31 d’octubre del 2009

FLIX TAMBÉ PEL DRET A DECIDIR

El Ple de l'Ajuntament de Flix va aprovar en la sessió d’ahir divendres el text d'una moció a favor de les consultes populars per la independència de Catalunya. Malgrat que els ajuntaments no podem convocar consultes sobre materies que sobrepassin l'àmbit municipal, és evident que no podem restar sense actuar en temes que són interés general.
Aquest text ha estat presentat conjuntament pels 5 regidors d'ERC i el de CiU, que han sumat 6 vots afirmatius, i ha comptat amb l'abstenció dels 5 regidors del PSC.
La moció ha acordat des de felicitar a la gent i als representants municipals d'Arenys de Munt per la demostració de civisme i democràcia participativa, fins al d’oferir suport, quan hi hagi consens social i polític al municipi, per a desenvolupar les iniciatives que sorgeixin de la societat civil, és a dir, de les entitats ciutadanes, per a la celebració de consultes populars amb la finalitat que la ciutadania voti si vol una Catalunya independent.

30 d’octubre del 2009

PLÀNOL CASC ANTIC DE FLIX (1900)

Dilluns passat, dia 26 d'octubre, vàrem rebre la visita d'un grup d'estudiants d'aquitectura de Reus acompanyats entre d'altres pel professor Francesc Santacana. Una visita preparada des de l'òptica de l'urbanisme i on per part del professorat es valorà el conjunt urbanístic del poble de Flix com un dels més interessants per aprofundir en els elements urbans. El meandre, l'istme, el creixement urbà, la colònia, la Ventonella, els Comellarets, la Central Hidroelèctrica, la Fàbrica, els polígons industrials, les rescloses, la reserva de Sebes, la central fotovoltaica, els castells, i com no el nucli antic, clarament identificat observant qualsevol plànol del nostre poble. D'aquí que pel seu interés ens cal conèixer el que ens ofereix la "Geografia General de Catalunya" de Carreras Candi, concrètament el volum dedicat a Tarragona dirigit per Emili Morera, pàg. 484., quan Flix comptava amb 2.478 habitants, tenia 439 edificis, 13 masies constantment habitades, 186 cases de camp, 46 corrals, en conjunt amb un total de 1.069 edificis i 25 carrers.

29 d’octubre del 2009

SEBES: JACIMENT DE LA EDAT DEL FERRO


Avui la Universitat de Barcelona ha donat a conèixer al món científic els resultats dels treballs arqueològics que d'uns anys ençà dirigeixen i duen a terme a Sebes els professors Jaume Noguera i Carme Belarte.

"El Grup de Recerca d’Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia de la UB (GRACPE), en una missió arqueològica duta a terme conjuntament amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i codirigida pel professor del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia Jaume Noguera, ha descobert un jaciment de la primera edat del ferro (segle vii aC) a Sebes (Flix, Ribera d’Ebre). La importància de la troballa es deu al fet que l’assentament i la seva necròpolis s’han pogut documentar, fet poc habitual en els jaciments d’aquesta època. Es tracta d’un cementiri d’incineració, amb unes 30 urnes, situat aproximadament a 200 metres del poblat, de menys de 1.000 m2.
Les dimensions del poblat i de la necròpolis, molt ben conservada, indiquen que estem davant d’una població reduïda, de menys de 50 persones, que va ocupar aquest indret entre els segles viii i vii aC.
Per a l’estudi específic del jaciment i de les restes, el projecte aplica diversos mètodes i tècniques, com ara la prospecció geofísica, la datació dels ossos humans mitjançant C14, les anàlisis antropològiques, la recuperació i l’estudi de restes de flora i fauna antigues, les radiografies sobre les urnes d’enterrament, etc. Els treballs entren ara en una segona fase que es desenvoluparà als laboratoris del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. S’ha previst radiografiar el terreny abans d’iniciar la microexcavació i dur a terme diverses anàlisis pluridisciplinàries, com ara la datació per C14 i estudis antropològics..."


27 d’octubre del 2009

ESMENES TERRITORIALS D'ERC ALS PGE

De la Roda de premsa que ahir per la tarda vaig fer amb la Marta Cid sobre les esmenes d'Esquerra als Pressupostos Generals, és interessant la visió que l'ACN ha facilitat als mitjans, com per exemple AVUI.CAT:

"La Federació d'ERC a les Terres de l'Ebre ha presentat esmenes als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) que ascendeixen a 99,4 MEUR. Tal com han explicat el senador republicà per l'Entesa, Pere Muñoz, i la diputada al Parlament, Marta Cid, la formació considera que els Pressupostos 'són un maquillatge per al territori', tant per la 'poca inversió' que tenen en compte com 'per allò que apareix i no s'executa'. Segons ha manifestat Muñoz, les esmenes presentades per la Federació d'ERC a l'Ebre sumen una xifra superior a la presentada l'any passat com a conseqüència de 'les gran mancances que continua tenint el territori' i per 'la necessitat de fer obra pública per poder afrontar millor la crisi'. La formació ebrenca ha destacat tres apartats bàsics en les seves esmenes, com són la indústria i la recerca, les infraestructures i el medi ambient. Segons ha afirmat Cid, enguany 'era més necessari que mai' presentar esmenes per 'reactivar el teixit industrial' davant la crisi i el fet 'que el territori hagi perdut oportunitats d'industrialització per la manca d'aigua, llum o gas en alguns polígons'. Així, ERC ha demanat que es doti de serveis alguns polígons industrials i ha presentat esmenes per instal·lar una estació transformadora de la línia de 400.000 volts al polígon industrial Catalunya Sud -8 MEUR- i per implementar un projecte de gasificació al nord de la Ribera d'Ebre -1 MEUR-. Segons Cid, amb els polígons equipats 'evitaríem que empreses que es volen instal·lar al territori acabin no fent-ho'. D'altra banda, ERC també vol fomentar la implantació de noves empreses al territori i ha presentat esmenes per a la reindustrialització i diversificació econòmica de les Terres de l'Ebre -10 MEUR-, del sector del moble de la Sénia (Montsià) -1 MEUR-, o de l'àrea nuclear d'Ascó-Flix (Ribera d'Ebre) -1 MEUR-. Muñoz ha recordat que 'al pressupost per al 2009 ja es va aprovar una esmena d'ERC de 500.000 euros per a l'àrea nuclear d'Ascó-Flix', així com s'ha mostrat convençut que 'no hi ha cap partit del territori que pugui votar en contra de l'esmena de 10 MEUR per a la reindustrialització de les Terres de l'Ebre', de manera que 'el que cal fer amb aquesta i altres esmenes és fer lobby territorial a Madrid entre tots els partits per aprovar-les'. Un altre conjunt d'esmenes són les que fan referència a la recerca i investigació, que demanen partides per a l'Observatori de l'Ebre i el Centre d'Investigació del Canvi Climàtic, que sumen 1 MEUR. Segons Muñoz, 'es tracta de recuperar els fons que aportava l'Estat per a l'Observatori i d'impulsar el nou centre d'investigació de la URV'.El conjunt d'esmenes d'ERC sobre infraestructures és el més nombrós, amb obres que 'es repeteixen any rere any', algunes amb partides d'anys anteriors 'que ara han desaparegut del pressupost', com el tercer pont de Tortosa, la rotonda a la N-340 entre Amposta i Sant Jaume d'Enveja (Montsià), la carretera entre Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre) i Almatret (Segrià), o les actuacions a l'estació de l'Aldea (Baix Ebre). D'altres obres, com la millora de l'accés a les Cases d'Alcanar (Montsià), l'arranjament de diverses estacions de ferrocarril o l'estudi informatiu per al desdoblament de la N-420 són 'noves propostes' que ERC presenta als PGE. Malgrat els 55,5 MEUR que sumen totes les esmenes d'infraestructures, Muñoz ha destacat que la Federació no presenta esmenes a obres com les variants de Corbera d'Ebre (Terra Alta) o Gandesa, o la neteja de l'embassament de Flix, 'perquè el que cal és que s'executin ja les partides pressupostades i es deixin de maquillar els PGE'.Finalment, pel que fa a medi ambient, la Federació de l'Ebre d'ERC continua insistint amb esmenes per a la supressió de la línia elèctrica del Trabucador, al Delta de l'Ebre; un pla pilot per recuperar els sediments dels embassaments, i la recuperació de les estacions de Bot (Terra Alta) i Campredó, a Tortosa, entre d'altres.Crítiques a la manca d'execucióA més, Muñoz ha denunciat que en els darrers anys el govern espanyol ha acabat executant 'menys del 25% del pressupostat en les seves partides'. A tall d'exemple, Muñoz ha esmentat la no execució entre el 2007 i el 2009 de les variants de Corbera -7,6 MEUR- i Gandesa -6,6 MEUR-, l'autovia A7 -8,5 MEUR-, el programa de qualitat de les aigües del Delta -46 MEUR-, el programa d'indicadors ambientals -13 MEUR- o neteja de l'embassament de Flix -113 MEUR-. Segons el senador, són unes partides que, en no ser executades, 'cauen del pressupost i no es recuperen'."

25 d’octubre del 2009

30 ANYS DE "LA VEU DE FLIX"


Aquesta setmana ha sortit el número 352 de "La Veu de Flix", un número que ens recorda una fita clau, el seus 30 anys de vida, amb una portada significativa dels nou director-es que han dirigit la publicació des d'aquell setembre del 1979. Al seu interior hi ha un magnífic escrit dedicat a aquest aniversari a càrrec del jove periodista Andreu Prunera, qui fa un repàs històric, amb referències a les velles publicacions "Antorcha" i "la Voz de Flix" del franquisme, als problemes en la llibertat d'expressió que portaren a la seua desaparició així com una eina de recuperació de les llibertats democràtiques després de les primeres eleccions municipals. Temps era temps, fa trenta anys varem ser molts els que varem possibilitar aquella reivindicació col.lectiva, amb els anys el diferents equips de direcció, la gran quantitat i diversitat de col.laboradors, els subscriptors, els seus lectors... han fet que a Flix parlar de la "Veu" sigui una publicació íntimament lligada al poble, que cada mes la majoria de les seus llars la rebin i es converteixi en tema de conversa el seu contingut, que la gent de Flix que viu lluny del poble, com destaquen dues directores, "els possibilita continuar arrelats a la vida del poble", que en definitiva amb 30 anys de publicació mensual podem tenir un mitjà clau per conèixer la història del poble i la seua gent.

24 d’octubre del 2009

EL CORRELLENGUA A FLIX

Com diu el manifest d'enguany redactat per Victor Aleixandre, "El Correllengua ens ajuda a prendre consciència d’aquesta transformació i ens adverteix que el futur de la llengua és indestriable del futur del país. Si perdem la llengua, perdem el país. Assumim, per tant, la nostra responsabilitat i treballem, cadascú des del seu àmbit, per petit que sigui, per tal que la llengua i el país assoleixin l’únic estatus polític que els pot retornar la normalitat. Treballem, en definitiva, per normalitzar políticament el nostre poble, perquè normalitzant-lo normalitzarem també la nostra llengua i la nostra vida."
La presa de consciència, any rere any, des del 1997, comença a ser un acte tradicional per aquestes dates a la majoria del municipis dels Països Catalans. Així al voltant símbòlic de la flama, un any més, a Flix aquesta tarda de divendres hem celebrat el Correllengua, com un acte de reafirmació de la vitalitat de la nostra llengua.
Esmentar que l'autor del "Mecanoscrit del segon origen", Manuel de Pedrolo, ha estat l'autor homenatjat, i les lectures de la seua obra per part d'alumnes de primària i secundària han acompanyat la lectura del manifest.

21 d’octubre del 2009

MÉS PREGUNTES PER A ADIF - RENFE

De les manifestacions convocades per la Plataforma en Defensa del Ferrocarril del Camp de Tarragona (PDF) del passat 25 de setembre a les estacions de Cambrils i de l'Aldea, així com de la concentració a l'estació de Móra la Nova el passat 17 d'octubre, on es denuncià la perdua de qualitat del servei a la nostra demarcació, m'ha dut a presentar les seguents preguntes al govern, pas previ a la preparació d'una interpel.lació al ministre de Foment, amb la moció conseqüent.

1-¿Qué previsiones tiene el Gobierno de reducir el horario, en general y los fines de semana en particular, de las taquillas de venta directa y de información al público en cada una de las estaciones existentes en la línea de la costa, entre Torredembarra y Tortosa, ambas estaciones incluidas?

2-¿Qué previsiones tiene el Gobierno de reducir el horario, en general y los fines de semana en particular, de las taquillas de venta directa y de información al público en cada una de las estaciones existentes en la línea que va desde Reus hasta Riba-roja d’Ebre, ambas estaciones incluidas?

3-¿Qué previsiones tiene el Gobierno de reducir el horario, en general y los fines de semana en particular, de las taquillas de venta directa y de información al público en cada una de las estaciones y apeaderos existentes en la línea interior de Sant Vicenç de Calders a Montblanc, ambas estaciones incluidas?

4-¿Qué previsiones tiene el Gobierno de reducir el horario, en general y los fines de semana en particular, de las taquillas de venta directa y de información al público en las estaciones de El Vendrell y L’Arboç del Penedès?

5- ¿Qué previsiones tiene el Gobierno para una posible reducción de personal en cada una de las siguientes estaciones: L’Aldea-Amposta-Tortosa, Tortosa ciudad, Cambrils, Salou, Tarragona, Altafulla, Torredembarra, Valls, Montblanc, Reus, Móra La Nova, Flix y Riba-rroja?

6- ¿Cuáles son las previsiones del Gobierno de instalar nuevas máquinas de autovenda de billetes en cada una de las siguientes estaciones: L’Aldea-Amposta-Tortosa, Tortosa ciudad, Cambrils, Salou, Altafulla, Torredembarra, Valls, Montblanc, Reus, Móra La Nova, Flix y Riba-rroja?

7- ¿Qué previsiones tiene el Gobierno para una posible reducción de personal de la estación ferroviaria L’Aldea–Amposta–Tortosa por máquinas de autovenda de billetes?

19 d’octubre del 2009

JORNADA GRESOL A LA PINEDA

És la primera vegada que participo a la jornada que anualment organitza la Fundació Gresol. Aquest dilluns la cita era a la Pineda (Vilaseca). Poder assistir a una trobada on els protagonistes són els empresaris, on sentir parlar d’innovació i creativitat com les eines fonamentals per a recuperació econòmica, lluny dels debats polítics del Senat s’ha de dir que és força diferent i alhora interessant.
A l’acte inaugural hi ha participat Antoni Pont, president de la Fundació Gresol; Josep Poblet, alcalde de Vila-seca i president de la Diputació de Tarragona, Albert Abelló, president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona; i Josep Huguet, Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa.
Després s’han desenvolupat tres taules de debat, on experts des de diverses perspectives han reflexionat sobre "la crisi econòmica", sobre "la Innovació" i sobre "el Talent". Entre d’altres hem pogut els catedràtics Joaquim Muns i Oriol Amat, el president d'Spanair, Ferran Soriano, Genís Roca, soci-director de Roca Salvatella i Manel Sanromà professor de Matemàtica Aplicada de la URV, entre d’altres
Per finalitzar ha estat força interessant el dinar-col·loqui, on el president de CDC Artur Mas també ha repassat l'actualitat amb la periodista Olga Viza com a moderadora. Temes com el tancament de la Lear, el desdoblament de la n-420, el cas Millet i els convenis amb la Fundació Trias Fargas, les relacions del CiU amb els governs de la Generalitat o de l’Estat han centrat el seu discurs.

17 d’octubre del 2009

VALL DE NÚRIA: PUIGCERCÓS CANDIDAT D'ERC


He estat dos dies a la Vall de Núria amb un dens programa d'activitats que han tingut com acte central la proclamació del Consell Nacional de Joan Puigcercós com a candidat d'ERC a la Presidència de la Generalitat de Catalunya.


Ahir per la tarda vaig participar en dues ponències: La primera que es realitzà a la simbòlica Sala "Estatut de Núria" girà sobre el tema de "les noves esquerres", ponència que comptà a les intervencións de Jordi Sànchez, Ferran Requejo i Carme Capdevila, sota la moderació d'Ernest Benach. Ja al tard, i a l'Auditori, vaig participar a la ponència "Un País en xarxa", amb la participació de Pau Caparrós, Mateu Turró i Xavier Fageda, moderant el debat Lluís Salvadó.

Aquest matí a les 10 hem fet l'acte central de la trobada, el Consell Nacional extraordinari on s'ha proclamat a Joan Puigcercós amb 145 vots a favor i 9 abstencions el candidat d'Esquerra a la Generalitat de Catalunya. Després a l'exterior del complex el president-candidat ha fet el primer discurs com a candidat a les properes eleccions nacionals.

14 d’octubre del 2009

ENVELAT AMB VISTES


Les obres de restauració del castell carens porten a recuperar imatges com aquesta de principis del segle XX, que ens por donar la idea de com serà la seua silueta l'any que ve quan acabi la restauració, aquesta fotografia centrada amb el típic envelat de la festa major, coronat per tres banderes espanyoles, situat a l'Era Nova, tot envoltat de gent de totes les edats, molts mirant segurament cap al fotògraf. Una imatge que malgrat els anys transcorreguts ens ofereix força detalls, detalls que són uns referents arrelats al paisatge flixanco com són el castell, el cementiri al fons, el camí de la barca i el calvari a la dreta de la imatge.

8 d’octubre del 2009

LO SINDICAT FA 100 ANYS



El 8 d’octubre del 1909 trenta-dues famílies pageses acordaren la constitució del Sindicat Agrícola de Flix. Joan Torres Masip seria el primer gerent i Joan Forcades Masot el primer secretari. La resta del membres de la primera junta foren: Joan Pujol Armora, Josep Sánchez Masip, Miquel Torres Montané, Antoni Torres Mata i Josep Forcades Masot. Per 500 pta (3 euros) s’acordà comprar un solar de 405 m2 al terratinent Antoni d’Oriol i de Castellví.
Amb els anys passaria a denominar-se Cooperativa, amb tot per molts sempre serà lo Sindicat. Des del primer Gerent, Joan Torres Masip fins l'actual president Josep Ma Forcades ha tingut quoranta "gerents", "jefes" o "presidents", denominacions que han variat segons el moment històric. Per saber-ne més cal recordar l'estudi "90 anys del Sindicat de Flix" de l'ex-administrador de l'entitat Josep Ma Recha.



6 d’octubre del 2009

RODES DE PREMSA I FOMENT

Amb permís de HUUBS, cal agrair els mitjans de comunicació el ressò de les dues rodes de premsa d'ahir, a Tortosa al migdia i a Tarragona al vespre, en relació als pressupostos generals de l'estat i l'obra pública a la demarcació. A Tortosa acompanyat per Marta Cid i a Tarragona per Adam Manyé.

· Les variants oblidades de l'N-420
... denunciava en un article l'any passat a El Punt el senador d'ERC a Madrid, l'exalcalde flixenc Pere Muñoz, que torna a expressar ara la seva indignació per un altre any perdut. «Des del 2007 que cada any ...
· Informe tècnic sobre l'A-68
... El senador de l'Entesa Catalana de Progrés, Pere Muñoz, reclamarà al Ministeri de Foment l'informe tècnic que justifica que l'autovia A-68 acabe al País Valencià en lloc de fer-ho a Tarragona. «S'ha rebutjat ...
· EL PUNT Portada Tarragona
CiU i ERC denuncien la baixa execució del pressupost
... amb partides «inflades que només acaben maquillant el resultat final», avisa el senador republicà Pere Muñoz. «Ens enganyen amb les xifres, ja que ens prometen inversions que després no es fan», diu el convergent ...
· L'Euromed no s'aturarà a l'Aldea perquè només utilitzen els trens de llarg recorregut 61 viatgers al dia
... és la resposta que ha donat el govern de l'Estat al senador de l'Entesa Catalana de Progrés, Pere Muñoz, que va preguntar quan estava previst que almenys un dels vuit Euromed que passen per l'Aldea s'hi ...
· ERC denuncia que les societats estatals invertiran a les comarques de Tarragona un 19,22% menys que al 2009
... Adam Manyé, president dEsquerra al Camp de Tarragona, i Pere Muñoz, senador dERC per Tarragona, han analitzat el projecte de llei dels Pressupostos Generals de lEstat per lany 2010 pel que fa a la demarcació. ...
Tot Tarragona.cat
· ERC critica els pressupostos generals al Camp i l'Ebre perquè baixa la inversió i es 'maquillen' les quantitats
... és la variant de l'Aldea, segons el senador i portaveu a la Comissió de Foment del Senat, Pere Muñoz. 'Les Terres de l'Ebre són com un forat negre', ha declarat Muñoz. A la vegada, ERC critica el retard ...
Diaridetarragona.com Tarragona

4 d’octubre del 2009

5 D'OCTUBRE DE 1257, NEGOCIS REIALS


1257, 5 d’octubre: Humbert de la Volta i el seu nét Albert varen vendre a Teresa Gil de Vidaure els castells i les viles de Flix i la Palma amb totes les pertinences i rendes inherents als citats castells i viles, així com la barca amb el barcatge i passatge de Flix per la quantitat de 7500 mazeres d’or. Entre d’altres renúncies absolen del jurament que li prestaren en el seu moment els habitants d’aquests castells i llocs, tant cristians com sarraïns i jueus. Presenten com a fiador el rei Jaume I, que va rebre la signatura del rei el 28 de setembre de 1260.[1]
Els hereus de Bonifaci Della Volta, primer senyor feudal del castell de Flix (1154) gràcies a Ramon Berenguer IV, vengueren al rei Jaume I la seva potestat sobre Flix i comprarien les poblacions d’Alboraia i Alcadalmaçara del regne de València.
Altrament, el 18 d’agost d'aquest any, Jaume I havia donat a la viuda aragonesa Teresa Gil de Vidaure "dilecta seva" (o concubina reial) [2], i als fills comuns haguts amb el mateix rei, el castell i la vila de Flix en franc alou.

Cinc anys després, l'1 de desembre del 1262, Teresa Gil de Vidaure, amb l’aprovació reial, va vendre per cinquanta mil sous jaquesos el Castell i termes de Flix i el lloc dit ça Palma, amb els seus habitants cristians, sarraïns i jueus, al cavaller Arnau de Bosc, ciutadà de Lleida.

“En nom de Crist sàpigui tothom Que nos Jaume per la gràcia divina Rei d’Aragó, Mallorca i València, Comte de Barcelona i Urgell i senyor de Montpeller i na Teresa Gil de Vidaure en el mateix nom juntament per nos i tots els nostres successors per aquesta present escriptura que sempre vigent en el seu ple valor, venem i entreguem i concedim irrevocablement per sempre a tu Arnal de Bosc com a oferent i als successors teus, el Castell de Flix amb el lloc anomenat ça Palma i especialment venem i t’entreguem tota la possessió de dit Castell i Cens, i amb els homes i dones, tan cristians com jueus com sarraïns habitants i habitadors en dit Castell i vila de Flix i lloc dit ça Palma i en tots els seus termes..."


[2] Es considera l’amant i tercera esposa de Jaume I, tingué dos fills. Aquesta denominació és la utilitzada per l’historiador Ferran Soldevila a la seva obra: Vida de Pere el Gran i d’Alfons el Lliberal. Ed. Aedos. Barcelona 1963. p.42.

[1] MAÑE, Ma Cinta. Catàleg de pergamins municipals de Barcelona. Anys 885-1334. Volum I. Arxiu històric de la Ciutat. Barcelona.2005. pag. 46.

UNA TARDA AMB CARMEL BIARNÉS


Ahir per la tarda, a Ascó, ens vàrem retrobar amb Carmel Biarnés. L'ajuntament, l'associació el Llaüt, el CERE, entre d'altres, han organitzat un seguit d'actes per homenatjar un dels fills il.lustres del poble riberenc. Des d'un monument de record inaugurat per l'ex-conseller de Cultura de la Generalitat Joan Guitart, les conferències dels professors universitaris i fills d'Ascó, Jordi Ferrús i Josep Serrano, el lliurament dels primers premis de periodisme i finalment la lectura de textos d'en Carmel per part de tots els ex-presidents dels Centre d'Estudis de la Ribera, han format el gruix de l'homenatge.

Recordar els premiats en el primer premi de periodisme que porta el seu nom, en la categoria de premsa escrita fou per al falsetà Toni Orensanz, la categoria de radio i televisió per a la Cadena Ser - Radio Móra d'Ebre, i la categoria d'internet per al vallenc Jordi Ferrer.

2 d’octubre del 2009

MOCIÓ AL SENAT SOBRE LA A-68


Ahir a la comissió de Foment del Senat el PP va tornar a presentar una moció demanant l'acceleració de la sortida fins Vinarós de la autovia A 68, una moció que venia avalada per les declaracións aquest estiu del ministre José Blanco, en aquest cas esmentà la connexió fins la Jana, aquesta vegada amb el suport conseqüent del PSOE. Cal recordar que una moció semblant el passat maig va ser rebutjada en quedar-se sol el PP.
Vagi per endavant una nota de premsa en relació a aquest punt de la comissió de foment:

"MUÑOZ DEMANA TRANSPARÈNCIA AL MINISTRE BLANCO PERQUÈ NO S’HA TINGUT ACCÉS A L’ESTUDI QUE HA DETERMINAT LA CONNEXIÓ DE L’A-68

El senador demana al Govern de l’Estat que també compleixi l’acord de la Comissió de Foment del Senat sobre l’aturada de l’Euromed a l’Aldea

La Comissió de Foment del Senat avui ha aprovat amb els vots del PSOE, PP, PNB i el grup mixt i amb el rebuig de CiU i l’Entesa Catalana de Progrés, a instar el Govern de l’Estat a desdoblar la carretera nacional N-232 entre Valdealgorta i Vinaròs i a convertir-la en autovia. El senador republicà en la seva intervenció ha manifestat que no s’oposava a la millora de la carretera que ha de connectar l’Aragó amb la costa medsiterranea, sinó al fet que se n’hagi assabentat per la premsa de la decisió del Govern de l’Estat. “La manca de transparència per part del Govern de l’Estat és absoluta perquè encara no se’ns ha mostrat l’informe o estudi pel qual el Govern de l’Estat ha pres aquesta determinació de connectar l’Aragó pel País Valencià”, ha afirmat Muñoz. El senador respecta totalment aquesta decisió però critica que “el ministre José Blanco no ha mantingut les formes perquè no ens ha facilitat l’accés a l’estudi tècnic sobre la viabilitat de les dues opcions de connexió de l’Aragó amb la costa mediterrània”. El senador republicà ho ha resumit tot manifestant que “No critico la decisió sinó la manera com s’ha pres
El senador republicà, una vegada més, ha afirmat que "aquesta decisió sobre l’A-68 no és incompatible amb el desdoblament de la N-420 tal com van demanar els partits i agents econòmics i socials de la demarcació de Tarragona a Gandesa".

Complir tots els acords de la Comissió de Foment: també l’aturada de l’Euromed
Muñoz ha afirmat que igual que es complirà aquest acord de la Comissió de Foment del Senat, cal complir tota la resta d’acords. Per això ha recordat la moció presentada per ell mateix, i aprovada per la Comissió el passat 18 de novembre de 2008 on s’instava el Ministeri de Foment a que com a mínim un Euromed diari s’aturés a l’estació l’Aldea – Amposta - Tortosa. La moció també instava el Govern de l’Estat a que aquest servei ferroviari entrés en funcionament a partir del mes de gener de 2009. “El Govern de l’Estat hauria de complir tots els acords de la Comissió de Foment, els hi agradi o no; i per tant cal que també compleixi el de l’aturada de l’Euromed. No hi ha acords de primera i acords de segona”, ha manifestat Pere Muñoz."

AMB LA SENADORA GLORIA NEGRETE MCLEOD

Ahir vaig fer d'amfitrió al Senat de la senadora Gloria Negrete McLeod. La senadora de Califòrnia del partit Demòcrata ha visitat València, Barcelona i Tarragona interessant-se especialment per les obres de l'alta velocitat, experiència que com a model pensen traslladar al seu estat. Tenint en compte que ahir hi havia reunió de la comissió de Foment del va poder assistir a la mateixa per constatar el seu funcionament parlamentari.