18 d’agost de 2017

FLIX, EMOTIU MINUT DE SILENCI


 
Emotiu minut de silenci davant de l'Ajuntament de Flix
#TotsSomBarcelona #TotsSomCambrils

Fotografies de Carme Cubells i Abel Artal

BARCELONA


16 d’agost de 2017

"SÍ", A LA FESTA DEL RIU 2017.

 

L'Assemblea Nacional Catalana, FLIX PER LA INDEPENDÈNCIA, ahir a un dels actes més tradicionals de la Festa Major de Flix, com és la la Festa del Riu, desplegà en finalitzar la festa una gran pancarta pel SÍ al referèndum, SÍ a la democràcia, SÍ a la dignitat, SÍ l'1-O.



L'ANC, FLIX PER LA INDEPENDÈNCIA, es presentà l'any 2012 durant la Festa del Riu de les Festes Majors.

11 d’agost de 2017

1982: RECORD DE LES FESTES MAJORS DE FLIX






Amb el record de les Festes Majors de Flix de l'any 1982, amb més de 2.500 visualitzacions a la xarxa You Tube.
MOLT BONES FESTES MAJORS 2017

7 d’agost de 2017

RETALLS I RECORD DEL PREGÓ DE MIRAVET



Retalls i record del Pregó de la Festa Major de Miravet del passat 4 d'agost :
 (...)
Com a historiador, m'agradaria fer-vos un breus apunts dels mons paral·lels que han viscut els pobles de Flix i Miravet. Tots dos amb fortaleses sarraïnes abans de la conquesta del comte Ramon Berenguer IV a mitjans del segle XII, tots dos amb destins diferents des d'aleshores, Flix  ofert a una família militar genovesa, el Volta, i Miravet  ofert a l'odre dels Templers, convertint-se amb els anys en el centre més important de la comanda templera i després de l'abolició de l'ordre, amb el setge del castell el 1308, reconvertint-se en propietat de l'odre de l'Hospital fins el segle XIX,  mentre que Flix, va passar de mans en mans de senyors feudals fins ser adquirit per la Ciutat de Barcelona a finals segle XIV amb l'objectiu de controlar el riu i el comerç de blat de l'Aragó.

Un llarg període, on les guerres que va patir Catalunya, totes dues poblacions amb els seus respectius castells, es convertiren en sentinelles de l'Ebre. Així, podríem parlar de la Guerra Civil Catalana del segle XV, el JOC DE TRONS A LA CATALANA, com l'ha definit la revista Sàpiens, amb dos castells claus per controlar el riu i el sud del Principat: Miravet i Flix. 

Després, al segle XVII, tenim la Guerra dels Segadors, i un altre cop els Castells de Flix i Miravet fent el paper del GUARDIANS DE LA NIT,  protegint el país davant les forces castellanes. Castells immortalitzats en gravats l'enginyer militar francès BEAULIEU, gravats originals que es troben al museu del Louvre. Castells que després de diversos setges, caurien com les fitxes del dominó el setembre de 1650 davant l'exèrcit del Marqués de Mortara,  significant el principi del final de la guerra de Separació de Catalunya.

Fortaleses  que després de ser ocupades  el 1705 durant la Guerra de Successió, tindrien sort diferent, la de Flix seria pràcticament derruïda i la de Miravet es mantindria sota el control pels interessos de l'ordre de l'Hospital.  D'aquí que ja al segle XIX i amb les guerres carlistes, a Flix es construí un nou castell-fort carlí amb tres troneres per controlar el riu, el pas de Barca i el nus de comunicacions vers les terres de Lleida, mentre que l'imponent castell de Miravet tornaria a ser clau durant el conflicte. Caiguda dels respectius castells davant les tropes liberals del general Martínez Campos el juny i juliol de 1875 que suposaria el final de la tercera guerra carlista a l'Ebre.

Finalment,  ja al segle XX, Miravet i Flix, tornaren a tenir un paper destacat durant la Batalla de l'Ebre, la batalla decisiva de la passada guerra del 36. De totes dues poblacions tenim dos imatges gravades en la memòria col·lectiva, la foto del pas del riu davant el poble vell i amb el castell de Miravet al fons de les tropes republicanes el 25 de juliol de 1938, foto que simbolitza el començament de la Batalla de l'Ebre, i l'altra imatge  és del 15 de novembre, final de la batalla,  amb la voladura del pont de ferro de Flix després d'haver-se replegat les restes derrotades de l'exèrcit republicà.  

Final de la gran batalla i final d'una guerra que no hauria d'haver existit mai. Amb la repressió, l'exili i la pèrdua de les llibertats, que en el cas de Miravet teniu com a símbol a Roc Llop i Convalia, mestre, poeta, anarquista i militant de la CNT, empresonat després dels Fets del sis d’octubre de 1934 , exiliat el 1939,  deportat durant cinc anys al camp d'extermini nazi de Gusen-Mauthausen, on fou dels pocs que va sobreviure.
   ( ... )
 
Descripció que podriem continuar amb el text de Carmel Biarnés i i Josep Cid de fa 35 anys, "i fem cap a la Plaça Major, veritable estrella de sis puntes: amb el carrer Major, Arenal, del Riu, carrer Fosc, Portal i carrer del Mig; en aquesta plaça es troba l'Hostal de Miravet i l'Ajuntament amb les rajoles de les principals riuades a la cantonada..."

Plaça Major com a punt de trobada de moments que han marcat les nostres vides, des de les trobades de la Plataforma de defensa de l'Ebre amb la lluita contra els transvasaments, passant per la trobada el 2004 dels dirigents polítics amb motiu de tancar la redacció de l'estatut anomenat des d'aleshores de Miravet, malauradament ribotejat al Madrid per gent com Alfonso Guerra i, després de ser aprovat en referèndum, pel Tribunal Constitucional el 2010, fins la constitució el 2012 de l'Assemblea "la Ribera d'Ebre per la Independència".

No voldria acabar sense parlar del present. Si hi ha un poble que ha mantingut les tradicions, de vegades obert a tocs de modernitat és Miravet.

Un exemple, la curiosa trobada el passat maig de la Sociedad Tolkien del Senyor dels Anells de Barcelona, denominada Smial de Lórien, portant  la "Terra Mitjana" al castell de Miravet, reconvertit en la Ciutadella de Mines Tirith, capital de Gondor, un regne dels  humans, la ciutat emmurallada que s'aixeca por damunt d'un gran pla.

Esmentar el vostre dinamisme amb les tradicions des de:

La Raval dels canterers

Del pas de barca

l'Arenal

El mirador de la Sanaqueta

El Festival Mirarock

El Premi de Pintura que porta el nom del recordat Josep Ma Saez.

La Cameta Coixa... cursa en record de la cabra amb tres potes, que es menjava a tots els xiquets i les xiquetes que s’acostaven a la seva fortalesa templera.

La Festa de la Cirera i Fira dels canterer.

La Festa Major d'estiu: Santo Domingo,  patró dels terrissers

La Festa Major de Tardor.

La Festa de Sant Antoni.

I els vostres miravetans més il·lustres:

Fills il·lustres com el carliste Josep Torner Pedrola  capitost  durant la primera carlinada al costat de Cabrera o  el calafat artesà Manuel Borrell Pedrola darrer calafat de l'Ebre (Sirga d'Or el 1898).

Roc Llop i Convalia, El mestre anarquista, exiliat i pres al camp d'extermini nazi de Gusen - Mauthausen

Maria Griñó, filla de Miravet, mare màrtir del dirigent carlí  Ramón Cabrera

Elvira Papasseit, filla de Miravet, mare del gran poeta Joan Salvat Papasseit.

Fins al músic i cantant Èric Vinaixa

O la jove actriu Alba Ribas, flamant protagonista de la pel·lícula ‘El cadàver d'Anna Fritz’, de la sèrie "Cites " o "El ministerio del tiempo".
( ... )


  (Fotografia de Josep Maria Sàez)

3 d’agost de 2017

PREGONER DE LES FESTES MAJORS DE MIRAVET

 Demà, 4 d'agost, he estat convidat a realitzar el pregó de les Festes Majors de Miravet, festes d'estiu dedicades a Sant Domingo, patró dels terrissers.

27 de juliol de 2017

CRONOLOGIA FLIXANCA DE L'ANY 1992


25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona. Aquests dies estem recordant un esdeveniment que va assenyalar un abans i un després en la història de la ciutat de Barcelona, i per extensió de Catalunya i el món Olímpic.
25 anys que tampoc podem passar per alt per al poble de Flix, amb una data que també ha marcat un abans i un després, el 9 de juliol, amb la presentació de suspensió de pagaments del grup ERCROS.
Amb tot, també hauríem de recordar els nous equipaments, infraestructures i serveis que des de fa 25 anys gaudim a Flix. Serveis com les 24 hores de funcionament del CAP (Centre d'Assistència Primària), equipaments com la nova ampliació de l'IES al carrer Salvador Espriu, inaugurat pel conseller d'Ensenyament, Josep Laporte, o infraestructures com la circumval·lació viària inaugurada pel ministre d'Obres Públiques, Josep Borrell.
Un any especial per a qui escriu aquest blog ja que vaig accedir el curs 1992-93 a la direcció de l'IES (Institut d'Ensenyament Secundari) de Flix, per a la gent del grup de teatre FLEXUS, per a l'historiador Josep Sànchez Cervelló, pregoner de la Festa Major, i per l'escriptor Andreu Carranza, premi de narrativa Ribera d'Ebre amb el recordat "Desert de l'oblit".
            Gener. El Centre d’Assistència Primària (CAP) comença a funcionar les 24 hores.
            23 de gener. Espectacular nevada d’uns 15 cm. de neu.
          30 de maig. Forta tempesta de pluja, en 25 minuts es registren 53 litres per minut. Entre d’altres s’inundaria l’església parroquial.
            9 de juliol. Presentació de suspensió de pagaments del grup Ercros S.A.
           17 de juliol. Actuació de Lluís Llach a la pista de la Unió Social..
           25 de juliol - 9 d'agost. Jocs Olímpics de Barcelona.
          14 d’agost. Josep Sánchez Cervelló llegeix el Pregó de la Festa Major. Es doctor en Història Contemporània i professor de la URV. Resideix a Tarragona.
             27 d’agost. Vinebre: La novel·la “El desert de l’oblit” d’Andreu Carranza, premi de narrativa Ribera d’Ebre.
            ERCROS ven a KEMIRA SA les fabricacions i negoci comercial del clorur fèrric, policlorur d'alumini i sulfat d'alumini.
            15 d’octubre. El conseller d’Ensenyament, Josep Laporte, inaugura les obres d’ampliació de l’IES Flix.                           
         17 d’octubre. El ministre d’Obres Públiques, Josep Borrell, inaugura les obres de la circumval·lació de Flix. 125 milions de pessetes de pressupost.                      
             Novembre. Amb 40 integrants neix el grup de teatre “Flexus” .
             3 de novembre. El “Pi de Montbrió” és declarat arbre monumental.

24 de juliol de 2017

LET CATALANS VOTE




Deixeu votar els catalans
      50 personalitats internacionals han firmat el manifest de Let Catalans Vote
Entre els darrers signants hi ha la cantant Yoko Ono, els cantautors Peter Gabriel i Silvio Rodríguez, així com els exfutbolistes Éric Cantona i Hristo Stóitxkov.

13 de juliol de 2017

HISTÒRIES A L'ESTACIÓ DE FLIX

"La Veu de Flix", núm. 428. Maig/Juny 2017, secció "Cantó la Cana".


Solidaritat Catalana, "el director de la Agencia de timos de Barcelona", el Noi del Sucre, Samitier, El FC Barcelona, L'Estatut, President Macià... 

L'arribada de la xarxa ferroviària amb els seus equipaments com les estacions de tren es convertiren arreu en un símbol de modernitat i progrés. L'estació de Flix, tot i ubicada lluny de la població i a les portes del complex fabril químic, no va ser menys.  Inaugurada el gener de l'any 1892 serà el  punt de trobada de grans esdeveniments esportius i polítics. Recordar que durant molts anys la connexió més ràpida entre Barcelona i Madrid era la ferroviària,  i el trajecte utilitzat passava per Reus - Móra la Nova - Flix - Casp.  Anys més tard vindria la connexió aèria amb  el Pont Aeri, així com l'alta velocitat,  fet que ha provocat gairebé el seu abandó per manca d'inversions  i sobretot d'interès polític.  

Així, sense caure en la nostàlgia dels temps passats, podríem recordar moments  en que l'estació de tren fou un punt de trobada d'esdeveniments assenyalats de la història del primer terç del segle XX. Moments, com l'expressió de joia de la població en saludar el diputats de la triomfant Solidaritat Catalana que provenien de Madrid el maig de 1906;  la rebuda espectacular a l’estació de tren del FC Barcelona amb ofrena floral al mític jugador  Samitier el juny de 1928 després d'haver guanyat la Copa del Rey;  o les dos mil persones i banda de música inclosa que reberen al president Macià després de lliurar l'estatut a Madrid, l'agost de 1931 o després d'haver estat aprovat el setembre de 1932.

1892. 14 de gener. El diari “lo Somatent” diu:

          La Cia de ferrocarrils directes ha solicitat ja autorizacíó per obrir al servei publich la secció compresa entre Mora la Nova i Fayón, y que compren Asco, Flix y Ribarroja, constant de 39 km.” (1)

            24 de gener. Inauguració via dels ferrocarrils M.Z.A. per Flix. El dia 27 del mateix mes s’obriria al públic. Inicialment ha haurà quatre trens de viatgers entre Móra la Nova i Faió. Dos d’ascendents i dos de descendents. El primer tenia previst la sortida de Faió a les 6 i 6 minuts, tenint l’arribada a Móra la Nova a un quart de vuit. 1 hora i 7 minuts per a recórrer els 39 kilòmetres de distància, parant tres vegades. 
1900. 8 d’octubre. Descarrilament entre Riba-roja i Flix a les cinc de la matinada del tren “expresso” que venia de Madrid. El tren va recórrer 500 metres fora de la via, per sort per la part contraria del riu. La via quedà destrossada. El viatgers telegrafiarien al ministre d’Obres Públiques. (2)
1906. 22 de maig. Mostres de joia a Flix davant el pas per l'estació dels membres de la Solidaritat Catalana que provenien de Madrid direcció Barcelona.

1908. 15 de febrer. Dos nens de Flix, de nou i tretze anys, detinguts per la Guardia Civil per apedregar el tren causant la trencadissa d’un vidre d’un cotxe de segons classe.(3)

1918. 25 de setembre. La revista Mundo Gráfico  ofereix aquesta fotografia realitzada a l'estació de Flix del famós "torero timador " Juan Ballesteros Zamorano i els guardia civils que l'acompanyaven. (4)                                

1920. 1 de setembre. Intent d'atemptat ferroviari entre Flix i Riba-roja d'Ebre (5) 
"Atentado que fracasa

Barcelona.- Entre las estaciones de Flix i Barroja (Tarragona), varios individuos trataban de levantar un trozo de la via del ferrocarriil de Madrid a Zaragoza y a Alicante.

Sorprendidos por dos empleados emprendieron la huida, dejando abandonadas numerosas herramientas con las que consumaban el atentado.

Las pequeñas averias que hasta entonces pudieron producir fueron reparadas fácilmente" 
1922. 10 de març. El dirigent anarco-sindicalista Salvador Seguí, més conegut com el Noi del Sucre, mort a trets a Barcelona. Dos dies abans era previst la seva assistència a un acte sindical a Flix.

        “En esto, el “Noi” me preguntó:

-   ¿Para cuando es el mitin de Flix?

-   Para mañana – le contesté.

-   ¿Saps el que he pensat? Me´n vaig a Barcelona i demà en el ràpid seré a Flix.

Traté de disuadirlo, como si tuviera el presentimiento de que iba a ocurrir una desgràcia (...) Nada ni nadie logró convencerle (...) La estación de Flix estaba inundada de gente. El pueblo entero habia acudido a recibir a Seguí. No llegó y cundió la desilución. Muchos se interrogaban: ¿Le habrá ocurrido algo? (...) El público asistió en masa aquella noche al acto anunciado (...) Dos días después, Seguí y su íntimo Comas “Peronas” caían asesinados en Barcelona.” (6)

1928. Juny: Rebuda espectacular a l’estació de tren del FC Barcelona de Samitier després d'haver guanyat la Copa del Rey a Santander contra la Real Societat per 3 a 1. (7)

  Desde que entró el rápido en tierra catalana no se han interrumpido las manifestaciones de entusiasmo tributadas a los jugadores del Barcelona FC. En Flix estaban los andenes de la estación repletos de público. Un grupo de señoritas obsequió a los vencedores con ramos de flores. También se hizo entrega a Samitier de un magnífico banderín de seda del FC Internacional de Flix. En Mora la Nueva una banda de música acogió la entrada del tren con una alegre marcha, y los jugadores fueron también vitoreados y obsequiados con flores y champaña."

1931.  24 d'agost.  Unes dos mil persones van a l'estació per saludar al president Macià que ve   de Madrid després de lliurar el projecte d'Estatut aprovat en referèndum pel poble de Catalunya el passat 2 d'agost.  

"En Flix reuniéronse en la estación unas dos mil almas, entre las que se veian a muchas mujeres y niños, que han hecho al señor Macià un recibimiento apoteósico. El pueblo se ha colgado del vagón donde iba el Presidente y todo el mundo pretendía estrechar su mano. Algunos pequeñuelos han sido levantados hasta el nivel de la ventanilla, con el fin de que el Avi pudiese abrazarlos. Alguien pretendió que el señor Macià dirigiese la palabra al pueblo, pero no ha sido posible conseguir el silencio, ya que todo el mundo aplaudía y chillaba. Al arrancar el tren se ha percibido un grito unánime ´´Visca Catalunya`` ". (8)         

 1932.   Setembre. Acompanyats per una banda de música molts veïns reben a l’estació de ferrocarril al president Macià i els diputats catalans que tornaven de Madrid després de ser aprovat l’Estatut.

                                               Pere Muñoz Hernández - Associació LA CANA
                                               "La Veu de Flix", núm. 428. Maig/Juny 2017
1  "Lo Somatent.. Diari Regionalista  i d’avisos y noticias". N. 1649. 14 de gener del 1892.

2  "El Siglo Futuro (diario católico)", 9 d’ octubre 1900.

 3  "La Vanguardia". 15 febrer 1908. pag.4.

4   "Mundo Gráfico" 25-9-1918.

5   "Correo de la mañana", 1 de setembre de 1920

6     BUENACASA, Manuel. El movimiento obrero español. 1886-1926. História y crítica.10. Crónica General de España/Ediciones Júcar. Madrid, 1977. P.208-209. Manuel Buenacasa (1886-1964), fill de Caspe,  fou membre fundador de la CNT, essent el secretari del Comité Nacional.

7  "La Voz " (Madrid). 2/7/1928

"Hoja Oficial del Lunes". Diari Oficial Província de Barcelona, n 295, 24 agost 1931.



FOTOGRAFIES DE L'ESTACIÓ DE FLIX, Arxiu. J. Coll.  ANY 1919: http://www.cattrens.eu/index.php?option=com_content&view=category&id=720&Itemid=721