30 de gener del 2009

L'AUTOVIA A7 ENTRE L'HOSPITALET I CASTELLÓ

'El PSOE i l'autovia A-7 de l'Hospitalet a Castelló'

Les paraules se les emporta el vent però n’hi ha unes que queden per escrit, per escrit de forma oficial. El Diari de sessions del Senat reprodueix la resposta de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, davant del plenari del 28 d’octubre de 2008, a la pregunta d’aquest senador d’ERC al voltant de la llarga tramitació de l’autovia A-7 des de l’Hospitalet de l’Infant fins a Castelló (el 23 de març de 2000 es va iniciar el primer estudi informatiu). En la seva resposta, la ministra va explicar que el seu ministeri espera que el de Medi Ambient n’aprovi la declaració d’impacte ambiental (DIA). És a dir, Foment no pot moure fitxa, ja que “fins que no es conegui el contingut de la DIA és prematur parlar de dates”, va dir la ministra Amb la DIA a la mà, “procedirem a l’aprovació definitiva de l’estudi informatiu per licitar els projectes constructius i iniciar immediatament les obres”.Un profà de la matèria podria deduir, llegint la darrera frase, que licitar projectes i iniciar obres és una seqüència immediata. Res més lluny de la realitat.

L’experiència en autovies de l’Estat a aquesta demarcació, en la mateixa A-7 o en la de Tarragona a Montblanc (A-27), ens indica que licitar un projecte i iniciar les obres són dues realitats separades per tres anys o quatre anys. En el tram de l’A-7 entre la variant de Vila-seca i Cambrils, es va licitar la redacció del projecte el 26-12-01 i l’obra real va començar el 15-10-04; en el tram de l’A-7 de Cambrils a Mont-roig, es va licitar la redacció del projecte el 20-10-01 i les obres van arrencar el 15-12-04. Quatre anys va ser l’espera entre la licitació del projecte (20-10-01) dels dos trams de l’A-7 actualment en obres i l’inici d’aquestes (final del 2005). I quatre anys van passar també entre la licitació de la redacció del projecte (13-03-04) del tram Tarragona-el Morell (A-27) i l’inici de les obres el 20 de febrer de 2008 –obres que porten retards. Pel que fa l’autovia A-7 al sud de l’Hospitalet, encara no hem arribat a aquell punt –licitació del projecte constructiu– a partir del qual s’ha d’esperar tres o quatre anys per veure el començament dels treballs.

Un cop explicat que les paraules de la ministra amagaven un interval de temps de tres o quatre anys, convé revisar les intencions del PSOE envers l’autovia. Com fa el diari de sessions, les lleis pressupostàries reclouen les intencions per escrit. Aquestes lleis anuals contenen les previsions, però a l’hora de repassar-ne l’execució, ens trobem que les paraules se les emporta el vent moltes vegades. El govern de Zapatero va incorporar en els primers pressupostos redactats pel PSOE, els de 2005, una petita partida per l’estudi informatiu del tram de l’A-7 entre el Perelló i la Jana (Castelló). El 18 d’agost de 2005 el ministeri n’aprovava de forma provisional l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental, i el 22 de setembre el sotmetia a informació pública. Amb vista a l’any 2006, ERC va demanar al PSOE que acceptés una esmena als pressupostos valorada en 1.749.000 euros per poder cloure el tràmit de l’estudi i poder avançar amb la licitació dels projectes; però el PSOE va rebutjar-nos l’esmena, de manera que els tràmits no s’accelerarien. Després d’un any, en la negociació dels pressupostos de 2007, ERC va demanar incrementar tres milions la partida inicial que era de 58.290 euros, perquè se’n licitessin els projectes; el PSOE ens en va acceptar un milió i mig, que van quedar incorporats als comptes de l’Estat. Ara bé, les al•legacions a l’estudi sotmès a informació pública l’any 2005 van forçar a redactar-ne un de nou, i el ministeri el va aprovar de forma provisional el 12 de setembre de 2007 i el va posar a informació pública l’1 d’octubre (BOE Núm. 235 de 1/10/2007), aquest cop dividint l’autovia en dos trams, la Jana-el Perelló i el Perelló-l’Hospitalet. L’anunci del BOE situava la tramitació de l’autovia en el mateix punt on estava el tema el 22 de setembre de 2005. En la negociació dels pressupostos de l’any 2008, ERC va reclamar ja no tres, sinó sis milions per als dos trams en estudi, perquè hi calia un impuls definitiu. El PSOE va rebutjar l’esmena republicana, però va pactar-ne una altra amb CiU, els aliats de fi de mandat, per valor d’un milió i mig, la mateixa quantitat que el PSOE havia pactat amb ERC un any abans.

El 2008 s’ha acabat i quan l’Estat liquidi l’exercici comprovarem que la partida existent de l’A-7 en el tram la Jana-el Perelló no s’haurà executat. L’esforç parlamentari d’ERC a Madrid durant el primer govern de Zapatero pretenia desencallar la futura autovia i evitar el que ha acabat passant, que encara estiguem pendents d’una declaració ambiental com a pas imprescindible per avançar en la licitació dels projectes. Malgrat l’esforç negociador d’ERC en tres pressupostos de l’Estat aprovats, del 2006 al 2008, encara no hem arribat en aquell punt de la tramitació a partir del qual passaran tres (o quatre) anys per poder veure l’inici de l’obra. La situació ha variat amb la llei dels pressupostos generals de l’Estat de 2009? Inicialment, el PSOE només havia inclòs una partida insultant de 29.140 euros per l’autovia! Els mateixos socialistes devien sentir vergonya i van presentar, igual que ERC i altres partits, una esmena a l’alça. El PSOE proposava cinc milions d’increment mentre que ERC en demanava més, a causa del retard acumulat. Finalment, la llei aprovada incorpora l’esmena de cinc milions. La pregunta subsegüent és: Què es pagarà amb això? Ara per ara no sabem quan s’aprovarà la declaració d’impacte ambiental, quan s’aprovarà definitivament l’estudi i quan s’encarregaran els projectes constructius. Allò que els podem assegurar és que la redacció i la conclusió dels projectes necessita un temps que sobrepassarà el 31 de desembre de 2009, és a dir, sobrepassarà la vigència de l’actual llei pressupostària. La lenta tramitació condemna la partida existent a finançar l’inici de la redacció de projectes i prou; a partir d’aquí podem haver d’esperar tres o quatre anys més per veure el començament de l’obra. Els cinc milions existents als comptes de 2009 no poden disfressar –ni ens ha de fer interpretar el contrari–, la lentitud amb què s’arrossega una infraestructura bàsica per a les Terres de l’Ebre i, per extensió, Catalunya. Una lentitud que no s’ha vist en altres trams de la mateixa autovia."

Pere Muñoz, senador de l'Entesa per Tarragona


(Article d'opinió publicat entre d'altres per "la Veu de l'Ebre" el 23 de gener i que en la versió digital ha tingut fins ara 189 lectures)

29 de gener del 2009

"PIMESTIC" AL CENTRE D'EMPRESES

Aquest matí al Centre d'Empreses "la Ribera" s'ha realitzat una jornada PIMESTIC, amb la participació de Jordi Bosch, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat. Han estat 31 els empresaris de la petita i mitjana empresa que han assistit a la Jornada, a mes de tècnics del Consell Comarcal, de l'ajuntament, regidors i el mateix director de serveis de Governació i Administracions Públiques Carles Pascual. Després de la benvinguda institucional a càrrec de Jordi Bosch, de Josep Solé, president del Consell Comarcal i jo mateix com alcalde, s'ha fet una veritable lliçó per part d'Armengol Torres de "Com ens poden ajudar les TIC?", tot incorporant les TIC a les empreses representa multiples avantatges en la competitivitat i productivitat de les empreses. Després ha parlat Antonio Rey, director d'OLIFLIX , qui ha fet una valoració a nivell de la seua empresa del bon us de les noves tecnologies, realment un exemple a seguir, un cas d'èxit local !!
(Primera fotografia de Riberaonline)





NOVES MOCIONS SOBRE RENFE AL SENAT

Ahir per la tarda davant l'estació de Tarragona i acompanyat per Albert Pereira, President de la Federació Regional d'ERC del Camp de Tarragona, he donat a conèixer en roda de premsa tres mocions de l'ambit ferroviari que he presentat a la comissió de Foment del Senat, relatives a la millora del servei de venda de bitllets als usuaris de les línies de Regionals, l'Entesa Catalana de Progrés ha fet una nota de premsa i entre d'altres diu:

"En la primera d'elles, Muñoz proposa que les màquines d'autovenda de les estacions permetin adquirir abonaments per a trajectes de Mitja Distància, com així és possible en el Metro. I que es permeti pagar amb targeta de crèdit en les taquilles per a bitllets de Mitja Distància, de la mateixa forma que es permet per als viatges de Llarga Distància. A més, la moció reclama que els usuaris de Mitja Distància amb abonament tinguin mecanismes de reclamació en cas de retards i disposin del mateix dret que els viatgers amb bitllet senzill.
Una altra moció presentada pel senador de l'Entesa reclama l'incompliment d'una moció aprovada en 2005 en el Senat per la qual cosa torna a presentar la mateixa iniciativa: que Renfe posi a la venda abonaments mensuals i de 10 viatges entre les ciutats de Tarragona i Reus i que aquests es puguin adquirir en ambdues estacions tant a la taquilla a les màquines d'autovenda.
Finalment, una tercera moció presentada per Muñoz en el Senat insta al fet que Renfe i Adif retolin segons la toponimia oficial de Catalunya en les màquines d'autovenda situades en les estacions de localitats de parla catalana"
. Errades en la toponimia produides entre d'altres pel desconeixement de la "Ç" i dels accents, així veiem Capcanes, Marca, Asco, per esmentar les més properes...
Per la seua part Albert Pereira ha deixat clar que “l’objectiu de les tres mocions és millorar un servei fonamental per a les nostres comarques, més quan la Generalitat acaba d’aprovar el Pla de Transport de Viatgers de Catalunya 2008-2012 que, entre d’altres coses, instaurarà quatre línies de Rodalies a Tarragona”. El president d’ERC al Camp assegura que “òbviament, avui en dia, per a la mobilitat de les societats avançades com la nostra el transport ferroviari que tenim és deficient, a més està en mans de l’Estat quan hauria d’estar en mans de la Generalitat perquè ho diu l’Estatut”. “Com que el servei encara és estatal, nosaltres exigim a Madrid que el millori”.

27 de gener del 2009

SORTEIG HABITATGES AMB PROTECCIÓ OFICIAL

Sembla que fos ahir en que la Secretaria General d'Habitatge, Carme Trilla, signà el conveni dels habitatges i dels ascensors de blocs Jaume I, el 2 de maig del 2007, ascensors que ja fa uns mesos que estan en funcionament. Avui amb ADIGSA , representat pel coordinador de Polítiques d’Habitatge de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Jordi Jordan, hem formalitzat el sorteig públic i obert dels habitatges amb protecció oficial construïts a l'avinguda de les Valls, habitatges que oscil.len entre 50,63 m2 i 79, 30 m2, amb un preu provissional mínim de 91.301,11 euros i el màxim de 126.503,11 euros, des quals s'han sortejat 7 en règim de compra i 4 en règim de compra venda de joves, tots amb plaça d'aparcament al soterrani. El diari digital de l'AVUI ha fet notícia al respecte.

BENISSANET: "BEN. INFORMAT.CAT"


L'ajuntament de Benissanet ha estrenat un butlletí d'informació municipal "Ben. Informat. Cat" on es dóna a conèixer l'acció de govern i del municipi durant el 2008: amb els extractes de les Juntes de Govern i de Plens realitzats, les inversions, les activitats, cursos i activitat del telecentre així com les fires i festes del municipi. "La capital de l'auberge", com podríem definir erl poble de Benissanet, té una nova eina de comunicació amb els seus veïns i el seu entorn. Amb un disseny format tipus diari ofereix una combinació de fotografies i textos breus una intensa activitat municipal, una nova manera de gestionar i comunicar que sens dubte hi té molt a veure el seu alcalde Fidel Ciurana, qui precisament es troba ingressat a l'hospital de Móra d'Ebre com a conseqüència d'un greu accident automobilístic. Des del bloc els millors desitjos per l'amic Fidel.

26 de gener del 2009

"ENFORTINT CATALUNYA": UN CARRER DE FLIX


Gràcies a l'article de l'Avui del passat dissabte de Ramon Solsona vaig assabentar-me que a la publicació de l Generalitat , "Dos Anys de Govern, Enfortint Catalunya", entre d'altres il·lustracions hi havia un carrer de Flix. Avui he rebut la publicació i a la pàgina 126 en parlar de l'Organització Territorial i Govern Local ens introdueix una magnífica fotografia de l'avinguda Catalunya recent urbanitzada amb el suport del Pla Únic d'Obres i Serveis. Ramon Solsona diu entre d'altres aspectes que "Entre les meves fotos favorites hi ha la de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès, una vista aèria de les excavacions d'Empúries, l'autopista AP-7 amb el pont del TGV que hi passa per sobre, una noia morena que escriu en un ordinador portàtil, l'estació de ferrocarril de Sants a les 6.36 o a les 18.36, un pescador que apila caixes de gamba fresca, la fira Bread & Butter, un carrer de Flix, una parella jove enllaçada per la cintura que es mira un edifici com qui desitja estrenar casa, nens multis al pati d'una escola de l'Hopitalet, uns treballadors de la construcció amb casc i armilles reflectores, una mossa d'esquadra que parla per telèfon i somriu, un agent forestal que parla per un walkie-talkie... "

25 de gener del 2009

BALANÇ DE DOS ANYS D'ERC AL GOVERN




Ahir a l'auditori Felip Pedrell de Tortosa, i davant més de cinc-centes persones, ERC feu balanç de govern. Van intervindre Gervasi Aspa, predident d'ERC a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, Delegat del Govern, Jordi Ausàs, conseller d'Administracions Públiques i el President d'ERC Joan Puigcercós.
Aquest acte és el primer d'un pla territorial per explicar els resultats de l’obra de Govern en els últims dos anys. El partit presentarà el balanç arreu del país durant el gener i els actes seran similars a la conferència "Estem construint un estat propi, disculpeu les molèsties", celebrat el 4 de desembre al Palau de la Música. L’objectiu és tractar la crisi, el finançament i l’Estatut, la Llei d’Educació, els serveis socials i la immigració.



22 de gener del 2009

L'ALTRA BATALLA DE LA MEMÒRIA

"La batalla de la memòria" que tindrem l'oportunitat de veure demà és una magnífica oportunitat de conèixer una realitat molt nostra, com ha dit el seu director Mario Pons vol explicar la història dels silencis que visquerem després de la Guerra Incivil. Silencis que altrament fa pocs mesos vam poder reviure mitjançant la serie "Boira Negra". Silencis que ens porta a reflexionar sobre el nostre passat més recent aquest escrit adreçat a l'alcalde de G. M. Kleinschmidt , representant del partit nazi a Flix, on demanava i animava alhora a assistir a tothom a "La Unión Social", precisament el mateix lloc on demà es projectarà "La batalla de la memòria", a veure uns documentals "Noticiarios de la actualidad europea a través de Alemania" un 6 d'agost de fa 69 anys, amb la salutació final de "Heil Hitler"!!!

21 de gener del 2009

DIVENDRES: "LA BATALLA DE LA MEMÒRIA" A FLIX

Divendres, 23 de gener, a les 19 hores i al cinema de "la Unió Social" es projectarà "La Batalla de la Memòria" de Mario Pons. Serà la segona projecció pública després de la realitzada la setmana passada a Tarragona. Precisament aquest dilluns vaig participar a l'Ajuntament de Tortosa a una roda de premsa al costat del director del documental, del director del serveis territorials de Cultura, Xavier Vega, de l'alcalde de Gandesa, Miquel Aubà, del regidor de cultura de Tortosa, Joan Caballol, del músic Artur Gaya i de protagonistes del documental. Roda de Premsa que serví per anunciar la presentació de l'obra a Flix, Gandesa i Tortosa, aquest cap de setmana. La televisió del territori TEVEON ha deixat constància a la xarxa.

20 de gener del 2009

"LA CLAU GAUDÍ" AL RUS


Continua el degoteig de traduccions de "la Clau Gaudí". Aquesta setmana acaba de sortir la versió a un dels idiomes més parlats del planeta, al més de 285 milions de lectors en rus . Llengua oficial a idioma oficial a Rússia, Bielorrusia, Kirguizistán i Kazajistán; d'ampli ús a Ucraïna (llengua mare d'un 52% de la seva població).

13 de gener del 2009

OBRES FONS ESTATAL D'INVERSIÓ LOCAL A FLIX

Aquesta tarda en Junta de Govern extraordinària de l'ajuntament de Flix aprovarem els projectes d’inversió a finançar amb càrrec al Fons Estatal d’Inversió Local per un total de 709.345,75 euros i que estarà integrat per les següents obres:

a) Reposició baranes al C/ Castell i baixada C/ Castell a C/ Gombau, amb un pressupost total d’execució per contracte de 18.179,87. €

b) Rehabilitació serveis urbanístics d’un tram de carrer a la zona “Bassa les Clotxes”, amb un pressupost d’execució per contracte de 129.698,93. €

c) Ampliació de la infraestructura general del Cementiri Municipal, amb un pressupost total d’execució per contracte de 130.566,62. €

d) Instal·lació contenidors soterrats al C/Francesc Macià, amb un pressupost d’execució per contracte de 48.314. €

e) Rehabilitació edifici Escola Bressol Municipal, amb un pressupost total d’execució per contracte de 140.380,82. €

f) Rehabilitació serveis urbanístics de l’espai públic situat entre els carrer Pere IV i Travesia Llevant, amb un pressupost d’execució per contracte de 102.547,15. €

g) Tancament exterior del recinte poliesportiu municipal i adequació de la zona ajardinada de l’accès, amb un pressupost total d’execució per contracte de 94.110,15. €

h) Adequació vestuaris principals del camp d’esports municipals, amb un pressupost d’execució per contracte de 45.553,20. €

12 de gener del 2009

LA BATALLA DE LA MEMÒRIA


Demà a les 7 del vespre i al Palau de Congressos de Tarragona és fa l'estrena oficial de la pel·lícula "La batalla de la memòria" de Mario Pons. Una nova visió de la Batalla de l'Ebre en la que des de Flix hi hem participat en la mesura de les nostres possibilitats, ja sigui des de la regidoria de cultura de l'ajuntament, el club nàutic, testimonis o el mateix Josep Sánchez Cervelló que hi posa la rigurositat històrica. Així s'entendrà el per qué el proper 23 es projecti per segon cop a Flix. Com ha dit Mario Pons al mitjans "La batalla de la Memòriaés alhora la història dels nostres avis, soldats de la Guerra Civil espanyola, i la de les àvies i mares que foren refugiades, però també és la història de totes les generacions que han nascut més tard i que, fins fa ben poc, no han pogut parlar amb llibertat ni d'aquest conflicte ni de les seves repercussions». Afegint que el seu treball «no és només la història d'una batalla», sinó «sobretot, dels silencis que vingueren després de la Guerra Civil». Dir que fa uns mesos vaig visionar el primer muntatge, tot un privilegi que demà espero es vegi superat amb l'assistència a l'estrena. La música de Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries i molt especialment la versió catalana de la mítica "Ay, Carmela", molt emotiva. Amb tot, i malgrat tot, davant la manca d'una versió dels "quicos", vagi per endavant aquesta original versió del youtube de la cançó...


7 de gener del 2009

FLIX. CRONOLOGIA DE L'ANY 1959


Flix fa 50 anys curiosament tenia la mateixa població d'avui, uns 4.100 habitants:

* 4 de gener. Mor als 72 anys del director Oscar Kurz. La nova direcció de la Fàbrica seria compartida per Fernando Gimeno i Carlos Müller.
* 20 de febrer. Primera prova de recepció de televisió a la comarca, en concret a Móra d’Ebre. Fou ofert per la casa Marconi i va consistir en veure el partit Real Madrid contra el FC Barcelona.
* 1 d’abril. Franco inaugura el Valle de los Caidos. De Flix s’hi desplaçarien oficialment tres representants: José Barbero, Gaspar Echevarria i Octavio Zapater.
* 27 d’abril. Incendi de la xemeneia del gasòmetre de la Fàbrica, psicosis i alarma de tota la població.
La incertidumbre del peligro que se cernía a juzgar por el pánico sin rebozos de muchas personas que acudian presurosas a buscar a sus hijos... Todas nos daban espantosas notícias: que ardía esto, que explotaba aquello, y todas presagiando un dia de luto para esta localidad”.(1)
* 12 de juny. La Societat de Caçadors passà a denominar-se “El Faisán”.
* Noves Escoles de Primària de la Colònia (Avui són el Parc de Bombers)
* El “Orfeón Flechas de España” es reorganitzà, el seu nou nom serà “Orfeó de Flix”.

Fotografia del multitudinari enterrament del director O. Kurz el 4 de gener del 1959.
(1) Carta al director del mestre de primaria sr. Perucho a la revista Antorcha, maig del 1959.

5 de gener del 2009

TRALLERO D'A : "GENT DE FLIX"

 
Miquel Trallero, més conegut en el món del còmic i especialment des dels primers anys de la revista "el Jueves", amb el nom de Trallero d'A, és un dels caricaturistes més reconeguts del país. Avui visitant la web de Joan Manuel Serrat he vist com inclou amb un bon sentit de l'humor unes caricatures seues. Trallero d'A fa uns anys realitzà un retrat col·lectiu de gent de Flix coneguda, i com autor es retratà a la part superior dreta de perfil, a la part inferior esquerra dos personatges que molts reconeixereu "Manolo i Ramon", com el dibuixos "on és Wally?" aquest retrat ens convida a cercar el món flixanco de l'autor... qui és qui?

3 de gener del 2009

"GAUDIHO KLIC" DELS MÉS VENUTS A PRAGA

"23.

Gaudího klíčMartin Esteban, Andreu Carranza
Napínavý román osloví příznivce knih Dana Browna. V Barceloně za podivných okolností umírá bývalý žák A. Gaudího a jeho vnučka Maria se svým přítelem Miquelem se pokoušejí odhalit jeho zapomenuté tajemství, k němuž jsou klíčem Gaudího stavby v Barceloně.
Doporučená cena: 298,-
Naše cena: 253,- (ušetříte 15%)"


L'Andreu Carranza i l'Esteban Martín estan d'enhorabona, no paren d'afegir noves traduccions de "La Clau Gaudí". La darrera traducció a la llengua de Kafka ha entrat amb força a la llista dels més venuts el passat desembre (prosinek 2008), ocupant concretament el lloc 23. Si non e vero e ben trobato, es podria dir, però internet i les noves tecnologies fan que ho poguessim comprobar, i si no coneixem el txec clicant damunt la traducció de la pàgina, comprobar-ho personalment, http://www.kosmas.cz/top10.asp?sk=5&m=12&r=2008. Per cert utilitzem la paraula "klic" com a clau d'accés a internet, paraula que amb el títol de l'obra podem constatar el seu origen txec.

1 de gener del 2009

EFEMÈRIDES MEDIEVALS FLIXANQUES (2009)

1109. Als documents apareix els topònim referents a Flix: Uqlay^s, Iflî^s i Uflay^s. “Els riberencs intercanvien senyals amb torxes en un tram de cent milles i fan el mateix des de la fortalesa de Uqlay^s (Flix) fins a la ciutat de Tortosa, que es troba a la seva riba” (1)
1159. Ramon Berenguer IV donà una carta de seguretat als sarraïns: “ad omnes sarracenos qui habitarent in riberia de Ibere veidelicet illos de Ascho et de Flix et de Mora et de Caxia et de Maçalepha et de Castello et illos de Teviça similiter” (2)
1169. 1 de desembre. Documentada compra realitzada per Guillem Berard. Bernard de Vic i la seva muller Ermengardis venien als frares de Tortosa, pel preu de 18 morabatins, un camp que tenien a la dreta de l’Ebre al lloc dit Benigell (“Benigallis”), terme situat segurament entre Flix i Bovera. (3)
1359. Cens corts de Cervera: Riba-roja 17 focs, Ascó 45, Torre den Espanyol 8, Bovera 28, Maials 89, la Granadella 153, ... Flix en comptava 103, el Mas de Flix 8 i la Palma d’Ebre 62..
1399. 7 de juny. Escriptura de venda del castell i termes de Flix per la Ciutat de Barcelona. En el memorial previ a la formalització del contracte de venda de la Baronia a la ciutat de Barcelona es fa referència entre d’altres a dues barques, la de “sirga”, de molt gran passatge i una altra barca anomenada Juffa. “la barca de pas... e ab lo dret dita barca appellada de juffa versus Ylerde, ab tots vexells e altres arreus” (4)
1449. 23 de juny. A Tortosa no era ben vista la construcció de nous ports fluvials. Guillem Ramon de Montcada s’ocupava del “perjuhí que la ciutat de Tortosa fan et han fet Miquinença, a Flix et a molts lochs situats en Ribera d’Ebre”, i reclamava per això als diputats d’Aragó.. (5)

1. BRAMON, D. El mundo en el siglo XII. El tratado de al-Zuhrî. Ed Ausa. Barcelona 1991, p.145.
2. BIARNÉS, Carmel. Annex 1. Els antecedents històrics..In La Ribera d’Ebre, transformacions socio-econòmiques i perspectives de futur. Caixa Catalunya. Barcelona, 1989. p. 334-335.
3. Segurament es refereix al terme actual dels Bingalis. Aquesta notícia la facilita Laureà Pagarolas a La Comanda del Temple a Tortosa: primer període (1148-1212). Dertosa, 1984, p. 94.
4. SERRANO DAURA, Josep. Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova..., p 567.
5.CARRERAS CANDI, F. La navegació al riu Ebre. p. 147

Retall del mapa "Marca Hispànica, sive limes hispanicus" de Pèire de Marca (Gan 1594-París 1662)