21 de gener de 2019

1919, LA VAGA DE FLIX I LA PREMSA


A finals de gener de l'any 1919, gairebé coincidint amb esclat de la Vaga de la Canadenca, un dels conflictes socials més importants dels segle XX a Catalunya, Flix i la Fàbrica SEQF viuran la que podríem denominar "Vaga per la jornada de 8 hores", un conflicte laboral que portaria a una profunda divisió de la societat local, visualitzada en la constitució de les dues societats rivals: al setembre de la societat d'esquerres"Agrupación Obrera de Flix" (després de la fusió de la "Unión Obrera" i "l'Ateneo Obrero"), i al març de l'any següent de la societat que agruparia les forces locals de dreta, "la Unión Social".          
         13 de gener. Comença la segona gran vaga obrera a la Fàbrica. Segons telegrama tramés per l’alcaldia de Flix (Antoni Bagés Ribera)  es donà per acabada el 22 de març. Tretze setmanes de durada amb un lock-out de la patronal segons informa la premsa. Al final, entre d'altres, els obrers aconseguiren la reducció de la jornada de 10 a 8 hores .
"Se han declarado en huelga 400 obreros de la fábrica Electro-química de Flix. Los obreros piden la disminución de dos horas en la jornada, llegando a un acuerdo con la Dirección después de varias consultas, siendoles concedida una rebaja de hora y media.
 La Dirección señaló con tal motivo, un nuevo horario, fijando la hora de entrada a la fábrica a las ocho de la mañana, con trabajo continuo fasta la  hora de la comida.
Los obreros en su mayoria, se mostraron disconformes con el citado horario matinal, puesto que pretendian entrar a las seis y media y suspender el trabajo a las ocho para almorzar, pretendión que no ha sido aceptada por la Dirección, declarandose por ello su huelga la mayoria de sus operarios, aceptando muy pocos la nueva hora.
En vista de las coacciones de los huelguistas contra los que acudían al trabajo, la Dirección ha cerrado la fábrica" (1).
          
28 de gener. S’anuncia la detenció del dirigent obrer Rafael Rueda. Ho deia el Pais sota el títol "Como en la Rusia Zarista. En plena dictadura".
Estopà, Pena i Rueda adreçant-se al poble en vaga
“Rafael Rueda se hallaba fuera de Barcelona desde el mes de junio pasado, trabajaba y vivia en Flix ... que dista mas de cuarenta leguas de Barcelona. Rueda no intervenia ni directa ni indirectamente en la organización obrera de Barcelona por la muy simple razón de que no hubiera podido intevenir aunque quisiera por razón de la distancia. Rueda ha sido detenido en Flix y, con un aparato de fuerzas ridículo, conducido a Barcelona a disposición del gobernador civil. (2)” 
           
1 de març. Surt a Flix la revista quinzenal de tendència anarco-sindicalista "El Boletín de la Comarca. Defensor de los intereses populares". La redacció es trobava al carrer Major n. 22. Tenim constància de tres números. Els col·laboradors principals foren. Rafael Rueda López, Domingo Pena, Francisco Estopà, Amparo Alfonso, Esperanza Maya Leon i Agustí Bagés Ferrús.
“ Compañeras de Flix: La clase obrera digna y honrada, hace ocho semanas que sostiene una huelga que le fue impuesta por el espíritu dominador de la empresa “Electro-Química”. Ocho semanas hace que nuestros compañeros defienden con energia su dignidad ultrajada, y el pan de nuestros pequeñines y nuestra dignidad también. Ocho semanas que estan en litigio, defendiendo una causa que ni puede ser más justa, ni más humana, ni más modesta, y sin embargo, el espíritu intransigente de la empresa que declaró el conflicto, sigue manifestándose con la misma injustificada violencia que el primer dia (...)
Pensemos que si los obreros hubiesen de volver a la fábrica humillados y vencidos, serian tratados como esclavos indignos, y seria la carne de nuestra carne, nuestra propia carne la que allí en aquel presidio industrial, sufriría el latigazo de los modernos negreros (3)”
         15 de març. Apareix un nou número del “Boletín de la Comarca”, on destaca un escrit molt significatiu:
“En Camarasa, Bellmunt y Flix, hay sinverguenzas que habiendo hipotecado su dignidad, escriven a las provincias de Andalucía y Murcia para que vengan obreros de aquellas regiones, para traicionar a los huelguistas de los pueblos mencionados.
Esos miserables agentes de reclutación engañan a los obreros a quienes escriben, diciendoles que se ganan sueldos fabulosos, cosa que es mentira (...) 

Obreros, Boicot a la empresa Electro Química de Flix, Boicot a la Canadiense, Boicot a la Compañía minera de Bellmunt (4)”
         21 de març. La direcció de la Fàbrica, entre d'altres, acceptà un augment de sous i la reducció de la jornada laboral de les vuit hores, a més va pagar una setmana d'indemnització a tots els obrers. Altrament va donar per finalitzats tots els contractes dels dirigents obrers, a més, segons tots els indicis, va subornar al principal dirigent sindical Rafael Rueda per tal que abandonés el poble. L'hegemonia anarcosindicalista entre els treballadors de la Fàbrica a partir d'aleshores serà un fet indiscutible fins la Guerra Civil.
                    1 d’abril.   Curiosa noticia per la nacionalitat i el parentiu.  
            “Se  asegura  que  ha  sido  détenido  ún súbdito  ruso,  pariente  de  Trotzky,  que  hace  frecuentes  viajes  a  esta  ciudad,  desde un  pueblo,  de  la  provincia  de.  Tarragona, donde  reside  habitualmente. Este  pueblo es  Flix. (5) “
12 de juny. Ho diu el  Diario de Tarragona:
“ Para estudiar sobre el terreno la huelga de Flix ha salido para dicho el Gobernador (…) ha sacado las mejores impresiones respecto de las condiciones de trabajo, así como de las ventajas que disfruta el personal obrero en cuanto a viviendas e instalaciones higiénico – gratuitas.
El conflicto obrero parece resuelto, y en cuanto al personal que a consecuéncia de la última huelga quedó sin trabajar, el Gobernador se interesó vivamente porque fuera redimido (…) Al despedirse entregó al alcalde un donativo para ser repartido entre los pobres de la localidad (6)” 


(1) Las Circunstancias. Organo de los diarios republicanos españoles - 10 de gener 1919.
(2) El País -  28 de gener 1919.
(3) El Boletín de la Comarca. Defensor de los intereses populares. N.2. Signa l’article Amparo Alfonso.
(4) El Boletín de la Comarca. Defensor de los intereses populares. N.2
(5) El Restaurador - 1 d'abril 1919
(6) Diario de Tarragona - 12 de juny 1919.

15 de gener de 2019

FRANCESC BARBERO, NOU CAP DE LLISTA D'ERC A FLIX.


És la noticia flixanca del dia. L’assemblea local d’Esquerra Republicana de Flix va escollir a Francesc Barbero per encapçalar la llista electoral a les municipals, aquest dissabte passat. Barbero agafarà el relleu de Marc Mur al capdavant d’una candidatura àmplia del sobiranisme d’esquerres a Flix, que en les passades eleccions va aconseguir la majoria absoluta sota el nom d'Entesa per Flix.

“És una responsabilitat enorme, que agafo, amb molta il·lusió liderar aquesta candidatura per les properes municipals. Impulsarem una llista renovada que incorpori el màxim de sensibilitats possibles dins d'una idea conductora que és el compromís amb Flix”, ha declarat Francesc Barbero.

Actualment, Francesc Barbero és el 1r Tinent d'alcalde de Flix, diputat provincial i regidor des de 2011, anteriorment ho havia estat en la legislatura 2003-2007. Amb aquesta amplia experiència en la governança municipal, el candidat ha apuntat els principals reptes que té Flix: acabar amb èxit la descontaminació  de l'embassament i seguir treballant per la reindustrialització i diversificació de l'economia local.

13 de gener de 2019

"PADRE E HIJO / MARTIRES DE FLIX - ALFONSO GASSET I MANUEL GASSET"


"Padre e hijo / mártires de Flix - Alfonso Gasset y Manuel Gasset", amb aquest titular podem accedir a la web de compres d'objectes col·leccionables  todocolección,  una publicació força interessant per conèixer unes de les primeres víctimes civils després de la sublevació militar contra la República del 18 de juliol de 1936. Una obra escrita per mossèn Salvador Nonell Brú (1918-2004), ex-combatent carlista, fundador  de la Germandat del Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat  i de l'entitat pro canonització "Hispania Martyr", autor de nombroses obres entre les que destaquen "el Tercio de requetés de Nuestra Señora de Montserrat" i "La persecución religiosa en la España de 1936-39".

En realitat el títol de la publicació és "Padre e hijo. Alfonso Gasset Llop - Mn Manuel Gasset Llecha. Martires de Cristo", publicada el 1989 per la Copisteria Reñe S.A.,  amb el nihil obstat del censor Francisco de P. Solá. El treball està dividit en dotze apartats, entre els que podriem destacar el retrat de "Flix, la cuna de nuestros mártires" i "la familia Gasset - Llecha": Alfonso Gasset Llop nascut el 1873 dins una família benestant carlista, estudiant al seminari de Tortosa, germà petit i alhora hereu que als 21 anys es casaria amb la pubilla Leonor Llecha Escoda, de 18 anys. "El matrimonio Gasset - Llecha fue bendecido por Dios con ocho hijos: tres varones y cinco muchachas". Precisament serà la memòria, el record de les filles petites, Leonor i Maria del Carmen, la base principal del contingut del treball.

Els apartats dedicats a fill sacerdot, Manuel Gasset Llecha, són els més documentats. Nascut el 1913, estudià al seminari conciliar de Barcelona aconsellat pel seu oncle Ramon, germà del seu pare, capellà de "las Religiosas Damas Negras". L'abril de 1936 seria consagrat sacerdot pel bisbe de Barcelona Dr. Irurita, realitzant la primera missa al monestir de Montserrat i essent nomenat vicari al mes de maig de la parròquia de Sant Vicenç dels Horts, on era rector Mn. José Durán Soler. 

"Los dias històricos del 18 y 19 de julio de 1936, días en que empezó la persecución cruenta en la zona roja española al fracasar el Alzamiento Nacional en gran parte de España, transcurrieron en Sant Vicenç dels Horts sin novedad..." El 25 de juliol els mossens de Sant Vicenç després d'haver-se amagat per cases de feligresos  es lliurarien a l'ajuntament on serien detinguts per milicians anarcosindicalistes de poble veí de Molins de Rei i l'endemà traslladats amb d'altres dos religiosos per ser afusellats de matinada al costat del poble l'Ordal.

Pel que respecta al seu pare Alfonso Gasset, president local de la Adoración Nocturna,  la nit del 31 d'agost, com recordaren les seues filles Leonor i Maria del Carmen, sabedor que el vindrien a buscar els milicians, "se sentó y empezó a leer su libro predilecto, las obras de Vazquez de Mella, el gran patricio tradicionalista". l'1 d'agost a les 2 de la matinada seria detingut pel comitè antifeixista revolucionari, "los milicanos le dijeron que no tomase nada, pues sólo era cosa de hacer unas declaraciones en el Comité y volveria enseguida", en realitat no arribà a entrar al Comité, amb dos persones més se l'endugueren en camió direcció Tarragona però abans d'arribar a Falset, prop de Marçà,  seria afusellat. "Al dia siguiente, el médico de Flix Dr Prada vino a casa para etender a nuestra madre, afectada por l'ausencia de nuestro esposo. El nos dijo a las cuatro hermanas: ¡Qué valiente vuestro padre! No paró de gritar Viva Cristo Rey hasta el fin".

Pare i fill, dos víctimes flixanques de la violència descontrolada en nom de la revolució antifeixista a Flix i a Sant Vicenç dels Horts, que ha estudiat mossèn  Salvador Nonell  per a l'associació Hispania martyr siglo XX amb un objectiu fonamental "propagar por doquier los magníficos testimonios de sus vidas y de sus martirios". El treball no és precisament un exemple de recuperació de la memòria històrica, el llenguatge parcial que utilitza l'autor en referir-se al dos bàndols de la Guerra Civil i la inexistència de bibliografia és una mostra de la manca de rigor històric. L'estudi  fou realitzat amb una finalitat envoltada de cites bíbliques, referències als evangelis, butlletins de bisbats i encícliques papals per reforçar un discurs amb un objectiu molt concret: ¿Les podremos invocar públicamente como a Mártires de la Iglesia?.

4 de gener de 2019

2019, EFEMÈRIDES FLIXANQUES




1869. 27 de setembre. Benito Blanch, president del "Club Republicà Federal de Flix" és assassinat d'un tret aprofitant la foscor de la nit. L'assassinat s'atribuirà al "Partido Dinástico".
1919. 18 de gener. Comença una vaga obrera a la Fàbrica. Segons telegrama tramés per l’alcaldia de Flix es donà per acabada el 22 de març. Els obrers aconseguiren la reducció de la jornada de 10 a 8 hores .
7 de setembre. Constitució de la societat "Agrupación Obrera de Flix" després de la fusió de la “Unión Obrera” i “l'Ateneo Obrero”. Signaren l’acord de fusió Julio de la Iglesia i Jaume Garciapons per la “Unión Obrera”, i Secundí Sabaté i Manuel Sánchez per part de ”l'Ateneo Obrero”.
1969. 15 de novembre. Acte de col·locació de la primera pedra de l’Institut, una aposta de l’ajuntament de l’època per continuar la tasca docent del “Colegio Libre Adoptado” promogut per la direcció alemanya de la Fàbrica l’any 1963 a una de les ales del Casino.        
            Primer  Pla General d'Ordenació Urbana de Flix.
 1979. 3 d’abril. Primeres eleccions municipals democràtiques des de l'any 1934. De 3.843 electors: 1.758 votaren l’Entesa de Flix que aconseguirà 8 regidors, 816 a la UCD amb 4 regidors  i 337 a CiU que aconseguirà 1 regidor.
           19 d'abril. Costitució de l'ajuntament, amb 24 anys és elegit alcalde  en Pere Muñoz Hernández, militant del PSUC i cap de llista de l’Entesa de Flix.
           11 de setembre. Primer número de la Veu de Flix.
1994.  19 de febrer. Primera representació del grup “Flexus teatre”. Es realitza al Casino en dues sessions. L’obra és “Gente bien” de Santiago Rusiñol.
            29 d’abril. El nou repetidor de TV permet captar a Flix les cadenes privades: Antena 3, Tele 5 i Canal Plus.       
2009. 5 de maig. ERE d'Ercros anomenat Pla d'Ajust on la planta més afectada serà la de Flix. El pla proposava acomiadar a 410 persones del grup, 271 de les quals anirien a l'atur definitivament i 139 serien afectades per un suspensió temporal. Un pla que en el cas de Flix afectaria al 30, 6 per cent dels 245 treballadors actuals, així aniran a l'atur (ERE) 51 treballadors i 24 a la suspensió temporal per un any.    
          18 de maig. Anunci tancament de la planta química d'INQUIDE (Grup Astral) amb 34 treballadors