24 de març del 2010

AMB LA MINISTRA CRISTINA GARMENDIA

Aquesta setmana al Senat he tingut l’ocasió de mantener una primera reunió amb la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, per parlar de l’Observatori de l’Ebre, i d’una partida extraordinària dels pressupostos generals de l’Estat que està adscrita al seu ministerio de Ciència i Innovació i que s’ha de concretar.

El fet que l'Institut de Recerca de Roquetes estigui associat i coordinat amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) des del començament d'aquest organisme i les col·laboracions amb l'Institut Nacional de Meteorologia (INM), amb l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial o l’Institut Cartogràfic de Catalunya, són aspectes que calia que tingués en compte la ministra.

M’ha acompanyat a la trobada la senadora Pepa Celaya, portaveu de l’Entesa Catalana de Progrés a la comissió de Ciència i Innovació del Senat.

23 de març del 2010

PREGUNTA - DEMANDA AL MINISTRE D'INDÚSTRIA

Nota de premsa en relació a la pregunta - demanda realitzada aquesta tarda al ministre d'Industria, Miguel Sebastián:

"PERE MUÑOZ PORTA AL PLE DEL SENAT LA FALTA DE CONSENS A CATALUNYA PER A LA UBICACIÓ DEL CEMENTIRI NUCLEAR A ASCÓ.

Muñoz ha demanat plans d’estímul econòmic a les zones nuclears per afavorir la seva diversificació empresarial.

El senador republicà Pere Muñoz, portaveu de l’Entesa Catalana de Progrés a la Comissió de Foment, ha preguntat aquesta tarda al Ministre d’indústria, Miguel Sebastián; sobre quines actuacions té previstes el govern espanyol per incentivar la instal·lació de noves empreses i impulsar la diversificació econòmica de les zones nuclears, com Ascó o Vandellòs .

El senador abans de formular la pregunta li ha recordat al Ministre el gran nombre d’institucions catalanes, entre elles el mateix Parlament, que s’han manifestat contràries a ubicar al municipi d’Ascó el cementiri nuclear, i per tant, la manca de consens territorial, social, econòmic i polític que hi ha per fer-ho. Muñoz li ha manifestat que qualsevol altra decisió del ministeri que no vagi en aquesta línia de rebutjar la ubicació a Catalunya seria molt greu perquè “està en joc la credibilitat de les institucions democràtiques i per tant no es pot alimentar la creixent desafecció dels ciutadans davant la democràcia prenen decisions que van contra la seva voluntat”.

El senador republicà li ha fet saber al ministre espanyol que el model nuclear ha generat una gran dependència i repercusions en municipis de zones nuclears, com Ascó, provocant que la resta de sectors econòmics, altres tipus d’indústries i empreses no s’instal·lin prop de la zona perquè comercialment el mercat no compra els seus productes degut al seu origen.

Després repassar les conseqüències econòmiques negatives que ha comportat el model nuclear per la Ribera d’Ebre i alguns dels seus municipis; Muñoz ha manifestat que no vol que a Ascó li passi el mateix que a Zorita o Garoña, que s’han quedat sense alternatives. Segons el republicà “la solució de futur per Ascó i els municipis que l’envolten no és ubicar-hi un cementiri nuclear sinó fer una aposta decidida per l’impuls empresarial i la diversificació econòmica”.

D’aquí doncs que Muñoz hagi demanat al Ministre que ajudi la petita i mitjana empresa, promocioni els productes del sector agroalimentari, impulsi el turisme i les indústries de municipis ubicats al voltant de les nuclears.

El Ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, ha contestat que des de 1998 es distribueixen fons en els municipis entorn de les centrals nuclears; uns fons finançats per les empreses titulars de les centrals. El seu objectiu és contribuir a la generació d'economies alternatives a la nuclear per garantir la viabilitat econòmica de la zona, però ha dit que aquests fons segurament no han donat els resultats previstos, admetent que la influència d’aquests pressupostos es “debilitada”, per això ha destacat i anunciat que estan tramitant una nova Ordre Ministerial per establir mecanismes addicionals per impulsar l'economia d'aquestes zones i ha parlat de l'adaptació normativa que estableix 21,7 milions a l'any i un cofinançament addicional de 7,5 milions d'euros gestionats per SEPIDES (SEPI Desarrollo Empresarial)."

22 de març del 2010

PREGUNTA AL MINISTRE SEBASTIAN

Demà 23 de març al plenari del Senat i a la sessió de control al Govern formularé la següent pregunta:

Quines actuacions té previstes el Govern per a incentivar la instal·lació de noves empreses i impulsar la diversificació econòmica de les zones nuclears ?

Pregunta i resposta que em servirà per exposar al ministre d’Indústria, M. Sebastián, la situació creada a la zona nuclear d’Ascó com a conseqüència del concurs per ubicar el MTC, Magatzem Temporal Centralitzat de residus nuclears d’alta intensitat, popularment conegut per Cementiri Nuclear, amb una oposición majoritària no solament a la zona nuclear sino també arreu del pais, expressada per la resolució contraria aprovada pel Parlament amb el suport de CIU, PSC, IC i ERC, procés que ha reobert vells temes i que em mouen a demanar aquest cop directament al Govern de l'Estat que apliqui mesures d'estímul i diversificació econòmica per a les set zones nuclears, als que també s'hi hauria d'afegir la zona del Cabril (Hornachuelos).

(L’únic diari que ahir feia notícia de les preguntes al govern de demà dimarts és l’ABC)

20 de març del 2010

PLA RESTITUCIÓ TERRITORIAL


Ahir al matí i a la seu de Medi Ambient de la Generalitat d’Amposta vaig assistir a la signatura del conveni entre les diferents administracions anomenant Pla de Restitució Territorial, realitzat com a conseqüència de les obres de neteja del residus químics de l’embassament de Flix. Les obres han d’’estar enllestides abans que les dragues comencin a treballar. Amb aquest Pla de Restitució Territorial signat el ministeri de Medi Ambient i la Generalitat volen dotar de abastiments d'aigua alternatius tots els municipis que normalment s'abasten d'aigua de l'Ebre i dels situats a menys de 15 km del riu. El pla preveu 144 actuacions en 71 pobles, garantint la seguretat d’uns 200 mil habitants, el seu pressupost es de 57,3 milions i estarà acabat el 2012. Pel que respecta a l'abastiment alternatiu al poble de Flix es pressupost com va assegurar la ministra Helena Espinosa al Senat és aproximadament d'1 milió d'euros

18 de març del 2010

PEC - CAT A L'EBRE

Aquesta tarda he assistit als Reials Col·legis de Tortosa a la presentació del PEC - CAT, el Pla d'Equipaments Culturals de Catalunya 2010-2020 que preveu a les Terres de l'Ebre la construcció d'un total de 26 equipaments, amb una inversió entre els 50 i els 55 MEUR, segons ha exposat el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació Joan Manuel Tresserras, qui estava acompanyat per Xavier Vega, Director dels Serveis Territorials de Cultura. Entre d'altres i pel que respecta al nostre poble s’ha recordat que la planificació es complementa amb centres culturals polivalents i comunitaris, d'uns 882 metres quadrats de superfície, a l'Aldea, Sant Jaume d'Enveja, i Horta de Sant Joan i Flix .

16 de març del 2010

MEDALLA D'OR PÒSTUMA DEL SENAT A SOLÉ TURA

Aquest migdia els senadors de l’Entesa Catalana de Progrés hem assistit a un acte molt especial al emblemàtic saló dels Passos Perduts de la Cambra Alta, on el President Javier Rojo ha lliurat a la vidua de Jordi Solé Tura, Teresa Eulàlia Calzada, la Medalla d’Or del Senat a títol pòstum.
Ha estat un acte molt emotiu especialment per les paraules de la seva muller Teresa davant dels representants de tots els grups polítics del Senat, de dos ponents constitucionals, Manuel Fraga i Gregorio Peces Barba, a més d’històrics dirigents d’esquerres com Santiago Carrillo.
De Jordi Solé Tura, que va morir el passat 4 de desembre als 79 anys, s’ha recordat la seva trajectòria política i intel·lectual, des de la clandestinitat, l’exili, les presons, la transició i la democràcia. Militant històric del PSUC i després del PSC, va ser ponent de la Constitució de 1978, Ministre de Cultura i senador en la III i la VII Legislatura amb l'Entesa Catalana de Progrés, abandonant la vida pública el 2004, any en què li van diagnosticar Alzheimer. En acabar he saludat a la seva muller Teresa i li he recordat la presència de Jordi Solé Tura a Flix a finals dels anys 70 en un acte polític a la Unió Social i consegüent sopar amb militants del PSUC.

15 de març del 2010

15 DE MARÇ DE 1964: FLIX A "LA CODORNIZ"

El 15 de març del 1964 la històrica revista satírica “La Codorniz”, única revista tolerada per la dictadura, a través de la ploma de Evaristo Acevedo es posà amb tota la ironia amb els Jocs Florals de Flix organitzats per l’ajuntament, on es donà un premi extraordinari a un poema que elogiava desmesuradament a l’alcalde Francisco Sanjuán (alcalde de Flix entre els anys 1945 i 1965), obra de JMT.

Gallardo, noble, valiente / fiel esclavo del deber ,/ con tu excelente temple / todo lo has de poder./ Has convertido ese pueblo,/ que te dimos ruinoso,/ en un precioso vergel / de un ambiente delicioso./ Tus ojos se empequeñecen / en tu franco carcajada / Es la simpatía pura / que lleva escrito tu cara…/ Adelante siempre en tu empeño,/ que jamás desmaye tu afán./ Que podamos gritar muy fuerte:/ "Viva el alcalde de Flix! / ¡Viva Francisco Sanjuán!"”.[1]
Acebedo denunciava amb aquest escrit un fenòmen de l'època procliu a l'elogi desmesurat a les autoritats franquistes, "coba" que feia perdre el sentit a les autoritats més modestes, i com a exemple posava el cas dels Jocs Florals de Flix. Destacant una mania fomentada per la censura del moment de confondre les persones amb el càrrec i de creure que l'elogi a les persones equivalia a donar proves d'inquebrantable adhesió al "Régimen".

[1] ACEVEDO, Evaristo. Cartas a los celtiberos esposados. Madrid, 1968. Pag. 311-313.

11 de març del 2010

EL PARLAMENT NO VOL L'MTC A CATALUNYA


El Parlament demana a l'Estat que no ubiqui el cementiri nuclear a Catalunya (Avui)
La proposta original era del tripartit, qui ha arribat a un acord amb un text pactat amb CiU. La fotografia és prou expressiva, veiem a Oriol Pujol de CIU, Miquel Iceta del PSC i Anna Simó d'ERC breus moments abans de la votació indicant el fot favorable i per tant demanant a l'Estat que no ubiqui el Magatzem Temporal Centralitzat de residus nuclears d'alta intensitat, popularment conegut per cementiri nuclear, a Catalunya. 111 si (CIU, PSC, ERC, IC) i 14 abstencions , ho diu ben clar !!!

10 de març del 2010

10 DE MARÇ AL SENAT

Avui al Ple del Senat he intervingut en dos ocasions, la primera per defensar la posició de l’Entesa en relació a una moció de CiU que finalment ha estat transaccionada i per tant aprovada per tots els grups del Senat, una moció que en primer lloc aposta a favor de liberalitzar i obertura dels mercats aeris amb tercers països, garantint que les companyies estrangeres puguin elegir lliurement l’aeroport de destí i en segon lloc es demana que es faci en el menor termini possible la reforma del model de gestió del sistema aeroportuari i que aquest contempli per a l’aeroport del Prat la creació d'una figura jurídica de gestió en què les institucions catalanes tinguin una participació de majoria determinant, per a l'adopció dels acords estratègics, operatius i de gestió de l'aeroport. En relació a les meues intervencions han diferit segons les agències de notícies:
Pere Muñoz, de l'Entesa, ha recordat que aquest debat no és nou i ha insistit que el seu grup vol que els aeroports de Reus (Baix Camp), Girona (Gironès) i Sabadell (Vallès Occidental) siguin desclassificats com d'interès general. Després d'insistir que la Generalitat deu tenir una posició majoritària en el nou model de gestió aeroportuària, ha precisat que aeroports europeus més petits que el de Barcelona tenen més vols intercontinentals.” (EFE)
El senador de l'Entesa, Pere Muñoz, ha expressat la seva satisfacció perquè s'hagi aprovat el text, ja que el paper determinant de les institucions catalanes que inclou, respon a una resolució aprovada pel Parlament de Catalunya, que per l'Entesa Catalana de Progrés és 'la veu acreditada per a expressar el model aeroportuari que es demana des de Catalunya'.L'Entesa també aposta perquè es prenguin les decisions estratègiques per convertir El Prat en un 'hub' internacional i per la potenciació dels vols internacionals. Muñoz ha dit en la seva intervenció que aquest debat no és nou en el Senat ja que en 2007 es va aprovar per unanimitat una moció de l'Entesa a la Comissió de Foment per a revisar els acords internacionals que limiten l'establiment de vols intercontinentals des de l'aeroport del Prat.El senador Pere Muñoz ha tornat a lamentar que 'el model espanyol d'infraestructures segueixi pervivint en un model radial centralitzat per a articular les connexions amb el món a través de la capital d'Espanya'. Segons Muñoz, 'El Prat segueix sent un aeroport de segona, un gran alimentador del de Barajas'.” (Europa Press)
La segona intervenció en nom de l’Estesa Catalana de Progrés ha estat per participar en la reforma de la Llei de “Navegación Aerea”, en base al dictamen de la comissió de Foment reunida el passat dilluns, una llei que curiosament es manté des de l’any 1960, una llei provinent del Congrés i que procura garantir el just i difícil equilibri entre els interessos de la economia nacional i els drets dels ciutadans properes als aeroports.

8 de març del 2010

FLIX: APUNTS HISTÒRICS DE LA DONA TREBALLADORA


1900. 19 de gener. La guàrdia civil deté 3 dones acusades d’haver agredit a una companya que es dirigia a treballar a la Fàbrica mentre hi havia convocada vaga des del 2 de gener.
1913. Setembre. Les dones trencadores d’ametlles es declaren en vaga per demanar millores en el jornal. Es reunien als locals de "Unión Obrera".
1919. 1 de març. Surt a Flix la revista quinzenal de tendència anarco-sindicalista "El Boletín de la Comarca". Hi ha constància de tres números. Els col·laboradors principals foren. Rafael Rueda López, Domingo Pena, Francisco Estopà, Amparo Alfonso i Esperanza Maya Leon. Destacant un escrit a la revista n. 2 d’Amparo Alfonso:
Compañeras de Flix: La clase obrera digna y honrada, hace ocho semanas que sostiene una huelga que le fue impuesta por el espíritu dominador de la empresa “Electro-Química”. Ocho semanas hace que nuestros compañeros defienden con energia su dignidad ultrajada, y el pan de nuestros pequeñines y nuestra dignidad también. Ocho semanas que estan en litigio, defendiendo una causa que ni puede ser más justa, ni más humana, ni más modesta, y sin embargo, el espíritu intransigente de la empresa que declaró el conflicto, sigue manifestándose con la misma injustificada violencia que el primer dia (...) Pensemos que si los obreros hubiesen de volver a la fábrica humillados y vencidos, serian tratados como esclavos indignos, y seria la carne de nuestra carne, nuestra propia carne la que allí en aquel presidio industrial, sufriría el latigazo de los modernos negreros”.
1920. Primers acords de la direcció de la Fàbrica amb la “Unión Obrera” per readmetre treballadors acomiadats arran de la vaga del 1919. Tanmateix es donen instruccions de la direcció de la Fàbrica relacionats amb l'admissió laboral de nens i dones menors de 16 anys.

7 de març del 2010

ÈXIT MANIFESTACIÓ A MÓRA D'EBRE


Milers de persones es manifesten a Móra d'Ebre contra el cementiri nuclear
La marxa comença amb retard perquè s'han col·lapsat els accessos a la vila
Entre tres mil persones, segons els mossos, i deu mil, segons els organitzadors, s'han manifestat pels carrers de Móra d'Ebre en contra de la
candidatura d'Ascó a acollir el magatzem de residus nuclears. La marxa, convocada per la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC), ha començat des del pont vell amb quaranta minuts de retard perquè que s'havien col·lapsat els accessos a la vila. La pancarta principal, amb el lema 'No al cementiri nuclear', ha estat encapçalada per portaveus i activistes de plataformes en defensa del territori. A la marxa també hi assistien dirigents d'ICV i ERC.
'Hem demostrat que el territori està, majoritàriament, en contra de la candidatura. Ho demostren les mocions de noranta-dos ajuntament, nou consells comarcals i una resolució del Parlament. En un lloc normal, no seria necessari sortir al carrer, davant d'aquesta evidència', deia abans de la manifestació a VilaWeb el portaveu de la CANC, Sergi Saladié.
Saladié es queixa que el govern espanyol no tingui en compte totes aquestes veus contràries al cementiri nuclear i és per això que volen 'recordar que al territori no hi ha consens a favor del cementiri'. A més, alerta: 'Sabem que el territori que menys soroll faci en contra serà l'escollit, perquè cerquen el lloc socialment viable i no pas el més òptim des d'un punt de vista tècnic.' És per això que explica que protestaran tant com puguin. 'La nostra intenció és que davant, la mobilització del territori, l'estat descarti ja Ascó com a candidata. Però si ho vol allargar, nosaltres serem aquí, lluitant, fins al final', sentencia Saladié.
Ascó és, juntament amb Zarra, una de les vuit
candidatures oficials a acollir el cementiri nuclear, després de l'aprovació de l'Ajuntament de presentar-s'hi. Tanmateix, hi ha molts veïns que no hi estan d'acord. En aquest sentit, el portaveu de la CANC recorda que 'no hi ha hagut cap municipi ni cap entitat que hagi donat suport a la candidatura d'Ascó; és més, la majoria s'hi han mostrat contraris', i afirma que les esperances d'aconseguir que Ascó no aculli el cementiri 'són màximes': 'Quan Ascó va presentar la candidatura, hi havia seixanta-dos ajuntaments en contra; ara, un mes més tard, ja en són noranta-dos: un per dia! Això també demostra que el territori s'ha posat les piles i ens dóna confiança als qui treballem per evitar la instal·lació del cementiri a Ascó.' (VILAWEB).

5 de març del 2010

DEL CABRIL A ASCÓ, PASSANT PER HORNACHUELOS

Del Cabril a Ascó, passant per Hornachuelos

Buscava el Cabril a la pàgina web de l’INE (Instituto Nacional de Estadística) amb l’interès de conèixer l’evolució demogràfica d’un municipi de Còrdova que des de 1961 acull l’únic cementiri nuclear de l’Estat espanyol. Seran dèries pròpies de la gent de ciències, però sempre he pensat que els números són molt aclaridors i objectiven molt bé els debats.
El cementiri del Cabril és molt més menut que el que l’alcalde de CiU d’Ascó pretén acollir, i només acull residus radioactius de mitjana i baixa intensitat (amb una vida màxima de 300 anys). Allà també tenen laboratoris, centres de tractament, grans oficines i grans magatzems, com aquí ens prometen que tindrem. La primera sorpresa que m’emporto és que el poble del Cabril no existeix. Penso: “deu ser una pedania”, i tampoc, no m’apareix.
Acabo localitzant el cementiri del Cabril en el terme municipal d’un poble anomenat Hornachuelos. Veigues com preserven el nom del poble sense contaminar-lo amb el nom del cementiri! Prenem-ne nota. Com era d’esperar, l’INE demostra el gran progrés que ha portat el cementeri nuclear al municipi d’Hornachuelos, que el 1986 tenia 5.258 habitants i el 2008 passa a tenir ne 4.652. I la zona ha passat de 17.000 a 14.000 habitants. En caiguda lliure, com tots els pobles del negoci nuclear.
Tot i això, recullo altres dades interessants i arribo a la conclusió que Franco, l’any 1961, ho va fer molt millor que Zapatero. I ja entendreu que un republicà independentista poques simpaties pot tenir pel menut i carnisser General. Resulta que el Cabril es troba ubicat en una antiga mina d’urani abandonada al mig de Sierra Morena, on el nucli de població més proper es troba a més de 40 quilòmetres.
La veritat, sense entrar en més detalls, em perdonaran els hornachuelencs, sembla una ubicació aparentment molt encertada. Tot i així, al Cabril, des del 1961, cada dia entren camions i furgons carregats de residus nuclears de tot l’Estat i està envoltant de 36 punts de control ambiental per detectar possibles fuites radioactives.
Sembla que els actuals dirigents del negoci nuclear prefereixen el joc de risc i cerquen una ubicació entre Ascó, Vinebre i Flix, a 2 o 3 quilòmetres dels nuclis urbans. Al costat del riu més important i cabalós de la península Ibèrica, amb tres embassaments riu amunt: el de Flix, el de Riba-roja i el Mequinensa —conegut com el mar d’Aragón— i molt prop del complex químic d’Ercros.
Tot plegat contradiu els criteris elementals de seguretat de l’emplaçament del cementiri que va publicar la mateixa Comissió Interministerial el novembre de 2006 en el document Criterios básicos de emplazamientos para la instalación ATC y Centro Tecnológico Asociado.
Com hem dit en moltes ocasions, una subhasta no és el procediment més adequat per determinar l’emplaçament d’un magatzem que ha d’acollir tots els residus nuclears d’alta radioactivitat de l’Estat. Potser el Cabril és un bon model d’ubicació tècnicament raonable, però Ascó segur que no!

Lluís Salvadó.

ADJUDICACIÓ GESTIÓ RESIDÈNCIA A SAGESSA

Notícia de darrera hora:

La gestió de la residència assistida i centre de dia per a gent gran a Flix "Les Escoles" ha estat adjudicada provisionalment al grup SAGESSA.

Recordar que el pressupost bàsic de licitació era de 2.135.184,30 € sense IVA "2.284.647,20 € IVA inclòs (7,00%) ", que el valor estimat del contracte era 12.811.105,80 € sense IVA i que s'havien presentat 20 empreses al concurs. Sens dubte que l'adjudicació és una excel.lent notícia per a Flix i molt especialment per a la gent gran. Una notícia força esperada des del 13 de juliol de l'any passat en que es feu la jornada de portes obertes i i molt especialment des de que l'aleshores Conseller en cap, Josep Bargalló, el 19 de novembre del 2004, va anunciar al nostre poble la construcció de la Residència per a la Gent Gran.

4 de març del 2010

MIRAVET: 1643, 4 DE MARÇ


1643, Guerra dels Segadors (1640-1652), l’exèrcit castellà dirigit pel marqués de Leganés que havia intentat entrar al castell de Flix a finals de febrer, fou sorprès per les tropes catalano-franceses dirigides pel mariscal Virrei i Capità General de Catalunya de la Motte, infligint una severa derrota a les tropes castellanes, les quals tingueren 500 morts i més d’un miler serien empresonats i duts a Barcelona. Acte seguit el mateix de la Motte ocuparia el castell de Miravet, donant avís de la seua acció al Governador de Catalunya, Josep Biure i de Margarit, escrit que faria des de Flix el 4 de març, avui fa 367 anys :

“A vos envio expressament lo Aguasil Rius per avisarvos per ell, com jo he socorregut la plassa de Miravet, a hont he morts quatre cents homens sobre la plaça lo manco, y los he pres los dos canons que ells hi tenian, y he fet mil dos cents homens presoners entre oficials, y soldats, que jo fas portar a Barcelona…” [1]

[1] ETTINGHAUSEN, Heny. La Guerra del Segadors. Curial. Barcelona. 1993. Copia de la Carta que lo Excelentiss, senyor Mariscal de la Motta Virrey. 1643. Pp. 733-737.

2 de març del 2010

1584: PEDRES DE FLIX A TORTOSA

Un dels centres d'interés que té la visita de l’itinerari exterior del meandre és veure les restes de l’antiga pedrera al voltant de la desembocadura del riu de la Cana, on encara es poden contemplar pedres tallades de tota mena. Se sap que des d’aquí es carregaren pedres per la construcció de la Catedral de Tortosa, i tenim documentat gràcies a Dolores Garcia Hinajeros, contractes i encàrrecs per realitzar la portalada de l’església de Santo Domènec de Tortosa del març del 1584, segons es desprèn dels pagaments a Joan d’Arbeca, canterer de Flix, qui havia de tallar,
“600 pedres de fil per a cantons a de tallar pa dita obra y la portalada pa dita esglesia conforme un memorial fet a mà de mestre Martin Mendoça"[1] (mestre major de la catedral de Tortosa)
A més de Joan d’Arbeca, també hi treballà a la pedrera de Flix el arrancador i tallador de pedra Antoni Bosch i Joan Ferragut per transportar les pedres.
paguí de bestreta en Flix a mestre Antoni Bosch, tallador de pedra, per 600 pedres a de tallar pa cantoneres pa l’obra de dita església; a par en lo dobre dit llibre en cartes”
“paguí a Joan Ferragut de Flix per lo port de 370 pedres de fill en les quals y a 15 lloses que fan 18 pedres de fil a rasó 1 s. 8 per pedra...”
La portalada de Sant Domènec està datada l'any 1586 i els experts la consideren un "exemple únic i irrepetible" del patrimoni reinaxentista de Tortosa, hem de recordar que l’abril de l’any passat es finalitzà la seua restauració.

[1] GARCIA HINAJEROS, Dolores. Martín García de Mendoza y la arquitectura del renacimiento en la diocesis de Tortosa (1581-1615). In Recerca .4. Arxiu Històric de les Terres de l’Ebre, Tortosa. 2000. Ps.7-52.