15 de gener de 2020

ATREVEIX-TE A PENSAR.



Atreveix-te a pensar és l'encertat nom del cicle de conferències que des de fa dos anys en ofereix a la biblioteca de Flix el professor de filosofia Francesc Xavier Vega Castellví. Cicle de conferències organitzades per la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Flix i la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila. Demà 16 de gener la xerrada serà sobre l'entusiame. 
Filosofia i Mitologia, El mal, la bellesa,  l'orgull, l'inconscient, la modernitat, l'infinit... són algunes de les lliçons magistrals que mensualment ens ha ofert el nostre filòsof de capçalera.
Atreveix-te a pensar, nom d'un cicle de xerrades de referència per a la gent de Flix i la Ribera,  que aquests dies té un significat especial amb la mort de la gran Isabel-Clara Simó, una de les grans escriptores dels darrers cinquanta anys, a qui vam tenir l'honor de la seua companyia i de compartir una recordada conferència a l'Institut de Flix a principis dels anys noranta. Anys més tard, en rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ens regalà el pensament  "Sapere Aude!, atrevim-nos a pensar i serem lliures", consigna indestructible que ens recordà Jordi Cuixart en una piulada en assabentar-se de la notícia del seu decés.

9 de gener de 2020

MISCEL·LÀNIA DEL CERE dedicada a VINEBRE



Ha sortit la MISCEL·LÀNIA DEL CERE num. 29 que anualment edita el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), dedicada a la vila de Vinebre, exemplar que s'ha començat a distribuir amb l'any nou. Entre els quatre articles d'aquesta població trobareu un article  meu d'un del bandolers ebrencs més populars al segle XIX titulat: Isidre Teixidó (a) “lo Barbut de Vinebre” i la premsa.

Sumari

Josep Sebastià CID CATALÀ. Presentació.
Gerard MERCADÉ PIÉ. Presentació del número.

ARTICLES DEDICATS A VINEBRE

Sílvia VEÀ VILA. La continuació de la recerca onomàstica després de la publicació de l’inventari. Apunts a l’”Onomàstica de Vinebre”.
Biel PUBILL SOLER. La part més lúdica de la festa major de Vinebre.
Pere MUÑOZ HERNÁNDEZ. Isidre Teixidó (a) “lo Barbut de Vinebre” i la premsa. Ventura CASTELLVELL DÍEZ. El fogatge de Vinebre de l’any 1515. De musulmans a cristians.

HISTÒRIA

Ramon GIRONÈS BLANCH. Les primeres troballes del jaciment ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre).
Jordi DURAN I SUÀREZ. El canonge de Montagut: de l’integrisme al feixisme.
Josep Maria MARGALEF GUIRIGOY. Lluís Català Pallejà: el germà poc conegut de Neus Català.
Jordi GONZÁLEZ GARCIA. Artur Bladé i Alexandre Deulofeu: Una amistat marcada per l’exili.

HISTÒRIA DE L’ART


Josep Antoni GINÉ BLADÉ. Els pots de farmàcia d’Escaladei. Donació a la parròquia de Tivissa.

PATXETINS


Josep Francesc MORAGREGA FONT. Joan R. Vinaixa Miró: mestre i historiador de camp.

DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC


Jaume SALVAT SALVAT. El Pla estratègic per al desenvolupament del turisme de Móra la Nova.

PATRIMONI RIBERENC


Maria NARBÓN RIERA. Projecte de museïtzació dels espais dels forns de ginebre de Riba-roja d’Ebre.
Adelina CASANOVA PUJOL. Estudi historicoarqueològic de l’antiga caserna de la Colònia Química de Flix.

DOSSIER. LLIBRES EBRENCS: UNA DENOMINACIÓ D’ORIGEN LITERÀRIA


Josep Sebastià CID CATALÀ. L’Ebre, espai i àmbit literari.
Carles M. CASTELLÀ ESPUNY. La riquesa lingüística dels escriptors ebrencs. D’Arbó a Rojals.
Marià MARÍN TORNÉ. La Fira del Llibre Ebrenc. Un referent de país per a la literatura de l’Ebre.
Laura FABREGAT AGUILÓ. Les noves veus de la narrativa ebrenca: el cas de Marta Rojals i Joan Todó.

RECERCA JOVE


Janina MARTÍ GARCIA. Desaparegut en combat. La batalla de l’Ebre.
Ariadna GRIFOLL LATORRE. El morenc i el molarenc: estudi sobre les diferències lingüístiques entre el parlar de Móra d’Ebre i el del Molar.
Pol CANDELA CATALÀ. Flix i el tennis. Un esport centenari.

Si esteu interessats en l'adquisició del llibre podeu posar-vos en contacte directament amb el
CERE.

5 de gener de 2020

2020, EFEMÈRIDES FLIXANQUES.



1920. 30 de març  Constitució de la Unión Social, el  president de la gestora fou l'exalcalde Miquel Pardell Terré,  al poc el substituirà ja com a president Alfons Guiu Corbella. Inspirat pels principis del catolicisme social, agrupà les forces locals de dreta des de monàrquics fins republicans lerrouxistes. Al poc temps arribaria als 200 associats. La finalitat de la societat era triple: instructiva, benèfica i recreativa. Els estatuts van ser redactats per: Damià Forcades Masot, Joan Forcades Masot, Delfí Rius Martí i Marcel.lí Català Cervelló.
           
 
10 de juliol. La direcció de la Fàbrica. En resposta a la vaga de l’any 1.919 comunica al president de la Unión Obrera els dies festius acordats: Tots els diumenges, el 1 de maig, pasqua de Resurrecció, dilluns de Pasqua, el 15 i 16 d’agost i els 25 i 26 de desembre.
1945. 3 de febrer. Sant Blai. Dissabte. Greu accident amb 9 morts a la Barca del riu de Baix. El Diario Español de Tarragona oferirà més detalls del greu accident de la barca. Els fets havien passat a les 6,30 hores de la tarda, de 18 persones que passaven hi havien 8 morts, a més hi havia un ramat de 120 caps i varies cavalleries. A continuació donava la relació dels morts: Joan Subirats Foix, de 32 anys, Simón Vaqué, 68 anys, Antoni Rosich Armora, 46 anys, Teresa Mur Blanch, 24 anys, Mònica Escoda, 50 anys, Carme Sotó Mata, 21 anys, Antònia Salvadó, 53 anys, Magdalena Fortuny Benet, 17 anys i M. Pérez de 16 anys.
         16 d’abril.  Dimissió de l’alcalde Juan M Muñoz Guitarte.
         “Don Juan M. Muñoz Guitarte, al dar cuenta del accidente del naufragio de la barca del dia 3 de febrero, y de las desgracias y disgustos que ocasionó, presentó su dimisión y de toda la Gestora municipal al Jefe Local del Movimiento, don Francisco Sanjuán Fortuny...”
1960.  Flix tenia 5.418 habitant i la Fàbrica comptava amb 1.508 treballadors (màxim històric). A partir d’aquest any el seu director fou Alexander Beerwald, conegut entre els treballadors amb el renom “el Tigre”.
Foto Mestres.F. Ripoll Fortuño amb barba adreçant-se als assistents envoltat de les autoritats locals
            17 d’abril. La Direcció de la Fàbrica facilita un autobús urbà a la població, conegut popularment com la Paxanga. En l’acte de benedicció realitzat a la plaça los Martires, avui plaça Església, el president de la Societat Electroquímica de Flix, Francisco Ripoll Fortunyo, digué entre d’altres paraules,
              “Tinc el desig de parlar el català com vosaltres ... Mireu l’Electroquímica de Flix, la Fàbrica i Flix han d’estar sempre compenetrats ... Entre Flix poble i Electroquímica hi ha d’haver la mateixa relació que entre l’organista i el manxaire... ¿Què faria l’orgue si no tingués manxaire?..."
1995. 31 de març. Inauguració del nou dipòsit d’aigua potable situat a la Punta del Canó de 3000 m3. 
            9 d’abril. Constitució de l'Associació de Dones de Flix. Maria Pilar Barbero és la primera presidenta.
           7 de setembre. Constitució del Club Nàutic. El primer president és en Francesc Pujol.
           2 de setembre. El President de la Generalitat Jordi Pujol inaugura la Planta de Cogeneració Electricitat-Vapor (CERE-AIE) amb una potència de 29.920 kVA.
          10 de novembre. La zona de Sebes i meandre de Flix és declarada Reserva natural de fauna salvatge.
2010. 2 d'agost. Entra en funcionament la Residència de la gent gran Les Escoles Velles.

30 de desembre de 2019

LES 10 ENTRADES MES VISTES DEL 2019

                           


 








Enguany el blog ha tingut gairebé 43.500 visualitzacions i 85 entrades. Les eleccions municipals, candidatures, resultats i Francesc Barbero com a nou alcalde del nou ajuntament de Flix han estat les més visualitzades, així com la campanya i els resultats de les dos eleccions generals amb Norma Pujol com a nova Diputada al Congrés. Les manifestacions i concentracions per la llibertat del presos polítics i retorn dels exiliats també han centrat l'interés. Altres nom propis han estat els records a Rossend Escolà Cubells amb la publicació del treball biogràfic Colors i records de la Palma d'Ebre, del músic Joan Baptiste Sabaté, dels palmencs morts a Mauthausen i de la Neus Català. El devastador incendi de finals de juny així com la reacció del territori a través de Rebrotem o Camí de cendra també han tingut molt protagonisme.