"Padre e hijo / mártires de Flix - Alfonso Gasset y Manuel Gasset", amb aquest titular podem accedir a la web de compres d'objectes col·leccionables
todocolección,
una publicació força interessant per
conèixer unes de les primeres víctimes civils després de la sublevació militar
contra la República del 18 de juliol de 1936. Una obra escrita per mossèn Salvador
Nonell Brú (1918-2004), ex-combatent carlista, fundador
de la Germandat del Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat i de l'entitat
pro canonització "Hispania Martyr",
autor de nombroses obres entre les que destaquen "el Tercio de requetés de Nuestra Señora de Montserrat"
i "La persecución religiosa en la España de 1936-39".
En realitat el títol de la publicació és "Padre e hijo. Alfonso
Gasset Llop - Mn Manuel Gasset Llecha. Martires de Cristo", publicada
el 1989 per la Copisteria Reñe S.A., amb el nihil
obstat del censor Francisco de P. Solá. El treball està dividit en dotze
apartats, entre els que podriem destacar el retrat de "Flix, la cuna de nuestros
mártires" i "la familia Gasset - Llecha": Alfonso
Gasset Llop nascut el 1873 dins una família benestant carlista, estudiant al
seminari de Tortosa, germà petit i alhora hereu que als 21 anys es casaria amb la pubilla Leonor Llecha Escoda, de
18 anys. "El matrimonio Gasset - Llecha fue bendecido por Dios con ocho
hijos: tres varones y cinco muchachas". Precisament serà la memòria, el
record de les filles petites, Leonor i Maria del Carmen, la base principal del
contingut del treball.
Els apartats dedicats a fill sacerdot, Manuel Gasset Llecha, són els
més documentats. Nascut el 1913, estudià al seminari conciliar de Barcelona
aconsellat pel seu oncle Ramon, germà del seu pare, capellà de "las
Religiosas Damas Negras". L'abril de 1936 seria consagrat sacerdot pel
bisbe de Barcelona Dr. Irurita, realitzant la primera missa al monestir de
Montserrat i essent nomenat vicari al mes de maig de la parròquia de Sant
Vicenç dels Horts, on era rector Mn. José Durán Soler.
"Los dias històricos del 18 y 19 de julio de 1936, días en que
empezó la persecución cruenta en la zona roja española al fracasar el
Alzamiento Nacional en gran parte de España, transcurrieron en Sant Vicenç dels
Horts sin novedad..." El 25 de juliol els mossens de Sant Vicenç després
d'haver-se amagat per cases de feligresos es lliurarien a l'ajuntament on serien
detinguts per milicians anarcosindicalistes de poble veí de Molins de Rei i l'endemà
traslladats amb d'altres dos religiosos per ser afusellats de matinada al costat
del poble l'Ordal.
Pel que respecta al seu pare Alfonso Gasset, president local de la Adoración
Nocturna, la nit del 31 d'agost, com
recordaren les seues filles Leonor i Maria del Carmen, sabedor que el vindrien a buscar els milicians, "se
sentó y empezó a leer su libro predilecto, las obras de Vazquez de Mella, el
gran patricio tradicionalista". l'1 d'agost a les 2 de la matinada seria
detingut pel comitè antifeixista revolucionari, "los milicanos le
dijeron que no tomase nada, pues sólo era cosa de hacer unas declaraciones en
el Comité y volveria enseguida", en realitat no arribà a entrar al
Comité, amb dos persones més se l'endugueren en camió direcció Tarragona però
abans d'arribar a Falset, prop de Marçà, seria afusellat. "Al dia siguiente, el médico
de Flix Dr Prada vino a casa para etender a nuestra madre, afectada por
l'ausencia de nuestro esposo. El nos dijo a las cuatro hermanas: ¡Qué valiente
vuestro padre! No paró de gritar Viva Cristo Rey hasta el fin".
Pare i fill, dos víctimes flixanques de la violència descontrolada en nom de la
revolució antifeixista a Flix i a Sant Vicenç dels Horts, que ha estudiat
mossèn Salvador Nonell per a l'associació Hispania martyr siglo
XX amb un objectiu fonamental "propagar por doquier los magníficos
testimonios de sus vidas y de sus martirios". El treball no és precisament un exemple de recuperació de la memòria històrica, el llenguatge parcial que utilitza l'autor en referir-se al dos bàndols de la Guerra Civil i la inexistència de bibliografia és una mostra de la manca de rigor històric. L'estudi fou realitzat amb una finalitat envoltada de cites
bíbliques, referències als evangelis, butlletins de bisbats i encícliques papals
per reforçar un discurs amb un objectiu molt concret: ¿Les podremos invocar públicamente como a Mártires de la Iglesia?.
