"Quan el riu va marxar cap al nord i el tren va esdevenir una relíquia
tercermundista, aquestes terres van quedar condemnades a la solitud,
l’economia extractiva i els abocadors, convertides en un no-lloc fora de la
història ...".
"La Ribera d'Ebre ha viscut una història convulsa des de
principis del segle XX, amb moviments sindicalistes, militars rebels i dels
seus aliats nazis, i també l'arribada de treballadors estrangers d'alta
qualificació". Així ens introdueix Xavier
Vega al digital de cultura NÚVOL als moments claus de la història recent de la
Ribera d'Ebre.
Una història que
abasta des del 1891 amb la
inauguració de l’estació de ferrocarril de Móra la Nova, una de les més
importants de la línia Madrid - Barcelona, el 1897 amb la instal·lació a Flix
de la primera fàbrica electroquímica de l'estat, promoguda pel consorci
alemany Elektron, fins la construcció i posada en funcionament de les Centrals
Nuclears d'Ascó als anys vuitanta.
Xavier Vega, a partir de la història i l' anàlisi del seguit de canvis tecnològics i socials que transformaren
profundament el nord de la regió de l'Ebre, comparteix amb els lectors unes
conclusions finals que haurien de ser motiu de una
profunda reflexió:
(https://www.nuvol.com/llibres/assaig/anarcos-nazis-i-ianquis-a-ebre-)
"La Ribera d’Ebre és una
productora massiva d’energia d’origen nuclear i hidroelèctrica, una comarca
rica sobre el paper que any rere any perd jovent i empreses i, com la resta de
les Terres de l’Ebre, observa amb inquietud les temptacions transvasistes que
li arriben des del nord i des del sud. Diversos col·legis professionals
plantegen el transvasament de l’Ebre cap al nord, a partir de Tarragona,
seixanta quilòmetres de canonades que ignora les alertes mediambientals d’un
ecosistema seriosament amenaçat des de fa anys, a banda de provocar l’efecte
crida cap a Múrcia i Almeria. Són plantejaments anacrònics, que obliden
l’efecte del canvi climàtic sobre un riu mediterrani i obvien el fet que no hi
ha altra sortida que l’estalvi i la dessalinització.
Quan la confluència de l’Ebre i el ferrocarril van singularitzar
la comarca, va entrar en la dinàmica de The Shock of the New, com escrivia l’enyorat
catalanòfil Robert
Hugues, el 1991. El tempo ancestral i repetitiu va deixar pas al canvi i
la novetat, simbolitzats pel sindicalisme anarquista, els nazis i els ianquis.
Quan el riu va marxar cap al nord i el tren va esdevenir una relíquia
tercermundista, aquestes terres van quedar condemnades a la solitud,
l’economia extractiva i els abocadors, convertides en un no-lloc fora de la
història. És normal que els indígenes se sentin estafats, com els nadius
americans quan van arribar els conqueridors carregats de cobdícia, xavalla i
vidrets multicolors per endur-se l’or".