20 de desembre de 2014

20 - DESEMBRE - 1994: RECORDS PRESENTACIÓ "ALEMANYS A L'EBRE".


Temps era temps: El 20 de desembre de l'any 1994 al Casino de la colònia química alemanya es va fer la primera presentació del llibre "Alemanys al'Ebre". Uns records en imatges des de la nostàlgia i agraïment per la bona i amable rebuda de la publicació amb molts testimonis  de la presència alemanya al poble de Flix.

17 de desembre de 2014

"PODRÍAN SER IMPUTADOS..." : IMPOTÈNCIA I TRISTESA


Diari de Tarragona, 17 desembre 2014. pag 3. Impotència i tristesa davant la noticía que comença dient: "la ex-alcaldesa de El Verndrell Elena Arribas (PSC) y su homólogo de Flix Pere Muñoz (ERC) podrían ser imputados...

15 de desembre de 2014

20 ANYS DEL LLIBRE "ALEMANYS A L'EBRE".

Fa 20 anys va sortir d'imprempta "Alemanys a l'Ebre. La colònia alemanya de Flix (1897-1994)", editat per Edicions el Mèdol dins la col·lecció el Fòrum, el dia 20 de desembre faria la primera presentació al Casino, un dels  símbols més emblemàtics de la seua presència a Flix, i el 19 de gener de 1995 es celebraria un acte similar al Col·legi Alemany de Barcelona. Les dues presentacions varen anar a càrrec de l'amic Xavier Vega al que s'hi afegirien a Flix Cristina Kurz en representació de la colònia alemanya i al Col·legi Alemany el periodista Andreas Stock

Vaig tenir el privilegi de comptar amb un magnífic pròleg  del recordat professor José Maria Valverde, gendre del Zivilingenieur Wilhelm Gefäll, vienès que arribà a Flix, deixant la Canadenca al començar la Primera Guerra Mundial per ser "súbdit de país enemic". Està distribuit en set capítols,  una cronologia i una breu relació biogràfica de cent cinquanta-quatre membres de la colònia estrangera, coneguda abans del 1936 com a barri internacional, la majoria alemanys. Al final hi ha precisament un resum del contingut en alemany traduit per Enno Schlechter.

11 de desembre de 2014

FELICITATS AL GRUP DE NATURA FREIXE.



És la noticia comarcal del dia, el Grup de Natura Freixe ha estat guardonat amb le premi Sirga d'Or 2014 en la modalitat d'entitats, en la categoria de persona ho ha estat la llevadora Pepita Grangé, qui exercí com a tal a l'antiga i històrica Clinica Borrás.

Anit al teatre la Llanterna de Móra d'Ebre i presidit per Joan Rigol, ex-president del Parlament i coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, es donaren a conèixer el premis. Premis que amb els anys s'han convertit en tot un símbol, el veritable reconeixement de la comarca de la Ribera d'Ebre.

El Grup de Natura Freixe amb el reconeixement de la gent del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre i del Consell Comarcal, entitats responsables del lliurament de la Sirga d'Or, celebra  especialment el seu 25è aniversari. Recordar que aquest premi s'ha afegir al "Premi de Medi Ambient de la Generalitat" que va rebre el passat mes de juny a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans.

Des del bloc voldria expressar el meu reconeixement a totes les entitats i persones que han participat enguany en el lliurament de la distinció, tan als guanyadors com als que han optat a la distinció, sens dubte són un reflex del dinamisme de la societat de la Ribera, i molt especialment a la gent del Grup de Natura Freixe per la seua tasca de conservació del riu Ebre i la gestió de la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix.

FELICITATS.

9 de desembre de 2014

EL SACERDOT I GUERRILLER CARLÍ ANTONI DÍEZ ORIOL (1814-1896)



L'any 1814 ha servit a la ciutat de Reus  per fer un reconeixement a la figura d'un dels seus fills més il·lustres amb motiu de bicentenari del seu naixement: Joan Prim. A Flix també tenim d'aquesta anyada un flixanco pràcticament desconegut, Antoni Díez Oriol, qui en començar la Primera Guerra Carlina estudiava segon de filosofia al Seminari de Tortosa i com a capellà de la Todolella (Maestrat) va tenir un cert protagonisme tot defensant amb totes les seus forcés, amb la creu i amb el trabuc, els ideals carlins radicalment contraris al del progressista Joan Prim.

A la història de les guerres carlines va quedar en un segon terme eclipsat per un altre capellà, Josep Agramunt (Flix,1828- Clichy,1887), qui amb el sobrenom de "el cura de Flix" és el flixanco més cèlebre esmentat per la premsa del segle XIX, aconseguint que el nom del poble de Flix fou conegut arreu com un poble radicalment carlí, amb un extens historial de violència durant la Tercera Carlinada (1872-1975) que és confon entre la realitat i la ficció, amb accions guerrilleres que la premsa de vegades també va confondre amb les realitzades per l'altre capellà de Flix conegut pel "cura Díez". 

De l'activitat carlina d'Antoni Díez, que actuava amb la graduació de capità, comandant de les plaça de Flix i de Miravet i que destacava per una gran cicatriu producte d’una ganivetada a la cara que havia rebut en acció de guerra, i la realitzada per l'altre capella (Josep Agramunt) en tenim dos testimonis periodístics força confusos com equívocs i imprecisos, el Diario de Tenerife (Santa Cruz de Tenerife) qui el 10 de desembre de 1887 en donar la notícia de la mort de Josep Agramunt Llecha  el passat 7 de novembre exiliat a París, confongué la seua biografia amb la d'Antoni Díez Oriol:
          “El día 16 del pasado falleció en Flix (Tarragona) á los ochenta y un años de edad, Mosen Diez, el famoso guerrillero carlista, más célebre por i su valor en los combates que por sus actos de humanidad cristiana.
          Muy joven, antes de abrazar la carrera sacerdotal, tomó parte en !a primeta guerra civil. Durante los siete años de combates no descansó un punto, contribuyendo tanto como el que más á ensangrentar el suelo patrio. En el duro silio del fuerte de Castellote tuvo que asumir el mando de las fuerzas callistas sitiadas y peleó con lamentable bravura.
       Acabada la guerra, hizo Diez los estudios eclesiásticos y se ordenó, celebrando Durante largo tiempo en ' Flix, su pueblo natal. Apenas había estallado la segunda rebelión carlista, Mosén Diez abandonó el altar y volvió á sus antiguas costumbres de guerrillero...
           Descanse en paz el mal aconsejado sacerdote y que no le falten las oraciones de los hijos de sus victimas.”
El  Diario de Tenerife donava equivocadament la mort al capellà Antoni Díaz, quan qui havia mort era l'altre capellà, el més famós, Josep Agramunt, equívoc que es tornaria a produir quan s'anuncià la seua mort real a Flix, el 17 de maig de 1896, amb 82 anys. Aquest cop era "La Campana de Gracia" del 30 de maig, qui deia :

Flix ha mort el ex-cabecilla carlí Antón Dies y Oriol tristement conegut en la passada guerra ab lo sobrenom de Cura de Flix. Després de havér perpetrat las tropelías mes salvatjes, torná á exercir sense inconvenient lo seu sagrat magisteri.

Una pregunta als qu´entenen en aquestas cosas: ¿los capelláns que no's poden treure may més las tacas de sanch que porten á la sotana, també son admesos al Cel?"
     
La confusió va ser general, els mitjans en assabentar-se de la mort del capellà Antoni Diez de Flix, el confongueren amb Josep Agramunt, el veritable "cura de Flix" de les cròniques de la III Guerra Carlina. És interessant la litreratura final dels escrits en relació a la seua mort, així el diari liberal "El Imparcial" el 2 de juny (1896) deia: 

       "Placenos pensar que en el ànimo del sacerdote los años de la vejez habían aplacado el odio que le arrebató á las dulces pràcticas de la religión, y que olvidado de la sangre que hizo verter y de los atropellos que cometió, ha llegado al final de la accidentada existencia con el alma pura y con el corazón pacificado. Descanse en paz el mal aconsejado sacerdote y que no le falten las oraciones de los hijos de sus víctimas".

El periòdic satíric setmanal madrileny "El Motín" (el 6 de juny 1896) seria el més contundent en un article titulat "CRIMINAL Y SANTO":

        " Ha fallecido como un santo en el pueblo de Flix el clérigo Antonio Díez y Oriol, conocido como el cura de Flix en virtud de los vandàlicos hechos que realizó en la última guerra civil... (a continuació destaca historial guerriller que en realitat era de l'altre capellà de Flix, mort nou anys abans) per sentenciar aquesta vegada contra el mateix poble de Flix, on "ha fallecido como un santo":  "la reacción clerical acabará por convertir á este pueblo en un pueblo de canallas, sin idea maldita de lo que es la dignidad".

Nota: Caricatura apareguda a la publicació republicana "La Flaca" -10-9-1870- en la que ridiculitzava a un altre sacerdot i guerriller carli, el "cura Santa Cruz".