31 de juliol del 2014

LE PRÉNÇOT

Afegeix la llegenda
Una de les darreres traduccions que s'ha fet de l'obra d'Antoine de Saint-Exupery ha estar en poitevin-saintongerais, es titula LE PRÉNÇOT. Oficialment  és la traducció 271 d' "El Petit Príncep".

El POITEVIN - SAINTONGEAIS  és la classificació dels dos idiomes / dialectes (avui oficials a França),  una lengua parlada a les regions franceses de Poitou (Vendée) i Saintongerais.  Segons la wikipedia el poitevin es classifica com una de les llengües d'OIL, però es distingeix per certes característiques de la llengua d'OC. El poitevin és coneguda com la llengua parlada per François Rabelais i François Villon.

Podem comparar amb les llengües veïnes de la Gascunya, el Llemosí, l'Aranès i el Català.

LE PRÉNÇOT ( POITEVIN - SAINTONGEAIS)

"Quoure qui'i avàe sis ans i véyi, ine fés, ine vrae béle émajhe, den in livre su la fouràet vérjhe qui se noumét  Istorees vevàies. O représentet ine sarpent boha ine bàete sauvajhe."


LO PRINÇÒT (GASCÓ)

"Qüan aví sheis ans, que'èi vist, un cop, un suberbèth, hens in libe sus la Sèuva Verge qui's titulava Istoèras Viscudas. Que muishava ua sèrp boà qui engoliva un herumi."

LO PRINÇONET (LEMOUSIN)

"Quand aviá sieis ans viguei, un cop, un eimatge subrebel, dins un libre a perpaus de la forest verge, que se 'pelava Istorias viscudas, Quò representava 'na serp boà que engulava `na bérstia fera".

ETH PETIT PRINCE (ARANÈS - OCCITÀ)

"Quan auia sies ans, un viatge, vedí ua magnifica imatge, en un libre sus eth Bòsc Vèrge que se diddie Istòries Vescudes. Representaue una serp boa que s'engolie ua bèstia forena."

EL PETIT PRÍNCEP ( CATALÀ)

"Quan tenia sis anys, vaig veure una vegada un magnífic dibuix en un llibre sobre la Selva Verge que es deia Històries Viscudes. El dibuix representava una serp boa empassant-se una salvatgina".

LE PETIT PRINCE (FRANCÈS)

"Lorsque j'avaus six ans j'ai vu, une fois, une magnifique image, dans un livre sur la Forêt Vierge qui s'appelait Histoires Vécues. Ça représentait un serpent boa qui avalait un fauve".

22 de juliol del 2014

ESCRIT DE LES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU A "LA VEU DE FLIX".



Si a les eleccions al Parlament Europeu de l'any 2009 el titular va ser: “el vot nul guanya a Flix reflectint el malestar que hi havia a la població per l’ERO d’Ercros”, enguany a les eleccions del 25 de maig al  Parlament Europeu el titular és: ”Victòria sobiranista: ERC, CIU i  IC-EUIA concentren el 76,08 per cent dels vots.”

Des del punt de vista formal hauríem de constatar l’evolució del cens electoral amb una baixada per primer cop per sota dels tres mil electors, 2.977 concretament. Fet que ha comportat la desaparició de dos meses electorals, una mesa al districte 1 secció 1 i al districte 2 una mesa de l’Escola Enric Grau Fontseré. També s’hauria de constatar un increment en la participació del gairebé 4,5 punts en relació a les eleccions del 2009, arribant al 53,95  però força lluny de les darreres eleccions al Parlament català que fou del 70,4 per cent.

Si analitzem el suport obtingut per les diverses candidatures, hauríem de destacar els resultats d’ERC amb el 43,11 per cent dels vots,  essent la única candidatura que supera en vots els  resultats de les eleccions catalanes del 2012. Cal recordar que tan sols ERC i CIU han fet actes electorals al nostre poble i han estat els únics en penjar cartell als punts d’informació. També cal recordar que l’únic flixanco que formava part d’alguna candidatura ha estat el republicà Francesc Barbero, fet que ajuda a entendre els excel·lents resultats, al que també s’hi haurien d’afegir la baixa majoritària dels afiliats del PSC seguint la decisió presa per tot el seu grup municipal amb l’alcalde Marc Mur al capdavant.
  • La pujada en relació a les europees del 2009 dels partits favorables a la consulta del 9N, el 76,08 per cents dels votants.
  • ERC ha passat del 17,11 % al 43,11 %.
  • CiU del 21,79 % al 25,65 %.
  • ICV-EUIA del 2,59 % a 7,32 %.
  • En canvi el PSC ha baixant del 29,11 % al 10,63 % i el PPC de l'11,84 % al 5,81 %.
  • Entre la resta de partits podríem destacar el vot a PODEM, partit de recent creació i alhora revelació a nivell de l’estat espanyol, que a Flix amb 27 vots  ha superat els resultats de Cs (15 vots) i UPD (8 vots), dos partits “unionistes” clarament contraris al dret a decidir dels catalans pel 9N.
Resultats que traslladats a l’àmbit català vénen a reforçar els plantejaments sobiranistes pel dret a decidir el proper 9 de novembre. Amb una clara victòria d’ERC arreu de Catalunya, començant per la Ribera d’Ebre, les Terres de l’Ebre  i totes les demarcacions provincials, essent la força més votada a ciutats on curiosament no té ni representació als ajuntaments, com és el cas de llocs com Sabadell, Terrassa, Tarragona o Reus, essent la primera força per primer cop des de la República a Barcelona.

Concretant podríem dir que en nombre de vots ERC ha guanyat tot triplicant els resultats del 2009. CIU ha quedat com a segona força i ha obtingut 100 mil vots més que a les anterior europees. El PSC ha estat el gran perdedor,  de ser la força més votada a la tercera, amb 350 mil vots menys que fa cinc anys. I IC-EUIA ha doblat el nombre de vots i ha superat al PP qui ha perdut més de 100 mil vots, passant de la tercera a la cinquena posició. Amb una dada a destacar, la participació a Catalunya ha pujat 10 punts en relació a les anteriors europees, superant gairebé dos punts la participació espanyola.

Els resultats de les eleccions al Parlament Europeu del passat 25 de maig no han deixat indiferent a ningú, sens dubte, han estat una caixa de sorpreses. Si fins ara havien estat una mena d’eleccions sense poc interès per la població, enguany els seus resultats han desencadenat un seguit de reaccions que a l’hora d’escriure aquest article eren impensables per qualsevol analista polític. Així, i a nivell de la política de l’estat espanyol, hem vist en pocs dies des de la renúncia del secretari general del PSOE, A Pérez Rubalcaba, tot convocant un Congrés extraordinari sense un successor clar, fins l’abdicació per sorpresa del rei Joan Carles I, tot i coincidint en l’espectacular davallada electoral de gairebé 5 milions de vots per part dels dos grans partits, és a dir, PP i PSOE, garants de la monarquia i la constitució espanyola, i per tant, de la successió de la monarquia en la figura de Felip VI.


Pere Muñoz Hernàndez
10 de juny 2014

19 de juliol del 2014

FLIX, CARRER 19 DE JULIOL.




El 31 de juliol de 1917 el diari La Vanguardia oferia la següent notícia: 
 " FLIX. El dia 25 del corriente mes se celebró con gran entusiasmo en la barriada de la Sociedad Electroquímica de Flix la festividad de San Jaime, uno de cuyos números consistió en bautizar solemnamente sus calles en construcción y  para perpetuar la memoria del fausto acontecimiento de la Asamblea de Parlamentarios catalanes, de común acuerdo con las autoridades locales se dió a una de ellas el nombre de 19 de Julio."
   
"Para perpetuar la memoria del fausto acontecimiento de la Asamblea de Parlamentarios catalanes". Sis dies després de la dissolució armada per part de la Guardia Civil de l'Assemblea de Parlamentaris reunits al Palau del Parc de la Ciutadella, una assemblea titllada de separatista i revolucionaria per part del Govern conservador d'Eduardo Dato, la direcció alemanya de la Fàbrica i les autoritats locals acordaven posar solemnement el nom de "19 de Juliol" a un dels carrers de la Colònia de Flix. Un gest que ens serveix entre d'altres per constatar el grau d'implicació amb Catalunya per part de la direcció alemanya de la Fàbrica i en especial del seu director W. Müller.
L'Assemblea de Parlamentaris Catalans, fou una iniciativa de Francesc Cambó i la Lliga Regionalista dins del marc de la greu crisi política que es vivia l'any 1917. Una iniciativa que portaria després de la primera reunió del 5 de juliol al rei Alfons XIII a dir: " ciertos catalanes piden una especie de independencia y quieren que sus asuntos, sus intereses locales, sean gobernados en Barcelona". 

En realitat, però, l'assemblea de parlamentaris, lluny de d'independentisme i separatisme, solament pretenia modernitzar l'estat, resoldre els problemes de l'exèrcit i de l'economia i convertir Catalunya en una regió autònoma. Amb tot, la data 19 de Juliol de 1917 i l'Assemblea de Parlamentaris s'ha convertit en un fita simbòlica del nacionalisme català, simbolisme que cal traslladar a aquest estret carrer de la colònia que porta el seu seu nom, un nom que de manera sorprenent s'ha mantingut en tots els canvis de nom de carrers de les dictadures dels generals Primo de Rivera i Franco.       

10 de juliol del 2014

LA PALMA D'EBRE. ITINERARI PEL NUCLI URBÀ


L'Associació Cultural l'ESPONA, ha editat un opuscle a quatre mans amb el títol: "La Palma d'Ebre. Itinerari pel nucli urbà", resultat d'una activitat realitzada per l'entitat l'agost de l'any passat anomenada "Una passejada pel poble".

Francesc Filella, Ricard Sas, Sergi Cuadrado, Ricard Boqué i Antoni Galceran foren l'equip de treball - cicerone de la passejada i conseqüentment els coautors del volum en qüestió.


Així i a partir de les notes i el guió d'aquella excursió pel nucli urbà, el text ha acabat amb una exhaustiva recopilació indispensable que conèixer la Palma d'Ebre.


Com es pot veure en el plànol adjunt es fixaren 12 centres d'interès començant pel Calvari i acabant al Mural i barranc de la Font Vella, tot passant entre d'altres per les restes del Castell, per la joia de l'Església Romànica, l'església Nova, la casa del Mateu Escolà, el molí d'oli o cal Trist. 

Com bé es reflexiona a la introducció: "La Palma no és un poble de postal, com alguns de l'entorn que van quedar deshabitats i posteriorment han estat reconstruïts. Ans al contrari, ha estat i és un poble ben viu, i així ho demostren les transformacions del darrer segle". Transformacions que una interessant sèrie de fotografies antigues i actuals que acompanyen el text en són testimoni, ens ajuden a conèixer molt millor la Palma d'abans i d'avui. 

Una publicació indispensable per conèixer els nostres pobles  i que està està dedicada molt encertadament al fill il·lustre del poble, Rossend Escolà, desaparegut dies abans de la realització de l'itinerari, el 15 de juliol de 2013. 

Enhorabona i moltes felicitats  a la gent de l'Espona.


2 de juliol del 2014

EL 19 DE JULIOL "POESIA DES DELS BALCONS" A RIBA-ROJA D'EBRE.

Míriam Cano,  Estel Solé, Teresa Silva, Pilar Cabrera, Antoni Clapés, Cloti Guzzo, Josepmaria Viñes, Cinta Arasa, Angels Gregori, Susanna Rafart, Anna Aguilar-Amat, Dolors Navarro, Josefa Parra, Nati Soler, Montse Pllarés, Carles Hac Mor, Teresa Colom, Susanna Liberós, Elena Peralta, Anna Rossell, Jordi Llavina... i Montserrat Abelló.

El 19 de juliol es celebra el II Festival de poesia al carrer a Riba-roja d'Ebre, un festival que porta l'original nom de "POESIA DES DELS BALCONS". Si la primera edició fou un homenatge a Salvador Espriu amb motiu del seu centenari, enguany ésta dedicat a la Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Montserrat Abelló. S'ha de destacar la magnífica campanya promocional 2.0 per part de l'organització. Així, mentres han anat anunciant progresivament els i les poetes que participaran en el festival, diariament ens han avançat un poema de Montserrat Abelló acompanyat per una magnífica fotografia de la població. Sense cap mena de dubtes, una excel·lent promoció del festival i de Riba-roja d'Ebre, promocionat clarament pel proper 19 de juliol en la capital de la poesía en majúscules.

"M’assec a contemplar el temps
a l’espera que alguna espurna
encara viva
sadolli aquesta set de tu.

I escric amb urc
per servar, gelosa,
el plaer de sentir-te dins meu
en cada mot que escric."

Montserrat Abelló: l’arrel de l’aigua (1995).