26 de febrer del 2013

CONCENTRACIÓ A L'INSTITUT CONTRA LES RETALLADES


Avui, el personal docent i d'administració de l'Institut de Flix ens hem adherit a la convocatòria dels sindicats de l'ensenyament en contra de les darreres retallades anunciades ahir per la Generalitat. En el cas de Flix s'afegeixen a l'ERO d'Ercros que afecta  molt greument el futur del poble de Flix, als seus treballadors i per l'efecte dominó la resta del poble i poble veïns.

25 de febrer del 2013

ERCROS ÉS LA HISTÒRIA D'UN FRACÀS? (2)



Aquest migdia 25 de febrer, el comité de treballadors llegint un comunicat

Ercros ha iniciat un desmantallement encobert de la Fàbrica, tothom a Flix ho té clar. El senyor B.C., en declaracions al setmanari "L'Ebre", ha expressat el pensament de molts veïns i veïnes: "Ens han intoxicat tot el que han volgut i ara marxen i ens deixen la brossa". L'alcalde Marc Mur també ho té molt clar.: "No és només un ERO, suposa la liquidació industrial del municipi". Aquest matí el diputat d'ERC Joan Tardà ho ha dit als mitjans de comunicació: "Cal que l'empresa tingui clar quines són les seves hipoteques... Ells saben de que estem parlant". Dit d'altra manera: Per exemple, el Real Decreto 9/2005, suelos contaminados, entre d'altres !
La història recent, i més concretament des de l'existència d'ERCROS (1989), val la pena recordar-la:.

  •          “Ercros és la història d’un fracàs...
  •         ja no tornarà a ser mai més un grup industrial...
  •           La fàbrica de Flix era la vaca en què tots munyien,
  •            però ara la vaca ha deixat de produir llet i no sols això, ara en necessita”.

                                                   (Josep Piquè, expresident d'Ercros, 1993)

1999.
        8 de març. Nova vaga de fam de quatre jubilats d’Erkimia. El 17 de març quedaria desconvocada per recomanació mèdica. El 77,6 per cent dels jubilats s’adheriren finalment a l’acord marc de pensions, restant 37 jubilats continuaran al marge.
        La Fàbrica, anomenada oficialment “Erkimia” passa a denominar-se “Ercros Industrial.
2002.
       21 de gener. El diari AVUI publica un article titulat: “Flix, entre el riu i la Fàbrica”, on argumenta com  Els veïns del municipi de la Ribera d'Ebre defensen  la planta d'Ercros com un benefici i no com una amenaça per al poble”. [1]
2003.
         21 de gener. Sentència de l’Audiència  Provincial de Tarragona sobre la concentració de contaminants a l’embassament. Resultat de l'acord entre l’empresa i la Fiscalia. Sentència que condemnava Ercros i cinc exdirectius de l'empresa a sufragar els costos de sanejament de l'Ebre per abocaments efectuats entre el 1988 i 1893. 
2004.
      18 de febrer.  El Jutjat d'Instrucció de Falset ha ordenat l'arxivament provisional del cas de vessament tòxic de mercuri al riu Ebre produït el 27 de desembre de 2001 i que va produir 2.500 quilos de peixos morts.
       
      313 treballadors ( recordar que l'any 1991 comptava amb 709 treballadors).
    9 de setembre. Flix torna a ser notícia, monopolitzant de vegades sensacionalment les diferents portades. Aquest cop per l’estudi del Centre Superior d'Investigacions Científiques referent a la qualitat dels rius catalans i més concretament per haver determinat la quantitat i tipus de residus acumulats a l’embassament de Flix. Els primers mitjans en fer-se resó mediàtic ha estat TV3 i La Vanguardia:

 'Bomba' de contaminación en el Ebro
La Vanguardia. 10 de septiembre de 2004. Sociedad. Págs.27, 28 y 29.
 Polémica en Cataluña por residuos tóxicos en el río Ebro
ABC. 11 de septiembre de 2004. Sociedad. Pág. 42.
  La Generalitat conocía desde 1996 la alta contaminación de los lodos del Ebro
El País. 11 de septiembre de 2004. Sociedad. Pág. 28.
 Medio Ambiente limpiará Flix antes del 2008
El Periódico. 11 de septiembre de 2004. Cosas de la Vida. Págs.28-29.
 El informe sobre los vertidos del Ebro se ocultó 9 meses
La Razón. 11 de septiembre de 2004. Sociedad. Págs.54-56. 



[1] AVUI, 21 de gener del 2002. Flix, entre el riu i la Fàbrica .d’Oriol Margalef
    

23 de febrer del 2013

ERCROS ÉS LA HISTÒRIA D'UN FRACÀS ? ( I )


        
 Fa 20 anys, “La Veu de Flix” del Juliol de 1993, ens oferí una entrevista a Josep Piqué, President del Grup Ercros i futur ministre amb els governs del  Partit Popular d’Aznar, actualment president de Vueling. Entre d’altres consideracions, declarà:
  •          “Ercros és la història d’un fracàs...
  •         ja no tornarà a ser mai més un grup industrial...
  •           La fàbrica de Flix era la vaca en què tots munyien,
  •            però ara la vaca ha deixat de produir llet i no sols això, ara en necessita”.
A continuació podem fer un repàs cronològic d'aquest fracàs, amb titulars com aquest de l'Ebre, "Ercros marxa, els residus queden", n'es una demostració de l'evidència, com ho ha estat la manera com han anunciat l'ERO el passat 19 de febrer, impropi d'un grup industrial:
 
 1989.
           30 de juny. Fusió CROS i E.R.T., resultat ERCROS. Sis mesos després, el 30 de desembre es comença a denominar ERKIMIA. És l'època daurada del grup KIO i de Javier de la Rosa.
1991.
         Flix té 5.025 habitants, dels quals 660  viuen a la Colònia. 709 treballadors a la Fàbrica.
          Abril. Es signa el Pla Industrial a la Fàbrica que contempla prejubilacions del personal a partir dels 54 anys d’edat.
1992.
           9 de juliol . Presentació de suspensió de pagaments del grup Ercros S.A.
           ERKIMIA ven a KEMIRA SA les fabricacions i negoci comercial del clorur fèrric, policlorur d'alumini i sulfat d'alumini.
1993.
           551 treballadors.
       29 de juny. Nombrosa manifestació de dones de treballadors, des del poble fins la porteria de la Fàbrica, en defensa del seu futur.
         Juliol. En una entrevista a la Veu de Flix, Josep Piqué, President del Grup Ercros i futur ministre amb els governs del  Partit Popular dirigits per José Ma Aznar, declarà:
         “Ercros és la història d’un fracàs (...) ja no tornarà a ser mai més un grup industrial (...) La fàbrica de Flix era la vaca en què tots munyien, però ara la vaca ha deixat de produir llet i no sols això, ara en necessita”.[1]
 1995.
          418 treballadors.
 1996.
          21 de gener. Una greu avaria en la planta del Cloroform vessa 6 tones de clor a l'exterior provocant un núvol tòxic sobre la població. S'activa el nivell màxim del Pla d'Emergència Exterior PLASEQTA.
         13 de febrer. La Fiscalia de Tarragona  solicita 1922 milions de pessetes a Erkimia a més de penes de 6 anys de presó per a 6 alts càrrecs i una multa de 8 milions, el motiu: presumpte delicte de contaminació continuada sobre el riu Ebre entre els anys 1988 i 1993.[2]
         Abril. El president d'ERKIMIA  i d'ERCROS Josep Piqué Camps es nomenat ministre d'Indústria del nou govern del Partit Popular. El 14 de juny Antoni Zabalza  Martí serà nomenat nou president d'ERCROS.
1997.
           401 treballadors a la Fàbrica.
         28 i 29  de febrer. Mobilitzacions dels pre-jubilats i pensionistes d’Erkimia en contra d'una sorprenent retallada de les pensions d'un 13,66% de mitjana.
         2 de juny.  Centenari de la Fàbrica. El 13 de novembre visita i conferència de l’ambaixador d’Alemanya a Madrid, Henning Wegener,  amb motiu del centenari de la Fàbrica.
         15 de novembre. El president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el ministre d’Indústria, Josep Piqué, inauguren una planta de producció de clor valorada en 7.000 milions de pta.
1998.
         2 de desembre. 4 jubilats d’Erkimia porten a terme una vaga de fam de gairebé cinc dies.


[1] Entrevista amb Josep Piqué, realitzada per Pere Josep Jiménez. Veu de Flix. 162. Juliol 1993.
[2] El gener del 2003 després d’un llarg judici, ple d’entrebancs i ajornaments, la fiscalia de Tarragona i els ex-directius arribaran a un acord . Cinc del sis acusats acceptaran penes de presó menor de sis mesos i una multa de 30.100 euros.

20 de febrer del 2013

DARRER COP D'ERO D'ERCROS AL POBLE DE FLIX

Sense paraules, hauria de dir, després del terratrèmol provocat des dels despatxos freds i amb mala memòria de la seu d'Ercros de la Diagonal de Barcelona. Sacsejada amb nocturnitat davant d'un cop d'ERO  anunciat als sindicats i l'ajuntament la tarda d'ahir.  Amb la Fàbrica de Flix condemnada a desaparèixer en els seus 115 anys d'història.

 La imatge d'aquest matí de la roda de premsa del Comité de treballadors, envoltats per quadres de l'exposició dels bombardeigs del Guerra Civil, deia molt de la situació creada. 

Deixant aquestes primeres valoracions al bloc, m'agradaria expressar tot el meu suport al comunicat de l'Ajuntament de Flix:


"Davant l’anunci de la companyia ERCROS de presentar un ERO de 156 treballadors sobre els 207 de la factoria de Flix, l’Ajuntament de Flix vol manifestar el següent: 
- Expressar el total suport al Comité de Treballadors d’Ercros i els representants sindicals de les empreses auxiliars que es puguin veure afectades per la mesura.
- Denunciar que la mesura no es pot presentar com un Expedient de Regulació d’Ocupació més sinó com el que realment és: el desmantellament de la major part de l’estructura productiva a Flix i la condemna al tancament total de factoria a curt termini.
- Remarcar que l’impacte sobre la producció fa que l’afectació vagi molt més enllà dels treballadors d’Ercros tenint un impacte sobre les empreses auxiliars no menor a 80 treballadors acomiadats més.
- Denunciar la manca de sensibilitat social de l’empresa al no avaluar l’impacte d’una mesura d’aquest tipus en un municipi de 4.000 habitants en una comarca d’interior, on tindrà un efecte multiplicador devastador.
- Ressaltar que de tirar-se endavant tal i com està plantejat, es condemna tota la estructura de treball i de serveis de Flix i pobles del voltant a un decadència sense pal3liatius, donada la manca d’alternatives.
- Manifestar el malestar per l’escassa o nul·la repercussió que un ERO pretesament plantejat com a nivell de Grup té sobre la gran majoria de centres de treball exceptuant Flix i Cartagena, que acumulen el 90% dels acomiadaments.
- Recordar l’alt preu pagat per la factoria de Flix en totes les reestructuracions d’ocupació d’Ercros en el passat tot i el paper cabdal que la factoria ha tingut en el sosteniment general de la companyia en els anys més crítics.
Davant tot l’exposat instem a la Direcció d’Ercros a recapacitar i no presentar l’ERO sense abans haver avaluat suficientment la mesura i les alternatives que de ben segur existeixen.

Flix, 20 de febrer de 2013."

15 de febrer del 2013

EL BOMBARDEIG DEL 23 DE FEBRER I LA PREMSA FALANGISTA.


Els tràgics bombardeigs de la nit del 23 de febrer del 1937, dimarts, nit de lluna plena han estat motiu en els darrers anys d'estudi des de tots els punts de vista possibles. Encara recordo quan vaig treballar l'estudi "Alemanys a l'Ebre", la satisfacció de trobar a l' Arxius Històric de Salamanca, els documents que informaven dels fets per part de la Comisaria de Defensa de la Generalitat. Anys després aquests documents retornarien al l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Amb els anys hem pogut conèixer l'impacte d'aquests bombardeig a la premsa de l'època des de l'ABC de Madrid fins La Vanguardia, passant per la Llibertat, diari d'ERC de Tarragona, diaris que denunciaven clarament els fets. Amb tot em faltava la visió dels fets des de l'òptica de la premsa franquista, controlada en general  per la Falange Española. Ha estat gràcies a la consulta de la "Biblioteca Virtual de Prensa Española" del "Ministerio de Cultura", que he pogut accedir a tres diaris de la zona franquista o "nacional", essent el més impactant el diari "El Imperio" de Zamora, diari de la Falange Española, que reprodueixo amunt, i que diu en lletres prou clares: "Los aviones nacionales han destruído la fábrica de gases de Flix, en Tarragona". Adjuntant un comunicat del "Boletín Oficial del Generalísimo" on entre d'altres deia referint-se als bombardeigs:

“Estos sólo se llevan a cabo sobré objetivos militares o de trascendencia militar, como han sido los brillantísimos realizados días pasados, de una técnica perfecta, contra la red eléctrica catalana que mueve las industrias de guerra y contra algunas fábricas, como la de Flix, en la provincia de Tarragona, dedicada a la criminal labor de fabricar gases tóxicos y que ha sido totalmente destruida.”

És il.lustrativa aquesta portada del 3 de març, amb la consigna  falangista "Arriba España!", al costat d'una frase de José Antonio Primo de Rivera, "La Falange es la única que mantiene en la calle su alegre fe en un resurgimiento de España", i la consigna del dia del Generalísimo: "España, cumpliendo una vieja contribución providencialmente impuesta, marcarà un ejemplo a imitar". L'única fotografia, també del dictador Generalísimo, sota la notícia del dia: "La gran Italia del Duce, afirma su solidaridad con la España Nacional"... solidaritat del feixisme italià que s'havia demostrat sense contemplacions aquesta nit del 23 de febrer, bombardejant indiscriminadament l'aviació italiana el poble de Flix, provocant vuit mort entre la innocent població civil, a més de nombrosos ferits, destruïnt entre d'altres l'hospital de sang que hi havia al menjador dels obrers de la Fàbrica.
 

13 de febrer del 2013

EXPOSICIÓ: CATALUNYA BOMBARDEJADA



A partir de demà i fins els 24 de febrer a ca don Ventura tindrem l'ocasió de veure l'exposició "Catalunya Bombardejada". Una exposició realitzada pel Memorial Democràtic amb motiu del 75è aniversari dels bombardeigs sobre la població civil i a les infraestructures catalanes.

Per a Flix en concret serà per recordar el 76à aniversari del primer bombardeig d'aviació sobre la població civil durant la Guerra Civil, la fatídica nit del 23 de febrer. Bombardeig que ha estat en centre d'interès en d'altres entrades al bloc. Un fet que representà un abans i un després en el concepte de la guerra, pel que suposa l'atac sobre la població civil, en el cas del nostre poble amb vuit morts i nombrosos ferits a més de la destrucció física indiscriminada com per exemple de l'hospital de sang ubicat als menjadors obrers de la Fàbrica.

L'associació La Cana i l'Ajuntamennt han tingut l'encert de dur aquesta impactant exposició per aquestes dates tan assenyalades, alhora que han organitzat un seguit d'actes d'homenatge a les víctimes i de record dels bombardeigs a la Ribera d'Ebre, amb un acte especial per al dia 23, amb la visita teatralitzada al refugi antiaeri del carrer Sant Josep.

Nota: La magnífica fotografia superior és del bombardeig alemany de la Legió Cóndor el 21 de setembre del 1937 sobre la colònia químic. L'original està als arxius de la Fàbrica, fou realitzada pel tinent d'aviació Comte Schulenburg. Forma part del capitol de la Guerra Civil del llibre "Centenari de la Fàbrica. 1887 - 1997".

11 de febrer del 2013

"EL PETIT PRÌNCEP" DE LA MARTINICA.



L’amic Ramon després d’un viatge a la Martinica ens ha dut "El Petit Príncep" en la seua llengua criolla amb el títol “TI-PRENS LAN”. Una versió força original, amb una llengua parlada per unes 350.000 persones, que honora encara més l'obra d'Antoine de Saint-Exupéry. Està editada per Caraïbeditions l'any 2010 i traduida per Marie-José Saint-Louis.

La Martinica és una illa de les Petites Antilles, entre el Carib i l’Atlàntic, departament d’ultramar francès, oficialment regió ultraperifèrica de la Unió Europea.

Per a molts,  la Martinica sempre serà coneguda com l' illa exòtica de la pel.lìcula “Tener y no tener” de Howart Hawks, amb Lauren Bacall i Humphrey Bogart, amb la llegendària frase: “o simplement xiula”.

Segons la wikipèdia té 1.128 km2  (deu vegades més gran que el terme de Flix) i uns 400 mil habitants, amb el 91,4 per cent de población negra o mulata, la majoria parlant el crioll, idioma resultant del contacte del francès amb les llengües africanes i caribes. La capital és Fort-de-France.

Expressions més usuals:
  • Hola o bon dia - Bózu /bozu/.
  • Per favor - S'u plè /su plɛ/.
  • Gràcies - Mèsi /mɛsi/.
  • Disculpi - Padon /padɔ̃/.

7 de febrer del 2013

LLUÍS CATALÀ HA FET 101 ANYS.

Aquesta tarda de dijous jarder ha estat una tarda farcida d'emocions i records. Amb l'amic Xavier hem anat als Guiamets, millor dit a la seua Residència de gent gran. El motiu felicitar en el seu 101è aniversari al senyor Lluís Català Pallejà. Per als que han tingut la sort de coneixer-lo un referent de l'independentisme d'esquerres, però per a la majoria és conegut com el germà gran de la Neus Català, quatre anys més jove, catalana de l'any 2006, històrica del comunisme i memòria viva del camp d'extermini nazi de Ravensbruck. Dos germans amb una naturalesa privilegiada que, tot i tenir els seus fills i familiars directes a França han decidir viure la resta dels seus dies al seu poble, els Guiamets.

Fills del barber i alhora pagés del poble dels Guiamets, Lluís va poder estudiar magisteri a Tarragona per després fer de mestre a Ginestar fins la Guerra Civil. Combatent durant el conflicte, s'exilià a França amb la seua muller Avelina, morta fa uns tres anys. A l'exili entrà en contacte amb PSUC com al seua germana Neus, participant amb la resistència francesa durant la II Guerra Mundial.

En finalitzar el conflicte formaria part dels maquis, entrant a Catalunya i caient presoner al poc, motiu pel que seria condemnat a uns sis anys de presó. Un cop alliberat de les presons franquistes retornaria a França amb la seua muller i filla, però amb els anys optaria per retornar a Catalunya, concretament a Molins de Rei on tornaria a exercir el magisteri, mentres la seus germana vivia a Rubí. Passat els anys, i tot i tenir els seus parents a França, decidí retornar fa uns quatre anys amb la seua muller als Guiamets, amb companyia de la seua germana petita de 97 anys i amb els seus.

 De ben segur que aquesta tarda ha estat una tarda especial per als trenta i escaig estadants, pels treballadors i treballadores  i, molt especilament per l'amic Aureli, ànima de la Residència. La presència de l'alcalde republicà Jaume Garola li ha donat un toc d'oficialitat dins la modesta celebració d'un aniversari tan especial. Al final, després de menjar l'original pastís, guarnit amb una emotiva dedicatòria, una estelada i un poema de Salvador Espriu, la Neus, que ens ha sorprés pel seu sentit de l'humor, demostració d'independentisme i la lectura d'un llibre d'Engels, s'ha posat dreta i ens ha convidat a cantar els Segadors, amb visques a Catalunya Lliure. Mentres l'amic Lluís, amb els seus 101 anys, esperava impacient el final de la celebració per començar amb traquil.litat la lectura del llibre que li han regalat: Victus !!!

4 de febrer del 2013

LEANDRE SAÚN EN EL RECORD.


Amb 101 anys d'edat ens ha deixat l'històric Leandre Saún, un històric del PSUC. L'any passat vaig poder participar en els actes que s'organitzaren pel seu centenari... participant en un recull de memòries d'antics companys i companyes dels anys setanta a Tarragona, anys en els que vaig tenir l'oportunitat de compartir coneixences, vivències i sentiments amb una parella entranyable, Leandre i la seua companya Carme.

En aquests moments d'hores baixes del sentit i significat de la política, on la corrupció sembla que s'hagi convertit en el seu sinònim, és important reivindicar la figura de polítics que han ofert la seua vida als ideals, a la terra, la llibertat i la justícia social. És en referents com la seua trajectòria política que ens hem d'emmirallar i reivindicar la política en majúscula. Tot reivindicant amb la seua vida conceptes com fidelitat, compromís, honradesa, respecte i dignitat com a sinònim legítims de la política.

En el record la seua darrera estada a Flix el 6 de novembre de 2005, participant en els actes d'homenatge als històrics brigadistes, Milton Wolf, cap de la Brigada Lincoln, i Giovanni Pesce, de la Brigada Garibaldi. A la fotografia adjunta, Leandre Saún, a l'esquerra del grup, acompanyava orgullós els històrics brigadistes internacionals després del seu retorn a l'Ebre, seixanta-set anys després de la Batalla de l'Ebre.

1 de febrer del 2013

EL SANEJAMENT DE L'EBRE (2)



Estat de l'embassament,  31 de gener de 2013


Davant d’aquesta situació cal preguntar-se sobre la llarga durada de tot el procés, evidentment molt complex, i de les raons i conseqüències d‘aquesta nova aturada.

Pel que fa al retard cal distingir dues etapes. La primera el temps que van necessitar la Comissió Tècnica i la de Seguiment per proposar i acordar la solució finalment triada i realitzar els concursos d’adjudicació dels treballs (2.004-2.008).

Un cop l’obra s'adjudicà el 2008 a FCC, es comencen a fer els treballs preliminars, que ja podríem dir que formen part de l'extracció mateixa. Hi ha hagut diferents ritmes de treball però les obres no s'han aturat des de llavors. Fins a data d'avui s'ha treballat força, executant-se una part important del pressupost. Només el mur de palplanxats costa 21 M€. Les plantes de tractament, 50 i l'abocador ronda els 30.

Part del retard s'explica per la supressió de les dos comissions per part de l'anterior Secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, qui va voler controlar des del ministeri tot el procés. Tots els malentesos al voltant del Pla de Restitució són, també en bona part, conseqüència directa del discurs del ministeri.

Pel que fa a l’actitud del Conseller aquest actua segurament per marcar distàncies envers el ministeri i/o per tapar la mala gestió que l'ACA en el pla de restitució. El prometedor Pla de Restitució no s'ha executat encara, principalment, perquè l'ACA no va posar a disposició d'AQUAMED els terrenys necessaris quan tocava.. 

Així, l'Estat inicià els tràmits d'adjudicació d'algunes de les obres del Pla de Restitució sense la garantia que tindria els terrenys necessaris per executar-los. Actualment hi ha un paquet d'obres de 2.8 M€ adjudicades per AQUAMED que no es poden executar per falta de terrenys. Les expropiacions pugen 100.000 €. El total d'expropiacions a fer per l'ACA no van més enllà de 300.000 €.

També hi ha la part política. El Pla de restitució es va idear com a compensació territorial que buscava atenuar les crítiques dels municipis que no estan al CAT (Consorci d’Aigües de Tarragona) per als quals no estava prevista cap obra de subministrament alternativa. Les obres del CAT sí eren inexcusables i es van pressupostar junt amb la resta de l'obra i ja estan executades. El Baix Ebre i Montsià a banda del Camp de Tarragona tenen garantia de subministrament en cas d'accident. A la resta, el Pla d'emergència (no confondre amb el de restitució!) parlava de camions cisterna. Des del ministeri es va arribar a assegurar un Pla de Restitució per no parlar de camions cisterna. Ara molts alcaldes reclamen, lícitament, que es compleixi el que se'ls va prometre. Amb l'afegit que moltes de les obres del Pla de Restitució solucionen problemes d'abastament que no tenen res a veure amb captacions directes del riu, com per exemple les obres de la capital del Priorat.

I finalment cal considerar les conseqüències d’un retard en la finalització de les obres.  L'obra es financía amb fons europeus en un 70%. O es justifiquen 117 M€ a finals de 2.013 o aquest ajut es podria perdre. La data màxima per acabar (no només l'extracció sinó el segellat de l'abocador, l'escullera final, en resum totes les obres) és el 2015. 

Si tothom està d'acord en que ha de primar la seguretat un ajornament ara implicaria haver de córrer més endavant per complir els terminis. Tots sabem que les presses són males companyies per actuar amb seguretat. Començar és segur perquè ho diu la CHE, el ministeri, el món científic, i els plans d'emergència aprovats per la Generalitat. El tema es va tractar en la darrera reunió de la comissió de protecció civil a Barcelona i no hi ha cap dubte sobre la garantia d'aigua potable a tots els municipis.

El risc d'accident a Flix és mínim (els llots estan ara confinats i supervigilats com mai havien estat abans) i hi ha total garantia d'abastament en tots els casos. La sensació és que si ara no es realitza l'extracció aquesta no es farà mai. Si es deixen perdre els fons europeus ni l'estat ni la Generalitat podran finançar una obra d'aquesta envergadura (165 M€  + 34 M€ del pla de restitució) en molts i molts anys.

La situació és doncs molt complexa i compromesa. Si l’any 2004 s’assegurava des dels poders fàctics a tots els mitjans que el 2012 estaria tot net i solucionat i estem com estem, és difícil especular sobre quan poden estar acabats els treballs, sobretot tenint en compte que sembla que s’ha trencat el consens existent.

(Segona part de l'escrit aparegut al blog "prova i error". Aquest apartat vaig comptar amb informacions facilitades per Francesc Barbero, regidor de pretecció civil i de promoció econòmica de l'Ajuntament de Flix).