31 de desembre del 2007

FLIX: BALANÇ DE L'ANY 2007

BALANÇ DE L’ANY 2007

Mentre s’acosten les dades màgiques de les festes nadalenques i l’any nou, fer balanç del que ha estat l’any que és a punt de finalitzar és un fet gairebé obligatori. Des de l’ajuntament i l’alcaldia, tot i aprofitant el mitjà de la Veu de Flix, permeteu-me que faci unes breus consideracions del que ha estat des de la gestió municipal l’any 2007. Un any, per cert, que podríem dir de traspàs pel fet d’haver-hi hagut unes eleccions municipals el mes de maig, i per tant un canvi en la correlació de forces polítiques i en la composició de la corporació municipal.
En primer lloc cal constatar un fet que es comença a visualitzar des del punt de vista demogràfic, hem passat des dels 4023 habitants el 2 de gener als 4095 habitants registrats aquest mes de desembre a les oficines municipals, un increment paral·lel a augment de població emigrant nouvinguda que ha superat la xifra del 10 per cent. Tendència que l’any 2008 es veurà consolidada.
Per sectors econòmics, i començant pel sector primari caldrà recordar l’any 2007 com l’any dels regs dels Vingalis i dels Monredons-Valls, dos importantíssims regs de suport llargament reivindicats que finalment han estat licitats per REGSA, essent l’any 2008 de la seua construcció. El sector secundari també té aspectes a destacar, la construcció posada en funcionament de Flix Solar SL, Parc Solar Ramon Escriche, la central fotovoltaica més gran del país. És un primer gran pas vers la diversificació econòmica tan necessària. Diversificació que amb el Centre d’Empreses “la Ribera”, amb el viver d’empreses , centre de negocis i laboratori tecnològic, construït també aquest any, han de simbolitzar el futur econòmic del nostre poble. Centre d’empreses que amb tots els seus ingredients a principis del 2008 començarà a ser una realitat.
Altrament el sector de la construcció ha viscut un dinamisme important a nivell de construcció de nous habitatges de tota mena i a diferents zones del municipi. La construcció per primer cop des de fa anys de pisos de protecció oficial és un fet a tenir en compte, a l’igual que la construcció de la segona fase de la urbanització de l’Incasol a Ventonella (mal anomenada Bantonella).
El sector de la construcció en general és un dels motors econòmics del país, en el nostre cas en tenim un exemple clar, llargament reivindicat com és la construcció de la Residència de la Gent Gran i Centre de dia. Aquest importantissim equipament social, 90 places residencials, més 19 com a centre de dia i 60 llocs de treball directes, farà que el sector terciari o de serveis tingui un paper dinamitzador econòmic al nostre poble. A finals de l’any 2008 serà una realitat de la que tots en haurem de sentir orgullosos.
El sector terciari, que contempla els serveis i el comerç, ha merescut per part de l’esforç inversor de l’ajuntament una atenció especial, primer amb les importants millores del Mercat municipal, i després amb les obres del centre neuràlgic i zona comercial del casc antic, la seua semi-peatonalització, el canvi d’imatge del carrer Major o l’avinguda de Catalunya, entre d’altres, ha servit per modernitzar i revitalitzar comercialment la zona.
Enguany també serà l’any del meandre de Flix. Després d’haver-ho demanat l’ajuntament el 2004, anunciat per part de la ministra Cristina Narbona de Medi Ambient el 2005, l’octubre del 2007 constarà com la data dels inicis de la restauració mediambiental del nostre meandre, amb un pressupost que sobrepassa llargament les inicials. Així veurem com durant gairebé dos anys les obres canviaran substancialment la situació actual, amb la façana de pesca esportiva, la façana fluvial, el passeig de l’Ebre... Actuació que posarà el riu com a protagonista destacat del ser del nostre poble. Un protagonisme que aquest darrers dies de l’any li ha conferit el fet que l’empresa estatal Acuamed hagi donat el vist i plau per licitar finalment el projecte de descontaminació de l’embassament de Flix. Tot i pendents del Ministeri de Medi Ambient, l’any que ve serà l’any de l’inici de les obres de descontaminació, obres que duraran uns quatre anys i que generaran noves expectatives de futur pel nostre poble.
Expectatives de futur en positiu en tots els aspectes, amb salut, amb la companyia dels vostres amics i familiars, amb llibertat i solidaritat, us desitjo alhora que passeu unes Bones Festes el vostre alcalde.

30 de desembre del 2007

ACCIDENT AMB PORCS

Aquest matí a dos quarts de dotze hi ha hagut un accident de trànsit davant el camp de futbol de Flix, ràpidament hi ha intervingut la guardia municipal, els bombers, la guàrdia civil i els mossos d'esquadra. L'espectacularitat de l'accident d'un camión carregat de porcs bolcat en front de l'accès al camp de futbol la Ventonella, el fet que el conductor sortósament hagi sortit il.lès, a més que s'hagi hagut d'interrompre provisionalment el tram de la carretera C12, desviant el trànsit per l'avinguda de les Valls, l'operació de la recollida de porcs que es passejaven pel voltant de l'accident, com es pot veure a les imatges, i el seu trasllat a un altre camió... recorda, un cop més el perill del trànsit a la carretera, i més concrètament a aquest lloc, on tot i la limitació de 50 km per hora fa un any també va bolcar un altre camió aquesta vegada carregat de melons.

29 de desembre del 2007

CONCERT DE NADAL


Ahir al vespre es celebrà el tradicional Concert de Nadal de l'Orfeó de Flix, enguany amb la novetat de comptar amb la Jove Orquestra de Cambra de l'Escola Municipal de Música de Flix, sota la direcció d'Alfons Guiu. El nombrós públic assistent que omplia l'esglèsia vàrem poder gaudir d'un excel.lent concert dividit en dos parts: El Concerto Grosso núm. 8 en sol menor, "Fatto per la note de natale", d'A. Corelli i la Cantata BWV 142, "uns ist ein kind geroben", atribuïda a J.S.Bach en la primera part, i Sis nadales populars catalanes per a cor i piano de Josep Baucells i Jordi Domènech, Dins una cova de W.J. Kirkpatrick, Nadal Blanc d'Irving Berlin i la popular Santa Nit de F.X. Grüber. Recordar que demà dia 30 de desembre aquest mateix concert es realitzarà a Móra d'Ebre amb motiu del Concert de Cap d'Any.

28 de desembre del 2007

BOE: 28 DESEMBRE 2007

Tal com s'havia comunicat, avui el BOE, nº 311, 15496, a l'apartat d'anuncis particulars, ha publicitat la convocatòria per a l'adjudicació de les obres : "Eliminació de la contaminació química de l'embassament de Flix". Amb un pressupost base de licitació de 192.031.252,54 euros.

"La societat estatal Aigües de les Conques Mediterrànies (Acuamed), depenent del Ministeri de Medi Ambient, ha anunciat la licitació del projecte de descontaminació química de l'embassament de Flix. El pressupost base de les obres és de 192 milions d'euros i un termini màxim d'execució de 42 mesos. També s'ha fet pública la convocatòria d'adjudicació d'altres contractes que afecten a aquesta actuació. Es tracta de l'assistència tècnica a la direcció de les obres, per 6,7 milions d'euros, l'assistència a la direcció ambiental, per un milió d'euros, i l'assistència per a la coordinació de seguretat i salut de les obres, per 1,3 milions. Les actuacions estan declarades d'interès general, prioritàries i urgents".

26 de desembre del 2007

90 ANYS DELS MENJADORS OBRERS

Fruit de la política sòcio-laboral del director W. Müller i exemples més destacats van ser la construcció del Casino i del Menjadors Obrers, inaugurats a finals de l'any 1917. En concret els Menjadors Obrers foren inaugurats els 27 de desembre convertint-se en la seu social dels treballadors de la Fàbrica fins la Guerra Civil, moment que fou habilitat com a hospital de sang. Bombardejat i totalment derruit per l'aviació feixista a les dotze de la nit del 23 al 24 de febrer del 1937, sortosament previament havien estat evacuats uns tres-cents ferits provinents del front d'Aragó.
Gustav Schlee, tècnic alemany i responsable de la inauguració, escrigué al seu diari personal: "... la totalitat del personal, així com delegacions d'empreses col.laboradores, entre totes sis-centes persones estaven invitades a l'esmorzar del migdia... Com que no hi havien suficients doberts vaig haver d'encarregar-los a Barcelona. Però, malauradament tot sortí de manera ben diferent. El tren que havia de dur els coberts no ho féu, l'encàrrec havia accedit a un altre tren direcció Madrid! Davant d'aquesta compromesa situació i amb el poc temps que restava passaria per totes les cases de Flix i pobles de la rodalia demanant plats, gots i coberts, del tipus que fos. Encara que de ganivets no s'aconseguitien suficients, de tal manera que es pregaria a molts convidats de confiança que es duguéssin el ganivet de la seva propietat... Amb tot, a les 14 hores tot estava preparat per a la recepció. De primer plat hi va haver paella, després un plat de peix i espatlla de corder, per a cuinar-lo s'utilitzaria un forn especial constuït a la mateixa Fàbrica..."

23 de desembre del 2007

INAUGURACIONS: 22 DE DESEMBRE

El dissabte 22 per molts és l'obertura oficiosa de les festes de Nadal. A Flix s'ha aprofitat per inaugurar la nova seu de l'OACL (Organisme Autònom de Comunicació Local), és a dir, la nova seu de la Radio i la Veu de Flix, dos mitjans de comunicació arrelats al poble, la revista "la Veu de Flix", que apareix mensualment des del setembre del 1979, i la Radio Flix, que ho fa des del 23 d'abril del 1982. L'acte inaugural ha reunit bona part de les persones que han fet possible la nova realitat. A l'hora dels parlaments s'ha tingut en compte la participació de l'aleshores alcalde, el primer responsable d'informatius i el primer director de la Radio. És a dir, qui escriu aquest bloc, Josep Ma Sabaté Guasch, avui alt càrrec de la conselleria de Salut, i Xavier Vega Castellví, avui director dels Serveis Territorials de Cultura. L'acte ha estat conduit per la directora i gerent de l'OACL, Montserrat Estela, contant, a més, amb la participació d'una representant dels fidels oients qui ha llegit una poesia especial per l'acte i la periodista Mònica Cid, avui a la Cadena Ser de Reus, qui comença el seu camí radiofònic precisament a Radio Flix.
Per la tarda per cloure els actes del 25 aniversari de la Radio Flix, un veritable regal amb el concert del Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries. Qui han volgut participar i celebrar al nostre poble els seus 15è aniversari, amb un Brindis molt especial.
Abans dels Quicos, una inauguració molt particular i adient per les dates nadalenques, una exposició de joguines de llauna de tot el món, col.lecció del senyor Pedro Peña Martín-Corral, col.lecció que segur farà les delícies dels nens i no tant nens i nenes que visitaran aquesta exposició durant aquestes festes. Un recorregut per les joguines del segle XX des de les produccions de les famílies Paya i Rico d'Ibi el 1905.

22 de desembre del 2007

LA VEU DE FLIX 332

Acaba de sortir la Veu de Flix, extra de Nadal número 332, 84 pàgines de recorregut de la vida del poble a nivell associatiu, educatiu, cultural, esportiu... on hi té cabuda tota mena d'informació: Des de la inauguració de l'ascensor a la Unió Social, les activitats de "lo Refugi", de l'associació de Dones, Santa Cecília 2007, el recorregut per les coves de Flix a les Vallfenoses, un escrit del Flix d'Abans: "Les Escoles" del mestre Miquel Alba, El Pla d'Igualtat de Flix, en fase de diagnosi, una fira important amb el número 50 de l'Agulla del CEIP, un repàs per la Veu de Nadal dels anys 1980, 1990 i 2000, un escrit pel recordat Floreal Cervelló...
Dos aspectes m'agradari esmentar: L'excel.lent entrevista a la Directora General de Comunicació Aurora Masip, realitzada per la directora de la "Veu de Flix" Montserrat Estela, i una fotografia històrica i una "petita història" explicada per Joan Pere Margalef, que quan me la va explicar amb detall un descendent dels personatges de la fotografia em va commoure especialment, una història d'amor i amistat entre flixancos i tivissans després de la tercera guerra carlina: els protagonistes son el matrimoni Teresa Pallissé Bartolomé i Manuel Ripoll Sales, agutzil. Teresa de Tivissa i vidua de primeres noces de Peregrí Margalef Ferrer, progenitora dels Margalef i els Ripoll de Flix



21 de desembre del 2007

BONES FESTES DES DE FLIX



Amb una imatge pel record del centre de Flix amb el freixe centenari.

AGENDA NADALENCA.

Dissabte, 22 de desembre
12 h., INAUGURACIÓ de la seu de l'Organisme Autònom de Comunicació Local (OACL), al 3r pis del Casal Sant Jordi (Radio Flix i Veu de Flix).

Del 22 de desembre al 6 de gener
Centre d'Interpretació Ca Don Ventura, EXPOSICIÓ "Joguines de llauna de tot el món", de la col·lecció del Sr. Pedro Peña Martín-Corral. Inauguració dissabte, dia 22, a les 19 h.

Dissabte, 22 de desembre
Cinema de La Unió Social, 19:30 h., CONCERT de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries

Dilluns, 24 de desembre
Plaça de l'Església, 18 h., CAGA TIÓ

Dilluns, 24 de desembre
Carrers del poble, 19 h., passejada del PARE NOËL

Dilluns, 24 de desembre
Església Parroquial, 12 nit, MISSA DEL GALL

Del 27 al 29 de desembre
Pavelló Municipal d'Esports, a partir de les 18 h.,
PARC DE NADAL

Divendres, 28 de desembre
Església Parroquial, 22 h. CONCERT DE NADAL, a càrrec de l'Orfeó de Flix i l'Orquestra de Cambra de l'Escola Municipal de Música de Flix.

Diumenge, 30 de desembre
18 h., IV CURSA FLIXANCO-NADALENCA

Dilluns, 31 de desembre
Plaça de l'Església i carrers del municipi, 19 h.,
HOME DELS NASSOS

Dilluns, 31 de desembre
Pavelló Municipal d'Esports, 21:30 h., SOPAR DE CAP D'ANY; seguidament REVETLLA a partir de les 12:30 h., i més endavant, RESSOPÓ.

Dimecres, 2 de gener
La Unió social, 19 h., Arribada dels CARTERS REIALS i recollida de cartes

Dijous, 3 de gener
Biblioteca Pública Municipal, d'11 h. a 13 h.,
TALLER de ciència

Divendres, 4 de gener
Plaça del Mercat, matí, JOCS amb material reciclat.

Dissabte 5 de de gener
19 h., ARRIBADA DE SES MAGESTATS ELS REIS D'ORIENT

19 de desembre del 2007

PRESENTACIÓ SIAD A FLIX

Ahir a la sala d'actes de ca Don Ventura es presentà a les dones de Flix el SIAD o Servei d'Informació i Atenció a les Dones, un nou i innovador servei que ofereix el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre des de l´Àrea de la Dona, amb la col.laboració de l´Àrea d'Acció Social del propi Consell i el suport de l'Institut Català de les Dones. Aquest servei pretén ser un espai d'acollida que esdevingui un punt de referència de les dones.
La presentació anà a càrrec de la tècnica del Consell Montse Barceló, Francesca Díaz, advocada i Pilar Adan, psicòloga. Oferint un servei d'assessorament jurídic (crisis de parella, processos d'incapacitació, custòdia de fills...) i asessorament psicològic.

Entre els objectius del SIAD cal destacar a més:
  • Informar dels recursos comunitaris d'atenció social, legal, laboral i afavorir-ne l'ús per part de les dones.

  • Promoure xarxes de relació positiva i d'ajuda mútua.

  • Fomentar trobades amb les associacions de dones i coordinació d'activitats conjuntes.

  • Lluitar per la pràctica del dret a la no discriminació en tots els àmbits de la vida.

  • Seguiment i coordinació del pla comarcal del pla de polítiques de dones amb la resta dels plans d'àmbit local...

Esmentar que a l´acte erem dos homes, i des del consistori hi participaren a més tres regidores: Montse Canals, Neus Guiu i Carolina Rofes.

18 de desembre del 2007

BEAULIEU




Avui m'ha arribat un catàleg d'una exposició alemanya de l'obra de Beaulieu, a càrrec de W. Reiniger. El nom de Beaulieu a Flix està relacionat amb el magnífic gravat, una veritable joia per la història flixanca que va realitzar durant la Guerra dels Segadors durant l'ocupació francesa. A l'enciclopedia Wikipedia trobem en cercar el seu no la breu resenya següent: "Maréchal de camp, sous Louis XIV, Sébastien Pontaut de Beaulieu fut un des créateurs de la topographie militaire. Il a publié Les glorieuses conquêtes de Louis le Grand, recueil de cartes et de plans des sièges, batailles et expéditions depuis 1643, continué après sa mort, jusqu'en 1694". Amb tot en Jesús Moncada realitzà una magnífica ressenya sobre aquest mariscal de camp i iniciador de la topografia militar, que també realitzà un gravat de Mequinença, escrit que trobem a l'obra "Cabòries estivals".

17 de desembre del 2007

ANNA ROSSELLÓ I LA MARATÓ A FLIX

Dissabte 15 van coincidir a Flix dos actes diferents i convergents alhora. La presentació de l'obra de la flixanca Anna Rosselló, amb reconeixement a la seua persona, després de gairebé setanta anys d'absència, i la festa solidària particularment flixanca per recollir diners per la Marató de TV3.

Dos actes i dos èxits:

1. El reconeixement a Anna Roselló, després de la seua particular marató: Esmentar que el 1956 va haver de fugir al Brasil amb el seu marit (Josep Travesset) i la seva filla de dos anys i mig (Carme) per la repressió franquista i per la misèria de l'estat espanyol en aquella època. Després de residir a Sao Paulo un temps, van iniciar un viatge a través de tot el con sud per visitar i conèixer de pròpia mà les nacions ameríndies que havíen estat esclavitzades pels colonitzadors espanyols en època del seu imperi colonial. El viatge, que feren en un carruatge tirat a cavall, els va dur pels estats de Brasil, Bolívia, Perú, Equador, Colòmbia, Panamà, Costa Rica, Nicaragua, Hondures, El Salvador i Guatemala, quedant-se a les portes de Mèxic on no els deixaren entrar. D'allí giraren cua vers Panamà i després de vuit anys al continent americà retornaren a Barcelona. Ha escrit vint-i-dos llibres a on explica les aventures i coneixences dels amerindis d'Abya Yala, assajos diversos sobre els catalans i les seves memòries, on hi relata la repressió franquista que va patir ella i la seva família.

2. I per la tarda - vespre la festa solidària de la Marató dedicada en aquesta edició a les malalties cardiovasculars. Proves esportives, degustacions gastronòmiques, concerts, balls, venda d’objectes, etc., és la varietat d’activitats que es realitzaren amb aquest objectiu, organitzades per una trentena d’institucions i entitats de Flix amb una recaptació récord: 6.668,10 euros. Tot i la fred els veins i veïnes de Flix varen sortir al carrer, es varen concentrar a la plaça de d'Església i varen donar el suport que la Marató es mereix.

15 de desembre del 2007

APROVACIO CANDIDATURES D'ESQUERRA



Avui a darrera hora del matí i a Bellguig el Consell Nacional d'Esquerra ha aprovat les candidatures per a les eleccions al Congrés de diputats i al Senat del proper mes de març del 2008. Hi he anat amb la Carme Pelejà de la Fatarella, numero tres al Congrés, i amb Bernat Pellissa, president comarcal de la Ribera i membre del Consell Nacional. La Carme i jo hi hem assistit com a convidats. No entraré en detalls, però si recordar que la candidatura al Senat que represento per la demarcació de Tarragona dins l'Entesa Catalana de Progrés, ha rebut 114 vots facorables, 11 abstencions i 11 vots en blanc dels components assistents al Consell Nacional. Per tant a partir d'avui sóc oficialment candidat al Senat! Amb l'objectiu que com a mínim Joan Ridao, Joan Tardà, Georgina Oliva, Agustí Cerdà, Isabel Galobardes (per Barcelona), Francesc Canet, Joan Puig (per Girona), Jordi Ausàs (per Lleida) i Lluís Aragonés (per Tarragona) formin grup propi al Congrés, i Miquel Bofill, Josep Maria Esquerda i qui us escriu arribem al Senat, des d'avui arrenca la llarga pre-campanya per les eleccions espanyoles del març.

13 de desembre del 2007

PRESENTACIÓ SERVEI DE MEDIACIÓ A LA RIBERA

Ecel.lent acollida del servei de MEDIACIÓ familiar i comunitària que s'ha presentat avui davant la premsa i la societat civil de la Ribera d'Ebre, amb un important suport de tres conselleries de la Generalitat: Governació a Administracions Públiques, Acció Social i Ciutadania i Justícia.

12 de desembre del 2007

CÀTARS A FLIX: 1313-1324

L'amic Tantost ha fet una excel.lent entrada al seu bloc sobre el càtar Pere Mauri : El pastor càtar que ajudava a fer corrals als sarraïns flixancos. Els càtars i el catarisme a Catalunya és un dels aspectes de la història més interessants. La seua estada a Flix amagats de pastors i entre la població morisca en uns temps de reafirmació de la fe cristiana, on ja sigui els càtars, ja sigui els templers, eren perseguits i injústament acusats, recordar-ho dins del seu context històric medieval:

1313. Després de la desfeta del catarisme a Occitania, Guillem Bélibaste (Guilhem Belibasta), darrer prefecte càtar del Languedoc i representant de l’església càtara a Catalunya, aconseguí escapolir-se de les presons de Carcassona, i vivint com a teixidor i pastor es refugià entre d’altres llocs a Flix, d’on anirà a Tortosa i després a Morella. El 1318 fou denunciat, essent cremat a la foguera a Vila-roja Termenès el 1321.[1]

A Flix Belibaste entrà en contacte amb un altre càtar Pere Maury. Aquest era un pastor del Comtat de Foix càtar i company d'exili del prefecte càtar. Va ser pastor i va treballar fent, entre altres coses, corrals pels sarraïns de Flix o dels voltants. Va ser arrestat per la Inquisició l'any 1323, probablement a Flix i va morir, possiblement, a la presó de Carcassona l'any 1324.

”...Enfin, Pierre Maury a gardé les moutons durant un mois, près de Flix, avec un Sarrasin nommé Moferret, dont la mère leur a préparé à manger (des figues et des raisins secs, des mets cuits à l'huile, du pain et du vin), ), et qui amène pour les aider à construire un corral un autre Sarrasin nommé Cabitog...”[2]

1314. Visita pastoral a Flix (FLIYX) del bisbe Francesc de Paholac. Era el prior de l’església Fra Bernardus de Pinam.

Kalendas decembris.
Contra laycos. Super primo dixerunt quod Iohannes Franc, Petrus de Cabacers, Bernardus Jover habent sponsas et nolunt solemnizare matrimonium. Super II.º et IIIº. Dixerunt quod non. Super IIIIº. Dixerunt quod Berengarius Aguiló, Poncius Artola, Bartholomeus de Sanct Genis, mutuant diners ad usuras et faciunt contractus usurarios...”
[3]

1317. 6 de desembre. Fra Martí Pérez d’Orós, castellà d’Amposta, prenia possessió dels castells d’Ascó i de Riba-roja, així com les viles, llocs i termes, en nom del l’Ordre de l’Hospital de San Joan.

1318. Jaume II dóna als cavallers de l’orde de l’Hospital els antics bens del Temple: Miravet, Ascó i Riba-roja entre d'altres.

1321. Octubre. Procés inquisitorial contra el càtar Guillem de Belibaste. A l’acta destaquen els topònims catalans Ascó, Beseit, Sarroca, la Granadella, Agramunt, Tirvia ... i Flix, “lloc habitat majoritàriament per sarraïns” i on vivia el també càtar Pere Mauri.[4]

Fotografia del castell de Vila-roja de Termenès on fou cremat el darrer prefecte càtar Guilhem Belibasta l'agost del 1321.
[1] Veure la pàgina d’internet: www.prohisper.org/Grups/AldeaCatara/Catala.htm.22-5-2001.
[2] Autour de Montaillou, un village occitan : histoire et religiosité d'une communauté villageoise au Moyen Age : actes du colloque de Montaillou.
[3] GARCIA EGEA, Ma Teresa. La Visita pastoral a la diocesis de Tortosa del Obispo Paholac, 1314. Historia i documents. Diputacio de Castelló, 1993., pp 173-174.
[4] ADROER, Anna M.-CATALA ROCA, Pere. Catars i Catarisme a Catalunya. Col.lecció Nissaga 12. Dalmau ed. Barcelona, 2001, p.98.

NOU SERVEI DE MEDIACIÓ A LA RIBERA

"La mediació és un procés en el qual les persones, de forma voluntària, a través del diàleg i acompanyades per una persona mediadora, busquen acords mútuament satisfactoris que permetin resoldre els seus conflictes. El tipus de conflictes que poden ser atesos al servei són tots aquells relacionats amb la convivència en el municipi que es donin en les relacions entre veïns, familiars, a les escoles, en l’ús de l’espai públic, en el teixit associatiu i en el comerç".

Demà i a l'Arxiu Comarcal es farà la presentació del nou servei de mediació comarcal als mitjans de comunicació i als representants de les entitats i institucions de la Ribera d'Ebre. És un projecte innovador que s'oferirà, liderat per SSAP, amb l'objectiu de propiciar el benefici dels ciutadans i augmentar el benestar social. L'àrea d'Acció Social i Migracions del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, de la que en sóc el conseller responsable, n'es l'impulsor d'aquest projecte. Així els SSAP es convertiran en els proveïdors del servei de mediació comunitària, en el benestés que no són els responsables de buscar acords ni solucionar problemes, les solucions a les que arriben un guanyador i un perdedor, podrien reemplaçar-se per aquelles en les que dues parts guanyen. Així la mediació és una veritable alternativa a la resolució de conflictes, afavoridors de comunicació entre aquelles persones que per diverses causes han entrat en conflicte.

"Programa de la jornada:
Presentació de l’acte, de 16.00 a 16.30 h: Sr. Josep Solé, president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. Sr. Pere Muñoz, cap d’Àrea d’Acció Social i Migracions i vicepresident del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.

Què són les mediacions familiars? i funcionament del Centre de Mediació Familiar de Catalunya i la delegació de Justícia a les Terres de l’Ebre, de 16.30 a 17.00 h Sra. Anna Vall, directora del Centre de Mediació Familiar de Catalunya Sr. Pep Anglès, referent de les mediacions familiars al Servei Territorial de Justícia de les Terres de l’Ebre.
Què són les mediacions comunitàries? i situació actual del Programa de prevenció comunitària de la delinqüència juvenil a la Ribera d’Ebre, de 17.00 a 17.30 h Sra. Ana Nogueras, tècnica mediadora del Programa de Prevenció i Mediació Comunitària.
Circuit d’accés al Servei de mediació comarcal i díptic del Servei, de 17.30 a 18.00 h. Sra. Anna Rel, coordinadora de l’Àrea d’Acció Social del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i responsable del Servei de Mediació Comarcal.

Torn de preguntes
Cloenda de l’acte
Sr. Federico Diego, delegat territorial de Justícia a les Terres de l'Ebre
Sr. Adam Tomàs, delegat territorial d’Acció Social i Ciutadania a les Terres de l’Ebre
Sr. Carles Pasqual, director del servei territorial de Governació i Participació Ciutadana"

10 de desembre del 2007

CONCURS D'ACCÉS EL CENTRE D'EMPRESES DE FLIX


El Centre d’Empreses La Ribera, ubicat al Polígon Industrial La Devesa, de Flix, ofereix ja els seus espais d’ús per a lloguer mensual. Entre els serveis principals inclosos hi ha l’ús exclusiu dels mòduls, dotats amb instal·lació elèctrica, climatització als despatxos i zones comunes; xarxa de telefonia IP i connexió ADSL amb trucades nacionals incloses; connexió de TV als despatxos, consums de climatització (fred/calor) i llum en el cas dels despatxos; sistema d’alarma amb sensors de moviment i vigilància amb càmeres interiors i perimetrals; instal·lació i manteniment d’extintors en zones comunes; assegurança de responsabilitat civil en zones comunes; neteja d’espais comuns, assessorament i informació sobre línies d’ajuts i subvencions, etc. També possibilita un seguit de serveis optatius segons disponibilitat tarifa vigent. Les modalitats de contractació són tres:
- Modalitat de viver: Les empreses de nova creació, inicien activitat empresarial o ho han fet el darrer any i suposen creació de lloc/s de treball.
- Modalitat de centre de negocis: 1. Les empreses de nova implantació al municipi. 2. Empreses en procés de consolidació, amb més d’un any d’activitat i que plantegen objectius de canvis per millorar l’activitat.Modalitat de domiciliació.
- Modalitat de domiciliació: 1. Qualsevol empresa del municipi i de l’àrea d’influència del centre. 2. Qualsevol empresa que vulgui desenvolupar una activitat puntual o temporal al municipi o a l’àrea d’influència del centre.
Pel que fa a la modalitat de viver, el BOPT del passat dia 7 de desembre va publicar les bases del concurs. El termini de presentació de sol·licituds és el dia 30 de desembre de 2007.
Per a més informació, els interessats poden adreçar-se als telèfons 977410153 (Ajuntament de Flix) i 977411581 (Proflix), o consultar les característiques dels serveis i les sol·licituds a la pàgina web de l’Ajuntament de Flix.

8 de desembre del 2007

DADES ECONÒMIQUES DE LA RIBERA

Text integre de l'Anuari Econòmic de Caixa Catalunya del 2006, la dada més important a tenir en compte:

"El creixement acumulat entre el 2000 i el 2006 se situa entre els més importants del país, amb un 31,1 per cent, per sobre el 19,1 per cent català i el 27,1 per cent de les Terres de l'Ebre".

"El 2006, el VAB de la Ribera d'Ebre va augmentar d'un baix 1,32% inferior al de les Terres del Ebre (4,07%) i al de Catalunya (3,71%), i també per sota el contingut registre del 2005 (2,32%). L'empitjorament s'explica pel comportament de l'energia, alhora que el menor creixement dels serveis va més que compensar les millores de la construcció i del primari.
Aquesta darrera branca va presentar un avanç del VAB del 5,72%, per sobre l'1,42% del 2005. Aquest mateix perfil alcista va presentar també la construcció, des d'un augment pràcticament nul el 2005 fins al 6,43% del 2006. Els serveis, en canvi, van augmentar menys, del 4,74% (per comparar amb el 6,08% anterior). De tota manera, el sector responsable del baix avanç agregat és el de l'energia i la indústria, el majoritari en la generació del VAB total, amb un 66,8% el 2005, que amb una caiguda de -0,58% resta unes 4 dècimes al creixement comarcal. Aquesta disminució expressa, fonamentalment, la del sector energètic (-0,98%). Malgrat aquest alentiment en l'avanç del VAB el 2006, el creixement acumulat entre el 2000 i el 2006 se situà entre els més importants del país, amb un 31,1%, per sobre el 19,1% català i el 27,1% de les Terres del Ebre, per la més intensa progressió del component energètic (37,8% d'augment la Ribera d'Ebre, davant el 13,9% català).
El 2006, els positius resultats del primari reflecteixen els comportaments oposats del subsector agrícola (augment del 7,7%) i del ramader (davallada del 4,0%), bé que el pes majoritari de l'agricultura (vora el 83% del VAB del primari) és el determinant de l'evolució agregada. Dins el subsector agrari, els tres principals subsectors van presentar resultats força diferenciats. El més important, el de la fruita fresca, amb més del 30% del VAB agrari, va caure del 2,5%, mentre que el segon per pes, l'oli d'oliva, amb més del 22%, va avançar del 7,5% i la fruita seca (amb més del 10%) ho va fer per sobre el 30%. La pèrdua de la ramaderia expressa les reduccions del porcí i de l'aviram.
La pèrdua industrial reflecteix la del component energètic (que aporta vora el 83% de tot el VAB del sector), el qual va caure del 0,98% esmentat, mentre que les produccions industrials avançaren d'un 1,34%, sense poder compensar aquella reducció. Dins aquest context, l'afiliació en el règim general de la indústria va créixer d'un 2,2% (3,7% el 2005), força per sobre la davallada del conjunt de Catalunya (-2,2%). Ja s'ha indicat que la construcció va moderar el seu ritme de creixement, per una clara contenció en el subsector residencial. Els habitatges iniciats van caure del 15,1%, cosa que només es va traslladar parcialment als efectivament en construcció, que van presentar un augment del 24,8% (98,9% el 2005). Dins aquest context,
el nombre d'afiliats al règim general de la Seguretat Social en el sector va augmentar d'un molt notable 12,7% (-5,1% el 2005), per sobre la mitjana catalana (9,4%).
Finalment, en l'àmbit dels serveis, la seva contenció expressa la del comerç, que creix d'un 4,2%, per sota el 6,1% del 2005, mentre que les activitats immobiliàries i els serveis empresarials van continuar augmentant amb intensitat, d'un 4,3%. Els serveis públics van tenir resultats dispars: les AAPP avançaren d'un 1,4%, l'educació d'un 4,9% i la sanitat i els serveis col·lectius d'un 10,6%. Dins aquest context, el nombre d'afiliats al terciari va augmentar d'un molt intens 16,7%, bé que per sota l'elevat 21,7% del 2005.
Conjuntament, el mercat de treball de la Ribera d'Ebre va caracteritzar-se el 2006 per un augment de l'ocupació important, de manera que els afiliats al règim general de la Seguretat Social es van incrementar notablement, del 12,3% (10,4% el 2005), per sobre del 4,1% del conjunt català".
Font: CAIXA CATALUNYA

7 de desembre del 2007

FESTA DE L'OLI DE LA FATARELLA

Demà al matí anirem un any més a la Festa de l'Oli de la Fatarella. Tot i que Flix i la Fatarella no formen part de la mateixa comarca, les relacions entre els dos pobles veïns sempre han estat molt intenses. Des de la vall de Flix la panoràmica de la Serra de la Fatarella amb la Punta de l'home al vell mig té un significat força especial. Quantitat de famílies flixanques estan emparentades o són descendents de la Fatarella.
No està de més recordar-ho, la 9a Festa de l’Oli i la 8a Mostra de Productes Artesanals i Tradicionals de la Fatarella ja és una celebració consolidada. L’any passat, recordo un dia força fred, vaig passejar per la Mostra de Productes Artesanals i Tradicionals, fer una visita per la Ruta dels Perxes del casc antic de la localitat, i vaig participar al Casal a l'esmorzar popular amb la clotxa i coques típiques del poble.

6 de desembre del 2007

EL PAS PREVI D'ACUAMED

Acuamed autoritza la licitació del projecte de descontaminació del pantà de Flix per més de 200 MEUR.
"El consell d'administració de la societat estatal Aigües de les Conques Mediterrànies, Acuamed, ha autoritzat la licitació del projecte de descontaminació del pantà de Flix per més de 200 MEUR".
La notícia es d' ahir al vespre. Tot apunta, segons informacions d'ACUAMED i de la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat que abans de finalitzar l'any s'anunciarà el concurs d'àmbit europeu per adjudicar l'execució de les obres de descontaminació de l'embassament de Flix.

4 de desembre del 2007

ELS PORTS DE BESEIT

Magnífic. Amb fotografies de Mariano Cebolla i textos de Silvestre Hernández i Carné. Un viatge al cor d'un dels indrets més propers i entranyables dels Països Catalans.

3 de desembre del 2007

ANY 1400: 4 DE DESEMBRE

Els honrats P. Dusay i en Jaume Logaya en nom de la ciutat de Barcelona prenen possessió de Flix i la Palma d'Ebre. Els veïns de la Palma demanarien a la Ciutat de Barcelona que els concedís el pas de la barca de franc i també als de Llardecans tota vegada els anteriors propietaris Santcliment els tenien concedit aquest privilegi. Dies abans, el 23 de novembre, Francesc de Santcliment havia convocat per separat els batlles, jurats, prohoms i habitants de Flix i la Palma per tal de retre fidelitat i l’homenatge a la ciutat de Barcelona com a nova senyora dels llocs. Entre d’altres 41 caps de casa sarraïns i un jueu li presten homenatge i fidelitat. L’11 de gener del 1401 els consellers tornarien a Barcelona.[1] El 12 de desembre es materialitzà la compra de la Baronia per 15.000 lliures.
En nom de Déu sia i de Madona Santa Maria amen. Sobre la venda a la ciutat de Barcelona faedora dels castells i llocs de Flix i de la Palma i mas de Flix son fets i concordats els capitols següents...”[2]
Pere de Castellbell, conegut com el Bord de Castellví seria el primer batlle de la Baronia amb el títol de “batlle general”, essent el governador de tota la baronia, a més del castlà, i Bernat Carbó el primer procurador de la Ciutat a la Baronia.

[1] Dos trasllats notarials de l’escriptura de compravenda dels termes de Flix i la Palma, de 1400 i 1421, es troben a l’AHCB, Consellers XII, lligalls 3 i 8.
[2] CIURANETA, J. La Palma, documents. Obra inèdita dipositada a l’ajuntament de la Palma d’Ebre. Es considera que la compra fou a molt bon preu si tenim en compte que només havien costat 9700 florins d’or d’Aragó, és a dor 5335 lliures.

ANIVERSARI CASAL DE JOVES


2 de desembre del 2007

RIUADES A MIRAVET

L'any del centenari de la gran riuada del 1907, la població de Miravet s'ha sumat a commemorar-ho amb una excel.lent exposició de fotografies de riuades que han afectat el nucli urbà. Fet no gaire estrany, ja que segurament és el primer poble del curs baix de l'Ebre en veure´s afectat en una riuada. Aquest migdia l'ha inaugurada l'alcalde de Miravet Toni Borrell i el Director dels Serveis Territorials de Cultura Xavier Vega, seguint una conferència sobre les riuades i en especial de la del 1904 per Albert Curto, director de l'Arxiu de les Terres de l'Ebre de Tortosa. És molt interessant visitar l'exposició, ubicada a l'interior de l'església Vella, al bell mig del cap de la vila de Miravet, a la Sanaqueta, un dels millors miradors i alhora estratègics per contemplar el riu Ebre.

1 de desembre del 2007

PICASS0 I HORTA DE SANT JOAN




Ahir al vespre i a la Biblioteca Artur Bladé Desumvila de Flix vaig assistir a una magnífica conferència "Horta, Picasso i paisatge. Fragments d'una mirada enamorada" a càrrec de Elias Gaston del Centre Picasso d'Horta. Resultat d'un ponència del mateix autor al V Congrés de la CCEPC, "Paisatge, territori i societat a les terres de parla catalana" que es realitzà a Maó el 2005. Picasso va estar en dues ocasions a l'Horta de Sant Joan; la primera de vuit mesos, quan era tot just un adolescent, va venir a refer-se d'una malaltia (escarlatina), i amb el seu amic Manuel Pallarés, fill d'Horta, va descobrir el paisatge i la gent d'Horta. Tant és així que 10 anys després va decidir tornar-hi per ensenyar-l'hi a la seva companya, Fernande Olivier, i durant quatre mesos, retrobar la felicitat de la seua primera estada, redescobrint el paisatge d'Horta aquest cop des de l'optica cubista. L'anàlisis de l'obra de picasso, en especial la referent a la Fàbrica (antic Molí d'Oli)i la muntanya de Santa Barbara, i el seua semblança amb l'obra de Cezanne de Sainte Victoire, ha estat didàcticament molt ben explicada per Elias Gaston.

La xerrada forma part del cicle de conferències "Congrés Obert: Paisatge, territori i societat a les terres de parla catalana", organitzat per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana. Aquest ha acte comptat amb el suport del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila, l'Ajuntament de Flix i l'Institut Ramon Muntaner.