27 de febrer del 2020

JOSEP CUBELLS "MINGOLEGUA" EN EL RECORD.




JOSEP CUBELLS ALBERICH (La Palma d'Ebre, 1920 - 2019) 

"El passat 27 de juny ens va deixar Josep Cubells Alberich, més conegut pel renom de Mingolegua, després de viure una vida plena, acompanyat pels seus i estimat per tots els que l'havíem conegut.  Josep era el més vell de la Palma d'Ebre, tenia  99 anys, el dia del seu decés serà recordat per coincidir en un d'aquells dies que romandran en la memòria col·lectiva, l'endemà del començament del foc més devastador dels darrers anys al nostre país.

Josep va néixer el 23 de març de l'any 1920, al carrer la Font Vella 21, a cal Mingolegua, nom de la casa dels seus pares, Elesbaan Cubells i Francisca Alberich, essent el tercer fill d'una família nombrosa de pagesos composta per  Francisco, Pepa i Raquel. Recordar que l'any que va néixer la Palma d'Ebre tenia 1.154 habitants, feia tres mesos que s'havien inaugurat les obres del Sindicat Agrícola i que el seu pare era regidor de l'ajuntament. 
 
De família pagesa, després d'estudiar a les escoles públiques de nens ubicades a cal Farré (carrer dels Perxes) amb un mestre valencià anomenat Salvador Ibiza, més conegut per Salvadorico, començà a treballar de pagès al costat del seu pare i germà gran, les Cisquelles, la Comitjana, el Clot, la Creveta, Tres Fonts... es convertiren en els seus llocs de treball d'aprenentatge de la vida de pagès de secà. Quan acabava de complir 18 anys va ser cridat a files, formant part de la Quinta del Biberó, lleva que se suposava havia de cobrir tasques auxiliars, però que el 25 de juliol de 1938 participà en primera línia en l'ofensiva republicana a la batalla de l'Ebre, tot passant el riu per la part de Faió. Aventures i desventures amb 18 anys a la batalla de l'Ebre de la que no en voldrà parlar fins gairebé els seus darrers anys de vida. Setmanes abans de la desfeta de l'exèrcit republicà, Josep, veient la derrota, trobant-se prop d'Ascó i veient-se prop del seu poble, aprofità els pas de tropes pel riu per marxar cap a la Palma, amagant-se pel terme fins el final de la guerra. Després seria cridat a files per l'exèrcit vencedor i enviat a fer el servei militar a l'aeròdrom de Logronyo.


Un cop retornat a la Palma reprendrà la vida de pagès, s'aficionarà a l'ornitologia així com  a les noves tecnologies, estudiarà per correspondència electrònica, construint una de les primeres ràdios del poble. L'any 1948 es casà amb la filla gran de cal Secretari, Conxita Larrosa, amb qui tindrà dos filles,  Maria Jesús i Carme. La vida de pagès amb les activitats de caça amb tota mena de mitjans, el cultiu de xampinyons, la criança de periquitos, la merceria de la Conxita... amb tota mena d'esforços i treballs aconseguiren tirar endavant la família i que les seues filles poguessin estudiar carreres universitàries... Després vindrien les jubilacions, l'augment de la família des de Sabadell i Flix, els nets: Anna, Arnau , Júlia i les seues famílies, els besnéts i besnétes: Joan, Nil, Xènia, Carla i el petit Josep, nascut el 24 de juliol, gairebé un mes després del decés.


La seua mort va ser un dels titulars de les notícies de la setmana dels canals de televisió ebrencs, on constataven que havia mort un dels darrers supervivents de la històrica llevadel biberó. La memòria i els records de Josep  són un dels principals testimonis vius de la reconeguda sèrie Tremolors, magnífic documental que recorda els 115 dies que va durar la Batalla de l'Ebre, coproduïda per les televisions locals Canal Terres de l'Ebrei TAC12, sèrie estrenada l'any passat amb motiu del 80è aniversari de la batalla de l'Ebre i que enguany s'ha tornat a emetre."

 * Escrit de la revista EL MUSSOL de la Palma d'Ebre (num 90) realitzat en memòria i record del meu sogre Josep Cubells Alberich, més conegut al seu poble com el Mingolegua, revista que curiòsament té com a notícia més important els actes dels 100 anys de la seua Cooperativa, motor econòmic de la població, els anys que hauria celebrat el Mingolegua el proper més de març.

23 de febrer del 2020

VINEBRE, BANDOLERS I MALFACTORS A MITJANS S. XIX (i V)


Isidre Teixidó  (a) el Barbut de Vinebre, Francesc Carim de Vinebre, Baptista Solanellas (a) el Quiselis de Vinebre, Miquel Muntané (a) Argilaga de Vinebre, Francesc Casals (a) Torà de Gratallops,  Baptista Alaix, Josep i Miquel Ostau (a) els Felicians de Gandesa, Jaume Escoda (a) de la Martina de la Torre de l'Espanyol,  el Quinto de la Torre de l'Espanyol, Josep Borràs de Garcia, Francesc Masip (a) el Collfarines de Cabassers, Francesc Pàmies Vall (a) el Floro de Garcia, Francesc Vall (a) el cinto del Rafel de Masroig, Jaume Rofes (a) el Xato de la Torre de Fontaubella, Miquel Ferrús (a) Asconé de Flix, Josep Miralles de Riba-roja, Josep Clivillé de la Torre de l'Espanyol ...
VINEBRE con ayunt., en la prov. de Tarragona (14 horas), part. jud. de Falset (6 h), aud. terr., c.g. de Barcelona (34), dioce. de Tortosa (13 h). SIT. en una llanura, con ventilación y clima templado y sano; se padecen fiebres intermitentes. Tiene 100 casas; una escuela de instrucción de primaria, dotada con 4.000 rs anuales, y una igl. parr. (San Juan Bautista); servida por un cura de ingreso y un beneficiado. EL TERM. confina N. la Palma; E: Torre del Español; S. Garcia y O. Ascó; en un extremo de el existe la ermita de San Miguel Arcángel. EL TERRENO es de mediana calidad; le cruza el r. Ebro, y varios y malos caminos, de los cuales uno conduce de Tortosa a Lérida ... (Diccionario - estadístico - històrico de España y sus posesiones de ultramar de Pascual Madoz,  editat el 1849). 
Isidre Teixidó Carim va néixer i viure a Vinebre en un dels períodes més convulsos del segle XIX, període en que les diferents partides guerrilleres que s'aixecaven contra el poder establert i el bandolerisme es complementaven com a mitjà de supervivència, bandolerisme que l'escriptor Andreu Carranza estudià per tindre arguments i escriure una de les millors novel·les, Anjub: Confesions d'un bandoler,  Premi Sant Joan Caixa de Sabadell l'any 2000.
"L'oncle Guri encetà una correnda molt famosa que tots coneixien i el van acompanyar: Mare, mare, mare, tres viles n'he vist La Torre, Vinebre i el poble de Flix...Mare, mare, mare, tres viles veig jo, la Torre, Vinebre i el poble d'Ascó... (18 setembre 1832)". (1)  
La premsa de l'època, anys abans d'esmentar la figura del Barbut de Vinebre, feia esment de la detenció a finals de l'any 1834 d'un facciós de Vinebre anomenat Francisco Carim, (2)   qui havia estat capità de l'exèrcit a les revoltes del trienni constitucional. Detenció notificada pel comandant d'armes de Falset qui destacava la batuda realitzada per part de les milícies urbanes de Porrera i la Morera a la serra del Montsant. Així ho esmentava el diari liberal - progressista de Madrid El Eco del Comercio (3) :   

"Barcelona, 3 de diciembre. urbanos de Porrera i Morera aprehendieron siete facciosos, entre ellos dos cabecillas, el uno Francisco Carim de Vinebre, ladron y asesino, capitan que fue de los años 22 y 23, y venido  ultimamente de presidio".

Dies després, el Diario Balear (4)  en data 21 de desembre recordava que Francisco Carim de Vinebre i Bautista Alaix "Han sido pasados por las armas en Falset".. 
 
Mentre, des de l'any 1835, campava per la contrada a favor de la causa carlina “el Barbut”, de nom Isidre Teixidó, acompanyat entre d’altres per un altre vinebrà anomenat Baptista Solanellas, més conegut per “el Quiselis”, tot i que es de suposar, si llegim el text de Josep Ortega Espinos: "Tan bon punt s'alçaren alguns a favor d'en Carles el 1835, Isidre Teixidó, fill de Vinebre, conegut pel motiu de Barbut per sa barba llarga i espesseïda, mai afaitada, prengué part en aquell moviment essent un dels primers afiliats actius del partit carlí". (5) Amb tot, El Constitucional, premsa liberal el 1939 escrivia, "Llamamos la atencion de las autoridades superiores de la provincia de Tarragona sobre la correspondencia de Vinebre que insertamos á continuacion.  Es en efecto escandaloso que cuatro miserables, siembren el terror en aquel pais". (6)  fins la seua mort el 30 d'abril de 1944 per part dels mossos d'esquadra, trobem a la premsa de l'època quantitat de referències d'actuacions de bandolers, malfactors o lladregots, algunes descrites pel mateix José Ortega Espinós a la seua Història de les Esquadres de Catalunya com les que realitzaven des de l'any 1843, actuant pel marge dret de l’Ebre per part dels coneguts bandolers de Josep i Miquel Ostau, més coneguts pel renom “Felicians de Gandesa", detinguts com "malhechores" i "bandidos" pels mossos d'esquadra i afusellats a Gandesa el 1851. (7)     
Actuacions criminals que trobem als mitjans de comunicació del moment com:
·       El BOPT l'any 1842 esmenta que s'han comès robatoris i altres excessos a diversos llocs, i com a conseqüència d'un assassinat eren emplaçats Josep Borràs, de Garcia, i Francesc Masip "el Collfarines" de Cabassers, coneguts bandolers per tal que anessin as la presó. El mateix  DOPT també ordenava  que Francesc Pàmies Vall "el Floro" de Garcia, Francesc Vall "el cinto del Rafel", de Masroig, i Jaume Rofes "el Xato", de la Torre de Fontaubella, ingressessin a la presó per robatori del Mas d'en Marc, de Garcia.(8)    
·       El 27 de març de 1844 era "bárbaramente" assassinat a Riba-roja d'Ebre un veí anomenat Juan Garcia. Notícia que ofereix amb detalls el diari El Imparcial de Barcelona, tot esmentant a final que potser es puguin trobar amb  la colla del Barbut de Vinebre. 
"Gandesa 27 de marzo. Sobre las siete del dia 22 del corriente fué bárbaramente  asesinado en Ribarroya y en su misma casa uno de los más honrados propietarios de dicha villa, llamado Juan Garcia. Se atribuye este asesinato á dos vecinos, que con otros dos forasteros se fugaron rompiendo la cerraja de le barca con la que pasaron á la izquierda del rio Ebro. Quizá se reunan con los asesinos de Vinebre, quienes divagán por aquellos alrededores, y la semana pasada acompañaron á un coronel faccioso que venia de Francia , segun se dice de público, hácia las montañas del Maestrazgo ."  (9)
·       l'agost de 1846 dos bandolers tenien atemorida la població, Miquel Ferrús (a) Asconé, veí de Flix, i Josep Miralles de Riba-roja.
Manuel Serra y Gaspar Bergé, individuos de las rondas de seguridad, y los jovenes vecinos de Flix Fernando Blanch y José Alabart, lograron dar muerte en la noche del corriente en el mismo termino al asesino José Miralles, que con su compañero Miguel Ferrús (a) Asconé tenian aterrorizada aquella comarca por los crímenes que, desde el mes de setiembre del año último en que se fugaron de ser conducidos al juzgado de 1ª instancia de Gandesa desde Zaragoza donde se capturaron, han cometido en la misma. El Ferrús, según participa el Alcalde de Flix, se escapó favorecido de la oscuridad, va al parecer herido...” (10)  
·       Amb notícies d'inseguretat que afectava a tothom, tan rics com pobres, com la que ofereix el diari La Epoca de l'any 1849, en aquest cas a les dos famílies més benestants de Vinebre, els Doménech i els Ossó: 
 "la partida de latrofacciosos que divaga hace algunos dias por los pueblos del alto y bajo corregimiento y de que habia estado en Pauls á reclamar raciones. Se asegura que estuvieron en Vinebre en número de 20 y asaltaron las casas de D. Juan Domenech y D. Jaime Ossó, dos de los más ricos propietarios de aquella poblacion; pero al llegar á noticia de su alcalde, mandó tocar á rebato, y levantándose el pueblo en somaten, logró ahuyentarlos. Se han destinado algunas partidas de tropa en su persecución, ..."(11)        
       Bandolers o malfactors com el mateix com el mateix Josep Clivillé de la Torre de l'Espanyol, carlí que als 15 anys després d'haver rebut un revés d'un liberal en una disputa de taverna, l'endemà l'esperà fora vila i el matà d'un tret. Fugit a França on regentaria un cafè matà dos gendarmes pel que retornà situant-se com a bandoler a la serra del Montsant. Conegut per assaltar a les taules de joc, refugiant-se de vegades al Xiprer Gros de Sant Miquel de Vinebre, protegit pels rics a canvi de salvaguardar-los d'altres lladregots. En començar la tercera guerra carlina es feu liberal, i des de Falset es convertiria en un implacable defensor de la causa. L'any 1876, finalitzada la guerra com a tinent coronel, el govern el nomenaria del cos franc amb  la creu del mèrit militar de segona classe. (12)           

 (1) CARRANZA, Andreu  (2000). Anjub. Confesions d'un bandoler. Ed. 62. El Balancí. Premi Sant Joan de Caixa Sabadell 2000.p. 30. 
 (2)  VINAIXA MIRÓ, JOAN R. (2006): Set anys de guerra civil. (Ribera d'Ebre, 1833-1840). Francesc Carim Cervelló, afusellat a Falset el novembre de 1835, era vidu i membre d'una partida carlina, pg. 97. 
 (3) El Eco del Comercio, 10 de desembre de 1934.  Diari editat a Madrid entre els anys 1634 i 1849, d' ideología liberal progresista.
(4) Diario Balear, 21/12/1834. Diari que va ser publicat entre els anys 1823 i 1836.
(5) Ortega Espinós, Josep (1859). Història de les Esquadres de Catalunya ... p. 56.
(6) El Constitucional (Barcelona). 21/10/1839, p. 3. Diari liberal - progressista.
(7) Ortega Espinós, Josep.  Història de les Esquadres... p 188 - 196.
(8) BOPT núm. 61, de 21 de juliol de 1842.
(9)El Imparcial (Barcelona). 1/4/1844,
(10) Boletin Oficial Província de Tarragona. 29/8/1846. 
(11) La Época (Madrid). 11/08/1849. 
(12) BIARNÉS, C - CID, J. (1984): Guia de la Ribera d'Ebre. ed. Llibreria la Rambla. Tarragona. p. 319.