25 d’agost de 2016

FLIX, AGOST DE 1931.



3 d’agost. Escrit de l’alcalde de Flix (en funcions), Jaume Garciapons, al President de la Generalitat, Francesc Macià, recordant l’entusiasme en que el poble de Flix ha donat suport a l’Estatut, tot esmentant el singular comportament del Barri Internacional.
        Document que es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya, que comença amb un simptomàtic "Honorable i amic", i s'afegeix a l'entusiasme del poble de Flix amb motiu del referèndum del 2 d'agost de 1931 en que s'aprovà l'Estatut de Núria.  Recordant que havia faltat poc pel 75 per cent de participació per l'existència del "barri Internacional, compost quasi tot per estrangers i castellans" abstencionistes. Així mateix recorda que com les dones no havien pogut participar en la votacions, aleshores no tenien el dret al sufragi, havien recollit llistes de signatures de quasi totes les que sabien signar. 
                                                     


     15 d’agost. Actes de la primera Festa Major republicana . (1)  
—En sortir el present número (revista Tivissa), s'hauran ja celebrat les festes dels dies 14, 15, 16 i 17 el corrent mes. El programa confeccionat és el següent :
Dia 14: A les 20 hores engegament de morters anunciant el començament de les festes. A les 22, la Banda de música que dirigeix el mestre Antoni Mosseguí, farà un cercaviles, que acabarà amb un concert davant de Casa la Vila.
Dia 15: A les 8 hores, cercaviles per la Banda d'Antoni Mosseguí. A les 12 hores, curses d'a peu amb els següents premis: primer, 25 pessetes. segon 20 pessetes, tercer 15 pessetes, quart 10 pessetes i cinquè 5 pessetes. A les 22 hores ball a la Plaça de la Llibertat.
Dia 16: A les 9 hores, cercaviles. A les 12 hores, curses d'a peu, dita "de les pedres" amb els mateixos premis del dia abans. A les 22 hores ball a la Plaça de la Llibertat.
Dia 17: A les 18 hores, regates al "riu d'abaix" amb assistència de les autoritats. Els premis seran: primer, 100 pessetes; segon 75 pessetes, tercer 50 pessetes, quart 25 pessetes, i quint 15 pessetes. A les 22 hores, es cremarà un bonic Castell de Focs d'artifici esclat d'enllà, del "riu baix", final de festa.     ( signat per J. Margalef )                                                                                                             
                                          (2)                                            
     20 d'agost. Anunci de la instal·lació de fonts pels carrers. (3)             
            El pròxim mes de setembre es començaran, segons tenim entès, els treballs per a la instal·lació de les fonts pels carrers de la vila. Sembla que seran en nombre de nou. Ja era hora!, car era una vergonya que un poble com Flix, li calgués anar a buscar l'aigua al riu. Felicitem l'Ajuntament per aquesta millora que tant convenia al pcble de Flix.”
                            

          24 d'agost. Unes dos mil persones van a l'estació per saludar al president Macià que ve   de Madrid després de lliurar el projecte d'Estatut aprovat en referèndum pel poble de Catalunya el passat 2 d'agost.  
"En Flix reuniéronse en la estación unas dos mil almas, entre las que se veian a muchas mujeres y niños, que han hecho al señor Macià un recibimiento apoteósico. El pueblo se ha colgado del vagón donde iba el Presidente y todo el mundo pretendía estrechar su mano. Algunos pequeñuelos han sido levantados hasta el nivel de la ventanilla, con el fin de que el Avi pudiese abrazarlos. Alguien pretendió que el señor Macià dirigiese la palabra al pueblo, pero no ha sido posible conseguir el silencio, ya que todo el mundo aplaudía y chillaba. Al arrancar el tren se ha percibido un grito unánime ´´Visca Catalunya`` ".  (4)      
          25 d’agost. La premsa comunica el canvi de destí de Flix a Barcelona del mestre Enric Grau Fontseré, primer director de les escoles públiques i ex-alcalde durant la dictadura de Primo de Rivera.   (5)                                               



  1. Revista Tivissa . 20 agost 1931
  2.  Joan P Margalef. Facebook.  Flix Fotos pel record. 25 abril 2015. La fotografia és dels anys 30.
  3. Revista Tivissa ,  20 agost 1931.
  4. Hoja Oficial del Lunes. Diari Oficial Provincia de Barcelona, n 295, 24 agost 1931.
  5. La Cruz: diario católico. Número 9746 - 25 agost 1931

10 d’agost de 2016

PLUJA D'ESTELS, VI I PATRIMONI...


DIJOUS 11 D'AGOST, UNA NIT D'ESTIU DIFERENT

8 d’agost de 2016

ALFONS GUIU MESTRES, PREGONER DE LA FESTA MAJOR 2016

Alfons Guiu Mestres és el pregoner de la Festa Major de 2016. El programa de la Festa Major i la Veu de Flix destaquen el protagonisme d'enguany d'Alfons com a pregoner, protagonisme reconegut  després d'anys de ser al darrere de bona part dels principals esdeveniments culturals i festius del nostre poble, ja sigui dirigint les Caramelles, l'Orfeó, els concerts de l'Escola de Música o preparant i organitzant les tradicionals Primaveres Musicals. Protagonisme extensiu a d'altres sectors com és el de l'asssociació cultural de conservació del patrimoni la Cana. 

La Veu de Flix en ofereix una entrevista realitzada per la jove periodista Berta Treig Carranza amb una introducció inicial que ens defineix en poques paraules la figura d'Alfons com a "home orquestra", retall que ofereixo a la capçalera de l'entrada al bloc, amb una biografia que cal recordar:

"Nascut a Flix el 10 de març de 1963 és fill d’Alfons i d’Isabel, casat amb Carolina Rofes i pare de dos fills, Pau i Martí. Actualment és el director de l’Escola Municipal de Música, on dóna classes de llenguatge musical, piano, història de la Música, i orquestra. També és el director de l’Orfeó de Flix, des que l’any 1993 va substituir al mestre J. B. Sabaté.
 
Va començar els seus estudis de música i piano amb les professores Maria Sirisi, Anna M. Velando i M. Dolors Montagut. Va completar la seva formació amb la professora Carme Freixas, al Conservatori Professional de Música de Tarragona, i posteriorment amb Gian-Franco Ricci i Vladimir Karpov. Ha assistit a diversos cursos de direcció coral on ha rebut classes de Josep Prats, Lluís Vila, Josep Vila, Mireia Barrera i David Magrané, entre d'altres. Ha estat professor a l'Escola de Música del Casal de l'Espluga de Francolí i al Conservatori de Cervera. 
 
A banda de la seva tasca a l’Escola i a l’Orfeó ha fet concerts formant part de diferents grups de cambra i també acompanyant cantants, ha col·laborat com a redactor en la Enciclopèdia Catalana de la Música, i li agrada molt transcriure manuscrits musicals inèdits. També és membre del Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida." (web de l'ajuntament de Flix).

                                                    

                               

2 d’agost de 2016

FESTIVAL PINGÜÍ 2016

 

El Festival Pingüí celebra el 6 d’agost la seva segona edició. 

29 de juliol de 2016

U PRINCIPINU SICILIANU



Els amics Assumpta i Joan després d'unes minivacances a l'illa de Sicília ens han portat una novetat, U PRINCIPINU, la versió siciliana d'El Petit Príncep d'Antonie de Saint-Expéry.

'N tempu luntanu, quannu avia se' anni, nto'n libru chi parlava dî furesti de l'epuca antica, 'ntitulatu Stori vissuti dâ natura, vitti'n disignu magnificu. Rapprisintava'n sirpenti boa chi s'agghiuttia'n armalu. Ccà sutta c'è copia dû disignu. C'era  scrittu "I boa s'affhiuttinu a preda tutta sana, senza masticalla. Doppu nun ci 'a sannu chiù a muvirisi e dorminu pi tutti i se' misi chi ci vonnu p'addiggiriri".

"Eccu u me sicretu. È assai simplici: si viri bonu sulu cû cori. L'essinciali è 'nvisibili all'occhi".

Diu la wikipedia que el sicilià és una llengua romànica que es parla a l'illa de Sicília i al sud de Calàbria. Malgrat que a Itàlia sovint s'anomena com un dialecte, en realitat és una llengua romànica com l'italià o el català.

Després de la incorporació del Regne de Sicília a la Corona d'Aragó, entre els segles XIII i XV, el sicilià va ser la llengua escrita oficial al Parlament de Sicília, juntament amb el català. D'aquesta època ve la influència del català sobre el sicilià:

                     abbuccari - abocar
                     accabbari - acabar
                     addunarisi - adonar-se
                     anciova - anxova

A mitjan segle XX la majoria de la població de l'illa parlava el sicilià, des d'aleshores s'ha anat italianitzant de manera que avui el joves parlen el sicilià barrejat amb l'italià. Amb tot, és parlat per 4,8 milions de persones.

22 de juliol de 2016

FLIX AL MAPA DE LA CATALUNYA CREATIVA

Valero Sanmartí ens situa al Mapa de la Creació de Catalunya. La revista TimeOut Catalunya d'aquesta setmana ens ofereix tot un número dedicat al a la creativitat del país, els seus artistes i els pols culturals fora de la capital . L'apartat "Coses per fer" i amb el títol  "la calma és aquí" és dedicat entre d'altres al poble de Flix, amb un text molt recomanable de Maria Junyent que preten conèixer el poble de "l'il·lustat dèspota Valero Sanmartí".

"Tot el que coneixia de Flix, vila al nord de la Ribera d'Ebre, era l'il·lustrat dèspota Valero Sanmartí, autor de Los del sud us matarem a tots i instigador de la Guerra Civil Catalana que ha d'enfrontar el nord i el sud. L'autor flixanco fa bandera d'una terra contaminada, de paisatges secs i castigats, que no té res a perdre en la batalla contra les mimades províncies del nord. Després de tres hores de tren, la ximeneia fumejant d'Ascó adverteix els passatgers de l'arribada al cul de Catalunya que, sota amenaça de Sanmartí, cagarà sobre la resta del territori.

Ni una ànima al Far West. Persianes abaixades, edificis abandonats davant l'estació deserta i una casa amb el rètol on hi diu "Falcon Crest". Camino seguint les indicacions del centre, carrer d'Ernest Scheff amunt i baixada pel carrer Escoles en direcció als cartells que indiquen el centre, fins arribar a la plaça de l'Església, on hi ha els primers signes de vida en forma de jubilats asseguts a l'ombra i cars més amables que les que pinta Sanmartí quan parla de la zona. Al final de carrer, el meandre de l'Ebre, el que dóna nom a la vila, i un grup de nens amb caiacs que remen sota l'avís de perill per risc de pujades sobtades del nivell de l'aigua degudes a les rescloses de les centrals. A l'altra banda del riu, que es pot creuar gratis amb una barca que funciona tot el dia, la calma. Aquí comença el camí de l'Aumaec, passadissos verds i ombres que també són Flix"

15 de juliol de 2016

QUÈ ÉS FLIX ? LO POBLE EN UN MINUT


Magnífica i didàctica animació realitzada per Helena Blanch per a l'assignatura d'Infodisseny (URV). El vídeo s'emmarca dins d'un projecte de comunicació i disseny gràfic que pretén promocionar el poble de Flix i potenciar els seus trets més identificatius i llocs més emblemàtics. Helena és també la coautora del curtmetratge "Soldat Doménech, la veu oblidada", un projecte a tenir en compte sobre la Batalla de l'Ebre i la Memòria històrica presentat el passat dissabte 9 de juliol a Ca Don Ventura.

7 de juliol de 2016

DISSABTE 9 DE JULIOL, "SOLDAT DOMÈNECH, LA VEU OBLIDADA".


Aquest proper dissabte 9 de juliol, a dos quarts de 8 de la tarda, es presentarà a Ca Don Ventura el curtmetratge "Soldat Domènech. La veu oblidada", produït i realitzat per Jordi Bel, Helena Blanch i Claudia Llambrich.  

Un projecte sobre la Batalla de l'Ebre i la Memòria històrica.

Aquesta filmació és el treball de Fi de Grau dels estudis de Comunicació Audiovisual de la URV dut a terme pels seus autors. La sinopsi tracta d'una investigació històrica nascuda de la casualitat, porta a la descoberta d'una de les trames més ocultes i misterioses que es va produir durant la Batalla de l'Ebre (1938). El senyor Josep Domènech, (resident a la Residencia de la Gent Gran Les Escoles Velles de Flix)  coneixia un dels secrets més ben guardats de l'Exèrcit Republicà, i el que va explicar al final de la seva vida hagués pogut donar un gir a la guerra civil i a la història tal com la coneixem.

(Text de la web Flix.cat

Nota: Al projecte hi tinc una breu participació tot parlant d'una important trobada entre Negrín, Rojo i Tagüeña el 18 d'agost del 1938 amb l'anunci de la tercera contraofensiva franquista que començaria l'endemà mateix amb l'atac del Terç de Montserrat a Punta Targa davant de Quatre Camins (Vilalba dels Arcs) i per valorar l'actualitat de la  llei de la Memòria històrica.