30 de desembre del 2011

EFEMÈRIDES FLIXANQUES PEL 2012



Fa 100 anys. 1912.
          17 de gener. El Sindicat acorda comprar un motor de gasolina per tal de substituir la tracció animal del molí.
           Novembre. Fundació de la “Unión Obrera” (de tendències socialistes), un any després comptava amb 260 associats. Els impulsors van ser obrers bascos de Babcok-Wilcok que treballaven a la Fàbrica.
Fa 75 anys. 1937.
            23-24 de febrer. Flix, una de les primeres poblacions catalanes en ser bombardejades per l’aviació feixista: 8 morts i nombrosos ferits. Com a conseqüència dels bombardejos es construirien un seguit de refugis per part de l’empresa Saltos del Ebro amb l’ajut dels veïns.
            ““Comissaria de Defensa Militar de Tarragona: Informe del bombardeig de FLIX per l’Aviació facciosa a la nit del dia 23 de febrer de 1937:
   A les deu hores de la nit aparegué el primer avió deixant caure una bomba sobre l’edifici de la fàbrica ELECTRO-QUÍMICA DE FLIX, precisament sobre la nau de fabricació de Clorat-Bi. Transcorregueren uns vint minuts sense que fós llençada cap altra bomba. Sembla que els aparells exploraven el terreny i objectius o bé que esperaven es presentés l’Aviació Lleial. A continuació de l’explosió primera el personal de la fàbrica apagà l’enllumenat de la mateixa i es retirà de la fàbrica. (...) A la fàbrica hi hagué quatre morts. La població civil alarmada sortí al camp a refugiar-se. Les cases de la població foren també bombardejades. El bombardejament durà fins a la una i vint hores de matinada. El nombre de bombes llençades passà de cent vint-i-cinc. Són de gros calibre. Sembla que siguin les de cent cinquanta kilos. Un clot fet per una d’elles amidà quatre metres de profunditat. (...) Avui la població civil de Flix, especialment les dones i infants han abandonat el poble per refugiar-se al camp. Tarragona 24 de febrer de 1937.” (1)
Fa 50 anys. 1962.
            13 de juny. Inauguració Planta Electrolítica (EIII) pel ministre d'Indústria Joaquim Planell  Riera.
              8 de setembre. Primer Festival “Galas del Ebro”. Es realitzarà durant 5 anys a l’estatge de la Unió Social.
              Hi havia censats 11 tractors, 100 mules, 80 ases, 10 cavalls i 150 carros.
Fa 25 anys, 1987.
             La Fàbrica tanca la polèmica planta del PCB (Pyralene).
14 de febrer. El President de la Generalitat Jordi Pujol inaugura la carretera Flix-Maials, amb un cost de 710 milions de PTA i una longitud de 19,2 km. Aquest dia Sant Valentí la sort arribà a moltes llars. El nº 50.940 de la Loteria Nacional tocà a Flix, uns 424 milions de pessetes. en premis.
Fa 10 anys: 2002.
          1 de gener. La nova moneda europea “EURO” substitueix la PESSETA.
          Segons el cens realitzat per l’INE corresponent a l’any 2001 Flix té 3.952 hab.
         5 d’abril. S’inaugura la nova carretera Flix – Riba-roja d’Ebre. Les obres han estat finançades per la Generalitat i el Ministeri de l’Interior, el seu cost ha estat de 5,6 milions d’euros.


ELS MILLORS DESITJOS PEL 2MIL12



(1)Arxivo Histórico de Salamanca. Guerra Civil. Llig. 335-10. 

24 de desembre del 2011

BON NADAL !!!


                                                 BON NADAL !!!

20 de desembre del 2011

HOMES DEL CATALANISME: DOMÈNEC AGUSTÍ SALMONS



Tot preparant les classes d'història, aquests dies he tornat a consultar el treball i recull biogràfic que es va publicar l'any 1995 sobre les  “Homes del Catalanisme, Bases de ManresaDiccionari biogràfic ”, obra dirigida per Josep M Ollé. Recull en la que vaig tenir la sort de col.laborar amb l’aportació biogràfica dels il.lustres riberencs que hi van participar com la de Domènec Agustí i Salmons, metge i propietari d'Ascó. La fotografia del riberenc d'adopció es propietat d'un descendent seu, fill d'Ascó, afeccionat com ell a la música i  metge com ell: Miquel Ma.


La federació d’entitats catalanistes sorgida el 1891 sota el nom d’Unió Catalanista va promoure els primers actes de masses d’abast nacional, amb voluntat de ser anuals i que es trobarien per primer cop a Manresa a finals de març del 1892.

Així aquesta publicació recull una relació biogràfica  dels 248 delegats territorials que participaren amb nom tan il.lustres com els arquitecte Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, els escritors Angel Guimerà , Narcís Oller o el mateix Enric Prat de la Riba. 

No entraré al contingut i la importància de la trobada de les Bases de Manresa. Però sí que m’agradaria esmentar els riberencs que participaren com a delegats de la Unió Catalanista a l’assemblea: Domènec Agustí, propietari i metge d’Ascó i Enric Octavi Raduà, metge de Garcia. Així com  i a l’assemblea celebrada a Reus el 1893: Domènec Agustí, Osvald Bassedas, notari de Garcia, Miquel Ferrús Arnavat, fabricant de Flix.

18 de desembre del 2011

"RETORN A L'EBRE", CINC ANYS DEL BLOC.


"Retorn a l'Ebre", un dels actes amb més projecció internacional i alhora emotius celebrats a Flix, va ser el motiu de la primera entrada al bloc, el 18 de desembre de 2006, avui tot just fa cinc anys. L'acte d'homenatge a les brigades internacionals organitzat per l'associació "No jubilem la memòria" i l'ajuntament de Flix, amb la presència destacada del cap de la "brigada Lincoln", Milton Wolf i amb l'assistència i el reconeixement per primer cop d'un representant del govern dels EEUU en la persona del cònsol de Barcelona, J. Alsace, és un acte que, tot i passant el temps, em va semblar el més oportú per encetar una experiència personal com ha estat mantenir actiu aquesta finestra oberta al mon anomenat blog. El 15 de gener de 2008 en assabentar-me de la mort amb 92 anys de l'il.lustre brigadista vaig poder expressar el meu condol a la seva família així com recordar-lo al bloc.

14 de desembre del 2011

25 ANYS DEL CAP DE FLIX



Aquest més no pot passar per alt un aniversari tan important com és els 25 anys del CAP de Flix (Centre d’Assistència Primària). Tot un símbol de l’anomenat “estat del benestar” pel noste poble. L’1 de desembre de 1986 entrava en funcionament i el dia 12 del mateix mes el conseller de Sanitat de la Generalitat, el reusenc Josep Laporte l’inaugurava. Com esmenta "la Veu de Flix" d’aleshores: “Ja feia temps que se’n venia parlant…, les obres seguien en un curs regular, però la gent amb el seu consabut escepticisme, no s’ho acabava de creure això del Centre”.

 El desembre de l’any 1980 la Generalitat havia aprovat un pla d’equipament sanitaris per les nostres terres amb vocació comarcal, pla que la conselleria de sanitat transformaria en el pla anomenat ALTEBRAT, area de treball que inclouria les comarques de la Terra Alta, Priorat i Ribera d’Ebre, amb la dotació de sis Centres d’Assistència Primària i un hospital de nivell 1. Hospital intercomarcal que es construiria a Móra d’Ebre i que entraria en funcionament el 1988. 

El mes d’abril del 1984 es faria l’acte de col.locació de la primera  pedra del CAP de Flix  (foto adjunta)  i  dos anys més tard el dia 12 de desembre seria inaugurat. El centre comptaria amb 2 metges de capçalera, una ATS, una practicant, als que s’hi afegiria en poques setmanes una metgesa pediatra i un odontògeg, a més d’una administativa i un zelador. Inicialment restaria obert els matins, de les 9 a les 13 hores. Tot i que estava previst per l'an 1988 no seria fins el gener del 1992 que funcionaria les 24 hores. El cost de la construcció havia estat de 45 milions de les antigues pessetes.

22 de novembre del 2011

PUNT I ...


PUNT I ...  El passat diumenge electoral vaig deixar de ser oficialment senador. Hauran estat una mica més de vuit anys dedicats parcial o exclusivament a la política.. Aixímateix, també haurà estat el segon cicle polític personal . El primer fou entre els anys 1979 –  1991, en que entre d'altres vaig ser el primer alcalde democràtic de Flix. Aquest segon cicle el vaig començar el 2003 en accedir un altre cop a l’alcaldia de Flix, càrrec que complementaria dos anys amb el de president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. L’any 2007 tornaria a repetir per dos anys l’alcaldia i el març de 2008 vaig accedir al càrrec de senador de la IX Legislatura.

A finals de l’any 2006 vaig obrir aquest BLOC. Des d’aleshores hauran pasat gairebé cinc anys, 1040 entrades, 627 comentaris, 21 seguidors registrats, i des del 4 de gener de 2007, data en que vaig obrir el comptadors  s’han registrat: 440.283 pàgines vistes i 231.963 visites úniques. 


Les etiquetes més nombroses han estat relacionades amb:

·                     Ajuntament (186)
·                     Història (140)
·                     Esquerra (128)
·                     Senat (125)
·                     Actualitat (108)
·                     Activitats (105)
·                     Gent de Flix (68)
·                     Medi Ambient (68)
·                     Llibres (67)

I les cinc entrades més llegides del darrers 30 dies han estat:























































MOLTES GRÀCIES !!!

4 de novembre del 2011

DEL SENAT A L'INSTITUT



Els gairebé quatre anys en què he defensat les nostres comarques al Senat m’han ensenyat que pels catalans ens fem la nostra pròpia política com un estat independent, o ens la faran. Aquesta novena legislatura passarà a la història per les retallades contra l’estat del benestar que ha aplicat el Govern espanyol, i per moltes altres qüestions.
Des de l’escó he bregat perquè els usuaris de tren de les nostres sofertes línies convencionals tinguessin millors serveis de mitjana distància, llarga distància i rodalies en el cas de Barcelona. Per exemple, un servei tan simple com que un usuari habitual de Reus o de Tarragona pugui comprar un abonament mensual i de deu viatges entre les dues ciutats, però tot i haver-ho aprovat el Senat dos cops (1 de juny de 2005 i 17 de febrer de 2010) Renfe encara no ho ha aplicat. Per exemple, un servei tan senzill com fer respectar la toponímia catalana en màquines expenedores de bitllets que trobareu a les estacions, concedit pel Senat el 30 de setembre de 2010, però Renfe segueix amb rètols de destinacions com «Marça», «Mora la Nova» i «Asco», sense cap accent.
Per la meva comarca, Ribera d’Ebre, he interpel·lat perquè l’Estat complís l’inici de la neteja de sediments químics en el pantà de Flix; també perquè una quantitat de diners incorporats en els pressupostos servís per elaborar un pla de dinamització i diversificació econòmica de la zona nuclear per quan s’arribi al final de la vida útil de les centrals, i perquè Flix es dotés gràcies a successives partides als pressupostos d’un centre d’empreses amb un centre tecnològic mediambiental associat.
Reclamacions menors i també grans demandes nacionals objecte d’atac funest des de Madrid. Els senadors d’ERC en la figura de Miquel Bofill hem promogut la reforma de l’ús de llengües cooficials a la cambra alta (aprovada el juliol de 2010 tot i els vots en contra dels senadors de PP i UPN). El 18 de gener de 2011 va ser un dia per a la història del Senat pel fet de ser el primer cop en què s’utilitzà el català en una cambra legislativa després de 34 anys de democràcia.
Aquests anys m’ha tocat representar un territori que ha patit greus incompliments del Govern espanyol i que ha patit també les contradiccions de Zapatero de no decidir la ubicació del cementiri nuclear, tot i que fa un any varem saber que una candidatura que no era Ascó va obtenir més puntuació. Sóc flixanco i veterà de la lluita antitransvasament que va iniciar-se el 2001,i em dol que el 20-N s’imposi la voluntat d’un nou transvasament pels mateixos (PP) a qui el 2004 vam parar els peus. I m’esparvera pensar que el cementiri nuclear es faci realitat a casa nostra en contra de la voluntat expressada pel nostre Parlament.
Com a polític representant d’unes comarques, he sentit impotència davant la manca de voluntat del Govern espanyol per acabar la variant de l’Aldea, o d’avançar en la tramitació de les tres petites variants de Riudecols, Corbera d’Ebre i Gandesa, o d’impulsar la connexió del Port de Tarragona amb la via de tren d’ample internacional...
Per cert, sobre això últim, el conveni signat fa pocs dies pel Ministeri amb diversos ports estatals és un altre acte de cara a la galeria; sabem molt bé com se les gasta, i ho hem tornat a comprovar amb les negociacions pel corredor del Mediterrani amb la Unió Europea, el Ministeri ho té clar: «café para todos».
Si un alumne de l’institut em pregunta quina opinió tinc del Senat ara que hi he treballat, la resposta seria: “amb una Catalunya independent, el Senat seria un bon lloc per fer-hi una visita turística”.

(Aquest article va ser publicat pel Diari de Tarragona el passat 29 d'octubre)

26 d’octubre del 2011

AMB ELS CANDIDATS D'ERC AL CONGRÉS: ADAM TOMÀS I MARIA GRAU


Aquesta tarda he participat al Casal Rovira i Virgili de Tarragona a una roda de premsa amb els candidats d'ERC al Congrés dels diputats: Adam Tomàs i Maria Grau. Podeu llegit la nota de premsa corresponent    (Tot Tarragona)

La legislatura 2008-2011 fa evident que “tot el que depengui de Madrid serà contraproduent, ens cal ser independents de Madrid”

Esquerra Republicana de Catalunya, que concorre a les properes eleccions del 20-N juntament amb Reagrupament en coalició, ha fet balanç de la legislatura a les Corts espanyoles. Adam Tomàs, cap de llista al Congrés per la demarcació, ha conclòs que “els incompliments i la baixa execució de moltes partides dels pressupostos, la decisió de cafè per a tots aplicada pel govern espanyol en el cas específic del corredor mediterrani o la gestió centralitzada dels aeroports catalans, les amenaces reals que Ascó acabi tenint el cementiri nuclear i que es plantegi un transvasament de l’aigua de l’Ebre a partir del 20-N... Tot plegat ens ha de fer reflexionar als ciutadans d’aquestes comarques, i del país. Qualsevol política o las fas o te la fan, i tot el que depengui de Madrid serà contraproduent per a Catalunya; ser independents de Madrid és l'única garantia que nosaltres ens farem la política i no els altres”.

Tomàs ha ressaltat un tema d’aquest mandat. És la reforma de l’ús de les llengües cooficials al Senat que va liderar ERC i va ser una proposta conjunta dels senadors nacionalistes. La reforma es va aprovar el juliol de 2010 tot i els vots en contra dels senadors de PP i Unidad del Pueblo Navarro. El 18 de gener de 2011 per primer cop en 34 anys de democràcia espanyola, es va utilitzar el català de forma reglamentada al Senat. “Això ens indica el camí per aconseguir el que vulguem com a país, la unió d’esforços. Des d’ara hem de demanar als independentistes que s’uneixin a la coalició d’ERC i Reagrupament”, ha conclòs Adam Tomàs.

Pel seu cantó, el senador independentista per Tarragona de l’últim mandat, Pere Muñoz, ha repassat els incompliments constants del govern espanyol en l’execució de partides dels pressupostos, amb especial afectació per a les Terres de l’Ebre, “l’autèntic forat negre en la inversió de l’Estat”. Muñoz ha recordat els retards en les obres de l’Autovia A-27 i el traspàs pendent de la gestió de l’Aeroport de Reus; les obres aturades de la variant de l'Aldea i el fet que després de quatre anys de legislatura no hem vist començar les obres de cap de les tres variants de la N-420 (Riudecols, Corbera d’Ebre i Gandesa).

El senador també ha criticat que el govern espanyol ha callat i passat la patata calenta al proper govern, en el tema del cementiri nuclear. “L’amenaça de la ubicació del cementiri a Ascó és molt més real després del 20-N”, ha avisat. Pere Muñoz també ha recalcat que quan el govern espanyol ha hagut de prendre decisions, en el tema de l’eix ferroviari del Mediterrani, ha triat el cafè per a tots. Sobre les connexions del Port de Tarragona, Muñoz recorda que va interpel·lar el ministre perquè acceptés la proposta del Port de construir un tercer carril en la via existent fins a Castellbisbal, com a fórmula més ràpida per fer arribar mercaderies a la via d’ample internacional.

Incompliments en la millora de serveis per a usuaris de tren
Pere Muñoz ha subratllat que tot i les limitacions d’ERC a les Corts, “hem aconseguit posar en pressupostos diners per al Mercat Central de Tarragona, per la muralla de Montblanc o pel Teatre Auditori de Constantí, per exemple”. I també s’han aprovat propostes per millorar el servei de tren de les nostres comarques. Ara bé, Pere Muñoz denuncia que:
a) la venda d’abonaments de tren entre Reus i Tarragona no està disponible encara, tot i haver-se aprovat dos cops al Senat, l’1 de juny de 2005 i el 17 febrer 2010 
b) les màquines expenedores de bitllets a les estacions mantenen retolació incorrecta dels destins (per exemple, Asco, Marça, Mora la Nova, sense accents); el 30 de setembre de 2010 el Senat va aprovar una moció perquè es respectés la toponímia oficial catalana, i res
c) RENFE no compleix la resolució del Senat de fer parar un dels vuit trens diaris Euromed a l’estació de l’Aldea
d) encara està per complir que l’empresa estatal ADIF activi un avís per megafonia a totes les estacions en el cas que un tren passi sense aturar-se, i això va ser aprovat el 16 juny de 2009 i va tenir partida consignada als Pressupstos Generals de l’Estat de 2010

Finalment, Maria Grau, número 2 a la llista al Senat per la coalició Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí, ha explicat que ERC ha decidit no repetir una coalició amb PSC ni ICV al Senat sinó concórrer a les eleccions amb Reagrupament perquè “cal dir clar i català que Catalunya ha de ser independent, i aquesta premissa no la vol plantejar ni PSC ni ICV”. A més a més, Grau ha resumit la legislatura com “la de la crisi econòmica, la de l’augment galopant de l’atur, la de les retallades contra l’estat del benestar que ha aplicat el Govern espanyol, la d’una política econòmica apàtica al començament i després erràtica. I la legislatura de la sentència contra l’Estatut. També és la legislatura de l’increment del suport social a la independència”.

16 d’octubre del 2011

TARRAGONA 2017

Ha estat la notícia del dia: Tarragona va superar a Alexandria per un ajustat 36 - 34 i va ser designada seu dels Jocs Mediterranis del 2017. "Tarragona, centre de l'Imperi" ha titulat un conegut diari avui la notícia. En aquests moments de crisi, un repte i oportunitat com aquest és dels que poden il.lusionar i cohesionar una ciutat i un territori. Des de la distància del temps i des del record de la meua estada al Senat, he de reconèixer que precisament participar en dos actes institucionals de suport a la candidatura han estat uns dels moments més gratificants.

El primer va ser el 27 d'abril de 2009, assistint a l'assemblea del COE a Madrid, en que s'oficilitzà la candidatura als Jocs del Mediterrani, i el segon moment, el 24 de febrer de 2010, quan vaig presentar al plenari del Senat una moció de suport de la Cambra Alta a la candidatura, moció que va rebre el suport unànim,  una de les escasses votacions unànimes que he vist aquesta la legislatura marcada per la crisi i massa vegades per l'enfrontament, moment especials que els mitjants tarragonins recolliren en les seues cròniques i que ens deixaren constància::

"El portaveu d’Entesa Catalana de Progrés, Pere Muñoz, ha realitzat una completa exposició del projecte tarragoní i durant més d’una hora, els portaveus de tots els grups parlamentaris han intervingut a favor de Tarragona 2017. La moció s’ha aprovat per unanimitat i ha rebut l’ovació de tota la Cambra Alta. La senadora del PP i medalla d’or en judo de Barcelona ’92, Míriam Blasco, ha elogiat la feina feta des de la candidatura i el portaveu de CIU, Josep Maldonado, ha proposat que el Senat realitzi una aportació pressupostària a Tarragona 2017 en els pressuposts del pròxim exercici.".


Amb el record d'aquest votació històrica al Senat,  amb dues fotografies d'aquell dia, aixi com les dos entrades al bloc, dos paraules:


                                         FELICITATS TARRAGONA !!!.











9 d’octubre del 2011

PLAÇA MAJOR: NOU BLOC FLIXANCO


PLAÇA MAJOR

BLOC DE LA GENT D'ESQUERRA DE FLIX
                               http://ebreamunt.blogspot.com/
Aquest cap de setmana s'ha donat a conèixer un nou bloc a Flix: "Plaça Major", en referència a l'espai públic de referència dels flixancos i flixanques, amb tota una història al darrere que podem conèixer gràcies al primer post de Jaume Masip. Una veritable "àgora" que com ens recorda el mateix bloc, com a l'antiga plaça grega, és un espai obert, centre històric, cultural, lúdic i punt de trobada de la vida social. 
L'objectiu és ser un punt de trobada de la gent sobiranista i d'esquerra de Flix, a partir del treball que els representants d'ERC realitzen en àmbits com l'ajuntament. Així la segona entrada en ofereix  la "valoració dels cent primers dies de govern municipal" que ha escrit el portaveu d'ERC a l'ajuntament Francesc Barbero.
Enhorabona i Bona Feina !!!

6 d’octubre del 2011

DARRERES ENTREVISTES COM A SENADOR



Aquesta setmana he mantingut dues entrevistes televisades, amb Canal TE i el Canal 21, amb Diana Mar i Gustau Moreno respectivament. El motiu era prou conegut, fer les valoracions del que ha estat el meu pas pel Senat  /2008-2011). La Marfanta, de Gustau Moreno, el bloc en majúscula de les Terres de l'Ebre, ha publicat un resum de la seua entrevista de dimarts al Canal 21:

"El senador republicà de l’Entesa Catalana de Progrés, el flixenc Pere Muñoz, ha afirmat aquest dimarts que el govern de l’Estat ha “menyspreat” les Terres de l’Ebre. Durant una entrevista al programa Primera Columna, Muñoz ha fet un balanç negatiu de la legislatura al Senat, ja que -a causa de la crisi- ha calgut aprovar a contracor una sèrie de lleis que estan desmantellant l’estat del benestar, com ara la reforma laboral, la reforma de les pensions o la mateixa reforma de la Constitució. Però sobretot, el senador de l’Entesa ha recordat que l’Estat només se’n recorda de les Terres de l’Ebre quan es parla d’aigua o de la gestió dels residus nuclears, però que -en canvi- ha oblidat al territori quan calia executar obres reivindicades històricament, tant en carreteres com en la millora de les xarxes i els serveis ferroviaris.

En la mateixa entrevista a l’informatiu matinal del Canal 21 Ebre, el senador d’Esquerra ha repassat altres punts negres de l’acció del govern de l’Estat al territori, com l’aturada de les obres de la variant de l’Aldea o el fet que cap tren Euromed tingue parada a l’estació de l’Aldea-Tortosa-Amposta, tot i que hi ha una moció aprovada al Senat que garantia un tren diari. Segons ha recordat Muñoz, els socialistes en van abstenir a l’hora de votar aquesta moció al Senat, i per això no ha estat respectada. En canvi, el senador i exalcalde flixenc ha destacat com a fet positiu l’inici de les obres de descontaminació del pantà de Flix, després d’haver-hi insistit molt tant des de l’Ajuntament com al Senat.

Finalment, Muñoz ha conclòs que el procés de selecció de la ubicació del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, al qual opta l’Ajuntament d’Ascó, és un exemple més i molt clar de la poca seriositat i de la improvisació que ha practicat el govern de l’Estat. El senador republicà ha criticat que fa mesos que el PSOE no té cap intenció de fer res, ja que és un tema molt impopular a tot arreu, i que deixarà al futur govern del PP la decisió sobre la seu de l’MTC."

4 d’octubre del 2011

1981: ESTIRANT LA CORDA A L'ERMITA DEL REMEI


"Estirar la corda", a d'altres llocs conegut per "estira i afluixa".

Aquests dies,  tot digitalitzant diapositives de principis dels vuitanta, quan, ves per on, els experts auguraven la diapositiva com la fotografia del futur, he trobat aquestes cinc imatges del Dilluns de Pasqua de l'any 1981 a l'ermita del Remei de Flix.

Una demostració gràfica de quan la festa popular per excel.lència es realitzava per la tarda del dilluns, amb una plaça plena de gom a gom, amb la jota de Flix i el joc d'estirar la corda com a protagonistes indescutibles. Joc aquest que com a curiositat hauriem de recordar que fou olímpic a les primeres edicions de les Olimpiades del segle XX. Per cert, 30 anys després, un joc: qui és qui ?

30 de setembre del 2011

MALGRAT LA CRISI, FLIX EN POSITIU


Flix i l'Ametlla, els únics amb taxes positives




"El butlletí de conjuntura econòmica dedica especial atenció als onze municipis de més de 4.000 habitants de les Terres de l'Ebre. En aquestes localitats la caiguda del nombre d'afiliats a la Seguretat Social ha estat de 1.551 persones, 1.060 de les quals treballaven en el sector de la construcció. “Amposta, Tortosa i Deltebre són els municipis que més treballadors han perdut en el sector de la construcció”, va dir el director de la càtedra d'economia local i regional de la URV. I només hi ha dos municipis ebrencs que registren dades positives: Flix i l'Ametlla de Mar. En el cas de Flix, l'increment és significatiu, d'un 12%, però a l'Ametlla el creixement és tímid, d'un 0,4%."


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/458457.html

29 de setembre del 2011

FENT BALANÇ

Si dissabte passat vaig fer balanç de la feina feta durant la Legislatura al Senat davant la militància d'ERC al Congrés Regional celebrat a Roquetes, avui ha estat en roda de premsa, acompanyat pel candidat ebrenc al Congrés, Adam Tomàs, als mitjans de comunicació de l'Ebre.


"El senador Pere Muñoz ha fet balanç de la legislatura destacant el menyspreu del Govern espanyol cap a les Terres de l’Ebre

El senador d’Esquerra dins del Grup de l’Entesa Catalana de Progrés, Pere Muñoz, ha fet balanç de la seva tasca en la legislatura que acaba, acompanyat del cap de llista per les Terres de l’Ebre a les properes eleccions espanyoles. Muñoz, portaveu del tercer grup de la Cambra a la Comissió de Foment i a la de Peticions, ha afirmat que ‘aquesta legislatura passarà a la història per les retallades contra l’estat del benestar que  ha aplicat el Govern espanyol’. Pel que fa a les Terres de l’Ebre, Muñoz ha afirmat que ‘tal com ens vam comprometre, hem portat la veu de l’Ebre a Madrid’. Segons el senador, ha estat una legislatura caracteritzada ‘pel menyspreu del Govern espanyol cap a les Terres de l’Ebre’ i, per tant, ‘hem reivindicat les inversions i les infraestructures que fa anys que necessitem a l’Ebre i que, malgrat que tenen partida pressupostària, el Govern espanyol no executa’. Muñoz ha sentenciat que ‘les Terres de l’Ebre continuem sent el forat negre de les inversions i les infraestructures del Govern espanyol’. 

Els temes sobre els quals més ha incidit Muñoz han estat ‘les infraestructures i el medi ambient, que continuaran sent els principals reptes del territori per a la propera legislatura’. Així, Muñoz ha presentat diverses iniciatives parlamentàries per demanar la construcció de l’autovia A-68 entre Aragó i Catalunya, per denunciar la paralització del projecte de l’autovia A-7 entre la Jana i l’Ametlla de Mar, el retard en l’execució de les variants de Corbera d’Ebre i Gandesa i l’aturada de les obres de la variant de l’Aldea. Muñoz ha manifestat que ‘un dels aspectes més negatius ha estat la sensació d’impotència davant la manca de voluntat del Govern espanyol per acabar la variant de l’Aldea’. Fet que contrasta amb ‘l’alegria de veure finalitzades les obres de l’àngol d’Alcanar, l’única infraestructura viària acabada pel Govern espanyol’. Per a Muñoz, ‘clama al cel la política del Govern espanyol de donar allargues a la construcció de les variants de Corbera d’Ebre, Gandesa i l’Aldea, i de l’A-7 entre la Jana i l’Ampolla, tot i que als pressupostos de l’Estat hi ha partides assignades que no s’executen’. Aquest incompliment, segons Muñoz, també s’ha donat en altres partides pressupostàries aconseguides al Senat per redactar projectes viaris, com ara una connexió més segura a les Cases d’Alcanar, que al final no s’han fet."

Muñoz també ha recordat que a la Comissió de Foment ha lluitat per millorar la xarxa i el servei ferroviari al nostre territori, tant el corredor del mediterrani com la línia Reus-Móra-Casp, tot rebutjant el tancament d’estacions i la reducció de personal. El senador ha lamentat que el Govern espanyol no hagi volgut donar compliment a la moció que ell va presentar i es va aprovar demanant l’aturada d’un Euromed diari a l’estació de l’Aldea.

Pel que fa als temes mediambientals, Muñoz ha destacat les iniciatives demanant el rebuig a la instal·lació del cementiri de residus nuclears, la demanda d’un calendari d’execució de les obres de descontaminació de l’embassament de Flix, la de revisar dels plans d’emergència nuclear i la d’elaborar un pla de dinamització i diversificació econòmica de la zona nuclear per quan s’arribi al final de la vida útil de les centrals. Muñoz ha contrastat ‘l’inici de la neteja de l’embassament de Flix com a gran notícia positiva’ amb ‘les grans amenaces que signifiquen per a la propera legislatura el cementiri nuclear d’Ascó i un possible transvasament de l’Ebre’.

Adam Tomàs, cap de llista d’Esquerra a les Terres de l’Ebre per a les properes eleccions espanyoles, després de felicitar a Muñoz per la seva feina, ha afirmat que ‘a Madrid cal anar a defensar el territori per damunt de les sigles de partit’. Tot i això, ha volgut recordar que ‘sempre que Esquerra ha tingut força a Madrid, les Terres de l’Ebre han pogut fer sentir les seves necessitats i han pogut plantar cara a les agressions’. Tomàs ha acabat dient que ‘Esquerra és la millor garantia per aturar els peus al PP i fer sentir la veu de l’Ebre a Madrid, lliures d’hipoteques de pactes  o de compromisos amb grups d’interessos’

21 de setembre del 2011

FINAL DE LEGISLATURA: L'HORA DE FER BALANÇ


Ahir es realitzà la darrera sessió plenària al Senat, fou l'hora del comiat de la IX Legislatura abans de la dissolució anunciada pel 27 de setembre. És l'hora de fer balanç, dissabte el faré davant dels militants d'ERC al Congrés regional que es celebrarà a Roquetes i la setmana que ve als mitjans de comunicació. Hauran estat 7 preguntes orals en Ple a ministres com Rosa Aguilar, Magdalena Álvarez, J. L Sebastián o el mateix J L Pérez Rubalcaba, 2 interpelacions,  2 mocions conseqüència d'interpel.lació, 159 preguntes amb resposta escrita... he participat en 19 projectes de Llei, 35 mocions, etc, etc.

El mitjans de comunicació  ja han començat a fer balanç, i molt concretament les valoracions polítiques corresponents i pensant més enllà del 20 de novembre, data de les properes eleccions generals.

Així pel que respecta al Senat ens ofereixen unes dades que no ens poden passar per alt, un avís per a navegants:

"‘Populares’ y ‘convergentes’, aliados en el Senado desde hace tres años


El PP es el grupo con más iniciativas aprobadas (88 mociones). De las 140 presentadas por los ‘populares’, CiU ha apoyado el 64%."

"Nadie en el PP duda que, tras las elecciones del 20N, pactarán con CiU, tengan los populares mayoría absoluta o no. Pero, además, hay una prueba evidente del futuro acuerdo entre conservadores y nacionalistas: han sido socios en el Senado desde 2008. Socios sin pacto firmado, eso sí." .

Al Senat amb unes característiques peculiars el PP ha tingut a questa legislatura la majoria relativa de senadors, per damunt del PSOE, i per tant, ha estat el PP qui ha presentat més mocions (140)  i qui n'ha conseguit veures més d'aprovades, la majoria gràcies al suport dels grup de CiU, exàctament el 64 per cent de les presentades.

A exempció de temes com la llengua, els toros o matèries competencials per a Catalnya, gairebé sempre hem vist com han coincidit  PP i CIU o CiU i PP, un total de 109 cops.:

"los dos grupos han unido sus votos más de 100 veces en tres años y medio, según un estudio de recuento publicado en El Mundo.".

El Ple del Senat de la IX Legislatura ha vist com s'han aprovat:

88 mocions del PP
56 mocions del PSOE
48 (de les 53 presentades) de CiU i
29 (de les 33 presentades) de l'Entesa Catalana de Progrés.

19 de setembre del 2011

POSTALS DE MADAGASCAR, PUNTA UMBRIA, SHANGHAI I PRADA DE CONFLENT

Tot i retornant a l'apartat de vacances iniciada el 2007, un bon record dels/pels amics i amigues que aquest estiu ens han tramés postals des de llocs com: Shanghai, Punta Umbria, Madagascar i Prada de Conflent.

18 de setembre del 2011

JOSEP TERMES EN EL RECORD

El passat dia 9 ens deixà  el pofessor Josep Termes Ardèvol, Premi d'honor de les Lletres Catalanes el 2006, el gran historiador del moviment obrer català i de les seues vinculacions amb el catalanisme polític. Aquests dies el mitjans d'abast nacional n'han parlat de la seua obra i de la seua trajectòria personal, política i docent. Amb tot, des del nostre territori, amb l'excepció d'escrits en record seu com el fet per l'historiador Josep Sànchez Cervelló, no ha tingut a hores d'ara el reconeixement que es mereixia, i més si tenim en compte les seues arrels i vinculacions amb la Fatarella, població d'on era la seua mare.

Precisament una de les seues darreres obres d'investigació estan dedicades als Fets de la Fatarella del gener de 1937: "Misèria contra pobresa". Un dels llibres més importants per conèixer la realitat de les nostres terres i el drama de la Guerra Civil del 36. Un treball de microhistòria, on a partir d'un fet concret, en un poble petit, analitza un gran problema i un fenòmen com foren les col.lectivitzacions agràries. Com recorda el mateix Josep Termes, els Fets de la Fatarella, com passà a bona part dels pobles, "mostren la realitat d'una utopia col.lectivitzadora portada per una gent molt poblra, a vegades miserable, que es produeix en un medi humil... una col.lectivització de miserables contra pobres".

15 de setembre del 2011

DARRERA INTERVENCIÓ AL SENAT

Avui s’ha publicat el Diario de Sesiones del Senado del passat dia 13 de setembre, on es pot llegir totes les intervencions d’aquella tarda, des del darrer discurs del president José Luís Rodríguez Zapatero fins el darrer punt de l’ordre del dia que fou el “Debate de la moción del Grupo Parlamentario Catalán en el Senado de Convergència i Unió, por la que se insta al Gobierno a la adopción de determinadas medidas en relación con la priorización de las inversiones en infraestructuras ferroviarias del Estado”. Debat on vaig fer la meua darrera intervenció en català  al Senat com a portaveu de l'Entesa, després de la realitzada en defensa del Corredor del Mediterrani, intervencions que els diari de sessions ens permet llegir tant en castellà com en català.. Vagi per endavant la darrera intervenció 

“Aquesta moció va ser registrada el passat 15 de juliol i va coincidir amb la decisió del Ministeri de Fomento de tancar un servei d’AVE per deficitari, una línia que utilitzaven nou passatgers de mitjana diària, el que vol dir 18.000 euros diaris de pèrdues, costos operatius i no s’inclou l’amortització de la inversió, amb uns costos de construcció d’aquest línia de 3500 milions d’euros i no parlem d’una altra línia que va costar en el seu dia 4200 milions d’euros i que l’any 2010 va tenir una freqüència de passatgers que no arriba al 25% de la seva capacitat. Per no parlar d’autopistes sense peatge i de peatge. L’any 2008, Espanya tenia 14 699 km d’autopista i d’autovia, i era el tercer país del món, només superat pels EUA i la Xina, molt per sobre d’Alemanya i França. Amb exemples de manca de planificació claríssima com la de l’autopista AP41 o la de Madrid-Toledo, amb tràfic inferior al 79% del previst. Algú ha dit que era un petit error de càlcul. Per no parlar de l’M12 a Madrid o de l’AP36 de Ocaña a Roda, etc, etc
Així no ens estranya la moció de la senadora Candini alhora de demanar un informe detallat dels període 2011-2014 sobre la priorització de les inversions en infraestructures. O l’estudi d’explotació i viabilitat de línies de l’alta velocitat, o l’informe de servei ferroviaris de transport de viatgers, o l’informe de viabilitat econòmica d’utilitat pública de projectes de més de 200 milions d’euros, o d’impulsar inversions de rodalies com el corredor mediterrani als ports de Tarragona i Barcelona.
Amb tot, crec que la senadora Candini entendrà que aquesta moció conseqüència d’interpel·lació es debat quan la legislatura és a punt d’acabar. Per tant, encara que s’aprovi en aquest ple, no podrà passar d’una manifestació d’intencions ja que el seu mandat al govern decau amb la dissolució de les Cambres. No obstant, el contingut de la moció és un testimoni de l’anàlisi i les reivindicacions que s’ha fet al govern del PSOE en matèria d’infraestructures durant la legislatura. Si fem història, el grup de Convergència i Unió té la seva pròpia quota de responsabilitat pel que fa a aquestes inversions en matèria d’infraestructures a l’Estat espanyol amb la seva política d’aliances de manera reiterada i intermitent tant amb els governs del PSOE com del Partit Popular. Pel que fa concretament a l’alta velocitat, també han tingut durant molts anys, especialment quan manava el Partit Popular, una política entusiasta de suport a l’alta velocitat tot i el seu elevat impacte pressupostari, que ara es qüestiona, en detriment dels serveis ferroviaris de proximitat com els de rodalies i regionals.
En l’etapa del ministre José Blanco al capdavant del ministeri s’ha produït una certa rectificació en relació a les orientacions polítiques de l’etapa anterior. S’ha impulsat segurament condicionats per la crisi econòmica des del ministeri una gestió més racional i austera. Hi ha hagut més cura en l’avaluació de l’impacte econòmic dels projectes d’infraestructures pendents. No obstant això, aquest procés de revisió ha tingut els seus límits atès que s’han mantingut algunes directrius en relació a les quals mantenim el nostre desacord. Així, no podem assumir la defensa de la rendibilitat de les inversions de l’ave que va fer el ministre a la compareixença davant la interpel·lació de la senyora Montserrat Candini. L’Estat espanyol és el primer país europeu i el segon del món en quilòmetres de gran velocitat, la qual cosa ja representa en sí mateixa un despropòsit. Però, a més a més, en un model de crisi econòmica com l’actual, cal assignar uns fons públics escassos a altres finalitats més profitoses per a la reactivació econòmica. Pel que fa a les decisions d’inversions a l’alta velocitat i la resta d’inversions en infraestructures, cal aprofundir molt més en allò que s’ha fet fins ara i en l’anàlisi cost-benefici, intentant compatibilitzar l’impacte econòmic i els beneficis socials que produeixen i valorar si aquests compensen els seus costos. Tot indica que les rutes de l’alta velocitat previstes no assoliran les ràtios del trànsit de passatgers necessaris per a la rendibilitat econòmica i social que requereix la magnitud de la seva inversió. I d’altra banda, s’ha donat per fet que la construcció de noves infraestructures de transport comporten un benefici automàtic per a l’economia o en l’ocupació quan no sempre és així. El trànsit que mou l’alta velocitat al conjunt d’Espanya és inferior als passatgers de la línia París-Lió, on l’any 2009 es van traslladar 25 milions de passatgers, el doble de totes les línies d’alta velocitat de l’Estat...”