30 de juny del 2013

"CONCERT PER LA LLIBERTAT", IMATGES PEL RECORD D'UN DIA HISTÒRIC.


Anar al Camp Nou, un 29 de juny, a les 20 hores, cercar l'accés, porta, fila, butaca, tribuna,  grada, boca ... acompanyat per una bona colla de flixancos i flixanques, enmig de 90 mil assistents amb un denominador comú ... disposat a passar 4 hores d'emocions amb molt bona companyia, hores que seran més de 6... compartint complicitats... un Concert per la Llibertat que és convertí en un Clam en majúscules davant el mon, un clam per la llibertat de Catalunya.


No estar-se de fer fotos i més fotos de record, conscient que estem vivint uns moments irrepetibles.


Un moment molt especial en veure el nostre Xarim Arestér tocar al costat de Gerard Quintana i Pascal Comelade, amb un protagonisme impecable. Dyango, Peret donant lliçons d'estima al país i la seua gent, Ma del Mar Bonet amb l'oportú "Què volen aquesta gent?", l'Electrica Dharma, Carlos Santos, Joan Isaac recordant "A Margalida"... Sentir els nostres poetes amb les gran veus de Sílvia Bel, Joel Joan, Lluís Soler, Montserrat Carulla entre d'altres. Viure i compartir les versions de temes de Llach a la segona part, "País Petit", "Vaixell de Grècia", "Campanades a mort", "Viatge a Itaca", "Que tinguem sort", "l'estaca"... i finalment "Tossudament alçats"... el gran mosaic, tornar a escoltar Lluís Llach, el parlament de Muriel Casals i el clam i complicitats de tot un poble pel "dret a decidir" i la Independència.

Un nou èxit de la societat civil, una nova fita d'aquest camí vers la independència, una diada històrica!


28 de juny del 2013

“BÁS PRINSSÁS”, EL PETIT PRÍNCEP LAPÓ




Els lapons, també conegut pels Samis, s’establiren fa més de 10.000 anys a les terres més meridionals d’Europa, al nord de la península escandinava. Històricament són coneguts per ser un poble poble amb un estil de vida basat en la transhumància, per ser caçadors, pescadors i recol·lectors. 

Així, Lapònia (en sami Sameadnäm, en  suec Lappland, en finès Lappi) designa el país dels Samis. A nivell lingüístic, consultant la Wikipèdia, es distingeixen fins a onze llengües ben diferenciades, de les que tres estan estudiades però cada vegada més poc parlades. d'entre les que, malgrat tot, tenim la versió en sami septentrional del Petit Príncep. 

Un excel.lent  record d’una companya de l’INS de Flix, amant també de la gran novel.la de Saint-Exupéry, després d’una estada a Finlàndia, país on també adquirí la versió en finlandès (o Suomi) titulat: “Pikku Prinssi”, nom força diferent del “Bás Prinssás lapó.  
  
Així, les tres variants estudiades del sami són:   

El sami septentrional o sami del nord és la llengua amb més parlants del grup sami  Es parla a les zones septentrional de Noruega, Suècia i Finlàndia. Segons les fonts la xifra de parlants oscil·la entre els 15.000 i 25.000 parlants. El sami meridional només parlada per unes 500 persones al su-oest d'Escandinàvia. I el sami skolt, parlada per unes 400 persones, majoria gent gran, a Finlànida

26 de juny del 2013

MESTRES: FA 90 ANYS, FINAL DE CURS ESCOLAR


El Mestre Granell amb els seus alumnes el 1925

La revista “el Llamp” de Gandesa, una de les publicacions més importants importants de les comarques meridionals, clan per conèixer la realitat territorial, social i cultural de principis dels anys vint del segle pasat, el 15 d’agost de 1923, publicà a l’apartat “Veus de Fora”, una crònica de Flix que deia:

“S'han celebrat amb molt de lluiment els exàmens de fi de curs en les escoles graduades d'aquesta vila i al col·legi de les religioses de la Consolació. Hi assistiren les autoritats i la Junta local d'Instrucció. 

Rebin nostra enhorabona els Senyors Professors, d'un modo especial el Sr. Director N'Enric Grau i la Superiora de la Consolació, així com també el Sr. Batlle En Marian Massot per l'interés que's prenen per l'educació dels nois i noies.

—Han marxat a passar els dies de vagues al costat de llurs famílies. En Benjamí Gonzalez i En Jaume Grau, professors del segón i tercer grau, respectivament, de les escoles d'aquesta vila.

—A Codonyera (Terol) el seu poble natal, ha infantat un robust nen la virtuosa senyora del nostre volgut amic En Jaume Granell. Tant la mare com el fill segueixen bé, del que'ns alegrém.”

A finals d’agost "el Llamp", després de recordar que a les Festes Majors de Flix s’havien puntejat per primer cop “sardanes”, donava una nova dada sobre canvis de mestres al nostre poble.

—Les festes majors d'aquesta vila han quedat reduides a les funcions religioses acostumades i a balls de societat. Nota simpàtica: Amb molta satisfacció hem vist com a la societat «La Unión social», s'hi han puntejat sardanes. Molt bé Senyor President! A pesar de la poca animació ens han visitat bastants forasters.

—Hem tingut el gust d'apretar la ma al Sr. Pau Gonzalez, mestre nacional destinat a les graduades d'aquesta en substitució de D. Josep Ardébol. Sentim la marxa d'aquesta i a n'aquell que li probe nostra companyia.”.

Mestres, professors... Senyors, D. , N´ o En, sempre en majúscula, Jaume Granell, Enric Grau, Benjamí Gonzàlez, Josep Ardébol, Pau Gonzàlez... Una generació de mestres dels anys 20 del segle XX que deixaren petjada al nostre poble... Un reconeixement a la tasca docent que, en qualsevol dels nivells educatius, a les acaballes d'un curs escolar és més necessari que mai.


19 de juny del 2013

EN RECORD DE VLADIMIR GUIU BAGÉS, UN FILL DE L'EXILI.



NÎMES, Un square à la mémoire de Wladimir Guiu et de son engagement au service du bien public”

D'aquest titular de la premsa de la ciutat de Nimes del 21 de setembre de l’any passat, podem esbrinar tres aspectes claus: El reconeixement a un polític, un servidor del bé públic de Nimes. Amb un cognom propi de Flix, Guiu, que afegit al segon, Bagés, no deixa cap dubte de l’origen. I el nom, Wladimir, molt propi d’un fill de comunistes, en aquest cas del PSUC. El reconeixement a un fill de d’exili amb tots els ets i uts.

El gener de 2007 vaig tenir l’oportunitat d’assistir a Nimes a l’exposició “Guerrilleros, les soldats oubliés”, un reconeixement als germans Guiu de Flix. Antonio  i Guillermo, militants del PSUC, després de lluitar a la Batalla de l'Ebre iniciaren el doloros i llarg camí de l’exili amb la muller d'Antonio, Benita Bagés  i el petit Vladimir. Camí que el dugué pels camps de refugiats d'Argelés sur Mer i Yonne, arribant a Saint Felix Pallieres (Gard). Aquí, en començar la Segona Guerra Mundial i la derrota i ocupació alemanya de França, Antonio i  Guillermo s’afegiren decididament a la guerrilla davant els nazis. Més coneguts com a maquis participaren com a acció més destacada a la batalla de la Madeleine, on es destruí tota una columna alemanya de 2000 homes. Mentres la seva dona Benita, com en recordà “la catalana de l’any” Neus Català, seria detinguda i torturada per la milícia del regim de Vichy.. En finalitzar la guerra tota la família de resistents serien condecorats com a herois per la Creu de Guerra amb estrella d'argent francesa.

Amb els anys, mentres que Guillermo retornaria a Catalunya, Antonio i Benita optaren per començar una nova vida, s’instal·larien a les afores de la ciutat de Nimes amb els seus fills, Vladimir i en Joan, nat aquest a l’exili. Convertint-se amb els anys amb unes de les famílies il·lustres de la seva ciutat d'adopció. Família amb qui vaig poder compartir  aquell gener de fa 6 anys a una bona estada acompanyat per tots els Guiu de Nimes i els més directes de Flix, essent convidats per Vladimir a casa seva.

Antonio Guiu i Benita Bagés
El petit Vladimir, més conegut per Vlat,  de ben jove seguiria els passos del seu pare i amb els anys es convertí en un destacat dirigent del Partit Comunista Francès, havent estat trenta anys membre de l'Ajuntament de Nimes i conseller regional regional, amb el reconeixement de la Legió d’Honor de la República francesa.

El 2011, amb 74 anys, ens deixà sobtadament. Un decés que portà al conseller regional, el polític conservador Jean-Paul Boré a proposar posar el seu nom a un “square” de la capital del departament du Gard. 

El seu nebot, l’amic Guillaume, amb orgull m’ha passat un emotiu DVD realitzat amb motiu de la inauguració  del parc amb el seu nom, així com les referències de premsa. 

Aquest apunt ho diu tot de la persona de Vladimir Guiu Bagés (Flix, 1937 – Nimes, 2011):

Infatigable militant du PCF depuis son retour de la guerre d’Algérie, président fondateur de l’association “Tous pour Nîmes et son agglomération”, Wladimir Guiu, décédé il y a environ un an de celà, a consacré trente années de son existence à la chose publique. Il fut tour à tour adjoint ou conseiller municipal sous les municipalités Jourdan, Bousquet puis Clary (1971-2001) et conseiller régional de 1976 à 1986. Titulaire de la Légion d’honneur.”


14 de juny del 2013

SALVEM LO TREN, SALVEM LO CASPOLINO.


És una de les importants notícies ebrenques de la setmana: “Los caspolinos defienden el tren entre Barcelona y Caspe”

És curiós com amb el gentilici de Casp: “caspolino”, és conegut el tren més popular utilitzat  de la Ribera d’Ebre, encara que avui és més gonegut pel nom d'arribada i sortida, "lo Caspe". La web del baix Aragó “Comarca.net” el passat dimarts ens advertia que aquest històric tren també està amenaçat per les retallades, i per tant, els habitants de Casp i comarca perdràn la connexió de gairebé 120 anys amb Catalunya,

Així la web ens informava que els habitants de la seu del “Comprimís” han decidit mobilitzar-se creant una plataforma per defensar el seu tren.

"Es el colmo del absurdo, ademá teniendo en cuenta que sólo hay tres trenes de media distancia rentables en España y uno es el nuestro", ha destacat Pepe Sanz, coordinador de la plataforma, qui ha aclarit aquell nivell de l'absurd: "No es recorta por cuestión de dinero, ya que en Ribarroja no existen cías de estacionamiento, por lo que el tren tendría que "dormir" en Fayón y el maquinista y el interventor, en Caspe".


Fa anys que molts estem denunciant l’amenaça centralista d’eliminar els trens de mitjana distància per la línia coneguda Reus – Móra – Casp, especialment des de l’entrada en funcionament de l’Ave via  Lleida. La històrica línia MZA que entrà en funcionament el 1892, essent la principal via de comunicació entre Barcelona , Saragossa i Madrid, hem vist com  amb els anys s’ha anat reconvertint en una línia de transport de mercaderies, amb una manca inexplicable d’inversions en manteniment, amb un degoteig de tancament d’estacions i una eliminació progressiva de trens de mitja i llarga distància.

Sense que es vulgui veure altres connotacions la gent de la Ribera, les institucions i la societat civil ens hauríem d’adherir i solidaritzar amb la Plataforma caspolina en defensa del tren,  Les relacions de bon veïnatge entre la comarca de la Ribera d’Ebre i la comarca del  Baix Aragó – Casp són massa importants.
.
.
 Fotografoia:  "Lo Caspolino, el último ligero". "con el paisaje industrial de la Electro-Química al fondo, el 1815 arranca de Flix con dirección a Caspe. Foto Jordi ValeroVilaginés (mayo/71)".




10 de juny del 2013

INSTITUT DE FLIX, SELECTIVITAT I FI DE CURS.


Amb aquestes imatges de la visita al refugi antiaeri del carrer Sant Josep, el febrer passat, amb els alumnes de segon de batxillerat de l'insitut de Flix, alumnes que demà comencen les proves de Selectivitat, vull desitjar-los els millors resultats per les proves que realitzaran i pels nous camins que començaran.

6 de juny del 2013

MANIFEST: "MONCADANOLAPAO"

Aquesta tarda jo també m´he adherit al manifest dels lectors del català de Jesús Moncada:

REIVINDIQUEM EL CATALÀ DE JESÚS MONCADA. NO A LAPAO

Els lectors i lectores del gran escriptor mequinensà Jesús Moncada rebutgem absolutament la ignominiosa llei que promou la fragmentació de la llengua en anomenar LAPAO a la llengua catalana de la Franja. Aquest nom no és només un insult per als parlants de la llengua catalana, és també una estratègia de desmembrament d’una realitat cultural que ens uneix arreu dels territoris de parla comuna.

El genocidi cultural que s’està aplicant deliberadament atempta contra la literatura, esbiaixant un cànon literari comú que ha bastit la llengua catalana gràcies a la riquesa dels mots emprats per escriptors d’arreu. Jesús Moncada, aquest gran artesà de la llengua, ha aportat al cànon literari català una gran diversitat de mots i d’expressions del català occidental, per la qual cosa ha enriquit el vocabulari i ha creat lligams entre els territoris de parla catalana que, sistemàticament, s’intenta de trencar.
 
 
                               Per adherir-vos-hi, feu clic al dibuix 

2 de juny del 2013

"CORPUS" FLIXANCO 2013


Un any més a Flix la tradició s'ha imposat per celebrar la festivitat de Corpus i els carrers de la processó s'han omplert de catifes, millor dit "alfombres", omplint així de tota mena de colors el poble. Com exemple d'aquesta tradició aquesta magnífica fotografia en blanc i negre del carrer Major de l'any 1966, recuperada per la comissió de festes de l'ajuntament per anunciar la diada especial de Flix per Corpus..

Un any més l'esforç col.lectiu i voluntari de mols veïns i veïnes de totes les edats i condicions s'ha vist recompensat per l'admiració i el primer dia de bon temps del mes de juny. Un any més hem fet la volta prèvia a la processó, vagi per endavant una mostra d'algunes imatges.