CADENA DE DESPROPÒSITS

Després d'haver rellegit atentament l'informe del Consejo de Seguredad Nuclear (CSN), d'haver llegit l'allau d'informació que per la xarxa corre del estat de la qüestió de les Centrals Nuclears d'Ascó, de conèixer els darrers canvis a Endesa en la direcció de les nuclears, amb les tensions entre la italiana ENEL i ACCIONA, amb el nomenament de Alfonso Arias Cañete, germà de l'ex-ministre d'Aznar, a la nova direcció d'energia nuclear d'Endesa, de constatar les lògiques reaccions de Greenpeace davant la resposta del CSN, de lamentar el silenci preocupant del govern de la Generalitat al respecte, faig meu l'editorial amb els interrogants pertinents de el Periódico d'avui 16 de maig:

"La cadena de despropòsits i la falta de controls de seguretat eficients en la fuga de partícules radioactives registrada a la central d'Ascó durant una operació de recàrrega, a finals del mes de novembre passat, obliga abans que res a exigir que la investigació en curs sigui exhaustiva i exemplar. De les informacions disponibles fins ara és fàcil deduir que la manipulació dels sensors a la central i l'opacitat informativa que va seguir l'incident van comportar un risc injustificable i, en qualsevol cas, expliquen l'alarma que viu l'opinió pública. Més encara quan domina la impressió que si el Defensor del Poble i Greenpeace no ho haguessin sol.licitat, els detalls de l'informe que en va elaborar el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) haurien quedat fora dels circuits informatius.

Només mitjançant la delimitació de responsabilitats personals, empresarials i institucionals és possible restablir la confiança en els gestors d'una instal.lació que és vista permanentment amb recel, o fins i tot amb obert temor, pel gruix dels ciutadans. És a dir, que mitjançant els mecanismes administratius i judicials corresponents és necessari trobar la resposta adequada a les següents preguntes:

¿Qui va prendre la decisió de manipular els sensors que mesuren la radiació per no haver de donar un informe dels incidents al CSN?

¿N'estaven al corrent els gestors de la central i l'elèctrica Endesa que s'havia procedit a alterar els sensors?

¿Qui va ordenar que la manipulació de 50 litres d'aigua contaminada anés a càrrec d'operaris sense experiència?

¿Quines raons van induir la Generalitat a acceptar les explicacions de la central després que els seus sensors van detectar una radiació inusualment alta?

¿Quines mesures ha adoptat el CSN per controlar l'àrea on s'han trobat partícules radioactives amb l'objectiu de garantir la seguretat dels residents o actuar en conseqüència?

El mateix CSN admet no descartar que persisteix el risc radio- lògic. Cosa que obliga a arribar fins al final i, de passada, revisar de cap a peus els protocols en vigor perquè no es produeixi mai més una situació com l'actual, provocada per uns tècnics que van decidir no posar en antecedents el CSN i, al mateix temps, van escamotejar informació a l'inspector resident a la central. Tot plegat, extremadament irresponsable i perillós."

Fotografia de la torre de les Centrals Nuclears d'Ascó realitzada aquest matí plujós des de Flix.
'

MANIFEST BLOCAIRE DE REBUIG AL TRANSVASAMENT

"Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.

-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes.

Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies."

Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008

PRIMER PLE DEL SENAT

Aquesta tarda he assistit al primer Ple del Senat. El President José Luís Rodríguez Zapatero ha presentat el seu programa de govern acompanyat pel govern. Després s'han constituit les diferentes comissions, i per la meua part he entrat a formar part com a portaveu de l'Entesa Catalana de Progrés a les comissions de Foment i de Peticions. També hem aprofitat per fer una foto de família del grup de l'Entesa davant el Senat a la plaça la Marina.

http://www.directe.cat/article/lentesa-vol-que-al-senat-es-pugui-parlar-en-catala-gallec-i-euskera-7315

MANIFEST D'ALCALDES EN DEFENSA DE L'EBRE

Alcaldes en defensa de l'Ebre

Avui, a causa de la falta de planificació de situacions d’emergència com la que hi pot haver a l’hivern, a Catalunya ens trobem amb un enfrontament d’interessos aparent entre les àrees metropolitanes i el nostre territori. I amb la mateixa legitimitat, o més, que els alcaldes de l’entorn metropolità de Barcelona i València reclamen que no falti aigua als seus ciutadans, els alcaldes de l’Ebre hem de defensar que les solucions a la falta estructural d’aigua no poden dependre del riu Ebre.

Hi ha alternatives més bones que s’han proposat reiteradament i que poden solucionar les necessitats hídriques actuals i futures del país, una resposta que no passa per un riu Ebre esgotat. Al segle XXI, la prioritat és aconseguir fer del riu l’eix vital —social, cultural, econòmic i ambiental— de les nostres comarques, respectant i defensant els règims i els cabals ambientals que la Comissió per a la Sostenibilitat ha determinat, i fent que la recuperació i l’aportació de més sediments al Delta siguin una realitat, i no falses promeses del Govern de l’Estat.

Els alcaldes signants de l’Ebre no neguem l’aigua als ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona; més aviat al contrari: oferim el riu sense mercantilismes. Acceptem, per cobrir la possible urgència actual, l’aportació de l’aigua necessària mitjançant vaixells, però rebutgem un canonada de caràcter permanent que porti aigua de l’Ebre cap a Barcelona o cap a València.

Lo riu és vida!, i el riu ha de ser riquesa per a les Terres de l’Ebre, no una canonada que allunyi les nostres possibilitats i potencialitats de desenvolupament. Reivindiquem un model de país equilibrat i sostenible. Ens indigna veure la celeritat que històricament han mostrat els diferents governs de l’Estat a l’hora d’extreure i transvasar els nostres recursos hídrics i energètics cap a altres llocs, mentre esperem des de ja fa massa dècades una actuació ràpida i decidida en la creació de les infraestructures que les Terres de l’Ebre necessiten i reivindiquen.

Ens dol constatar que encara no s’han executat les actuacions per aturar la regressió del Delta, en episodis com el de la Marquesa d’aquest cap de setmana, o per regenerar l’embassament de Flix; o veure la lentitud en l’execució d’obres tan importants com les variants de l’Aldea i Gandesa, l’autovia de l’interior, la construcció d’una nova estació de tren a l’Aldea i la millora de la línia Reus-Móra-Casp; o l’estat de deixadesa de les mesures de seguretat imprescindibles a la central nuclear d’Ascó.

Per aquestes i moltes altres raons, els alcaldes sotasignants diem prou al menysteniment històric que hem patit les Terres de l’Ebre i constatem la manca d’oportunitats, d’inversions i d’accions necessàries per garantir la qualitat de vida dels ciutadans dels nostres pobles. Per poder recuperar el nostre endarreriment històric, necessitem la igualtat d’oportunitats amb relació a altres comarques del país.

A més, considerem imprescindible que el Departament de Medi Ambient i Habitatge actualitzi urgentment les previsions de les reserves hídriques dels embassaments després de les pluges dels darrers dies, congeli el projecte d’interconnexió de xarxes i analitzi la viabilitat per afrontar la situació de sequera sense la necessitat d’utilitzar la interconnexió, aplicant les mesures alternatives descrites.

El principal deure d’un alcalde, entenem que és la defensa del seu poble i els seus habitants. És per això que, més enllà d’un compromís i de la identificació que cadascú pugui tenir amb un projecte i referent polític d’àmbit nacional, entenem que avui hem de divergir clarament de la decisió que han pres els governs de l’Estat i de Catalunya perquè el primer deure, com a alcaldes, el tenim amb la gent i el territori.

Sovint, molts partits polítics es mostren com a estructures organitzades jeràrquicament, gairebé militaritzades, on no es pot divergir o dissentir, ja sigui per l’aigua de l’Ebre, per la línia d’alta tensió o pel pas de l’AVE pel costat de la Sagrada Família. Així, s’aplaudeixen els partits amb estructures tancades i rígides, i no pas aquells que intenten ser un instrument flexible, de debat democràtic i de participació, amb diferents accents territorials. És comprensible, però, que en l’àmbit de Terres de l’Ebre i pel que fa a la lluita antitransvasista, es tingui aquesta visió, diferent a la que tenim els alcaldes d’Esquerra Republicana de Catalunya. Fins ara havíem tingut l’exemple de CiU i el PP, que gairebé tots els seus representants institucionals a les Terres de l’Ebre es van limitar a fer de simple corretja de transmissió, a fer seguidisme, defensant el PHN i els seus transvasaments, o avalant la construcció del minitransvasament, mantenint i defensant així les directrius de seves les direccions nacionals.

Aquest model, aquest anteposar els interessos de partit als interessos del territori i de la seva gent, no s’adiu amb els alcaldes sotasignants, amb veu i pensament propi.

És per això que, en coherència amb els nostres posicionaments de sempre, estarem el proper 18 de maig a la manifestació d’Amposta, amb el crit que els transvasaments no són la solució! Hi assistirem amb el convenciment que la lluita pel nostre territori necessita a tothom, i sobretot als càrrecs institucionals, que no tenim altra funció que vetllar pels ciutadans dels nostres municipis.

Gervasi Aspa, alcalde de Deltebre; Paco Gas, alcalde de Roquetes; Jordi Monclús, alcalde de Benifallet; Dani Andreu, alcalde de l’Aldea; Alfons Montserrat, alcalde d’Alcanar; Lluís Fernàndez, alcalde de Freginals; Fidel Ciurana, alcalde de Benissanet; Pere Muñoz, alcalde de Flix; Toni Borrell, alcalde de Miravet; Joan Josep Duran, alcalde de Móra d’Ebre; Bernat Pellisa, alcalde de Rasquera; Sebastià Frixach, alcalde de Corbera d’Ebre; Carme Pelejà, alcaldessa de la Fatarella; Ferran Cid, proper alcalde del Perelló; Lino Bertran, proper alcalde de Xerta; Ester Martí, propera alcaldessa de la Galera; Francesc Fidel, proper alcalde de Bot.

FELICITATS!!!

Montserrat Sabaté Ramos Campiona de Catalunya infantil de JUDO de menys de 57 Kg.

CÈL.LULES DE TRIPLE UNIÓ AL PARC SOLAR

Notícia molt interessant per a Flix i les energies renovables:

"La companyia catalana Sol3g acaba de signar un acord per al subministrament a Flix Solar, del grup Finances Personals, de 800 KW (cèl·lules FV de concentració) que seran instal·lats en un parc solar fotovoltaic situat en el municipi tarragoní de Flix. Segons l'empresa espanyola, aquesta és "la major instal·lació mundial basada en cèl·lules de triple unió".
La instal·lació dels 800 KW de cèl·lules de triple unió es farà al parc solar fotovoltaic Ramon Escriche, de quaranta hectàrees, situat a Flix. Amb una potència de 12 MW i una producció de quinze milions de KW per hora, aquesta planta es convertirà, segons Sol3g, "en la major central fotovoltaica de Catalunya i en la major instal·lació a nivell mundial basada en cèl·lules de triple unió".
La instal·lació de Flix s'iniciarà durant aquest mateix mes de maig i està previst que finalitzi a l'agost. Gràcies a aquest projecte s'evitarà l'emissió en l'atmosfera d'unes 13.400 tones anuals de diòxid de carboni."

Font: www.energias-renovables.com

A FLIX: BTT I MASSI

Sota l'amenaça de la desitjada pluja, aquest matí s'ha celebrat a Flix una de les etapes de la Copa Catalana BTT Internacional- MASSI. La participació de 175 ciclistes de totes les categories a través del circuit de vuit quilòmetres a la zona de la Bassa de les Clotxes ha estat molt important. El Club Ciclista de Flix ha aconseguit amb l'excel.lent organització de la prova un èxit més a tenir en compte al seu historial. Els noms propis són els vencedors i liders de la Copa Catalana: l'argentí Dario Gasco, de qui en sentirem parlar a les properes olimpiades de Pekin i a Anna Villar.

RECONEIXEMENT ALS ALEVINS DEL CP FLIX

Després d'haver assolit del Campionat de Catalunya el passat cap de setmana a Reus, el alevins del Club Patí Flix han rebut un merescut reconeixement per part de l'ajuntament i després de l'afició local al pavelló d'esports. La setmana que ve participaran al Campionat d'Espanya a Cerdanyola del Vallés... molta sort!!!!