8 de novembre del 2024

CORRELLENGUA flixanco 2024

 


La presentació de l'Exposició "Sentiment flixanco" a càrrec d' alumnes de l'Escola de Flix, la lectura del manifest del Correllengua 2024  per part de dues alumnes de l'IES Flix, precedides per unes paraules de presentació de les jornades per part de la regidora de Cultura, Laia Gómez, varen servir per obrir els actes de les dos jornades dedicades al Correllengua, actes programats pels dies 7 i 8 de novembre a la Biblioteca municipal Artur Bladé Desunvila.

A continuació vaig participar en la presentació de l'obra de Felip Fucho Pasqual , "Gent de pa i trago - paraules,Co dites, refranys, cançons, versos, coples i algun xascarrrillo de la Fatarella", seguit de les paraules d'Andreu Carranza i del mateix autor, sens dubte, dos de les veus més autoritzades per parlar de la gent de Fatarella. "Dites, refranys i expressions" és el primer d'un seguit de treballs realitzats per Felip Fucho vinculats a la parla i la vida quotidiana dels veïns de la Fatarella.

Divendres 8,  l'acte central ha estat la presentació per part d'Albert Guiu de tres poemaris de Fe Ferré ("El cant d'una terra" - "Pols a les sabates i petjades al cel" - "Poesia som nosaltres") i el recital de poemes per part de l'autora.

4 de novembre del 2024

"Gent de pa i trago" al Correllengua 2024

 

Llengua - Cultura - Llibertat

El proper 7 de novembre participaré al costat d'Andreu Carranza en la presentació del llibre de Felip Fucho Pascual, "Gent de pa i trago - paraules, dites, refranys, cançons, versos, coples i algun xascarrillo  de la Fatarella". Presentació  que forma part dels actes del CORRELLENGUA, enguany en homenatge a M. Carme Junyent.

Actes que es desenvoluparan els dies 7 i 8 a la Biblioteca Artur Bladé Desunvila de Flix i que compten entre d'altres amb la participació de l'alumnat de l'Escola Enrtic Grau Fontseré, de l'Institut de Flix i d'Albert Guiu, qui en presentarà els llibres de Fe Ferré.

1 de novembre del 2024

Fotografies post mortem: Record de la nena Núria Monlleó Baiges (1906)

 

Fotografies de l'any 1906, són segurament les més antigues realitzades al cementiri de Flix. Són fotografies de difunts denominades també post mortem, una pràctica molt estesa a finals del segle XIX, que tenen la particularitat del paisatge que l'envolta, identificable fàcilment, concretament amb la visió del castell carlí al fons de la imatge de l'esquerra.

L'arxiu municipal de Flix conserva l'esquela de la nena difunta de 19 mesos: "Núria Monlleó Baiges" envoltada per quatre noies vestides de negre rigorós. És interessant constatar que entre el temes preferits a l'inici del món de la fotografia hi havia el món dels difunts. Des del segle XIX era costum fotografiar la imatge d'un familiar difunt amb els seus familiars o amics, com un darrer record d'aquella persona estimada, i a més ubicada dins el taüt.

Al collage adjunt de dos fotografies de l'arxiu municipal podem constatar el contrast fotogràfic clar entre el vestit blanc de la nena i el dol negre de les noies que l'envolten, que per cert eren alumnes de la mestra Olímpia Baiges, la mare de la nena difunta, mestra de l'escola unitària de les nenes de Flix des de l'any 1902.

La mare, Olímpia Baiges Miró, havia nascut a Mont-roig del Camp el 1879, des de l'any 1897 tenia el títol de "maestra de 1a enseñanza superior" per l'Escola Normal de Barcelona. Les primeres destinacions van ser a Santa Coloma de Queralt, Sant Vicenç de Calders i Marçà. Ocupà la plaça de mestra a Flix entre el 1902 i l'abril de 1913, any que es traslladà a l'escola Móra la Nova, escola on impartiria les classes a les noies fins el 1935, tot passant per permuta a l'escola de Tivenys. Una curiositat, l'any 1903 el seu sou era de 825 pessetes a l'any. També recordar que el juny de 1916 realitzà una excursió amb les seues alumnes de Móra la Nova fins a Flix, amb l'objectiu de visitar les escoles inaugurades setmanes abans, excursió que va merèixer una detallada crònica a La Vanguardia  del 29 de juny.