30 de novembre del 2008

1a TROBADA DE CÀRRECS ELECTES LOCALS PEL DRET A DECIDIR

Avui he participat a la primera trobada de càrrecs electes pel Dret a Decidir. Constituits com un moviment municipalista Decidim.cat , ens hem reunit a l'Hotel Catalonia Barcelona Plaza aquest migdia per primera vegada. De la trentena d'alcaldes i altres càrrecs de l'àmbit municipal que el desembre del 2007 van impulsar-ne el manifest, hem passat a 1.090 adherits.: 64 alcaldes de 477 municipis, que inclouen les 41 comarques més el Conflent, Mallorca i Alacantí. De la trobada d'avui s'ha després el compromís de fer una consulta d'àmbit local i popular sobre l'autodeterminació.

El batlle de Sant Pere de Torelló, un dels càrrecs que ha conduit la trobada, ha recordat que és un "moviment transversal, perquè aglutina representants de CDC, UDC, ERC, ICV i també PSC i compta amb una força imparable". Com recorda el manifest "promoure un procés de participació ciutadana és la forma mes clara de corresponsabilitzar el conjunt de la ciutadania sobre el model de país aplicar... Amb aquesta primera trobada preten donar a conèixer el projecte, fer-lo créixer, treballar per afegir gent en la consciència del dret a decidir, i sobretot anar establint els mecanismes per dur a terme una consulta popular sobre l'exercici del dret a decidir".

(foto: D'esquerra a dreta: Albert Batalla, batlle de la Seu d'Urgell; Jordi Solé, batlle de Caldes de Montbui; Jordi Fàbregues, batlle de Sant Pere de Torelló)

29 de novembre del 2008

LA IMPRENTA BABEL

ELS VILABONA I L'ESGLÉSIA D'ASCÓ

Magnífic treball d'investigació el realitzat per Joan-Hilari Muñoz sobre "La capçalera de l'església parroquial se Sant Joan Baptista d'Ascó (1576-1582)", on a més de descriure el seus orígens amb referències amb dates com el 1151 i el 1163, centra el centre d'interés amb l'obra de la capçalera de l'església realitzada pels picapedrers Domènec i Joan Vilabona (pare i fill) de Cretes (Queretes). Autors, entre d'altres obres, de la joia de l'arquitectura del Renaixement català com és la "Casa de la Vila" d'Arnes. Amb pròleg del canonge i director de l'Arxiu Històric Diocesà de Tortosa, Josep Alanyà, ha estat editat pel mateix ajuntament d'Ascó.

27 de novembre del 2008

DEMÀ, 10 ANYS DELS PDC


"La Jornada Més de 10 anys de Plans de Desenvolupament Comunitari tindrà lloc a la Casa del Mar el proper divendres 28 de novembre.
La inauguració, a càrrec del Sr. Xavier Garriga, Director General d'Acció Comunitària, donarà pas a una conferència a càrrec del Sr. José Ramon Flecha García, Catedràtic de Sociologia de la Universitat de Barcelona, Doctor Honoris Causa per la Universitat de Timisoara.
Seguidament tindrà lloc una taula rodona sobre el tema "Moment actual i escenaris de futur dels Plans de Desenvolupament Comunitari", moderada per Sr. Ferran Cortés, del Departament de Treball Social i Serveis Socials de la facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Experts com ara El Xavier Lopez, la Pilar Vilajoana, la Francia Barbosa, la Marta Domenèch, el Víctor Àlvarez o el Il·lm. Sr Pere Muñoz, Alcalde de Flix, participaran en que el que s'espera sigui un debat amb profundidat sobre les perspectives de futur dels PDC.
Posteriorment, hi haurà una presentació de comunicacions seguides d'un dinar amb animació audiovisual.
A les quatre de la tarda, el doctor Xavier Úcar, la Pilar Pineda i l'Hector Núñez, del departament de Pegagogia Sistèmica i Social de l'UAB presentaran el Pla Marc d'Avaluació Participativa dels Plans Comunitaris.
La cloenda serà a càrrec del Sr. Ramón Vílchez, subdirector general de Cooperació Social i Voluntariat de la Direcció General d'Acció Comunitària."

25 de novembre del 2008

PARLANT DE FLIX AL SENAT

Aquesta tarda al Senat s'ha parlat de Flix en dues intervencions davant la ministra de Foment Magdalena Alvarez per tractar la situació de les estacions d'Ascó Flix i Riba-roja d'Ebre, i davant la ministra de Medi Ambient Elena Espinosa per parlar dels imminents treballs de descontaminació de l'embassament, de la pregunta oral que he realitzat a la ministra de Foment, vagi per endavant una nota de premsa:

"Muñoz li ha recordat la importància d’aquestes estacions dins del Pla d’Emergència Nuclear i de Seguretat Química a la ministra, que justifica l’automatització perquè “redueix el factor de risc per errada humana”

El senador republicà Pere Muñoz, portaveu de l'Entesa Catalana de Progrés en la Comissió de Foment del Senat, ha preguntat a la Ministra de Foment, durant la seva compareixença en el Ple del Senat, si el seu Ministeri i l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) pensen mantenir el personal laboral de les estacions de tren d’Ascó, Flix i Riba-roja d’Ebre. Muñoz ha recordat que el 17 de juliol de 2008, la direcció executiva de Circulació d’ADIF va presentar un informe que preveu reduir el personal de d’aquestes tres estacions abans d’acabar l’any, fet que suposaria la possible supressió d’aquests setze llocs de treball, i un empitjorament de l’atenció als viatgers, així com una reducció del servei de comunicació d’incidències a la línia ferroviària. A més, Pere Muñoz ha remarcat que ningú s’ha dirigit als ajuntaments d’aquestes localitats per informar d’aquesta decisió. Muñoz ha destacat que aquestes estacions estan dins la zona del Pla d’Emergència Nuclear (PENTA) i del Pla d’Emergència del Sector Químic, i estan sotmeses diàriament a un important trànsit de mercaderies perilloses. Fins i tot es consideren espais de confinament en cas d’emergència nuclear o química, i un punt des d’on s’hauria d’evacuar la població. Segons Muñoz, les característiques de les estacions i la necessitat de tenir un personal que en cas d’accident activi els plans d’actuació desaconsellen del tot el desmantellament de les estacions i del seu personal.
La Ministra ha dit que no hi haurà ni detenció ni disminució del servei ferroviari amb el Pla que Adif pensa aplicar a aquestes estacions. Es tracta, segons Álvarez, d’avenços tecnològics per a la millora de la qualitat de servei a partir de la instal·lació de centres de trànsit centralitzat, un projecte que ja s’està aplicant a tot l’Estat perquè, ha afirmat «l’automatització redueix el factor de risc per errada humana». Segons la Ministra, «no és necessària la presència permanent de personal humà» i ha afegit que Adif ha arribat a acords amb els treballadors afectats per reocupar-los.
El senador Pere Muñoz ha lamentat la poca claredat de la Ministra en la seva resposta: «La resposta no aclareix els nostres dubtes i sembla que la seva intenció es reduir el personal en benefici de l’automatització, malgrat que no sabem si el reduiran del tot ni si pensen informar de tot això als ajuntaments afectats. Esperem que les mesures que ha explicat la Ministra no suposin un augment del risc en l’activació d’actuacions davant possibles incidències, i que el servei als viatgers no se’n ressenti, aspecte, aquest últim, que de veritat dubto sigui així», ha conclòs el senador d’Esquerra Pere Muñoz."

DONES AMB TOTS ELS DRETS


23 de novembre del 2008

RECORDS DEL PONT DE FERRO

Una setmana després dels actes de commemoració del final de la batalla de l'Ebre amb la inauguració d'un monument al "pont de ferro", el diari el Punt de Girona ha publicat els records d'un pontoner que va viure/malviure i treballar al pont:

"Em dic Lluís Boschdemont i Tarrés, tinc 88 anys i he estat pintor de la fàbrica Coma Cros de Salt fins a la jubilació. Amb la meva dona, Maria Arbussà, tenim una filla, tres néts i quatre besnéts.
Sóc el petit de 4 germans, tots cridats a files, i recordo que quan varen venir a casa per cridar-m'hi la mare els deia que almenys el petit l'hi deixessin a casa, però no va ser així. Del meu germà gran, només en vam tenir notícies per part d'un amic de la família que ens va comunicar que havia mort al front.
Per sant Jaume del 38, quan em faltaven sis dies per fer els 18 anys, marxava cap a Valls i posteriorment al front de Tortosa, Vilalba dels Arcs i Tornabous per incorporar-me a la 84 brigada, 60 divisió, 5 companyia, 5 batalló, companyia de sapadors. No tornaria a casa fins a la retirada, el 1939.
Recordo que a la població de Flix treballàvem de nit construint un pont per travessar l'Ebre i durant el dia ens amagàvem en uns túnels per no ser vistos per l'exèrcit de Franco ni tocats per les bombes que llançaven per derruir el que havíem construït. Però més d'una vegada, a causa dels bombardejos ens quedava tapada l'entrada dels túnels, i altres vegades alguns companys hi van deixar la vida, tocats per la metralla. Allà vaig agafar unes febres molt altes –febres palúdiques, crec que es deien– i quan ja començava a trobar-me més bé va ser quan em van portar a l'hospital, on vaig aprofitar per atipar la panxa, ja que feia dies que no menjava i portava molta gana... "

LO SOMETENT DE FLIX

La lectura i reflexions conseqüents de "L'omnibús de la mort: parada a Falset" de Toni Orensanz ha coincidit amb la recepció d'aquesta fotografia del sometent de Flix, facilitada pel senyor Josep Sabaté Ferrís. Toni Orensanz en analitzar el "perquès" de les morts de "la brigada de la mort" recorda el sometent, on els tradicionalistes o carlistes eren, com a altres llocs, els principials integrants.

El sometent que era una institució catalana d'autodefensa popular, i "que a les primeres dècades del segle XX, quan els conflictes obrers es van aguditzar, el sometent va ser el braç armat de la repressió obrera..." Així, des de la brevetat d'una entrada del bloc, he cercat la fotografia del sometent realitzada proximadament l'any 1920 al costat de la freixa de la plaça de l'Església, on hi trobem les forces vives de Flix, amb alcaldes i ex-alcaldes, terratinents al costat dels dirigents alemanys de l'Electro-química de Flix Wilhelm Müller (11), Willy Born (12), Ernst Scheef (13), el suís Joan Müller (16)... hi trobem cinc de les primeres víctimes de la "Guerra InCivil" a Flix, l'estiu del 1936: Lluís March Barenys (24), Isidre Martí Barberà (25), Josep Terré Díez (33), Miquel Cubells Castellví, cap del sometent (14) i Ramón Sánchez Masot (39), un retrat col.lectiu que per si es mereixeria un estudi en profunditat que ens permetria conéixer el primer terç del segle XX al poble de Flix.

22 de novembre del 2008

LA VEU DE FLIX 342


La Veu de Flix número 342 porta una significativa portada amb una magnífica panoràmica des de la marge esquerra del pont on es veu les actuacions al meandre aigües avall de l'embassament: la neteja de part del bosc del mig del riu que ha deixat al descobert una magnífica panoràmica d'una de les pilastres de l'inacabat pont de la República. Al fons el castell carlí que corona el meandre, protagonista de la darrera comissió de "fomento" de Madrid amb l'aportació de l'1 per cent cultural per a la seua restauració. A la part inferior de la portada dues panoràmiques de les actuacions a la façana fluvial del meandre, l'esquerra a l'anomenat "riu de baix" o del "pas de barca" i la dreta amb la consolidació del marge de la "Costa del graner". A l'interior de la revista podem llegir un article de Jaume Masip, Regidor d'Urbanisme i Patrimoni Històric, on dóna detalls molt interessants de la descoberta amb motiu de les obres de restauració del meandre del tram final de la muralla de la Guerra dels Segadors al "riu de baix".

20 de novembre del 2008

PREGUNTA A LA MINISTRA SOBRE LES ESTACIONS D'ASCÓ, FLIX I RIBA-ROJA D'EBRE

Aquest matí he registrat al Senat una nova pregunta oral relacionada aquest cop amb el tema del personal de les estacions de Tren d'Ascó, Flix i Riba-roja d'Ebre. L'Entesa Catalana de Progrés ha fet el següent comunicat de premsa, a la que hi afegeixo la pregunta realitzada al registre:

“El senador per Tarragona, Pere Muñoz, portaveu de l'Entesa en la Comissió de Foment, preguntarà el pròxim dimarts 25 de novembre al Govern en el Ple del Senat, si ADIF pensa mantenir el personal laboral de les estacions de tren d'Ascó, Flix i Riba-roja, englobades totes elles en el Pla d'Emergència Nuclear i del Pla d'Emergència del sector químic de Flix.

Muñoz recordarà que el 17 de juliol de 2008, la direcció executiva de Circulació d'ADIF va presentar un informe que preveu reduir serveis i personal d'aquestes tres estacions, el que suposaria la supressió de 16 llocs de treball i l'empitjorament de l'atenció als viatgers pel que es refereix a venda de bitllets, informació i comunicació d'incidències. No obstant això, Muñoz remarca que ningú s'ha dirigit als ajuntaments d'aquestes localitats per a informar d'aquesta decisió.

Són estacions amb molt trànsit de mercaderies perilloses, per la qual cosa, si es produís algun incident greu, podria faltar personal per a activar plans d'actuació. Aquestes estacions es consideren espais de confinament en cas d'emergència nuclear i química i punt d'evacuació de la població.

Per tot això, l'Entesa creu desaconsellable la reducció de personal de les estacions ferroviàries d'Ascó, Flix i Riba-roja.”

Pregunta número 8 de l'ordre del dia del proper dimarts a realitzar a la ministra de Foment Magdalena Alvarez, però que a darrera hora s'ha ajornat ja que, segons el seu cap de gabinet, la ministra no pot assistir el dia 15 al senat.

"8) De D. PERE MUÑOZ HERNÁNDEZ, del GRUPO PARLAMENTARIO
ENTESA CATALANA DE PROGRÉS, sobre las previsiones del Ministerio de Fomento y de la entidad pública empresarial Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) con respecto al mantenimiento del personal laboral de las estaciones de tren de Ascó, Flix y Riba−roja d’Ebre, en la provincia de Tarragona. (Publicada en el Boletín Oficial de las Cortes Generales, Senado, Serie I, número 130, de fecha 24 de noviembre de 2008).
(Núm. exp. S. 680/000189)"

16 de novembre del 2008

16 DE NOVEMBRE DEL 1938 - 16 DE NOVEMBRE DEL 2008







"Parte oficial del Cuartel General del Generalísimo: En el dia de hoy nuestras victoriosas tropas han conquistado los pueblos de Flix y Ribarroja y han terminado la ocupación del terreno que aún le quedaba al enemigo en la orilla derecha del Ebro..."


En realitat Flix no fou ocupat fina el 17 de novembre a les 7 del matí, les tropes franquistes s'havien quedan a la serra derls Monredons en fer-se fosc el dia 16. La pluja i l'escassa visibilitat afavoriria la retirada de les darreres tropes republicanes. El darrer en creuar l'Ebre pel pont de ferro fou el mateix tinent-coronel Manuel Tagüeña. qui acte seguit donà l'ordre de la destrucció de l'esmentat pont de ferro. 70 anys després el poble de Flix ha rememorat aquell dia amb la inauguració d'un monument dedicat al Pont de Ferro i de record a tots els que varen participar a la Batalla de l'Ebre. La presència de la filla del Tinent Coronel Tagüeña, del cap d'estat major de la 35 divisió internacional Julian Henriquez Caubín, del net de cap d'enginyers Teodoro González, tots tres expressament vinguts de Mèxic, i del fill de Julián Diamante, enginyer responsable del pont de ferro, entre d'altres testimonis d'aquell 16 de novembre del 1938, ha estat el punt emotiu d'una diada de record i homenatge que ha tingut l'acompanyament del "Cant dels Ocells" de Pau Casals per part de la "Jove orquestra de l'EMMF" de Flix

15 de novembre del 2008

70 ANYS DEL FINAL DE LA BATALLA DE L'EBRE ( I )




Avui hem recordat el 70è aniversari del final de la Batalla de l'Ebre, la Directora General de Memorial Democràtic, Ma Jesús Bono, ens ha acompanyat tota la jornada, i hem tingut com a protagonistes destacats i expressament vinguts de Mèxic, la Laura Henríquez, filla de Julian Henriquez Caubín, cap de l'esta major de la 25 divisió internacional del XV C.E. republicà, Arturo González, net de Teodoro González, cap d'enginyers del XV C.E., dissenyador dels ponts i mitjans de pas de l'Ebre, Carmen Tagüeña, filla del Tinent Coronel Manuel Tagüeña, cap del XV C.E. i amb 24 anys amb el comandament de 35 mil homes. A més, entre d'altres, ens han acompanyat Julio Diamante, fill de l'enginyer responsable del pont de ferro, protagonista demà amb la inauguració d'un monument en el seu record i de la fi de la Batalla, i els estudiosos Francisco Cabrera i Angel Solà. Pel matí entre d'altres hem inaugurat una exposició del "Campo trincerato di Fatarella" descobert recentment i la museització del "refugi antiaeri del carrer sant Josep" i per la tarda a la Unió Social hem fet un actge acadèmic moderat per Josep Sánchez Cervelló de reconeixement i record a la Batalla de l'Ebre. Recordar la importància en l'organització dels actes del les associacions "lo Riu" de la Fatarella i "la Cana" de Flix.


13 de novembre del 2008

L'OMNIBUS DE LA MORT: PARADA FALSET


Ahir al vespre i a la biblioteca "Artur Bladé Desumvila" vaig assistir a la presentació del llibre "L'Omnibus de la mort: parada a Falset" de Toni Orensanz. Acte organitzar conjuntament per Radio Flix, que ahir estrenà un nou programa de llibres, la biblioteca i la regiduria de cultura. Intevingueren en la presentació Aleandra Guerrero, Francesc Visa i el mateix autor. Francesc Visa, bon coneixedor de la nostra història local, de l'autor i de Falset, feu una acurada presentació de l'obra destacant els interrogants que envolten els primers mesos de la Guerra Civil, el rigor històric, el ritme i estil periodístic de l'obra, així com la valentia de l'autor en estudiar un del moments més tràgics de la història del seu poble natal com és Falset. Aquell 13 de setembre en que un autobús negre amb calaveres pintades, davant la estupefacció de tot el poble, una quarantena d'homes armats van implantar el terror i la mort, l'endemà des del balcó de l'ajuntament anunciaren i justificaren la mort de vint-i-set veïns en nom de la Revolució. Abans havien fet el mateix a Gandesa amb 29 morts i d'altres poblacions com Casp, Hijar, Fabara, Bot... així fins 16 municipis. Com la va descriure la revista Sapiens el passat agost: "una croada macabra"dirigida per Fresquet, un anarquista de la FAI del barri de la Torrassa de l'Hospitalet, amb una molt particular visió de la justicia revolucionaria.

9 de novembre del 2008

INAUGURACIONS, XERRADES, LLIBRES I ANIVERSARIS



Del 10 al 26 de novembre - 70è Aniversari de la Batalla de l'Ebre
Sala Ca Don Ventura, EXPOSICIÓ "El XV CE de la República i el Campo Trincerato di Fatarella".
Dimarts, 11 de novembre
Sala de plens de l'Ajuntament, 20 h., CONFERÈNCIA "La sentència del Tribunal Constitucional sobre el nou Estatut", a càrrec d'Alfons López Tena, exvocal del Consell General del Poder Judicial
Dimecres, 12 de novembre
Biblioteca Pública Municipal, 19 h., PRESENTACIÓ del llibre L'òmnibus de la mort, de Toni Orensanz, a càrrec de l'historiador local Francisco R. Visa.
Dissabte 15 i diumenge 16
Actes finals del 70è aniversari de la Batalla de l'Ebre. Amb la participació entre d'altres de Carmen Tagüeña, filla del tinent-coronel Tagüeña, Conferències, taules rodones, inauguració museització refugi antiaeri del carrer S. Josep i del Monument al Pont de Ferro.

7 de novembre del 2008

DEMÀ, INAUGURACIÓ DE LA COOPERATIVA


Demà a les 11 de matí es farà l'acte de inauguració de la nova seu de la Cooperativa Agrícola de Flix al polígon industrial de la Devesa. A partir de demà les instal.lacions del vell "Sindicat" passaran a la història. Imatges com el carrer Major ple de sacs i de munts d'aulives contra les parets del vell sindicat de l'any 1960 passaran a la història. Hauran passat gairebé 100 anys des de la fundació de la Cooperativa, aleshores "Sindicato Agrícola de Flix". Curiosament essent president Josep M Forcades, descendent del primer Secretari de l'entitat Joan Forcades Masot, qui amb els seus germans Damian i Josep foren uns dels 32 socis fundadors. Demà la Directora General d'Agricultura, na Rosa M. Cubel presidirà l'acte.

5 de novembre del 2008

500 MIL EUROS PER AL CASTELL DE FLIX

Una molt bona notícia per al poble de Flix ha estat l'acord de la Comissió Mixta de l'1 per cent cultural del ministeri de Fomento de finançar la restauració del castell carlí de Flix per un import de 253.977,92 euros, d'un total de 507.955,84. Ha estat un any de relacions, trucades i visites (veure l'entrada al bloc del 24 d'octubre del 2007), intensificades en els darrers mesos. Recordar que ahir la comissió mixta acordà finançar 19 projectes d'arreu de l'estat per uns 6 M d'euros, quatre d'ells a Catalunya. Concretant, pel que es refereix al finançament del castell, cal recordar que s'ha conseguit la participació en un cinquanta per cent respectivament de l'1 per cent cultural de l'Incasol i des d'ahir de l'1 per cent cultural del ministeri de Fomento.

JAUME PROS

L'amic Jaume Pros, company del PSUC i de l'ajuntament entre l'any 1979-1983, ha tornat a ser elegit secretari general de CCOO a Tarragona amb el vot unànime dels afiliats que han assistit aquest dimarts al cinquè congrés de la intercomarcal del sindicat a la demarcació. Les cròniques d'avui, després dels grans titulars de la victòria d'Obama a la presidència dels EEUU, han reservat una part a la reelecció de Jaume Pros.

"Per a Coscubiela, la principal preocupació del sindicat ha de ser evitar que la crisi generi més desigualtats socials i insta les administracions a actuar ja que considera que hi ha poca iniciativa política en tot aquest assumpte. Les xifres de l'atur a la demarcació de Tarragona, amb un increment de 2.724 aturats, ha estat una de les qüestions que ha abordat Jaume Pros instants després de renovar el càrrec com a secretari de CCOO a Tarragona. Per Pros és evident que cal un 'canvi de model' ja que fins ara l'economia s'ha basat molt en la construcció i els serveis, hi ha hagut bonança i el sistema 'ha petat'. Igualment assegura que cal evitar que hi hagi més segregació social a causa de la manca de feina i aquest serà un dels cavalls de batalla de l'organització els propers temps.Una altra de les qüestions que amoïnen Pros és el Pla estratègic del Camp de Tarragona, que aposta per impulsar i posar en pràctica, sense que es vegi afectat per la conjuntura econòmica. Així mateix es prioritzaran els temes de salut laboral, de medi ambient i de mobilitat. Amb tot, un dels objectius més destacats de la nova etapa de Pros al capdavant de la intercomarcal és dotar de presència sindical a aquelles empreses del territori que encara no en tenen. Amb un total de 15.400 afiliats a la demarcació, Pros assegura que són al primera força al Camp de Tarragona i que estan 'a punt d'aconseguir-ho' a les Terres de l'Ebre." (tinet)

4 de novembre del 2008

"EL PETIT PRÍNCEP" A GRATALLOPS

Aquesta tarda he anat al CEIP la Llicorella de Gratallops, al cor del Priorat, a parlar de "El Petit Príncep"d´Antoine de Saint-Exupèry. Ha estat una tarda diferent, pel lloc i per l'auditori, amb la participació de tots els alumnes del CEIP i d'alguns pare. Les seues mestres, la Carme i l'Eva, estan desenvolupant un projecte a partir de "El Petit Príncep", amb una lectura adaptada als diferents nivells, la coneixença del desert, la flora, la fauna... Especialment els i les alumnes més grans són bon coneixedors i tenien molt clar l'obra i l'autor. Els més petits bons coneixedors dels dibuixos del conte. Els hi he portat la col.lecció de l'obra de Saint-Exupèry, la tercera obra més traduida del món, des de la traducció al xinès fin la de l'aranès, amb un denominador comú basat en els originals dibuixos. Els hi he parlat de la importància de la lectura i del col.leccionisme. Han fet moltes tota mena de preguntes, grans i petits... la classe i el passadís d'accés a les aules amb referències i murals dedicats a aquest magnífic conte, amb frases tan genials com: "És el temps que has perdut per a la teva rosa, que fa la teva rosa tan especials".

1 de novembre del 2008

QUI TÉ POR A INICIAR ELS TREBALLS DE....?

Amb el permís de Huubs, aquests darrers dies el nom de Flix ha tornat ha ser notícia directament relacionada amb éls treballs de descontaminació del residus químics de l'embassament: 700 mil tones de metalls pessants (mercuri, crom, zonc, coure...), compostos organoclorats (hexaclorobenzè, PcBs, DDT...) i radionuclèics (Urani 238, Plom 210 i Radi 226). Considerat el problema mediambiental més important del riu Ebre. Uns treballs a hores d'ara incomprensiblement paralitzats abans de començar. Tot és a punt per donar el tret de sortida, des de l'abril l'obra està adjudicada a FCC. L'anunci de l'inici de les obres es va endarrerint sense explicacions... Mentres, desde diferents sectors es comença a qüestionar que l'obra sigui necessària, donant la raó a qui va minimitzar durant anys el greu problema. Altrament es preocupant que les diferentes comissions de seguiment, que es constituiren per l'anterior ministra de Medi Ambient Cristina Narbona, no s'hagin tornat a convocar des del darrer canvi de govern. Al final una pregunta ens podem fer:

Qui té por a iniciar els treballs de descontaminació de l'embassament de Flix?

· L'oposició social atura de moment les expropiacions pels pous de Vinallop
... tres temes: l'expropiació de terrenys per construir els pous, el procés de descontaminació de Flix i el projecte de regadiu Xerta-Sénia. De fet, la PDE ja va anunciar fa unes setmanes una campanya contra ...
Llibertat.cat Portada Divendres, 31 de Octubre del 2008 15:49
· Catalunya acumula la major taxa de contaminació per clor de tot l'estat
... Catalunya, amb tres fàbriques a Flix, Vila-seca i Martorell, és la comunitat de l'estat més afectada per la indústria del clor. Així ho constata l'informe "La indústria del clor: contaminació silenciosa" ...
lamalla.cat Camp de Tarragona Divendres, 31 de Octubre del 2008 10:43
· Símptomes de contaminació en diverses espècies d'aus del riu Ebre
... l'afectació dels llots tòxics, dipositats durant més de cent anys per Ercros a l'embassament de Flix. Els resultats globals es van donar a conèixer al febrer en una jornada tècnica a Tarragona, on les ...
Diaridetarragona.com Portada Divendres, 31 de Octubre del 2008 09:11
· Els ocells del pantà de Flix estan més contaminats que els de la resta del riu
... assenyala que les cries que habiten a les zones més contaminades, com ara l'embassament de Flix, presenten de tres a sis vegades més «aberracions cel·lulars» en sang que les de les àrees de referència ...
El Punt Digital Camp de Tarragona - Països Catalans Divendres, 31 de Octubre del 2008 03:57

UNA DONA INCÒMODA

He començat la lectura de "Una dona incòmoda" de Montse Banegas. Als prestatges de la llibreria de Flix on he comprat la novel.la no era una obra més, el fet que l'autora sigui del poble es notava pel seu protagonisme en relació a la resta d'obres. Hem de felicitar a l'autora per l'èxit d'editar la seua primera obra a la clàssica col.lecció de Proa, "A tot Vent"número 498, tot just després de "Odisseu" d'Agustí Bartra. Una agradable sopresa literaria que s'afegeix la república literaria flixanca de l'Andreu Carranza, Albert Guiu, Laura Mur, Remei Franch...