Bona Diada de Sant Jordi 2024

               Bona Diada de Sant Jordi 

                      Amb els 10 llibres d'història local de la col·lecció Lo Pedrís  de l'Associació la Cana.

Records presentació de "Els primers mestres de Flix".

Molt agraïts a Josep Albiac, director de l'Escola de Flix, per la magnífica presentació del llibre "Els Primers mestres de Flix", al nombrós públic assistent, a les paraules de Laia Gómez Aran, Coordinadora Territorial de Joventut i regidora d'ensenyament de l'ajuntament de Flix, i a l'Associació cultural la Cana.

• Fotografies de Jaume / Ireneu / Francesc.

19 d'abril, presentació "ELS PRIMERS MESTRES DE FLIX - Des del segle XIX fins al 1970".

El proper 19 d'abril, a Ca Don Ventura i a les 19,30, Josep Albiac, director de l'Escola de Flix, presentarà el llibre de la Cana, Els primers mestres de Flix - Des del segle XIX fins el 1970,  desè volum de la col·lecció Lo Pedrís. Presentació que comptarà amb la participació dels dos autors, Jaume Aresté i Pere Muñoz.

Com a membres de l’associació cultural la Cana vam rebre l’encàrrec d’organitzar l’exposició de les XV Jornades de Patrimoni Històric, que es va realitzar a la nostra vila del 6 al 29 d’octubre del 2023. Aquesta exhibició documental es titulava Els primers mestres de Flix i,  com és lògic, estava dedicada sobretot als docents inicials de les escoles públiques (anomenades nacionals temps enrere), fent esment també als dels centres privats. Vam tenir, així mateix, l’interès de reproduir els records gràfics, tan individuals com col·lectius, que els escolars encara conservaven d’aquesta important etapa formativa de la seua vida.

El fruit d’aquell laboriós i atractiu treball realitzat per part nostra, complementat per una tasca investigadora posterior, és aquest llibre que publica l’Associació la Cana coincidint amb la diada de Sant Jordi del 2024. El text és troba estructurat en dues parts ben diferenciades des d’una perspectiva cronològica i redactades per cadascun dels dos autors. La primera analitza els orígens de l’ensenyament públic des de mitjan del segle XIX fins la fi de la Guerra Civil, amb les primeres dades del segle XVIII i especialment a partir de la Llei Moyano (1857), amb informació de les escoles unitàries de nens i nenes, quan eren una responsabilitat dels ajuntaments, qui s'havien de fer càrrec del sou dels mestres, també de l'estat de les escoles i cases dels mestres. D'aquí que les condicions precàries de la majoria dels centres escolars, les condicions de treball i la precarietat laboral dels mestres, molts amb dificultats de cobrar el sou, i per últim la massificació de les aules, l'absentisme escolar i les taxes d'alfabetització. Estat de les escoles que a Flix canviarà radicalment a partir de l'any 1916, amb les noves Escoles Graduades per a nens promogudes per la direcció alemanya de la Sociedad Electroquímica de Flix, que ho seran també per les nenes amb l'adveniment de la República. Escoles que comptaran amb un seguit de mestres que deixaren una petjada important en l'ensenyament local, especialment durant la República, també coneguda com la República dels mestres, els grans oblidats per culpa de la Guerra del 36 i la llarga dictadura, un dels motius que ens ha portat a recuperar la seua memòria.

La segona se centra a grans trets en el segon terç del segle XX,  coincidint amb la postguerra i la implantació del règim franquista. A nivell educatiu, per exemple, s’estudia la llei d’Educació primària de 1945 (unificadora de les disposicions oficials prèvies) que va establir els principis del pensament nacional catòlic. Es fa referència, així mateix, a altres aspectes com són el control polític de l’ensenyament, la depuració del magisteri i la greu problemàtica derivada de l’analfabetisme i de l’assistència escolar. En l’àmbit local, s’explica el funcionament de la Junta municipal d’educació, l’evolució dels centres públics i privats, l’activitat docent  i les dades dels mestres més destacats, sense oblidar la necessària referència als records escolars. 

El límit temporal del nostre treball coincideix amb l’any 1970 i no està fixat per un simple caprici, sinó per un motiu ben justificat com és l’aprovació d’una transcendent i necessària reforma educativa: la Llei 14/1970, de 4 d’agost, coneguda com la llei Villar, ja que fou impulsada pel ministre d’Educació i Ciència franquista, José L. Villar Palasí. Aquesta va acabar amb la Llei Moyano de 1845 i va modernitzar el sistema educatiu per adaptar-lo als canvis socioeconòmics  dels anys seixanta, que van transformar Espanya en un país desenvolupat. El resultat fou la introducció de l’Educació General Bàsica (EGB), amb vuit cursos dividits en dues etapes, així com la modificació dels continguts curriculars i la generalització de l’educació dels 6 als 14 anys per a tota la població escolar.

                                                                                                                  (Text Introducció )

El treball està plantejat en dues parts i tres annexos.

1. Els orígens de l'ensenyament públic de Flix (1842-1939) de  Pere Muñoz Hernández.

2. L'ensenyament a la postguerra (1939 - 1970) de Jaume Aresté Bagés.

Annex 1. Records escolars indivuals.

Annex 2.  Records escolars de grups.

Annex 3. Relació nominal del mestres d'ensenyament públic fins l'any 1970.