30 d’abril del 2008

LA VARIANT DE FALSET




Aquest migdia he assistit com a senador a la inauguració de la variant de Falset, oficialment "posada en servei", a càrrec de la Secretaria d'Estat d'Infraestructures del Ministeri de Foment, na Josefina Cruz Villalón. Am un pressupost de gairebé 12 milions d'euros, té una longitud de 3.462 m, dos passos superiors, i un pas inferior a més d'un viaducte. Amb dos enllaços amb el poble de Falset: Falset oest i Falset centre. Entre d'altres hi havia en Manel Mas, J M Abelló, dos diputats i dos senadors de la demarcació, a més del president de Consell Comarcal del Priorat J Robles i dels aldaldes de Falset i de Marça entre d'altres.
Anecdòticament esmentar que era un dels punts més conflictius de la N-420 entre la Ribera i el Baix Camp, carreteraperò que val a dir queencara que no ho sembli va de Córdoba a Tarragona passant per Conca, encara que per a molts és la carretera d'Alcolea del Pinar. Sens dubte a partir d'avui el Camp i la Ribera d'Ebre estirem més a prop.

28 d’abril del 2008

FLIX: 27 D'ABRIL DEL 1959

Mentres aquests darrers dies estan a l'ordre del dia les revisions i informacions dels plans d'emergència nuclear i químic, aquest matí a l'ajuntament hem fet una llarga sessió informativa amb representants de protecció civil, de la guardia civil i sanitaris sobre el Pla d'Emergènia Nuclear (PENTA), i el proper dimecres 30 farem una prova de sirenes d'avis en cas d'accident quimic... He recordat una data que va marcar per als habitants del Flix un abans i un després del risc que suposava viure prop d'una indústria química aleshores Electro-química de Flix SA. (adjunt foto de l'epoca)

Fou el 27 d’abril del 1959. Un incendi de la xemeneia del gasòmetre provocà una psicosis i alarma de tota la població. Sense cap mena de pla municipal, el rumor boca-orella va correr per tota la població, començant per la mateixa fàbrica en que bona part dels treballadors per por a una gran explosió abandonà el seu lloc de treball i cames ajudeu-me... De tot plegat, esmento dos documents que, tot i la censura informativa de l'època són prou eloquents:

La actitud irresponsable y demostrativa de falta de entereza y espíritu cívico de algunos productores creó una situación de alarma y pánico en la fábrica totalmente infundados por los provocadores de la alarma, quienes fueron severamente amonestados por la Dirección… Por el contrario merecieron de la propia Dirección y se les otorgó su felicitación a los elementos que, con su serenidad y sentido del cumplimiento del deber, permanecieron en sus puestos de trabajo y acudieron a tomar las mejoras conducentes del pronto arreglo de la intrascendente averia…”[1]

La incertidumbre del peligro que se cernía a juzgar por el pánico sin rebozos de muchas personas que acudian presurosas a buscar a sus hijos... Todas nos daban espantosas notícias: que ardía esto, que explotaba aquello, y todas presagiando un dia de luto para esta localidad”.[2]


[1] Arxiu Ercros Industrial de Flix. Memória Comisión Seguredad e Higiene del Trabajo del año 1959.
[2] Carta al director del mestre de primaria sr. Perucho a la revista Antorcha, maig del 1959.

25 d’abril del 2008

I DE POSTRES UN MAGATZEM DE RESIDUS NUCLEARS


I de postres... un magatzem de residus nuclears. Quan encara no acabem de païr la fuita de partícules radioactives de la central nuclear d'Ascó, quan encara s'estan estudiant les causes i per tant no se sap l'abast de la qüestió, ENRESA, l'empresa pública que gestiona els residus radiactius, s'afegeix a la ceremonia de la confusió amb la construcció per la via d'urgència d'un magatzem temporal de residus nuclears a Ascó, temporalitat de 50 anys. No sé si els responsables d'ENRESA són o no conscients de la lleugeresa de la seua actuació, per no dir frivolitat. Que els ajuntaments de la zona ens haguessim d'assabentar pels mitjans de comunicació d'aquesta nova agressió al territori, que el CSN el dimarts passat que ens va convocar a tots a Madrid no ens ho comuniqués, que a hores d'ara cap conseller de la Generalitat no s'hagi desplaçat fins a Ascó per interessar-se de la situació i prendre una primera mesura de perdua de credibilitat de la instal.lació nuclear, que en el seu lloc hagi estat el programa d'humor "Polonia" faci la típica broma del perquè d'aquesta absència ("algun voluntari per anar a Ascó i tranquilitzar la gent?"), que la conselleria de Medi Ambient digui que no té competències, mentres veiem que la fuita arriba als jutjats, que s'hagi obert una cerimonia de la confusió mediàtica... tot plegat no ens ajuda gens a treballar amb serenor pel futur dels nostres pobles i la nostra gent.

24 d’abril del 2008

LA COVA DEL SILUR




La Diada de Sant Jordi de Flix ha tingut una protagonista indiscutible, al costat de la I Mostra d'autors de la Ribera d'Ebre organitzat pel CERE. Laura Mur i el seu llibre "La cova del silur", segurament l'obra més venuda ahir a Flix. La Laura Mur així s'afegeix amb nom propi a la "república literària flixanca", al costat de noms com Andreu Carranza, Albert Guiu, Josep Sánchez, Josep de Flix, Remei Franch o Anna Roselló. Editat per Aeditors i il.lustrat per Àlex Ferrer, esgtructurat en catorze capítols té el riu Ebre com a protagonista. Precisament ahir es va fer la presentació davant d'un nombrós públic de l'obra a la biblioteca Artur Bladé a càrrec de Pere Josep Jiménez, amb parlaments d'Alex Ferrer i de la mateixa Laura Mur.

"Una afició tasn traqui.la com anar a pescar al riu, pot esdevenir una aventura fascinant quan hi intervenen remolins inesperats, peixos snormes i crancs forasters que amenacen la viu en un riu."

FLIX: MOSTRA LLIBRES RIBERENCS




22 d’abril del 2008

PROP DE LA LLERA DEL RIU EBRE

Aquest vespre en arribar de la reunió al CSN de Madrid m'he assabentat de la nova troballa d'un punt amb partícules radiactives "PROP DE LA LLERA DEL RIU EBRE", no han donat més informació a més d'aquesta descripció literaria, però si que han esmentat de la reunió del alcaldes de la zona d'Ascó a la seu del Consejo de Seguredad Nuclear i de la troballa de material radiactiu entre la ferralla d'uns camions provinents de la CN d'Ascó a una deixalleria de Reus. El cert és que ens han convocat a Madrid a 13 alcaldes per facilitar informació directa de la presidenta del CNS, Carme Martínez Ten , de la Directora de Seguredad Nuclear, Isabel Mellado i del Director General de Protecció Radiològic, J. Carlos Lentijo. L'objectiu era transmetre tranquilitat als alcaldes minimitzant al màxim l'impacte de la contaminació per a la salut de les persones i per al medi ambient i comunicar-nos que han iniciat un expedient sancionador.

He pres molts apunts, potser massa, el cert és que en acabar totes les intervencions s'ha obert un torn de paraules limitat a dos alcaldes que a força d'aixecar el braç hem conseguit dir quelcom, dit d'altra manera l'bjectiu del CSN era donar informació i passar a una llarga roda de premsa sense tenir cap interés per l'opinió dels alcaldes dels pobles afectats. Amb tot, les referències a l'actitud de l'empresa nuclear han estat constants: infravaloració del material recollit per l'empresa, deficiències en la informació i la valoració, clares deficiències en la gestió dels materials radiactius... que en realitat, que per la contaminació és del'incident és de nivell 1, però que varen decidir passar al nivell 2 en donar-se en compte que l'empresa no els hi havia donat tota la informació. La frase més original que m'ha quedat més gravada l'ha facilitada la presidenta del CSN qui ha afirmat en relació a l'empresa: LAS DEBILIDADES EN LA CULTURA DE LA SEGURIDAD". Més clar, impossible!!!

19 d’abril del 2008

DE SORPRESA EN SORPRESA

La gent de l'Ebre anem de sorpresa en sorpresa des de les darreres eleccions generals del passat 9 de març. Entre "l'emergència nacional" de l'aigua i l'incident inèdit de les partícules radioactives fora de control de la Central Nuclear d'Ascó, amb novetats cada dia que passa, ens podriem qüestionar si la llarga campanya electoral té quelcom a veure en aquesta dituació d'emergència, ja que aquests tipus de situacions quan arriben són el resultat d'un procés amb responsables tècnics i polítics al seu front.

En el cas d'Ascó I ahir els alcaldes varem ser reunits amb els responsables d'ANAV i, s'ha de dir que, entre paraules vam poder entreveure una mena de disculpes pel succés, reconeixent que varen subestimar la sensibilitat social sobre el territori i la repercusió mediatica que s'ha generat, entenent que aquest fet el ha fet perdre credibilitat. Això sí, tot insistint en la poca rellevància radiològica de la fuita per a la salut de les persones i el medi ambient. Confoirmant que s'han trobat 140 punts amb elements de contaminació entre els dies 14 de març i 8 d'abril, 90 punts entre el 8 i 16 d'abril i i punt el dia anterior 17 d'abril.

Hores abans vaig reunir-me amb responsables de protecció civil i dues inspectores del Consejo de Seguredad Nuclear, area de Vigilància Radiològica Ambiental, que s'han desplaçat fins la zona per eliminar tota mena de dubtes, amb l'inici a partir del dilluns d'una inspecció radial entre els termes d'Ascó, Vinebre i Flix, per comprobar que no hi hagi cap partícula radiactiva, comprobació que es farà tanmateix a l'interior del mateixos nuclis urbans.
NOTÍCIES RELACIONADES:

Mentres el dimarts 22 d'abril els alcaldes hem estat convocats a la seu del Consejo de Seguredad Nuclear. És de preveure que rebren noves informacions al respecte...

PRIMAVERA MUSICAL: COR CIUTAT DE TARRAGONA

Excel.lent: Dins dels actes del 19a Primavera Musical programats per la regidoria de cultura dirigida per Carolina Rofes, amb la col.laboració de l'escola Municipal de Música i l'Orfeó de Flix, ahir a l'església varem poder gaudir d'un dels millors concerts que s'ha fet en els darrers anys. M'estic referint a l'actuació del Cor de la Ciutat de Tarragona i el Trio Mercadante, Palmeri i Serafini sota la direcció de Josep Prats. Per a bona part del nombros públic assistent fou una sorpresa poder escoltar per una part tangos i milongas per piano, bandoneó i contrabaix, i la Misa a Buenos Aires de Martín Palmeri, una Misa tango cantada pel Cor Ciutat de Tarragona amb la soprano Cecília Aymí i el trio instrumental esmentat.

Com diu Josep Prats ¨"És ben cert que es tracta d'una obra enormement atractiva de cantar i d'escoltar, i la combinació dels instruments típics del tango amb el só del cor ho fa especialemnet nou i ex`xotic pel públic europeu".

16 d’abril del 2008

LA PREMSA, ELS ALCALDES I LES NUCLEARS D'ASCÓ

Avui a Madrid estant amb motiu de la inauguració de la IX Legislatura a càrrec del rei Juan Carlos I a la seu del Congrés de Diputats, avui vestit de gala i amb tota la parafernàlia militar i regia, amb presència de tots els diputats-des i senadors-res. La notícia de la destitució entre d'altres del director de la Central Nuclear en Rafael Gasca, aixi com el tema més repetit entre els parlamentaris, amb visions totalment polièdriques referents al transvassament de l'Ebre a Barcelona, i amb el rerefons de la llarga regional d'Esquerra d'ahir al vespre, permeteu-me que esmenti dues notícies periodístiques referent a la preocupació dels alcaldes de la zona d'Ascó en relació a les darreres fuites radiactives de les centrals nuclears d'Ascó, amb el convenciment personal que encara tindrem més novetats al respecte:

Diari de Tarragona

“….I és que els alcaldes de la Ribera d'Ebre han rebut les últimes dades amb preocupació i desconfiança, «el CSN diu que la central ocultà informació, això és greu i genera desconfiança», apuntava ahir l'alcalde de Riba-roja, José Luis Aparicio, «si d'un fet que no té importància no s'informa bé, què passarà quan succeeixi algun fet realment greu?», lamentava. Des de Vinebre, l'alcaldessa, Gemma Carim, admetia el desconcert pel ball de xifres mentre convocava ahir al matí el pla local d'emergència nuclear per explicar les novetats del succés. I des de Flix, l'alcalde, Pere Múñoz, ratificava la sensació de preocupació: «l'opinió pública en el tema nuclear és molt sensible, al final no ens acabarem de creure els comunicats dels organismes oficials. És preocupant….».

EL Periodico

“...Diversos alcaldes de l'entorn de la central nuclear Ascó 1 i veïns d'aquesta població van coincidir ahir a mostrar la seva desconfiança en l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), titular de la planta, després que se sabés que la fuga d'elements radioactius ocorreguda el novembre del 2007 --i comunicada al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) el 4 d'abril passat-- va ser cent vegades més gran del que es va admetre inicialment. Els 13 alcaldes de la zona d'Ascó pertanyents a l'Associació de Municipis en Àrees de Centrals (AMAC) i el CSN es reuniran dimarts que ve per analitzar la reclassificació a nivell 2 de la fuga radioactiva a la central de la Ribera d'Ebre. Rafael Vidal (CiU), alcalde d'Ascó i treballador de la central, va explicar que saben que no hi va haver perill per a la població, encara que sorprèn la nota del CSN perquè apunta "que l'ANAV no va dir la veritat". Pere Muñoz (ERC), alcalde de Flix, es va mostrar partidari d'exterioritzar el malestar dels representants municipals davant el que considera una "ocultació" d'informació...”

14 d’abril del 2008

AIXÒ ERA, I NO ERA ...

"EL CSN RECLASSIFICA EL SUCCÉS D'ASCÓ A NIVELL 2 A L'ESCALA INES PER SUBMINISTRAR L'EMPRESA INFORMACIÓ DEFICIENT I INCOMPLERTA...

El CSN està treballant en l'obertura d'un expedient sancionador al titular i li exigirà que es depurin responsabilitats...

De l'anàlisi de la cronologia dels fets es dedueix que ja el passat 9 d'abril el titular coneixia que la informació d'activitat totat abocada no era correcta i lo la comunicà al CSN, malgrat haver estat requerida reiteradament i per escrit. Tampoc ho informà durant el Comité Local d'Informació extraordinari celebrat aquesta mateixa tarda a Ascó...

El Consejo de Seguredad Nuclear va a iniciar inmediatament una campanya de vigilància radiològica independent que complementi les mesures que ja realitzà el dia 5 d'abril a l'exterior de la instal.lació amb un equip d'inspectors..."

Això era, i no era... Per acabar-ho d'adobar. Si la societat demana i demana transparència informativa i claretat, després d'aquest nou FAX tramés aquesta tarda a les 18,15 hores a les oficines municipals per la subdelegació del govern a Tarragona, oficines que per les tardes, com també passa tots els caps de setmana, solen estar tancades... si algú tenia dubtes, ho té clar !!!!

PD. Després d'haver escrit aquesta entrada en mirar el correu he rebut la següent informació de part de l'anomanat titular pel CSN, és a dir ANAV:

"Núm. 5/2008

Nota de prensa

Incidente dispersión partículas de la CN Ascó I
(Ampliación de información)

Los datos obtenidos del análisis de las partículas localizadas y retiradas, confirman que la emisión es de baja significación radiológica y no afecta ni a la salud de las personas ni al medioambiente

Una vez finalizados los trabajos de limpieza, considerados prioritarios tras el hallazgo, se ha procedido a analizar en laboratorio y con métodos de precisión las partículas recogidas y realizar los cálculos necesarios

Ascó, 14 de Abril de 2008.- El pasado 5 de Abril se informó del hallazgo de partículas radiactivas en la central nuclear Ascó I. Desde el momento de la notificación el 4 de abril, se procedió a rastrear y limpiar toda la instalación. Estos trabajos finalizaron el pasado 7 de Abril, no observándose partículas en las zonas lejanas como torres de refrigeración, río, y edificios administrativos exteriores.

Una vez finalizados los trabajos de limpieza, acción prioritaria tras el hallazgo, se concluye que el 95% de las partículas dispersas se depositaron en un radio cercano al punto de emisión.

El estudio de la causa raíz de este suceso confirma que el origen y la secuencia de eventos asociada al incidente, proviene de la ventilación del edificio de combustible.

La baja significación radiológica del mismo, está contrastada por los datos obtenidos en los sistemas de monitorización y muestreo (situados a la salida de la ventilación) y por la red de vigilancia ambiental.

Una vez realizados los trabajos de medida en laboratorio con tres métodos de alta precisión y posterior contrastación, se ha determinado que la actividad total de las partículas vertidas es de 0,0023 curios. Atendiendo a este resultado y a los obtenidos de los sistemas de control y detección ya indicados anteriormente, se puede confirmar que el incidente no ha afectado ni a las personas ni al medioambiente.

La variación en relación con las cifras obtenidas en el estudio preliminar, realizado sobre datos de campo e inmediatamente tras la localización de las partículas, se basa en la menor precisión de los métodos que se pueden utilizar en campo en primera instancia frente a los de laboratorio, más ajustados pero que requieren un mayor margen temporal. Se han realizado tres métodos de análisis y los resultados finales contrastados se obtuvieron el sábado, 12 de abril, y hoy han sido comunicados al Consejo de Seguridad Nuclear."


13 d’abril del 2008

SOPAR DE LA REPÚBLICA


Com cada any la federació d'Esquerra de l'Ebre organitza una conferència i un sopar per recordar la proclamació de la República per part del president Francesc Macià el 14 d'abril del 1931. Enguany els actes s'han organitzar a Sant Carles de la Ràpita i el conferenciant ha estat Emigdi Subirats. El sopar ha comptat amb l'assistència d'unes 150 persones de les cuatre comarques ebrenques i s'ha homenatjat amb el símbol de la Fraternitat Republicana a quatre afiliats històrics del territori, de la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta: de Móra d'Ebre, Benifallet, la Galera i Arnes, quatre militants amb quatre vides paralel.les en defensa d'uns ideals republicans i nacionals amb qui vaig tenir la satisfacció de compartir la seua companyia durant el sopar.

ENTREVISTA DIARI DE TARRAGONA











11 d’abril del 2008

LA MATERNITAT D'ELNA I EL SETE CAMIÓ


Aquest vespre hem tingut a la biblioteca Artur Bladé la presentació de dos obres excel.lents d'una historiadora de luxe: Assumpta Montellà. La presentació a anat a càrrec del director dels serveis de cultura Xavier Vega. Les dues obres han estat "la Maternitat d'Elna" i "El sete camió, el tresor perdut de la República". Dues magnífiques obres d'investigació a través de la història oral. L'autora al seu parlament ha aconseguit captar des d'un bon començament l'atenció dels assistents, i en el cas de la descripció del treball de camp de la Maternitat d'Elna hi ha hagut moments de gran emoció i d'expressió dels sentiments. El drama de l'exode, de l'exili, la fam, la set, el fred, el menyspreu de les autoritats franceses, dels camps de concentració d'Argelers o Sant Cebrià, de les deplorable condicions higièniques, la mortalitat infantil i el protagonisme heròic d'Elisabeth Eidenbenz, de qui va dir la revista Sàpiens "la nostra llista de Schindler", l'enfermera suïssa que va salvar d'una mort segura 597 nadons de l'exili republicà. Sens dubte un dels capítols més dramàtics i tendres de la postguerra i l'exili.

10 d’abril del 2008

I DE PAS... PICASSO

Ahir al llarg del matí vaig ser al Congrés dels Diputats per ser presents als discursos i votacions d'investidura del president del govern central, votació que es tornarà a repetir demà en segona volta per a que José Luís Rodríguez Zapatero sortí elegit nou president. Tot i acompanyant els iputats d'Esquerra i a Joan Ridao, qui s'estrena com a parlamentari a la cambra baixa. La solemnitat del lloc i de l'acte bé val la pena presenciar en directe, així com els comentaris que des de les diferents formacions es realitzen segons el tipus de votació que es realitza i qui la realitza, ex-ministres del PP i del PSOE, ministres en funcions, els grups minoritaris... la votació nominal. Amb el vot negatiu dels tres diputats d'ERC. Una anècdota que segurament algú esmentarà, després de constatar que en ZP fou l'únic diputat que votà dos cops la seua persona, el primer per un error del secretari que li demanà el vot quan s'anava cridant els diputats per la lletra G, i ell sorprés d'aixeca del seient i cridà SI...

Per la tarda tot guanyant temps per agafar l'AVE vaig tenir l'oportunitat d'accedir a la magnífica exposició sobre Picasso i la col.lecció del Museu Nacional Picasso de París que es troba al Museu Reina Sofia... Museu situat a dos minuts de l'estació d'Atocha. Segurament una de les millors ocasions que es pot tenir de conèixer amb pràctica integritat la seua obra, amb el complement perfecte del Guernica i l'obra pròpia del museu de la capital del regne. Entre la quantitat de sales i pintures m'agradaria esmentar-ne una ubicada al començament del recorregut, una obra de l'any 1909 de mida petita situada al costat d'un magnífic paisatge cubista de le Sacré Coeur, "L'estany d'Horta d'Ebre", pluma i tinta sobre un sobre nou.
(Retrat de Dora Maar, 1937.)

6 d’abril del 2008

DESCONTAMINANT LA IMATGE DE FLIX


Avui el diari ABC a les pàgines 62 i 63 de l'edició de Barcelona ha facilitat un interessant article realitzat per la periodista Júlia Giribets després d'una entrevista del passat divendres. Pel seu interés transcric literalment l'article:


Descontaminando la imagen de FlixPOR JÚLIA GIRIBETS. TARRAGONA
Hay pueblos y ciudades que destacan por tener un entorno paisajístico peculiar, por sus bosques verdes o por cientos de cualidades que puede tener cualquier municipio. Flix es un caso peculiar ya que le han hecho famoso causas que no son precisamente obra de la naturaleza.
Este pueblo tiene un embalse, probablemente uno de los más conocidos de Cataluña por estar altamente contaminado desde hace décadas. A simple vista parece un tramo normal del río Ebro. Su agua no presenta ninguna alteración en el color ni textura; incluso en los días en que hace sol, la superficie brilla. Aparentemente es un embalse en buen estado.
El verdadero problema se encuentra bajo las aguas, en su fondo. Allí reposan casi un millón de toneladas de residuos tóxicos que el hombre ha ido vertiendo durante años, residuos procedentes de la fábrica Ercros, antigua Erkimia.
La presencia de industrias en Flix tiene su origen hace más de cien años, en 1897, cuando se instaló un conjunto de fábricas a orillas del Ebro, enfrente del pueblo. La falta de una ley ambiental que estableciera un límite en los desechos que se podían tirar al río, hizo que estas fábricas vertieran sus residuos al Ebro durante décadas sin pensar en las consecuencias ambientales que esto podría tener años más tarde.
En 1949 se construyó la presa hidroeléctrica de Flix, pero hasta el año 1996 no se produjo el primer episodio indicativo de que las cosas no se estaban haciendo bien.
Grave avería
La planta de cloroformo de Flix sufrió una grave avería, cosa que provocó el vertido de seis toneladas de cloro y, como consecuencia, se formó una nube tóxica que obligó a activar el plan máximo de emergencia exterior. Esto hizo que Flix se convirtiera en objeto de estudio, un procedimiento del que no se sacó agua clara hasta 2004. Y el peligro salió a la luz. Se detectó la presencia de diversos residuos procedentes de la industria en el cauce del río, que pusieron de manifiesto la existencia de una grave contaminación, tanto de metales pesados, como el mercurio y el cadmio, como de compuestos organoclorados persistentes. Esta acumulación era el resultado de la actividad de la empresa Ercros/Erkimia, que utilizaba el río para diluir los contaminantes que generaba.
«Ni los vecinos del pueblo ni yo mismo sabíamos que existía tal grado de contaminación», recuerda el alcalde de Flix, Pere Muñoz. «Además, me supo muy mal porque me tuve que enterar de la noticia por la prensa. No se nos informó de lo que estaba pasando», denuncia el primer edil.
La peligrosidad de los residuos industriales y la repercusión en los medios de comunicación suscitó una gran preocupación entre los responsables políticos y en la opinión pública y, muy especialmente, entre los habitantes de las comarcas del Ebro. El alcalde reconoce que «fue efectivo que todos hablasen de Flix, porque, de esta manera, conseguimos captar la atención de las administraciones catalanas y españolas para que intentasen poner remedio al asunto».
En ese momento se habló de una actuación inmediata, pero tal y como han ido las cosas, hasta la fecha el embalse sigue intacto. Reuniones, retrasos y trámites administrativos han hecho que, cuatro años después de que se hiciera público el grado de peligrosidad del embalse de Flix, aún no se haya procedido a su descontaminación. «Se ha tardado cuatro años en poner solución a un tema que se calificó de urgente», comenta Pere Muñoz, «pero entiendo que haya sido un proceso lento, porque se ha tenido que hacer todo con mucha precisión», justifica.
Ahora, por fin, ya hay fecha para intervenir. Será hacia el próximo mes de mayo. Las obras han sido adjudicadas a la Unión Temporal de Empresas formada por FCC Construcción y FCC Ámbito, que tendrán un plazo de 42 meses para su ejecución. Aun así, la restauración del embalse llega con un considerable retraso, ya que en un principio se anunció el año 2008 como fecha de finalización del trabajo.
Extracción de sedimentos
Se construirá un muro temporal para aislar los residuos contaminados del río y, posteriormente, se extraerán 800.000 metros cúbicos de sedimentos mediante una draga que los absorberá. Después, los transportarán hasta una planta de tratamiento donde serán clasificados y secados. Además, en la zona donde están ubicadas las fábricas se construirá un muro de unos 1.200 metros de longitud para proteger el margen derecho del embalse.
Pero no todo acaba aquí. Durante años, el embalse de Flix ha supuesto un grave peligro mediambiental y han sucedido varios episodios con consecuencias que hubieran podido ser muy graves. Hace un tiempo se analizaron ejemplares de mejillón cebra cerca de la desembocadura del río Ebro y se detectó que contenían niveles de DDT. Esta sustancia es un insecticida prohibido desde los años setenta, ya que su toxicidad se vincul a diversos tipos de cáncer. La fábrica Ercros de Flix dejó de producirlo hace más de 50 años, pero el compuesto se ha conservado todo este tiempo entre los residuos y se ha dispersado con los movimientos de los lodos.
Según constataron los científicos que estudiaron el caso, «los fangos se mueven río abajo, por lo tanto, el DDT y otros compuestos también lo hacen». Si esta sustancia entra en la cadena alimentaria, no se elimina, ya que se conserva en los organismos vivos.
Vida aninal contaminada
Otro estudio, que se presentó en enero de este año, constataba que la vida animal entre el embalse de Flix y la desembocadura del Ebro está contaminada a causa de los vertidos que Ercros, antigua Erkimia, había depositado durante años en el río.
El conseller de Medio Ambiente de la Generalitat, Francesc Baltasar, en un intento de tranquilizar a la población, explicó en su momento que se habían detectado «cantidades de mercurio en peces y en algunas aves, pero no hay peligro, ya que el agua está en perfectas condiciones». Aun así, se prohíbe consumir carpas y siluros de esta zona del río, ya que el mercurio es altamente peligroso para la salud humana.
Multa a la empresa
Una resolución judicial estableció que la empresa Ercros debía pagar una indemnización por haber estado vertiendo al río durante cinco años, entre 1988 y 1993, una cantidad de residuos superior a la que establecen los límites legales, que supondría un importante peligro para la salud humana y para la vida animal y vegetal.
Tres años antes, en 2003, cinco directivos de la empresa fueron condenados a seis meses de prisión y a pagar una multa de 30.000 euros por estos vertidos. Ercros recurrió esta sentencia alegando que «no hay pruebas periciales que acrediten tal acción». Todavía no se ha resuelto nada.
El alcalde sentencia lo ocurrido con unas palabras: «El nombre de Flix está manchado por todo lo que ha pasado. Pienso que a veces dicen «Flix» cuando deberían decir «Ercros». El pueblo no ha sido el que ha contaminado, sino la fábrica. Esto le hahecho mucho daño a nuestro municipio y, por supuesto, al medio ambiente. Esperamos que la limpieza del embalse sea un referente a nivel internacional y podamos limpiar tanto el pantano como la mala fama que se nos ha otorgado». Y es que la imagen de Flix está casi tan contaminada como sus aguas.

JÚLIA GIRIBETS

SOBRE LES PARTÍCULES RADIACTIVES A LA CN ASCÓ I


El proper mes de juny farà 25 anys de l'entrada en funcionament de la central nuclear Ascó I. El grup II no entrarà en funcionament fins el juliol del 2005. Recordo precisament aquestes dues dates per intentar situar en el seu context les informacions que ens arriben de la "detección de partículas radiactivas en la Central Nuclear de Ascó", títol original de les dues comunicacions rebudes ahir dissabte a les 14,39 h i a les 15,21 h a les oficines municipals, dos notes de premsa , la primera de la CN Ascó, i la segona del CSN. La segona comunicació tramesa per la Subdelegación del Govern central a Tarragona recordava que per al nostre coneixement : NO ACTIVA EL PENTA. Dependències municipals que, per cert, els caps de setmana romanen tancades fins el dilluns. Avui per assegura-me hi he anat i he trobat els dos fax que feia esment. Tot i així, tal com recorda l'article del diari el País, vaig rebre la informació per la tarda a través del mitjans de comunicació.

"Aquí falla la comunicación"

El alcalde de Flix (Ribera d'Ebre) y senador por la Entesa, Pere Muñoz (ERC), lamentó ayer los escasos canales de comunicación que existen entre los ayuntamientos, las centrales nucleares y el Consejo de Seguridad Nuclear. El primer edil de este pueblo vecino de Ascó y situado apenas a tres kilómetros de dos centrales nucleares -Ascó I y II- no tenía ayer al cierre de esta información ninguna notificación oficial de lo ocurrido y, de hecho, tuvo conocimiento del incidente gracias a una llamada telefónica de EL PAÍS. "Está claro que aquí falla la comunicación", lamentó Pere Muñoz, y añadió que "otras veces" sí ha recibido llamadas de Protección Civil para darle explicaciones de otros sucesos.
La fuga de partículas radiactivas al exterior es un hecho sin precedentes en la historia de la industria nuclear española. Así lo aseguraron ayer fuentes del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN), que, sin embargo, restaban importancia al suceso debido a la escasa actividad radiológica de las partículas detectadas, a la poca cantidad que hasta el momento se han encontrado y al hecho de que todas están localizadas en el interior del recinto industrial, con acceso restringido.
A lo largo de los años, por otra parte, la industria nuclear se ha ido dotando de sistemas de medición cada vez más precisos, con lo que ninguna de las fuentes consultadas ayer se atrevía a asegurar que en el pasado no ocurrieran episodios similares.
El CSN, que hasta que culmine su investigación no conocerá el alcance detallado del suceso, aseguró ayer que "en el escenario más desfavorable", las dosis de radiactividad que hipotéticamente recibirían los trabajadores, el público en general o el medio ambiente se situarían "muy por debajo de los límites legales establecidos
". (El País, 6/4/08, Oriol Aimy).
25 anys de convivència amb les centrals nuclears i el fet sense precedents detectat aquests darrers dies motiven inevitablemament un seguit de consideracions. La primera, encara que sigui banal és que es renova la consciència que vivim en una zona nuclear. Que tenim uns Plans d'Emergència (PENTA) que són desconeguts per la majoria de la població. Que la seua direcció i control depen directament de l'Administración General del Estado. Que les informacions periodístiques palesen les contradictòries valoracions entre "la fuita radiactiva de baixa intensitat" del les comunicacions oficials i "l'accident radiactiu de la Central Nuclear" de les entitats ecologistes com Greenpeace...

La credibilitat de les administracions un cop més és en joc. L'opinió publica no es pot permetre en un cas tant sensible i preocupant com aquest que es jugui amb la informació, com s'ha fet per exemple els darrers dies amb la crisi de la sequera. Més que mai cal clamar per la responsabilitat dels nostres governants i deixar clar que la TRANSPARÈNCIA, INFORMACIÓ I CLAREDAT han de ser el denominador comú més elemental.



4 d’abril del 2008

AQUELL 4 D'ABRIL DEL 1938


Fa 70 anys de la primera ocupació de Flix per l'exèrcit franquista. La data del 4 d'abril del 1938 va estar gravada els 40 anys de la dictadura en la memòria de tots els veïns i veïnes de Flix. Recordar per exemple que el carrer Sant Jordi, un dels principals carrers del nostre poble, tenia el nom de 4 de Abril fins el 1979. Avui, segurament s'ha oblidat, però la història amb totes les seues conseqüències no es pot obviar. El document que acompanya l'entrada fou signat per "E." a la revista de la falange Pándols-Montsant, num. 14 del 15 d'abril del 1950.

"Aquel 4 de abril"

El 31 de marzó por la noche los mandamases huían despavoridos (…) Al dia siguiente , 1º de abril (…) después de pasar la Barca de dalt cuyo sevicio abandonaron los barqueros, mi incursión em la villa fue sin pararme en las calles desiertas hasta la Plaza España; ésta contrastaba en los días anteriores llena de gente comprando y vendiendo sardinas, verduras, cacharrerias, etc.(…)
En la calle Mayor entré a las casas señoriales de los Casagualdas y Oriols y me encontré a Daniel Martín de la Guardia Civil el cual con el corazón a flor de los labios me expuso en unos segundos la verdadera situación (…) acto seguido fueron apareciendo por todas las calles amigos y conocidos; el sr. Barenys, consideró debía hacerse una reunión de la gente que quedábamos en el pueblo y nombrar un Ayuntamiento (…) se mandó hacer un pregón al veterano e indiscutible José Bagés Torres, convocando a todos los vecinos mayores de edad a las 11 de la mañana en las Casas Consistoriales instaladas en aquel entonces en la casa propiedad de Dª Rita Ferrús de la calle Mayor.
A la reunión acudieron unas cien personas (…) fueron nombrados los camaradas José Mestres Carranza, Francisco Sanjuán Fortuny, Juan Alabart Sancho y Máximo Prada Ortiz (…) Por fin llegó el 4 de abril (1938), día que en letras de oro figurarà eternamente como el más glorioso de la història de nuestro pueblo (…)
Alrededor de las doce del mediodía llegábamos, llevando enhiesta la Gloriosa Enseña Nacional a los Cuatro Caminos, lugar por donde habian de llegar las tropas liberadoras, y a las dos aproximadamente de la tarde aparecieron las tropas de vanguardia; el mom,ento fue inenarrable, se repitieron los vivas España, al Caudillo y al Ejército Nacional (…) y del corazón más que de los labios salió estridente y lleno de fé el primer Cara el Sol… que endía en los aires de Flix”.

Fins el 25 de juliol, dia de l'inici de la Batalla de l'Ebre, un poble pràcticament abandonat per la població estaria ocupat per l'exèrcit franquista, per tornar-ho ser el 17 de novembre d'aquell mateix any, un cop finalitzada la Batalla que enguany serà recordada amb motiu pel seu 70è aniversari.

3 d’abril del 2008

PRIMERA VOTACIÓ AL SENAT


Nota de premsa en relació al suport dels senadors d'Esquerra a la candidatura de Javier Rojo a la presidència del Senat:
"Esquerra va decidir donar suport a Rojo en rebre el seu compromís d'impulsar l'ús de les llengües cooficials. El senador Carles Bonet va explicar ahir que Esquerra va decidir finalment donar suport al socialista basc Javier Rojo en la votació per a la presidència del Senat, després de reunir-se amb ell i rebre el seu compromís d'impulsar l'ús de les llengües cooficials de l'Estat en la Cambra Alta durant la propera legislatura.
Bonet va reconèixer que els quatre senadors d'Esquerra no van decidir fins a última hora donar suport al candidat socialista, fet pel qual van decidir fer-li una visita per traslladar-li la seva posició i els seus objectius per als pròxims quatre anys de legislatura. També va indicar que encara no han designat el portaveu del seu grup parlamentari, decisió que prendran els propers dies.
En aquesta trobada, els representants d'Esquerra, membres de l'Entesa Catalana de Progrés, van traslladar a Rojo la necessitat de "fer un esforç" per a que el Senat sigui la cambra que expressi "la realitat lingüística" d'Espanya. "Volem que hi hagi un impuls en la Cambra de l'ús de totes les llengües", va subratllar. "Rojo ens ha confirmat que una de les seves prioritats és avançar en l'ús de les llengües en el Senat, per donar-li el caràcter de representació territorial" - va explicar - i, a partir d'aquesta constatació, els senadors d'Esquerra li hem donat el nostre suport, com també han fet els altres membres de l'Entesa".
A més, va fer referència a la crida de Manuel Fraga per a la reforma de la Cambra Alta, fet que va reconèixer que "potser sigui un bon senyal". No obstant això, va recordar que Fraga "s'ha quedat sol moltes vegades en el seu grup demanant la reforma". "No sé si el nou equip de Rajoy significarà que acabaran amb la posició del 'mai res' i que miraran d'arribar a acords amb les altres forces per iniciar un procés de reforma al Senat". Bonet va destacar que en aquesta legislatura serà també molt important la reforma del sistema de finançament, tema que considera "un dels punts fonamentals" dels propers quatre anys. "El sistema de finançament serà debatut i molt controvertit", va concloure".

1 d’abril del 2008

DEL CONSELL COMARCAL AL SENAT

Han estat dos dies de canvis en la meua activitat, ahir vaig fer les darreres classes a l'IES de Flix, on he demanat Serveis Especials al Departament d'Ensenyament per accés a un càrrec públic. Al migdia vaig participar al deu darrer Ple del Consell Comarcal, i per la tarda hem vaig desplaçar a Madrid per participar avui a la constitució del nou Senat com a membre d'Esquerra dins la coalició Entesa Catalana de Progrés. Mentres hem tingut la bona nova de la resolució i adjudicació del concurs per part d'Acuamed del Projecte de neteja dels residus de l'embassament. Els mitjans entre d'altres han dit al respecte:

"Muñoz canvia el Consell pel Senat

NOTA DE PREMSA: ACORDS DEL PLE DE 31 DE MARÇ

La sessió plenària del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre celebrada el passat 31 de març va aprovar els següents acords:
- Aprovació del Conveni de col•laboració entre l’Assemblea Local de CreuRoja de Móra la Nova i el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre per l’emmagatzemen i distribució dels aliments provinents del Banc d’Aliments de Tarragona.
- Aprovació del projecte executiu i bàsic de l’actuació titulada “Construcció d’una nau”, en el polígon industrial, situat al C. Garbinada,6 del municipi de Móra d’Ebre. Amb aquest projecte es modifiquen determinats punts de l'anterior per tal que la nova nau del Consell Comarcal, que ha d'albergar els vehicles de l'ens, sigui més operativa ies guanyi en espai i alçada.
- Aprovació de les Bases reguladores de la concessió de subvencionspúbliques per al foment de la implantació empresarial i l’ocupació establea la comarca de la Ribera d'Ebre, programa 2008-2009.
- Aprovació de la modificació de la plantilla de personal del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. Es crea un lloc de treball per un arquitectei s'amplia la jornada laboral de la tècnica en Medi Ambient.
- Aprovació de la modificació dels estatuts que regeixen el Consorci per al’Execució del Pla de Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre.
- Moció relativa a la cobertura medicalitzada de les emergències extrahospitalàries. La moció, presentada conjuntament per tots els grupsrepresentats al Consell Comarcal, demana que es creï a la comarca unservei vital avançat que complementi l'helicòpter de l'Hospital Intercomarcal de Móra d'Ebre pel que fa referència als trasllats. A més,es va informar que el nou helicòpter, adequat a la normativa europea,arribarà a Móra d'Ebre a inicis de maig.
En aquest ple també va tenir lloc la renúncia del conseller comarcal ivicepresident primer Pere Muñoz per incompatibilitat amb el seu nou càrreccom a senador per Tarragona. Els membres del plenari van desitjar sort a Muñoz en aquesta nova etapa política i el ja exconseller va oferir la seva col•laboració a tots els ajuntaments riberencs en temes a tractar a Madrid."