21 de juny de 2017

JORNADA SOBRE LA DESCONTAMINACIÓ DE SÒLS I LLOTS CONTAMINATS DE FLIX.



El passat diumenge, 18 de juny, i a la Sala polivalent de La Unió Social vàrem assistir a la JORNADA INFORMATIVA SOBRE LA DESCONTAMINACIÓ DE SÒLS I LLOTS CONTAMINATS DE FLIX.
Organitzada per la jove entitat FLIXNET la jornada comptà amb les intervencions de Joan Grimalt, professor del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i expert en Geoquímica Orgànica Ambiental; Jordi Sierra Llopart, membre de la Unitat de Sanitat Ambiental i Edafologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona; Marta Pujadas Garriga, doctora en Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona; i Enric Pena Franch, enginyer químic.
La fotografia que acompanya l'entrada, realitzada per Francisco R. Visa i que ens ofereix al seu compte de facebook, és un bon element gràfic on es pot apreciar la bona assistència  de veïns a l'acte, és la constatació  de la preocupació la voltant  dels despropòsits D'ACUAMED, FCC, ERCROS... en la descontaminació dels sols i llots químics.  Bona assistència malgrat ser un dels dies més calorosos dels que portem de l'onada de calor o un matí on molt veïns estaven dedicats a la elaboració de les catifes de Corpus, espectacle que anima a molts veïns així com forasters a visitar el poble.
Des del blog felicitar als membres de  la jove plataforma FLIXNET per l'èxit de la jornada, plataforma  constituïda el passat abril amb un clam tan clar com català: 

                        "No volem projectes que deixin la descontaminació a mitges ".

15 de juny de 2017

RESULTAT DE LES ELECCIONS DEL 15 DE JUNY DE 1977 (II)


Temps era temps. El 15 de juliol de 1977 es celebraren les primeres eleccions democràtiques després de la mort del dictador. Unes eleccions convocades a corre-cuita pel president Adolfo Suàrez i el seu flamant partit UCD, hereu moderat del franquisme. Amb la legalització a darrera hora del PCE i després del PSUC, i la no legalització dels partits declarats republicans com ERC, qui s'hauria de  presentar sense les sigles hisòriques en coalició amb el Parit del Treball sota el nom d'Esquerra Catalana. Unes eleccions preparades pels aparells de l'estat (TVE, radios, principals diaris, ajuntaments...) per al triomf electoral del president del "puedo prometer i prometo": Adolfo Suàrez.

A Flix els electors amb dret a vot, és a dir els majors de 21 anys, foren 3.450, els votants 2.984, la participació del 86,5 per cent, la més alta que dels darrers 40 anys d'eleccions, és a dir, una abstenció del 13,5 per cent. 

Els resultats van ser:

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC): 717 vots
Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC): 600 vots
Unió de Centre Democràtic (UCD): 595 vots
Partit Democràtic per Catalunya (PDPC): 409 vots
Alianza Popular (AP): 224 vots
Esquerra Catalana (EC): 222 vots
Unió Democràtica de Catalunya (UDC): 115 vots
Frente para la Unidad de los Trabajadores (FUT): 8 vots
Falange Española y de las JONS Auténtica (FEA): 8 vots


14 de juny de 2017

RECORD DE LES ELECCIONS DEL 15 DE JUNY DE 1977 (I)


Fa 40 anys. Temps era temps. El 15 de juny de 1977 és una de les dates més significatives de l'anomenada "Transició". Es celebraren les primeres eleccions generals després de la mort de Franco. Quaranta-un anys després de les darreres eleccions generals democràtiques del febrer de 1936. Foren les eleccions de la famosa frase "puedo prometer y prometo" del president del govern i cap de la UCD, Adolfo Suàrez. Amb el gran èxit electoral Lluís Maria Xirinacs com a independent i de la candidatura al senat de l'Entesa dels Catalans, amb els històrics Benet, Candel i Cirici a Barcelona o de Martí, Baixeras, Subirats a la demarcació de Tarragona. 


El poble de Flix viuria una campanya electoral sota la tutela del darrer ajuntament franquista, qui des del primer moment es negà a donar cap tipus de facilitats als partits polítics per fer campanya. Posicionament que diari AVUI se'n faria ressò:

           “ ...el batlle, enemic ferotge de CCC i conegut ultradretà, tan sols ha deixat una paret per a col·locar-hi cartells, però l’estat de la paret fa impossible l’enganxada. Quan uns militants d’esquerra van anar a protestar, el batlle els va dir textualment: Jo com a batlle soc igual per a tothom, però personalment no, i si fos president d’una de les entitats que us lloguen locals us cobraria vint-i-cinc mil pessetes per acte i us exigiria un milió de fiança” (1)          
           
L'ajuntament de Flix, a requeriment de la Junta Electoral, es va veure obligat a deixar un local per fer els mítings i actes polítics, essent la pista, aleshores descoberta, del poliesportiu el lloc triat, al mateix temps la junta de la Unió Social, qui hauria pogut deixar les seues instal·lacions optà també per no deixar ni pagant el seu saló cinema per els fer actes electorals, ni pagant la fortuna de 25 mil pessetes i el milió de fiança que deia l'alcalde.

Amb totes les dificultats el PSUC, el 14 de maig, faria el primer míting després de la dictadura, aconseguint omplir amb unes 600 persones les grades del poliesportiu. L'expectació estava assegurada ja que havia estat legalitzat feia pocs dies, concretament el 3 de maig.
Un cop comença la campanya electoral s'ha de dir que tots els actes polítics que es realitzaren a les pistes del poliesportiu tingueren una gran expectació, a diferència d'avui dia els potencials votants anaven a gairebé tots els actes. Així vingueren a fer mítings des dels hereus del franquisme com Fraga i Labadie Otermin fins comunistes històrics com Solé Barberà, passant per Roca i Junyent. 

Particularment tinc un record molt especial de l'acte electoral del PSUC del 3 de juny en que vaig participar davant al costat de  Josep Solé Barberà, cap de llista per la demarcació de Tarragona, Pere Heras, Teresa Gatell, Lluís Solé i Leonardo Farrero.



(1) AVUI. 4 de juny 1977, pg 5.
Cartell de Pacte Democràtic per Catalunya de Josep M. Pujals, Facebook, grup el Flix d'abans.

7 de juny de 2017

ELS AJUNTAMENTS DE LA RIBERA D'EBRE DURANT EL PRIMER FRANQUISME.

Demà, 8 de juny, a l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre es presentarà l'estudi "Els ajuntaments de la Ribera d'Ebre durant el primer franquisme (1938-1942)", treball realitzat pel jove historiador Jordi Cid amb el suport del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre.

Un treball, segons s'especifica a la presentació, "pretén donar una visió, àmplia i de conjunt, sobre quin paper van tenir els ajuntaments, i els seus representants a nivell local –alcaldes i regidors– en l’acció de govern municipal durant el període en qüestió, sempre a partir de les línies establertes des d’òrgans polítics de rang superior, com són l’Estat, el Govern Civil i les Diputacions Provincials, i en pugna constant amb d’altres contrapoders a nivell local, com les Prefectures de FET i de les JONS o la Guàrdia Civil".

La fotografia que acompanya el cartell de l'acte de demà es força il·lustrativa d'aquell primer franquisme que tenia com a referent el feixisme i especialment l'Alemanya nazi. Fotografia que correspon a l'acte d'inauguració el 16 d'agost de 1942 del "Monumento a los Caidos por Dios y por España",  amb la presència entre d'altres del  cònsol general nazi Dr. Rolf L. Jeaguers. De la inauguració tenim uns retalls del Diario Español del 18 d'agost als que sobren comentaris:
“Hacia la 1 en la plaza de los Mártires, al pié del magnífico monumento levantado a los Caídos por Dios y por España en la Cruzada, entre los que se encuentran bastantes componentes de la Legión Condor que tuvo base de operaciones en Flix... 
Acabada la misa se pronunciaron varios discursos, todos ellos exaltando el sacrificio heroico de los que supieron entregar la vida por una España mejor. ( parlaren: el delegat local de la FET y de las JONS, l’alcalde de Flix, l’alcalde de Tarragona i Secretari Provincial del Movimiento qui concretaria en les batalles victorioses contra el comunisme al Caucaso i el Gobernador Civil, Juan Selva) Al finalizar se dieron los gritos de ritual contestados con el entusiamo mayor por todos los asistentes.
A les 13,30 se sirvió una comida extraordinaria en los comedores de Auxilo Social, costeada por el Gobernador Civil y presenciada por todas las autoridades. El señor Selva dió ademàs un donativo de cinco pesetas a cada uno de los niños...
Después de la comida hablaron autoridades i jerarquías con una comida en la Fábrica... después de la comida hablo el Jefe Provincial y el Cónsul de Alemania...
El Cónsul General de Alemania recordó como allí mismo habían luchado juntos españoles y alemanes y que su sangre que corrió junta ahora se mezcla en Rusia haciendo irrompibles los lazos que ligan a las dos grandes naciones...”

Dies després, tenim un expressiu escrit de reconeixement i agraïment de l’alcalde Juan M. Muñoz Guitarte al cònsol nazi, on és curiós llegir a l’encapçalament de la inauguració del “Monumento a los gloriosos Caídos por España”, on no menciona “por Dios”, com era obligat per norma abans de dir "España". Entre d’altres l'alcalde confirmava: 

“Una vez más se demuestra esta comunidad de ideales entre la gran Alemania y España, al tener ocasión de luchar nuestra División Española junto a los bravos soldados alemanes en las estepas rusas para conseguir la VICTORIA TOTAL y establecer, entre los pueblos de Europa, una cultura digna y unas relaciones sociales más humanas."






30 de maig de 2017

"ENCENALLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA" DE BIEL PUBILL I JOSEP MARIA RADUÀ.



"Amb Encenalls de la nostra història. Biel Pubill i Josep Maria Raduà ratifiquen un cop més  que són un tàndem cultural clau per conèixer el poble d'Ascó. Dos personalitats culturals del món de la docència, dos blocaires de referència en diferents àmbits,  molt ben coordinats i reconeguts que ja ens van oferir durant 10 anys la magnífica col·lecció  de fotografies històriques  d'Ascó documentades amb el títol "Els llibres de la Galvana", amb títols com L'Ascó d'ahir, A misses dites, Sant Antoni mos guardo, per esmentar-ne alguns dels més significatius. Una excel·lent coordinació que també al llarg de deu anys han constatat en la seua col·laboració al programes de la Festa Major d'Ascó i aportant un tret distintiu diferencial dels clàssics programes de festa major, tot introduint a les pàgines inicials l'estudi d'una efemèride important, la glossa d'un entitat o persona important i aspectes culturals d'interès pel poble d'Ascó." 


Així, amb la publicació - recull  dels "encenalls" culturals, oferts durant els darrers deu anys, tenim una magnífica miscel·lània asconenca, clau no  solament per conèixer la nostra realitat com a riberencs. Una publicació que recull estructurat en deu capítols els dossiers temàtics dels darrers deu anys  de programes de la Festa Major. 

El primer capítol correspon al publicat l'any 2007, l'any del centenari de la gran riuada del 1907, amb el capítol titulat "Tot comença i tot acaba a l'Ebre", ens introduïren a la força del riu, els llaüts, la barca d'Ascó i la devoció a la Mare de Déu del Carme. Estudi complementat amb el reconeixement  a un fill il·lustre, l'artista Josep M. Brull (1907-1995). 


L'any 2008 ens oferiren el segon, "un cop d'ull al patrimoni lúdic asconenc", amb un extens i documentat passeig pels programes de les festes majors en honor a sant Miquel i santa Paulina des de l'any 1950, amb les carreres pedestres i les cucanyes pel infants com a denominador comú al llarg dels anys.  I, com no podia ser d'altra manera, aquest 2008, any del Jocs Olímpics de Pekín, la protagonista il·lustre va ser Sonia Franquet  per la seva participació per primer cop a unes olimpiades en l'especialitat de pistola d'aire comprimit.


El tercer de l'any 2009 va ser un monogràfic a una efemèride clau en la història d'Ascó: "Quatre-cents anys de l'expulsió dels moriscos". Un documentat treball que alhora  suposà un reconeixements als dos estudiosos locals, el recordat Carmel Biarnés (1928-1992) i Josep Serrano Daura.  El poble va quedar pràcticament despoblat, 898 fills d'Ascó varen ser expulsats pel simple  fet de ser moriscos. Una petjada morisca dispersa en els camins, carrers, cases i costums del poble que lluita per no caure en l'oblit.


El 2010 ofereix un dossier temàtic dedicat a l'associacionisme al llarg del segle XX, amb una menció especial al metge Domingo Agustí Salmon, un dels pocs riberencs catalanistes participants en les històriques Bases de Manresa (1892). Associacionisme inicialment de caràcter agrari al voltant de la Societat Obrera Agrícola d'Ascó (1917) i el Sindicat Agrícola Beat Pere Màrtir d'Ascó (1918) fins l'allau de societats de tota mena sorgides a partir dels anys vuitanta, amb un apartat especial dedicat a Vídeo Ascó Televisió (TAV).


L'any 2011, any de la posada en funcionament del llaüt turístic "lo Roget", portà a Biel Pubill i Josep Maria Raduà a realitzar un breu assaig sobre el món dels llaüts i la figura del mític bandoler morisc d'Ascó Joan Ambrós, més conegut pel sobrenom "Roget d'Ascó" i que dona nom al llaüt turístic, personatge principal de l'obra de Carmel Biarnés, "la Creu de la Mitja Lluna". Dossier complementat pel 40è  aniversari de la constitució de "La Joventut Conscient", protagonista de l'activitat social del jovent d'Ascó durant els anys de la dècada dels setanta i principis dels vuitanta del segle passat.


Al llarg de l'any 2012 és commemora la fi de l'orde del Temple (1312), ordre militar i religiosa que  ajudà  entre el 1153 i 1159 al comte  Ramon Berenguer IV a la conquesta dels darrers reialmes sarraïns de l'Ebre, tenint des d'aleshores el domini territorial d'una comanda que abastava des de les Camposines fins Berrús, amb el castell templer d'Ascó com a seu del comanador.  Les rivalitats amb els Entença, senyors del castell de Móra d'Ebre i la caiguda en desgràcia del Templers,  acusats entre d'altres d'heretgia, suposà la caiguda de les fortaleses templeres de Miravet i Ascó passant a mans de l'Orde de l'Hospital. Molt interessant l'apartat: "700 anys després, que en queda", el castell, l'escut, el patró Sant Miquel...


La benvinguda a la nova colla castellera d'Ascó  són el temes d'interès de l'any 2013 amb  els gegants Lo Falcó i Na Sança  introduint-nos  a la Catalunya com a terra de gegants, per tant, ben arrelats a força pobles de la Ribera. Apartat complementat per l'aniversari cultural  els  vint-i-cinc anys dels Premis "Vila d'Ascó",  amb la ressenya  dels tots els premis, autors,  alguns reconeguts arreu com Francesc Puigpelat,  Josep Gironés, Miquel Esteve o Andreu Carranza. Amb una relació dels premis joves de narrativa breu i el premis de poesia Joan Perucho  "Vila d'Ascó" que es donen des de l'any 2006.


"El Tricentenari de la Guerra de Successió" és l'eix central de l'any 2014.  D'interès l'apartat de la Guerra de Successió a la Ribera d'Ebre amb una documentada cronologia dels principals fets entre el 1705  i 1714 al pobles riberencs, així com el retrat d'Ascó el 1714, apartat documentat a partir del treball de Carmel Biarnés aparegut dins la desapareguda revista Castrum de Ascho 1148.


"400 anys després... sigueu benvinguts". és el títol del monogràfic de l'any 2015. Després de la dramàtica expulsió dels moriscos, apartat de la història plantejat el 2009, un daltabaix demogràfic i econòmic que afectà també pobles com Miravet o Benissanet, el 1615 el comanador d'Ascó  de l'orde de l'Hospital de Sant Joan concediria una Carta de Població per facilitar una ràpida repoblació, carta molt ben analitzada que va ser concedida per saldar els deutes generats a l'orde de l'Hospital de Sant Joan arran de l'expulsió. Així, gràcies a l'estudi del Llibre de Judicatura de la Vila d'Ascó de 1693, els autors ens ofereixen una relació dels nouvinguts, Alentorn, Arbonés, Borrell, Ferrús, Jornet, Masip, Muntanya, Pros, Reduà, Ribera, Ribes, Serra, Serrano... població que s'afegiria setze famílies morisques que no havien estat expulsades, els Batiste, Sans, Massot, Ferrer, Carim...


I l'any 2016, desè i darrer capítol dels "Encenalls del patrimoni asconenc" és l'any el dossier "Ascó, bressol d'artistes". Biel Pubill i Josep Maria Raduà ens ofereixen una relació biogràfica, magníficament il·lustrada,  de vuit artistes fills d'Ascó, relació que els porta  a constatar que artísticament parlant, el segle XX asconenc  ha estat "l'època daurada" d'escultors, pintors, il·lustradors i artistes plàstics: Pere Daura Garcia, Josep M. Brull Pagés, Domingo Margalef Agustí, Nicolau Ortiz Serra, Carmel Biarnés Biarnés, Josep Gironès Florenza, Oriol Muntané Condeminas i Teresa Linyan Serra.


Els deu capítols corresponents a deu anys de programes de Festes Majors que ens han anat oferint any rere any els tenim perfectament documentats en la publicació que tenim entre les mans. Publicació que recull i els actualitza amb el un suggerent títol amb regust de la cuina d'autor: Encenalls de la nostra història. 

Encenalls de la nostra història és clau per conèixer no solament el poble i la gent d'Ascó sinó, per extensió, conèixer la gent de l'Ebre.  Com ens recorden els autors al darrer capítol, la cultura és el fet diferencial d'un poble, els trets culturals asconencs presentats a manera d'encenalls  són el resultat de segles de convivència, de creació i de recreació d'hàbits col·lectius que donen coherència a les relacions entre els membres de la comunitat. Els encenalls estan servits, Biel Pubill i Josep M Raduà hi han posat ingredients culturals diversos i adients... Particularment dir-vos que estan molt ben presentats, escrits i documentats. Sense cap mena de dubte, estic convençut que la meva opinió, utilitzant el llenguatge de les xarxes socials, serà ben compartida."

Pròleg que he tingut la satisfacció d'escriure del llibre de Biel Pubill i Josep Maria Raduà, ENCENALLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA .  Disseny i impressió d'Optim gr. Editat per l'Ajuntament d'Ascó.  243 pàgines. Maig de 2017.