4 de desembre de 2016

PROGRAMA "MAIORS" DEDICAT A LA FÀBRICA DE FLIX.


Dimecres 30 vaig participar al programa "Maiors" del Canal Terres de l'Ebre, programa coordinat per Julio Monfort (CERE) i presentat per Mireia Pagés. El programa estava dedicat al passat, present i futur de la Fàbrica (de l'Electroquímica de Flix a ERCROS). Hi vaig participar al costat de Jaume Prunera, dirigent sindicat i president del Comité de Treballadors pràcticament fins la seua jubilació.

Recordar que mentres realitzavem aquest programa, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, es comprometia amb l'alcalde Flix, Marc Mur, a  ser més exigent en la descontaminació de les 40 hectàrees de sol industrial ocupades per Ercros, i a crear abans d'acabar l'any una comissió d'experts que avaluarà de manera independent els residus acumulats.

27 de novembre de 2016

RECORD DE LA RECREACIÓ DEL FINAL DE LA BATALLA DE L'EBRE.

       Malgrat la intensa pluja, el poble de Flix ha viscut una recreació històrica del final de la Batalla de l'Ebre molt emotiva. Felicitats a totes les entitats i els participants que l'han fet possible.

22 de novembre de 2016

"LI DEIEN LOLA" DE PILAR ROMERA.



La república literària ebrenca està d'enhorabona amb la darrera novel·la de Pilar Romera: "Li deien Lola". Una novel·la d'obligada lectura  per conèixer la vida de la gent de l'Ebre des de les darreries de segle XIX fins l'adveniment de la República. Amb una especial atenció en primer lloc a la decadent aristocràcia rural i en segon terme a la lluita del moviment anarquista enfront la burgesia barcelonina al llarg d'aquest període, amb la vida de la Dolors ebrenca, la Lola barcelonina, com a testimoni d'aquest període tan convuls de la nostra història.

" L'abril del 1930 va ser d'una temperatura esplèndida. A la vall de l'Ebre es viuen les primaveres més curtes però també les més espectaculars. Cal entendre que l'hivern és durador i aspre. La boira persistent i les temperatures no conviden a la vida a l'exterior. L'estiu, per altra banda, és ofegador i llarg i la humitat del riu fa que l'ambient sigui enganxós. I en fa molta, molta, de calor. Un hivern durador i un estiu llarg deixen una petita espurna per a una tardor poc reixida, res a veure amb tardors esplèndides com les del Montseny. Però també per a una primavera... ah, quina primavera! Breu però magnífica..."


Els suplements culturals ens han ofert excel·lents crítiques de l'obra de la Pilar Romera. Diumenge 20 de novembre el suplement cultural del PUNT/AVUI ens oferí una de magnífica a càrrec de Carlos Zanón sota l'atractiu títol "La bella Lola". Crítica que venia precedida per la crítica-entrevista realitzada al diari El Mundo, el passat 2 de novembre, "La mujer era la pulga del perro", tot constatant  que "Pilar Romera reivindica el papel femenino en la Barcelona anarquista con su combativa novela".


Amb la publicació de "Li deien Lola" de Pilar Romera, podem afirmar que la literatura ebrenca té més veus de dona, concretament a l'eix Riba-roja d'Ebre, Flix i la Palma d'Ebre. Amb tres  escriptores que coincideixen en haver estudiat el batxillerat a l'Institut de Flix i que per motius dels seus estudis s'han vist obligades a viure a Barcelona, tres escriptores amb obres de referència que no poden faltar a les nostres biblioteques: Pilar Romera de Riba-roja d'Ebre amb "Li deien Lola", Montse Banegas de Flix  amb "Una dona incomoda",  i Marta Rojals de la Palma d'Ebre , amb "Primavera, estiu, etc".

16 de novembre de 2016

"LOS DE LA MULITA ROJA"




"LOS DE LA MULITA ROJA"  d'Encarnita Simoni Riba, editat pel "Centro de Estudios Bajoaragoneses", es presentà la setmana passada a la ciutat d'Alcanyís. És el periple d'una família durant la Guerra Civil a través de les seues cartes. Un estudi entranyable pel fet de redescobrir les meues arrels paternes com a descendent de ca Verdura de Queretes, una de les famílies protagonistes. Motiu que ha comportat la doble satisfacció d'escriure el pròleg, amb dos paràgrafs que estan reproduïts a la contracoberta.

"Una història familiar que gira al voltant de les cartes  i postals guardades per Encarnación, la mater familiae de casa Verdura i casa Antolino, cartes que es van escriure fins ben entrada la  postguerra, complementades amb un recull de memòries d'alguns dels membres de la família i les entrevistes orals que Encarnita va anar recollint durant anys, totes analitzades i contrastades documentalment. 

L'obra és un emotiu reconeixement a tota una família que va patir la Guerra Civil, i per extensió a totes les que com els Verdura i els Antolino, es convertiren en víctimes pel simple fet de viure a España durant els anys mes  dramàtic del segle XX. A més també és un homenatge al paper de les  dones a la reraguarda i una evocació de la repressió de la que foren víctimes durant la postguerra, exemplificades amb les vicissituds, aventures i desventures de la mare coratge que hi ha darrere de tota la família, em el nostre cas Encarnación, una dona valenta, intel·ligent i amb una cultura innata que va saber tirar endavant malgrat totes les adversitats."

Encarnita Simoni Riba, l'autora és filla d'Encarnación Muñoz Llerda i Joaquín Riba Valls, i germana de Joaquín i de Tomás, protagonistes d'aqueta obra. Nascuda a Queretes (Matarranya), al finalitzar l'escola obligatòria emigrà a Suïssa amb 15 anys: Estudià magisteri i creà una família amb Renato Simoni, amb dos fills, Mara i Valerio. Amb Renato estudià a la Universitat de Ginebra on es diplomà en Història i en Llengua i Literatura Espanyola. Residents a Mendrisió (cantó de Tesino - Suïssa). El seu darrer treball amb Renato ha estat "Queretes. La col·lectivització d'un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938), editat per l'Associació Cultural dl Matarranya", Calaceit, 2013.

15 de novembre de 2016

13N PER LA DEMOCRÀCIA I LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ


Diumenge 13 de novembre no hi podiem faltar. Sota el lema de la mobilització: PER LA DEMOCRÀCIA, vam omplir molt més espai del que s'havia previst. Una mostra n'és el seguit de fotografies captades amb el mòvil.

El suport de la societat civil a les nostres intitucions així com la defensa de la llibertat d'expressió és el denominador comú dels milers de persones que ens hem aplegat amb les fonts de Monjuïc al fons.b




9 de novembre de 2016

CONFERÈNCIA "ELS CASTELLS DE FLIX, DE LA GUERRA CIVIL DEL SEGLE XV FINS LES GUERRES CARLINES.

Dijous, 10 de novembre, a les 7,30 h  i a Ca Don Ventura, realitzaré la conferència: "Els castells de Flix, de la Guerra Civil del segle XV fins les Guerres Carlines".

Aquesta conferència forma part del cicle de conferències "Castells i fortificacions de la Ribera d'Ebre", organitzat per l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre i el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, organitzat amb la voluntat d'apropar-nos, d'una forma global, al naixement i l'evolució dels castells de la comarca.

A partir de dues conferències més genèriques que enmarcaran la temàtica i explicaran la vinculació d'aquestes construccions a un domini senyorial i a la existència d'un sistema de fortificacions menors lligat a les construccions, s'han concretat xerrades monogràfiques: El castell de Móra durant el segle XIX, l'evolució de les fortificacions de Flix entre el segle XIV i les carlinades del XIX, la història del castell templer d'Ascó, amb especial atenció als darrers treballs arqueològics i, finalment, el gran baluard de la Ribera d'Ebre, el Castell de Miravet.

5 de novembre de 2016

QUÈFEM?: FLIX, A VISTA DE CASTELL.


"Sovint heu sentit l'expressió a vista d'ocell. Pugeu ara a la fortalesa de Flix i aviat canviareu l'ocell pel castell"

 "El riu s´esmuny entre meandres en aquesta plana de l'Ebre, i el meandre de Flix, sens dubte, n'és un dels més espectaculars..."

El castell de Flix al suplement QUÈFEM de La Vanguàrdia. Un documentat reportatge de Ramon Orpinell introdueix als lector del diari a la història de Flix. Tot destacant el Premi Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic que va merèixer la restauració del castell (2011) i el paper de l'Associació Cultural la Cana, qui col·labora amb l'ajuntament, s'ocupa d´oferir visites guiades i organitza actes cullturals al llarg de l'any.



1 de novembre de 2016

CASTELLS I FORTIFICACIONS DE LA RIBERA D'EBRE



El proper 4 de novembre s'inicia el cicle de conferències 'Castells i Fortificacions de la Ribera d'Ebre', organitzat per l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre i el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre.

-Obertura del cicle a càrrec de les autoritats i conferència inaugural “Castell, domini i jurisdicció" Ponent: Josep Serrano Daura. Data: 4 de novembre de 2016, a les 19,30 hores. Lloc: Móra d’Ebre. Sala Polivalent de l'Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE).

-Segona conferència. “El castell de Móra d’Ebre al s. XIX: protagonisme i decadència” Ponent: Joan Ramon Vinaixa. Data: 9 de novembre de 2016, a les 19,30 hores. Lloc: Mora d’Ebre. Sala Polivalent de l'ACRE

-Tercera conferència. "Els castells de Flix, de la Guerra Civil del segle XV fins les Guerres Carlines" Ponent: Pere Muñoz Hernández. Data: 10 de novembre de 2016, a les 19,30 hores. Lloc Flix, Ca don Ventura.

-Quarta conferència. "El castell d'Ascó: arqueologia i història". Ponent: Josep Maria Vila i Carabasa.
Data: 11 de novembre de 2016, a les 19,30 hores. Lloc: Ascó, Sala d’Actes de l’Ajuntament

-Cinquena conferència. "Castells i torres de guaita de la Ribera d'Ebre". Ponent: Ventura Castellvell. Data: 17 de novembre de 2016, a les 19,30 hores. Lloc: Móra d’Ebre. Sala polivalent de l'ACRE

-Sisena conferència "El castell de Miravet. Estat de la qüestió després de les darreres intervencions arqueològiques” Ponent: Joan Fuguet. Data: 18 de novembre de 2016. Lloc: Miravet. Sala de Plens de l’Ajuntament de Miravet, a les 19,30 hores