”, Domingo Pena Guillén, un dels dirigents de la vaga del 1919 i fundador de la “Unió Obrera” o Ramon Alabart Sabaté, director de la banda de música “la Lira”:
Ramon Alabart assegut envoltat de músics
“ José Guiu Corbella, Mateu Suñé Pujol, Alfonso Guiu Corbella, José Mestres Díez, Casimiro Carim Marimón, Francisco Viñoles Espunet, José M. Suñé Cervelló, José Suñé Pujol, Enrique Suñé Pujol,  Antonio Guiu Monclús, Ramon Català Cervelló,  Manuel Gasset Llecha,  José Cubells Castellví, Francisco Aguilá Masot, Amadeo Zurita Cervelló, José Catalá Torres,  Juan Pérez Palliso, Francisco Blanch Vilanova,  Juan Cervelló Salvat, Juan Sales Aguilá, Mariano Nogales Garciapons, Domingo Pena Guillén, José Sabaté Sanchez,  Roque Sabaté Pujol,  Manuel Cugat Carranza, Cristóbal Ferrús Ferragut, Salvador Benet, Josep Jardí Argilaga, Benito Blanch Pujals, Ramon Alabart Sabaté, José Mur Ferré...” fins a 53.

Retall d'una fotografia de la banda "La Lira" (1912) de la Veu de Flix, cedida per la família Estela-Carreras.

17 de gener de 2014

1904, L'ANY MÉS REPUBLICÀ ( I )



La història del republicanisme a Flix és un tema digne d’estudi, en entrades anteriors recordava per exemple l’assassinat del primer dirigent republicà flixanco, president del “Club Republicà Federal”, Benito Blanch,  abatut a trets a finals d’estiu de l’any 1869, o com la primera vaga que es realitzà a la Fàbrica el gener del 1900 fou promoguda pel republicanisme federal.
El fet que els republicans tinguessin presència al Flix seria motiu de la visita al nostre poble de l’històric dirigent republicà Francesc Pi i Margall l’any 1901, concretament el  21 de maig.
Però no fou fins l’any 1904 que és pot començar a parlar d’un republicanisme de masses al nostre poble. El diari republicà de Tarragona “la Justícia” és el testimoni documental d’aquest realitat republicana i federal del nostre poble.
Així el 19 de gener, fa tot just 110, s’inaugurà el “Centre Fraternitat Republicana”. Aquell vespre es faria un míting al que hi acudirien més de quatre-centes persones L’orador principal fou el diputat reusenc Julià Nougués, membre del Centre Federal de Reus del Partido Republicano Democràtico Federal. El dirigent republicà local era Mateu Suñé Pujol. (1)
 “Han marchado á Flix el señor Nougués acompañado del Presidente de este Comité don Antonio Borja Oves, don José Aguiló y don Federico Llorens en donde han de inaugurar esta noche el Centro Republicano del cual es digno presidente mi querido amigo don Mateo y Pujol, a cuyo acto  a cuyo acto estará también el jefe de los Republicanos del jefe de los Republicanos del distrito de Gandesa, don Rafael Serrano.
Conste pués mi felicitación a los valientes republicanos de Flix y al veterano y amigo del alma don José Mª Suñe que con este acto ha sabido labar la mancha que un dia dejara sobre tan honrado pueblo un cura de infausta memoria.”
El diari “La Justícia”, aquesta vegada a primera plana, el diumenge 24 de gener, donava més información de l’entusiame republicà flixanco:
  
      “… En dicha noche (19 de gener), y con motivo de la apertura del Centro Republicano que allí se ha fundado, y que hoy cuenta con más de cien socios, tuvo lugar un mitin, en el que hicieron uso de la palabra los señores Rojo, de Mora la Nueva, el abogado don Rafael Serrano y el citado republicano á Cortes don Julián Nougués, que en elocuentes frases expusieron las causas de nuestra decadencia y los medios con que la República cuenta para salvar á nuestra patria de la ruina ó bancarrota que le espera de continuar gobernándonos la monarquia, siendo todos ellos muy aplaudidos.
        Más de cuatrocientas personas asistieron al mitin, demostrando todos ellos un gran entusiasmo y de ser dignos ciudadanos republicanos por el orden que supieron conservar durante toda la noche.
        Existe, pues, desde ahora en el pueblo de Flix, antes foco del carlismo (cal recordar que a les eleccions legislatives realitzades l’any 1903 els carlins havien aconseguit el 83,5 per cent del vots), su partido republicano organizado, por cuenta de un Centro que será el baluarte más fuerte que tendrá dicho pueblo para la conservación y defensa de lasd ideas democráticas y republicanas” (2).També La Justicia” esmentaria que el seu director i alhora diputat a Corts Julià Nougués i Sobirà havia estat anomenat President d’Honor del “Centro Fraternidad Republicana de Flix”. 
El primers resultats d'aquest republicanisme seria la constitució de la Cooperativa Obrera Republicana”, cooperativa de consum amb 45 socis.


(1)La Justicia. 23 de gener 1904
(2)La Justícia, 24 de gener 1904.

14 de gener de 2014

LA FOTO DEL DIA: EL CONSELL DIRECTIU DE L'AMI A FLIX


Sense cap mena de dubtes, la fotografia dels alcaldes i regidors del Consell Directiu de l'AMI (Associació de Municipis per la Independència) davant l'ajuntament de Flix parla per si sola, és la notícia del dia, i més havent-se realitzat dos dies abans d'un dels acords i per tant presa de posicions més importants del Parlament de Catalunya d'aquest any històric.

 De les repercussions al mitjans de comunicació em quedo amb la de l'alcalde Marc Mur:

"El socialista Marc Mur, secretari de l’AMI i alcalde de Flix, assegura que està convençut que s’assoliran els dos terços necessaris per aprovar la proposició i que aquests dos terços passen perquè diputats socialistes votin a favor."

Per a més informació: https://www.facebook.com/#!/municipisindependencia

10 de gener de 2014

A FLIX TAMBÉ: "SIGNA UN VOT PER LA INDEPENDÈNCIA"


l’ANC a Flix “Flix per la independència” aquest cap de setmana, dissabte 11 i diumenge 12, instal•larà unes taules amb urnes a Ca Don Ventura i a l'Escola Enric Grau Fonseré amb l'horari de 10:00 a 20:00 hores dissabte i de 10:00 a 14:00 hores diumenge per a la recollida d'instàncies-butlletes per presentar-les posteriorment al Parlament de Catalunya. Recordar que l’ANC a Flix “Flix per la independència” ja va fer una recollida d’instàncies al pavelló esportiu aprofitant el Fira-ParK de les festes nadalenques, recollint més de 150 signatures.

6 de gener de 2014

"MAZASIS PRINCAS“, EL PETIT PRÍNCEP LITUÀ.



„Mažasis princas“, el Petit Príncep lituà.

D’ Antuano de Sent Egziuperi (Antoine de Saint Exupéry)

Segons la wikipèdia, el lituà és una llengua bàltica parlada per un 4 milions de persones,  llengua  oficial de la Unió Europea des de l’ingrés de Lituània el 2004. 

Com moltes llengües indoeuropees, el lituà empra un alfabet llatí modificat que consta de 32 lletres, amb 12 vocals diferents. La primera gramàtica prescriptiva de lituà fou escrita en llatí por Daniel Klein i fou publicada a Kaliningrad l'any 1653.

Caracteritzat per les seues declinacions, el lituà consta de dos dialectes (en lituà tarmės): l'Aukštaičių (al centre i a l'est del país) i el Žemaičių/Žemaitiu (Samoguitià, a l'oest). Aquests dialectes lituans es divideixen en subdialectes (patarmės). Tots dos dialectes tenen 3 subdialectes.

El samoguitià té una varietat oriental, septentrional i meridional; l'aukštaitià presenta un grup occidental (suvalkiečiai), meridional (dzūkai) i oriental. Òbviament cada subdialecte es divideix després en varietats més petites - els parlars (šnektos). El lituà estàndard es fonamenta essencialment sobre els dialectes aukštaitians occidentals.

Si be aquesta edició és de l’any 2009 la primera traducció al lituà del Petit Príncep és del 2005.

1 de gener de 2014

EFEMÈRIDE FLIXANCA 2014.


Gefäll i Haas asseguts a l'esquerra amb altres tècnics

1914. Fa 100 anys, 1 d’agost. Inici Primera Guerra Mundial. Com a conseqüència del conflicte bèl·lic ingressaren a la colònia alemanya de Flix tècnics procedents de la companyia elèctica "la Canadenca" com els enginyers W. Gefäll i W. Born, fugitius de França com F. Haas i G. Schlee, i el pilot naval de la marina mercant anglesa E. Zenke.
           Entre els exiliats alemanys i austríacs que vingueren a la colònia “internacional” de Flix trobem al reconegut malacòleg Fritz Haas (1886-1969). Conegut entre els flixancos amb el nom de “matacucs”. Fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Malacologia. Entre granotes, gripaus, dragons, sargantanes i serps catalogats per F. Haas es comptabilitzen 490 exemplars de 17 espècies diferents. El 1938, exiliat de l’Alemanya nazi per la seva condició de jueu, esdevingué conservador del Museu d’Història Natural de Xicago.
1939. Fa 75 anys, 1 de gener. El front bèl·lic s’allunya definitivament de Flix, les tropes franquistes ocupen la Palma d’Ebre, La Bisbal de Falset, Cabacés, la Torre de l’Espanyol i Vinebre.
         1 d’abril. Final de la Guerra Civil.  Flix a finals d’any censà 3.306 habitants, així com a conseqüència de la Guerra Civil havia perdut 1.040 habitants, gairebé una quarta part de la població.
         Es calcula que foren 47 els veïns de Flix morts al front de guerra. Entre la població civil a causa d’accidents derivats de la guerra i per explosió de bombes abandonades moriran 11. A part s’hauran d’esmentar el morts violentament.
          El consistori local amb motiu del 25è any de la “Victoria” publicà una relació “de los caidos durante la Cruzada de Liberación. Por Dios y por España”, recordant únicament a 14 fills de Flix morts al front i a 23 més morts en la reraguarda.
          Les dades de la repressió franquista de veïns de Flix es quantifiquen en 57 persones procesades: 49 seran reclosos temporals i 8 afusellats. A més cal recordar els exiliats, al  juliol 20 flixancos es trobaven interns al camp de refugiats francès de Bram. També cal no oblidar que entre el 1941 i el 1943 moriren 6 dels 10 exiliats de Flix al camp de concentració nazi de Gusen (lloc on anaven a parar els malalts i invàlids de Mauthausen)
1964. Fa 50 anys, 15 de març. La revista satírica “La Codorniz” a través de la ploma de Evaristo Acevedo es posa amb tota la ironia amb els "Jocs Florals" de Flix (concurs de poesia) organitzats per l’ajuntament, on es donà un premi extraordinari a un poema que elogiava desmesuradament a l’alcalde Francisco Sanjuan, obra de JMT.
           “Gallardo, noble, valiente / fiel esclavo del deber ,/ con tu excelente temple / todo lo has de poder./ Has convertido ese pueblo,/ que te dimos ruinoso,/ en un precioso vergel / de un ambiente delicioso./ Tus ojos se empequeñecen / en tu franco carcajada / Es la simpatía pura / que lleva escrito tu cara…/ Que podamos gritar muy fuerte:/ !Viva el alcalde de Flix¡/ !Viva Francisco Sanjuán¡".

1989. Fa 25 anys, 16 d’abril. Proclamació de Flix com a “Ciutat Pubilla de la Sardana. Aurea Navarro es proclamada Pubilla Universal 1989. El President de la Diputació Joan Maria Pujals fa la Lliçó Magistral, El President de l’obra del Ballet Popular, Joan Vidal i Gayolà, llegeix el missatge al món sardanístic realitzat pel Director General de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza. La lletra de la sardana Flix Ciutat Pubilla és de Ramon Sabaté i la música es del mestre Joan B. Sabaté. El monument commemoratiu és obra de l’escultor local Germà March.

2004. Fa 10 anys, 9 de setembre: Al TN vespre de TV3 es va fer públic l’estudi del  Centre Superior d’Investigacions Científiques sobre la contaminació acumulada al pantà de Flix: L’endemà fou "La Vanguardia" el mitjà en oferir més informació, tres pàgines amb el títol: “Bomba de contaminación en el Ebro”. 

El País. 11 de septiembre de 2004. Sociedad. Pág. 28.
El Periódico. 11 de septiembre de 2004. Cosas de la Vida. Págs.28-29.
La Razón. 11 de septiembre de 2004. Sociedad. Págs.54-56. 
El Mundo. 11 de septiembre de 2004. España. Pág.20. 
El Periódico. 10 de septiembre de 2004. Sociedad/Cosas de la vida/Medio Ambiente. Pág.33.
El País. 10 de septiembre de 2004. Sociedad. Pág. 30.
La Razón. 10 de septiembre de 2004. Sociedad/Medio Ambiente. Pág. 38