3 d’abril de 2020

VIATGE A L'ESPERANÇA ( II )


«Xeic!»
"Terré... abans de la guerra recorria incessantment tota la pell de brau en funció del càrrec que tenia a la General Motors de Barcelona ... Gaudia d'un sou de ministre, el vestia Torres (sastre fill de Móra, establert al Passeig de Gràcia), fumava lucky a tot drap, viatjava en un cotxe darrer model... Refinat i bon vivant, Antoni Terré... tot s'ho emportà la ventada del 36."

I Artur Bladé amb un passaport vàlid per 3 mesos desembarcà a Santander on l'esperava l'amic Terré amb els braços oberts. A diferència del dietari les pàgines següents serien escrites a Mèxic mesos després. "Tots dos teníem la llagrimeta a punt. Però no era qüestió de fer el mec", així comença la segona part, un viatge de retorn a Barcelona, fent una parada d'un dia a Bilbao on "l'olor de Bilbao em va fer recordar de Pompeu Fabra, que va viure deu anys en aquesta ciutat... ", tot viatjant l'endemà tot un dia amb el tren TAF fins Barcelona on arribaren de nit i els esperaven la dona i el fill de Terré.

"El català que, després d'una llarga expatriació no hagi oblidat res ni hagi aprés res ... cal que s'hi pensi abans de retornar a la nostra terra. S'exposa al sofriment i al desengany sense profit per a ningú, ni tan sols per a ell. No comprendrà res ni serà comprès."

El retorn a la vila de Gràcia, les caminades pel Passeig de Gràcia fins la Rambla, el Pla de la Boqueria, la Virreina, el vell Liceu, Pitarra, Colom, les Drassanes...  ens ofereix un retrat de la Barcelona de l'any 1956 des del capdamunt de la Rambla  "observatori ideal per als desvagats que es `poden pagar la cadira" com a protagonista principal, com a lloc de "rendez-vous"... Les llargues passejades amb l'amic Terré... La trobada amb els amics Josep M. Poblet, Carles Sala i Joan Sales, l'autor d'Incerta Glòria... La visita a Carles Riba i Clementina Arderiu, a Francesc Pujols a la Torre de les Hores, amistats lligades a Montpeller ...  

"L'endemà amb el tren vaig anar a Tarragona, on hi ha una altra Rambla que sempre també m'ha parlat al cor", així comença la tercera part dedicada a "Uns dies a Tarragona", 

"La primera vegada que vaig anar, de petit, a Tarragona, em va semblar la flor de la terra... La vista de la mar, dels del Balcó de la Mediterrània, em va fer una impressió inoblidable... mai no he pogut pensar en la mar de Tarragona sense experimentar un sentiment molt proper a la felicitat".

El retrat de la Rambla nova, "la joia em va corprendre... feia un dia daurat com un paller ", una Rambla més llarga que la de la seua joventut, el passeig per la plaça de la Font "veritable rovell de l'ou ...  a quatre passes al Carrer Major, que mena a la Seu o al de Cavallers, o al de la Nau".

Visità la Catedral, el pont del Diable i el Mèdol amb el parent Agustí Ferrer, "catòlic liberal i tarragoní fidel a la terra", el Serrallo amb l'amic Salvador Maset, un exiliat a Montpeller, retornat de Mèxic. Una altra tarda van anar a la Vileta del Mar invitats per l'amic Recasens Jordà, evocant l'enyorat Rovira i Virgili i els amics de l'exili. El camí de la Cuixa, les obres de la Ciutat Residencial i de la futura Universitat Laboral li cridaran l'atenció, així la nova emigració que simbolitza el tren "Sevillano".

"A Tarragona, si hom no s'entesta a estirar més el braç que la màniga, o a voler fer creure que té molta terra a l'Havana o, en fi, a regar fora de test, ningú el discrimanrà i s'hi trobarà perfectament bé".

La quart part és la més emotiva. Portava un mes per Barcelona i Tarragona, el retorn al seu poble natal, Benissanet era l'assignatura pendent. "Marxariem l'endemà mateix amb el tren Pantera (famós a l'època de l'estraperlo)". Un viatge de cinc hores fins Móra la Nova on el taxi de Sarroca el portaria fins el seu poble començant una descripció de cadascun dels racons, carrers i portals amb els noms i renoms de cada casa. "Vaig fer recompte de memòries i sentiments".

"En aquest sentit no hi va mancar res, al revés del que havia de constatar en un altre aspecte, durant aquell melangiós inventari del que restava de la crema i del naufragi".

"La nit del meu primer retorn al clos natal em va fer comprendre que la desesperança no és una actitud vital... i que calia sobrepassar-la per dalt com la claror de l'alba sobrepassa la foscor nocturna".

L'endemà amb el capítol "L'agre de la terra" hi trobem un canvi en el llenguatge en els retrats i els paisatges, "no voldria virgilitzar":  "L'estel del matí brillava com un diamant en el fons d'un cel d'una transparència blavenca", "la llum m'anava mostrant els detalls oblidats com tants altres retrobaments que la meva ànima agraïa", "l'aire fresc i galant, s'ha enamorat de la figuera i la fa ballar amb totes les fulles", entre els records i la realitat passejant per les sénies... "El sol ha acabat de postejar entre núvols de tots colors com a grans banderes esfilagarsades. El crepuscle és llarg ...", "sovint es veuen dos olivers més junts que la resta; són com dos vells que es fan companyia i enraonen dels secrets de la terra". 

"Pactar no vol dir claudicar, sinó comprendre. Jo no he vingut ací per arreglar el món ni escollir entre els qui no volen canviar res... Jo no he vingut a escollir, sinó a retrobar-me".
"El passat és l'única riquesa que ningú no ens pot robar".

En dos capítols, de prosa superba, com molt bé la defineix Xavier Garcia a la introducció del volum 6 de les obres completes: "evoca els records del passat, a partir de les realitats que el present li presenta, la qual cosa conforma un joc literari de descripcions del que fou amb els alliçonaments que li proporcionen el que és."


VIATGE A L'ESPERANÇA. Impressions d'un viatge a la nostra terra l'any 1956. (2008) Està reeditat a l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila, al volum 6, al Cicle de L'exili II. Cossetània ed. Destacar la introducció del periodista Xavier Garcia. 

2 d’abril de 2020

VIATGE A L'ESPERANÇA ( I )


VIATGE A L'ESPERANÇA. Artur Bladé i Desumvila. Editorial Pòrtic, 1973
"L'any 1956, quan ja en deia catorze que era a Mèxic, vaig fer un viatge a la nostra terra. Diré de seguida que fou un viatge d'anar i tornar.
A Mèxic, amb la dona i el fill hi vivia bé. Amb tot, com tants d'altres, m'enyorava. Aquest sentiment m'havia arribat a produir un transtorn inquietant..."
Així comença un "Viatge a l'esperança" Artur Bladé i Desumvila,  premi Concepció Rabell als Jocs Florals de l'any 1958, celebrats a Mendoza (Argentina), un llibre que precisament aquest dies de confinament he tornat a llegir atret per la paraula esperança, concepte avui i arreu a l'ordre del dia.
        "A les acaballes del 1955 vaig iniciar les gestions per tal de saber ... si hi havia possibilitat d'anar a Catalunya, sense claudicació.. vaig comprar un passatge en un vaixell italià, l'Irpinia, que anava, circumstancialment, a Anglaterra, procedent de Jamaica, i tocava Veracreu, l'Habana, Miami, la Corunya i Santander".
El llibre té quatre apartats ben diferenciats. El primer és el seu dietari del viatge entre Veracreu i Santander, del 9 al 25 de maig, lloc on l'esperarà el seu amic  Terré, tot un personatge de Móra d'Ebre.  Un dietari acompanyat de la lectura del seu Rovira i Virgili i la poesia de Carner.
      "Passo bona part del dia amb Rovira i Virgili ... és a dir, amb la terra que enyoro, tan bellament descrita en aquestes pàgines: terra de marges vells i de camins contents, de vinyes i oliveres ... la terra catalana, "mare millor que els seus fills", com deia el senyor Pujols a Monpeller".
Dedicat a recrear-se en descriure des del i del vaixell, el mar, el cel, moments viscuts, escoltant amb la seua característica ironia les converses dels companys de viatge. "Un vaixell podria ser una escola de "caracteriologia", vull dir que és una bona escola per a comprendre el caràcter de la gent".
      "Sovint penso en els meus i tinc atacs de sentimentalisme. No hi ha res com l'absència i l'allunyament per reforçar afectes i fer comprendre el que cal la família i la llar".
Els darrers apunts al dietari del 25 de maig arribant l'Irpinia a Santander són impagables tot esperant la trobada amb l'amic Terré, a qui no el veia des de feia tretze anys.
      "la idea de tornar-lo a veure em feia bategar el cor. Recordava l'inic de la nostra amistat, tot just començada la guerra civil. Ens presentà un amic comú: Martí Rouret, aleshores conseller ... Ell, Terré i jo vam compartir moltes vicissituds dels dies tràgics. Quan es van produir els anomenats "fets de maig del 1937, ens vam trobar a la Generalitat assetjats pels anarquistes. Voltats de trets, no vam poder sortir-ne durant tres dies ..."
" XEIC", la trobada amb l'amic Terré no té pèrdua, per la gent de la Ribera i lectors de l'obra de Bladé és un dels moments més representatius, 
      "De sobte, enmig del guirigall, em sembla sentir-ne una de coneguda, un crit, estrany per a tothom, però no pas per a mi: «Xeic!» La meva vista va, alternativament, d’un grup a l’altre. El crit familiar es repeteix. I enmig d’un dels grups reconec, amb pena, el cap tot blanc -ai!- de l’amic Terré. Alça les mans tant com pot i em saluda. Jo faig el mateix. El seu crit no podia fallar i ell ho sabia. «Xeic!» És el crit apel·latiu inconfusible de la Ribera i del Baix Ebre. Si entre els passatgers hi hagués hagut altres riberencs (de Móra, de Miravet, de Tortosa, etc.) haurien girat el cap, igual que jo”.

30 de març de 2020

CENTENARI DE "LA UNIÓN SOCIAL".



L'any 1920 és l'any del centenari de "la Unió Social".
Foto Mestres: Moment assemblea socis anys 60
Gràcies a la documentació de l'Arxiu Històric de Tarragona al seu fons AHT330-50 / Govern Civil de Tarragona, títol "La Unión Social", tenim els documents que acrediten les dates 30 de març i 17 d'abril com les que simbolitzen el centenari d'una de les entitats socials més importants del poble de Flix. Entitat que cal recordar va ser la resposta d'una bona part de les classes benestants del poble, davant la constitució mesos enrere de la societat "Agrupación Obrera de Flix", resultat de la fusió de "la Unión Obrera" i "l'Ateneo Obrero", el 7 de setembre de l'any 1919.
Així, tenim un document inicial del 30 de març  que especifica entre d'altres: "En cumplimiento de los prescrito 4º de la vigente ley de asociaciones , tenemos el honor de someter  a la aprobación de S.E. los Estatutos de una Sociedad que con el título de "LA UNIÓN SOCIAL" y con caràcter BENEFICO - INSTRUCTIVO - RECREATIVO  pretendemos constituir en esta villa (...)". Signant la COMISIÓN ORGANIZADORA . 

Inspirat pels principis del catolicisme social, agrupà les forces locals de dreta, des de els monàrquics fins els republicans lerrouxistes. La finalitat de la societat era triple: instructiva, benèfica i recreativa. Els estatuts tenen data de 30 de març de 1920 i van ser redactats pels signants del document anterior com a "comisión organizadora": Damián Forcades Masot, Juan Forcades Masot, Delfín Rius Martí i Marcelino Català Cervelló. 
"Art 3º. ... se podrà, cuando crea oportuno

a) Establecer centros de enseñanza, fundar bibliotecas, dar conferencias y fomentar los medios de instrucción y cultura.

b) Establecer secciones de protección a la clase obrera como seguros contra enfermedades, accidentes del trabajo, paro forzoso, pensiones, retiros y socorros.

c) Establecer un café y un teatro, dar conciertos, bailes y otros recreos, así como organizar excursiones y crear secciones de sport."
Pista vella. Facebook, Flix fotos pel records. Rca Cvllo Ala. 21/09/2013
El 17 d'abril és l'altra data important, correspon a la constitució de la primera Junta Directiva de La Unión Social que es realitzà al local social del carrer del Rio 4, on es fa constar que la nova societat té  192 socis inscrits. Primera Junta constituïda per:
President: Alfonso Guiu Corbella. Vice-president: Francisco Sanjuan Callizo. Secretari: Delfín Rius Martí. Vice-secretari: Cesar Mur Sabaté. Tresorer: Marcelino Catalá Cervelló. Altres càrrecs: Juan Mueller Gfeller, Damian Suñé Pujol. Vocals : Juan Mur Pujol, Angel Carranza Solá, Francisco Estopá Navas i Vicente Catalá Ballesté. 
Foto Carmel Biarnés: Sala actes anys 70
Amb data de l'endemà, 18 d'abril tenim l'escrit adreçat al "Gobernador Civil de Tarragona" de l'alcalde de Flix José Mestres, adjuntant instància de la nova societat "La Unión Social" amb còpia de l'acte de la seua constitució.

Una altra data important també és el 4 de desembre de l'any 1920, dia de la signatura del contracte de compra de la finca on es construirà la seu de la Unió Social. Els venedors foren Miquel Ferrús,  Rita Arnavat i el seu fill Miquel. El preu de la compra va ser de 40.000 pessetes, a pagar en deu anys amb un interès del 5 per cent.

26 de març de 2020

CARME #CONFINART #CADA DIA UN DIBUIX



Des del record  especial a l'amic Josep-Ramon Bach, mort pel maleït càncer el passat 9 de març amb un dibuix dels seus llibres de poesia,  fins el del dotzè dia de confinament, amb un record especial al gran Uderzo, mort abans-d'ahir, amb la versió d'un dibuix de l’any 2017 on Astèrix i Obèlix ja lluitaven contra coronavirus, 12 dies confinats i 12 especials dibuixos de petits racons i moments confinarts de Carme que ens regala a seua pàgina d'instagram:

23 de març de 2020

RESISTIRÉ - A FLIX MOS QUEDEM A CASA !



                                          RESISTIRÉ - A FLIX MOS QUEDEM A CASA

                                          Excel·lent iniciativa de Lupini & Ratini

                                                     Amb alegria i optimisme !!
                                                          
                                                            #totanirabe

                                #confinament #quedatacasa #stayathome