31 d’agost del 2014

SEBASTIÀ GIRONÈS DE SANT POL DE MAR A VALL-DE-ROURES.





El passat dissabte, 23 d’ agost, davant de prop de vuit-centes persones, es va donar a conèixer el veredicte del VI Concurs de Composició d’Havaneres de Catalunya “Vila de Sant Pol de Mar” dins del Festival d’Havaneres de FIRAMAR 2014. Fou una nit especial pel flixanco Sebastià Gironès i la seua havanera "Al Mar", una composició realitzada a partir d'un poema de Maria Lluïsa Gascón. Tot i quedar en tercer lloc pel jurat guanyà "el Premi Popular" decidit pel públic assistent, lliurant-li el premi na Carme Ruscalleda.


Una setmana desprès, ahir a Vall-de-roures, en el decurs d'un dinar literari a la Font de Miró, l'amic Sebastià acompanyat per Alfons Guiuva participar als actes del 30 aniversari de la llibreria Serret i en la fallada i lliurament dels premis Serret de literatura rural, cantant l'havanera "Al Mar". Una actuació força especial pels lligams de l'autora de la lletra amb la gent del Matarranya.

(Podem escoltar l'habanera  a càrrec d' "Els Pescadors de l'Escala".)

ENHORABONA I MOLTES FELICITATS  !!!

26 d’agost del 2014

DOLORS CABRÉ I MONTSERRAT (1914 -1995)


Ca Manolo
"A Dolors Cabré i Montserrat, filla adoptiva de la vila en l'any del centenari del seu naixement, mestra en l'amor i en el coneixement del poble, Riba-roja d'Ebre a 25 d'agost de 2014". Aquest és el text de la placa que el seu poble col.locà solemnement a la façana de seua casa.

Un reconeixement a una de les riberenques més importants del segle XX,  de la Reial Acadèmia de la Història, pionera dels estudis locals de la Ribera d'Ebre, dinamitzadors cultural per excel·lència, amb un nom vinculat per mèrits propis amb l'Ermita de Berrús i que no hagués quedat sota les aigües de l'embassament de Riba-roja d'Ebre, amb la realització de la Biblioteca Mestre Cabré de Tivissa o amb la carretera entre Vinebre i Garcia. Amb dos estudis a destacar pels riberencs entre la seua extrensa bibliografia: "Riba-roja d'Ebre i del seu terme municipal" (1974) i "Sant Enric d'Ossó i la seva vinculació a Riba-roja d'Ebre" (1893).

Carta manuscrita de Dolors Cabré tot parlant de Carmel Biarnés

Va ser un acte senzill i alhora emotiu, els parlaments de l'alcalde, Antonio Suàrez, i del president del Consell Comarcal i alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, ens recordaren la importància de la seua figura durant els anys del  franquisme i la transició als seus respectius pobles. Els parlaments dels seus nebots dedicat a la seu "tieta Lola" expressaren la seua dimensió humana. Particularment assistir a l'acte de reconeixement a Dolors Cabré em portà molts bons records de la vella i estimada professora de llengua espanyola a l'institut Martí Franqués de Tarragona.

20 d’agost del 2014

WILHELM WENSE (1865-1930)



El Dr Wilhelm Wense, la seua muller Cilly i la filla Mercedes. Flix, 1906
Enguany fa tot just vint anys que vaig publicar "Alemanys a l'Ebre, la colònia química alemanya de Flix (1897-1994)", un estudi que vaig realitzar amb el suport de la Direcció General d'Universitats del Departament d'Ensenyament, publicat per la recordada editorial el Mèdol.  Tot i que vaig finalitzar el treball en publicar el llibre, vint anys després encara recullo testimonis i documentació  que permeten enriquir permanentment el treball inicial.


Un  exemple l'he tingut aquest estiu després de la visita a Flix de Dietrich M-F acompanyat per la seua muller i dos fills. Residents a Bonn han volgut conèixer Flix i la colònia, així, gairebé cent anys després s'han retrobat amb la memòria del seu besavi WILHELM WENSE i de la seua àvia Mercedes nascuda a Flix l'any 1906. Una trobada que ens va permetre recordar la figura del doctor Wilhelm Wense, delegat directament des de la direcció de Griesheim per a fer-se càrrec de la direcció de la Fàbrica a principis de l'any 1905 després de la sobtada baixa per motius de salut de Carl Pistor. Direcció que ocuparia fins el 1907 un cop aconseguí els primers resultats positius de la SEQF. Uns resultats que es traduirien en repartir un dividend del 6 per cent entre l'accionariat. A  Wilhelm Wense el substituiria un vell conegut del nostre poble, Wilhelm Müller (1878-1938), direcció que ocuparia durant trenta-un anys.

Gràcies a la seua visita podem saber que Wilhelm Wense va néixer el 1865 a Lüneburg, i que va morir amb 65 anys, el 1930, a Frankfurt. Que després de la breu estada a Flix retornaria a la seu central de Griesheim Elektron Chem Fab. ocupant la direcció del departament d'investigació, càrrec que ens permet avui entrar en contacte amb els seus treballs gràcies a internet i el registre de patents, així, per exemple, sabem que el 1913 patentà un "mètode d'assecat d'aire per a usos metal·lúrgics". 


Els seus descendents gairebé cent anys després  ens han retrobat amb la seua memòria, una estada a Flix de gairebé tres anys, el naixement de la seua besàvia amb el nom tan nostre com Montserrat i un interessant recull de fotografies que  han cedit a l'Arxiu i l'Associació la Cana, fotografies que ens permetran conèixer uns mica més la nostra història.

8 d’agost del 2014

35 ANYS DE FESTES MAJORS EN DEMOCRÀCIA.


 
Una fita important: 35 anys de festes majors en democràcia. El 35è és sens dubte un aniversari de segona al costat del 25è o 50è aniversari. Amb tot des del punt de vista històric, i en el nostre especialment, és una fita a destacar per tot el que representen els darrers trenta-cinc anys dels ajuntament democràtics després de la llarga dictadura.

L'any 1979 és una data per la història del municipalisme democràtic. El 3 d'abril es celebraren les primeres eleccions, el 19 d'abril es constituiren els primers ajuntaments, i des d'aleshores sempre s'ha parlat d'un abans i un després... els pobles i ciutats visqueren la recuperació de la democràcia local. 35 anys després és un denominador comú considerar la importància de la gran transformació viscuda pels nostres pobles i ciutats, i la Festa Major n'és un bon exemple.

Avui he rebut el programa de la Festa Major de Flix i la primera observació a destacar al costat dels escrits del regidor de Festes, Josep Pérez Giral, de l'alcalde, Marc Mur,  i les fotografies dels hereus i pubilles, han estat dos noms propis. Dos joves fills de Flix, nascuts en democràcia, ex-alumnes al col·legi públic Enric Grau, de l'IES de Flix, molt ben preparats, dos vides paralel·les d'èxit i reconeixement per part dels seus i molt especialment del seu poble. M'estic referint al flixanco més conegut i reconegut arreu, Xarim Aresté, qui, amb Gerard Quintana, ens ofererirà el concert principal de la vespra de la Festa Major, i a Fani Garcia Muñoz, la pregonera d'enguany.

Que Fani Garcia hagi estat l'escollida per llegir el pregó de la nostra Festa Major. És, sens cap mena de dubte, un reconeixement a l'anomenada generació de la democràcia. Una generació amb una identificació evident amb els 35 anys d'ajuntaments i de festes majors en democràcia. Una generació molt ben preparada, que ha nascut, viscut i estudiat en normalitat democràtica, primer a l'escola Enric Grau Fontseré i després a l'Institut de Flix, fent de monitors als estius al Tria't l'Estiu, que ha continuat els estudis lluny de casa. La Fani estudiant ha fet amb excel.lents resultats dos carreres universitàries, primer Sociologia i després Ciències Polítiques i de l'Administració a la Universitat de Barcelona. Aconseguint després un important lloc de treball al Departament d'Economia de la Generalitat. Sempre mantenint-se fidel a les seues arrels flixanques, sentiments que, tot i residir a Vilasar de Mar i treballar a Barcelona, cada cap de setmana el porta a Flix, amb els seus, acompanyada pels seu marit i la seu filla Berta.

Pràcticament ja hi som, el proper dimecres 13 serà el tret de sortida. Des del blog un desig en majúscula i amb quatre paraules:

                                             MOLT BONA FESTA MAJOR



5 d’agost del 2014

"LOU PICHIN PRINCE" NISSARD.

L'heroi italià Garibaldi, nascut a Niça, definí el niçard  (nizzardo) com un dialecte de l'italià amb influències de l'occità i el francès.

El niçard, segons la Wikipedia,  és un subdialecte provençal que pertany a la llengua occitana, parlat al Comptat de Niça i al Principat de Mònaco.

Al casc antic de Niça tots els noms dels carrers estan escrit en aquest dialecte, tanmateix la cançò nissard "Nissa la bella" està considerada com l'himne de Niça.

LOU PICHIN PRINCE és el nom títol d "el Petit Príncep" nissard, traducció d'Albert Rosso, qui ens ofereix a la contraportada del volum una introducció nissarda  biogràfics de Saint-Exupéry, un text que podem entendre  fàcilment .

Seguint les comparacions amb l'entrada anterior, podem comparar i llegir fàcilment el començament de l'obra:

"Quora avìi siei an ai vist, un còu, una magnifica image, dintre un libre soubre lou Bouòsc Vierge que si sounava Estoria Vieugudi. Representava un serpent boa que avalava una bèstia sauvaja".