Rossend Escolà Cubells (1918–2013), nat i mort a la Palma
d’Ebre, tingué una vida plena, llarga i fructífera, ja que visqué fins als 95
anys. És considerat un dels referents culturals de la Ribera d’Ebre del segle
XX al costat dels recordats Artur Bladé
i Desumvila, Dolors Cabré o Carmel Biarnés. Recordar la seua figura és
redescobrir un dels grans mestres de la pintura contemporània ebrenca, els
colors i records de la Palma d’Ebre, poble on va ser nomenat Fill Predilecte el
2014.
Sirga d’Or de l’any 2006, Rossend Escolà va emprar gairebé totes les tècniques pictòriques
des del fresc, passant pel tremp, fins a l’oli per a les pintures de caire
religiós, per bé que amb els anys van destacar l’aquarel·la i la sanguina com a
tècniques en què es trobà més còmode; amb tot, és recordat sobretot com un gran
aquarel·lista i com un extraordinari restaurador d’obres religioses. Una
trajectòria cultural a la qual s’han d’afegir importants treballs
d’investigació, claus per conèixer el seu poble, des de la Guia de la Palma d’Ebre fins als llibres dedicats a les seues
esglésies, com L’església romànica de la
Palma d’Ebre.
(...)
REFERÈNCIES FINALS SOBRE LA FIGURA DE ROSSEND ESCOLÀ
Rossend Escolà ha merescut al llarg dels anys tota
mena de referències, entre les quals podríem recordar per la de l’historiador
lleidatà Josep Lladonosa: “Els seus
apunts atrauen, el paisatge captiva, els seus temes, sempre originals, convencen
per la bellesa i sinceritat expositiva.” O la del periodista Xavier Garcia, que a la primera relació
d’Homenots del sud, el va descriure
com “el pintor de beatituds i paisatges” i “un artista-pintor, que sovint sol
anar guarnit d’atributs d’historiador i de poeta-filòsof”. El seu amic Josep Serrano Daura, fill d’Ascó,
doctor en Dret i professor de la UIC, constatà que Rossend Escolà era “un exemple per a les noves generacions de
riberencs, i per a tots aquells que segueixen treballant per la conservació
dels seus pobles, les seues tradicions i el nostre món rural”. Recentment el
filòleg i subdirector de la Revista de
Catalunya, Jordi Manent, el
definí com un “aquarel·lista finíssim i restaurador de temples”. I finalment la
professora de filologia catalana de la URV i filla de la Palma Olga Cubells ens n’oferí un exquisit
retrat literari: “Rossendín és un més d’aquests homenots del sud que han sabut
fer-se sentir; moltes vegades ha resultat una persona incòmoda, dispersa, insistent,
crítica, com ho resulten tots els savis que generen opinió i que la manifesten
obertament... una veu assenyada, una veu a tindre en compte.”
La veu d’un dels
grans mestres de la pintura contemporània ebrenca, un dels grans referents
culturals i vitals de la seua terra i la seua gent.
ABSTRACT
Rossend Escolà Cubells (1918–2013), who was born and died at La Palma
d’Ebre, had a long, full and fruitful life, as he lived to the age of 95. He is
considered to be one of the leading 20th-century cultural figures in Ribera
d’Ebre, alongside Artur Bladé i Desumvila, Dolors Cabré and Carmel Biarnés. To
recall him is to rediscover one of the great masters of contemporary painting
from the Ebro area, who depicted the colours and memories of La Palma d’Ebre, a
town where he was named a “Favourite Son” in 2014.
Winner of the Sirga d’Or in 2006, Rossend Escolà used almost all painting
techniques, including fresco, tempera and oil for religious paintings, although
over the years wa- tercolour and sanguine were the techniques with which he
felt most comfortable. He is remembered above all as a greatwatercolour painter
and an extraordinary restorer of religious works. As well as his painting career,
he carried out crucial research work for discovering his town, ranging from the
guidebook Guia de la Palma d’Ebre to
books devoted to its churches, such as L’església
romànica de la Palma d’Ebre (The Romanesque church of La Palma d’Ebre).
