30 de gener del 2008

EL MEU DIJOUS JARDER

Demà "dijous jarder" després de les classes a l'IES consistirà en cinc actes ben diferenciats. El primer consistirà en acompanyar per la Colònia (o Barri Internacional) de Flix a un equip de TV3 que està preparat un programa sobre l'Alemanya nazi, jueus i Catalunya. Al migdia i a la Fonda Barcelona de Móra la Nova participaré a un programa dedicat als 25 anys del CERE. A les 12,45, una altra emissora, Antena Caro, i més concretament Emigdi Subirats em farà una entrevista per telèfon, des prés d'haver-la fet a l'eurodiputat Raul Romeva, una entrevista que anirà al voltant del mon dels blogs. Ja per la tarda, després d'haver jardat, a les 6,30 i a ca Don Ventura, presentaré a Salvador Cardús, qui ens farà una xerrada organitzada pel PDC de l'ajuntament, el CRP de la Ribera i l'AMPA de l'IES Flix, xerrada - conferència sobre el civisme. "Ben educats". Ja per la nit aniré a Gandesa per participar en un acte de proximitat de la gent d'Esquerra de la Terra Alta amb l'assistència entre d'altres de Xavier Vendrell.

29 de gener del 2008

EL PERELLÓ, 30 DE GENER DEL 1874

El Diario de Tarragona del 30 de gener del 1874, ofereix una nova més de l'heroi carlí de Flix, en Josep Agramunt, conegut pel sobrenom de "lo Capellà de Flix", qui es presentà al poble del Perelló tot cremant els llibres de quintes i cobrant una contribució de 200 pesos i, acte seguit:

“Procedió a descasar a los que solo lo estaban por matrimonio civil, ordenandoles la separación bajo penas graves. Añádase que el no casarse canonicamente aquellos se debe a no haber cura en el pueblo” .

Mesos abans l'evangèlic capellà carlí al poble de Capafons ja havia dut a pràctica la seua evangèlica missió, concretament el 21 de novembre amenaçà amb pena de mort els veïns de Capafons que, havent celebrat matrimoni civil no el declaressin nul i no l’efectuessin segons la regla de la “Iglésia Católica, Apostólica y Romana”.

PRESENTACIÓ LLISTA D'ERC A TARRAGONA

Aquesta tarda ens hem presentat davant els mitjans de comunicació tarragonins els candidats d'Esquerra al Congrés i al Senat per la demarcació. Lluís Aragonés flanquejat per Jaume Ranyer (n 2) i jo mateix, com a candidat al Senat dins l'Entesa Catalana de Progrés, ha explicat els motiu de ser la presentació davant del Museu Arqueològic de Tarragona, un veritable anacronisme en les competències de l'estat jacobí a casa nostra: després de 30 anys de la restauració de la Generalitat, malgrat tot i amb tot, el Ministeri de Cultura es nega a traspassar-lo al govern de Catalunya.

27 de gener del 2008

AMB RIDAO A LA FESTA DELS CALÇOTS DE VALLS

Avui he acompanyat com a candidat al Senat per Esquerra a Joan Ridao, cap de llista i candidat al Congrés de diputats per la demarcació de Barcelona, a la Festa dels Calçots de Valls. Com és natural també hi era en Lluís Aragonés, candidat per la demarcació de Tarragona, a més de la gent d'Esquerra de Valls i l'Alt Camp. De les declaracions que ha fet avui davant els mitjans de comunicació esmentar:

"El candidat d’Esquerra al Congrés, Joan Ridao, ha reclamat aquest matí des de Valls que ‘no es confongui l’opinió pública com si hi hagués un model de família bó i la resta fossin dolents, tal i com sembla que volen tornar a fer creure els sectors més arcaics de l’Església vinculats al Partit Popular, a la dreta més arcaica’.‘Estem assistint a un autèntic intent involucionista per part d’alguns sectors de l’Església catòlica que es resisteixen a admetre que les monoparentals, les parelles que viuen juntes sense contraure matrimoni o les de persones del mateix sexe són un model de família tan vàlid com un altre i que la societat de la Catalunya del segle XXI viu amb total normalitat. És un autèntic intent involucionista que alguns sectors de l’Església ens vinguin de nou amb allò de la por dels inferns i del pecat i una nova croada contra el dret de la dona a la interrupció de l’embaràs’. ‘El que els representants polítics hem de fer és treballar per a la millora de les condicions de vida de totes les famílies. Hem d’aconseguir la conciliació de la vida laboral i familiar; ampliar els permisos de maternitat i paternitat; l’accés universal de l’ensenyament entre zero i tres anys; i la defensa de la igualtat d’oportunitats de les dones que volen ser mares i mantenir-se en el mercat laboral. Aquestes seran algunes de les principals reivindicacions que Esquerra incorporarà en el seu programa i farà servir la seva capacitat d’influència al Congrés dels Diputats per tal d’aconseguir-ho’..."

25 ANYS DEL CERE


Ahir es va donar el tret de sortida dels actes del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE)amb motiu del seu 25è aniversari. Primer al estatge de l'entitat i després a la sala d'actes de l'Orfeó i Escola Municipal de Música de Flix es realitzà un acte senzill i alhora emotiu. Josep Moragrega, el president del CERE oferí en detall les activitats a realitzar enguany. Xavier Vega, director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat i membre fundador de l'entitat feu una valoració històrica i cultural. Lluís Salvadó, Delegat del Govern a les Terres de l'Ebre es congratulà i felicità per la tasca que ha realitzat i el valor que representa el CERE. I per la meua part, com alcalde de Flix, en nom del Consell Comarcal, ex-president del CERE i soci fundador de l'entitat, vaig intentar transmetre la satisfacció de poder participar en l' acte, així com vaig referenciar la tasca dels pioners i dinamitzadors culturals a les acaballes del franquisme i i durant els anys setanta i vuitanta, tot recordant Artur Bladé, Carmel Biarnés, Dolors Cabré, Josep Ma. Saez, Rossend Escolà, Josep Ma Pros, Artur Cot... així com el suport inicial de la Conselleria de Cultura de la Generalitat amb Albert Manent i Josep Lluís Carod Rovira. Aixímateix va agrair la tasca feta per tots els presidents de l'entitat, J Ma Saez, J S Cid, J S Ventura, B. Pubill, J R Vinaixa i J Moragrega, així com totes les persones que han participat a diferents juntes i han dinamitzat les diferentes seccions. Després dels parlaments l'Orfeó de Flix dirigit per Alfons Guiu realitzà un magnífic concert per cloure l'acte.

25 de gener del 2008

ACTE CLOENDA ANY BLADÉ




Ahir al vespre vaig assistir a la seu de la Delegació del Govern de Tortosa a l'acte de cloenda de l'Any Bladé. Adjunto la nota de premsa referent a l'acte on també caldria destacar per la seua significació la implicació personal del seu fill Artur Bladé Font, i de personalitats de la vida política i cultural de l'entorn de Bladé com Josep Lluís Carod-Rovira, Xavier Garcia, Josep Maria Pujals, Genís Cinca, Frederic Ribas, Andreu Carranza, J. A. Baixeras i Josep Sànchez Cervelló, entre d'altres. S'ha de reconèixer que tant l'ajuntament de Benissanet com l'Associació Cultural Artur Bladé, el CERE, l'IRMU, el Consell Comarcal, i un llarg etcètera han fet possible que l'any Bladé hagi estat un èxit.

"L'acte de cloenda del centenari d'Artur Bladé i Desumvila (Benissanet, 1907- Barcelona, 2005) va servir ahir per presentar el documental Artur Bladé, la memòria de l'Ebre, dirigit pel realitzador ampostí Santi Valldepérez, per encàrrec de l'Associació Cultural Artur Bladé. Es tracta d'un documental d'autor que s'ha muntat a partir de catorze hores d'entrevistes. Entre els entrevistats hi ha l'expresident del Parlament Heribert Barrera, company d'exili de Bladé, el crític literari Albert Manent, el mateix fill de l'escriptor i gent vinculada al Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre com Josep Solé, ara president comarcal, o Pere Múñoz, alcalde de Flix. «La idea ha estat amb aquesta polifonia de testimonis apropar l'espectador a la personalitat de Bladé», explica Valldepérez. El document també inclou fragments d'una entrevista a la televisió de Móra d'Ebre del 1993 o una filmació amb super-8 de Bladé amb la seua família. Tant el documental com les entrevistes es lliuraran a l'arxiu comarcal de la Ribera d'Ebre, que està a punt de signar un conveni amb l'associació de Benissanet per crear la biblioteca Artur Bladé i que en un futur també incorporarà els documents inèdits que es troben a la casa de l'escriptor a Benissanet i que ara el seu fill està triant i classificant."

22 de gener del 2008

NOU CONVENI FLIX - ANAV

Aquest migdia hem signat a la Sala de Plens de l'Ajuntament un important conveni de col.laboració entre l'Ajuntament i l'Associació Nuclear Ascó-Vandellós (ANAV), a continuació adjunto el comunicat del contingut de l'esmentat conveni, que donarà un valor afegit important al Centre d'Empreses "La Ribera" de Flix. A la presència dels senyors Eugeni Vives i Rafael Gasca a l'acte de signatura s'ha d'afegir la visita posterior al Centre d'Empreses .


"L’Ajuntament de Flix i l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II, AIE (ANAV) han signat avui un conveni de col·laboració que afavorirà l’activitat del Centre d’Empreses de Flix. L’alcalde de Flix, Pere Muñoz, i el director de la Central Nuclear d’Ascó, Rafael Gasca, han rubricat aquest acord pel qual l’empresa patrocina l’adequació de la sala de formació per convertir-la en una aula d’informàtica amb una aportació econòmica de 22.500 euros. Aquest nou equipament es destinarà a formació i com a telecentre. Disposarà de tretze ordinadors amb els seus corresponents complements (monitors, tarja de xarxa de 108 Mbs, càmera web, cascos, micro i antivirus). Tanmateix, l’aula comptarà amb dos impressores, un router, un projector i una pantalla de projecció. Aquesta iniciativa queda emmarcada en la voluntat d’ANAV de fomentar la formació professional i les iniciatives culturals que afavoreixin el territori on estan ubicades les seues centrals."

20 de gener del 2008

GENER DEL 1900: PRIMERA VAGA A LA FÀBRICA


1900. 2 de gener. Promoguda pel republicanisme federal es realitzà la primera vaga dels treballadors de la Fàbrica de Flix, que aleshores tenia 90 treballadors, vaga que tindria uns vint dies de durada. 1 oficial i 30 guardies civils romandrien a Flix durant el conflicte. El diari "La Opinión" de Tarragona es feu resò del conflicte.
“Nos comunican desde Flix que se ha constituido una sociedad de obreros empleados en la fábrica electroquímica al objeto de sostener la huelga, ésta la motivan que los trabajadores de la cal quieren cinco reales de jornal por hora de trabajo, que es muy pesado pues han de cubrirse la boca y nariz para no respirar emanaciones dañinas; les ofrecen 25 céntimos por hora. Los de las turbinas ganan un real cada hora y aspiran a cobrar 30 ccéntimos. Los de la Sala Química tienen 10 reales diarios y pretenden 2,50 pesetas. El conflicto no parece entrar en vias de arreglo, pues ayer salió para Flix el señor Gobernador civil de la provincia acompañada del teniente coronel de la Guardia civil”[1]
19 de gener. La guardia civil va detindre 3 dones acusades d’haver agredit a una companya que es dirigia a treballar a la Fàbrica.
21 de gener. La premsa donà per acabada la vaga.

Fotografia d'una de les primeres visions de conjunt de la Fàbrica.

[1] La Opinión, num 8, 10 de gener de 1900. Tarragona.

19 de gener del 2008

PRIMERS CONTACTES AMB JOAN RIDAO

Divendres, 18 de gener de 2008

Ahir divendres el portaveu parlamentari d’Esquerra i candidat per Barcelona a les eleccions al Congrés dels Diputats, Joan Ridao visità l’Aldea, el Perelló i Amposta, celebrant un dinar amb una vuitantena d’empresaris de l’Aldea, després assistint a la Festa del “calmant” del Perelló i al vespre un sopar amb la militància a Amposta. L'hem acompanyat entre d'altres en Lluís Aragonès, cap de llista de la candidatura d’Esquerra al Congrés de Diputats per la demarcació de Tarragona, Carme Pelejà i Dani Andreu, membres de la mateixa candidatura, i jo mateix candidat d’Esquerra al Senat per l’Esquerra dins l’Entesa Catalana de Progrés. Ridao ha exposat el posicionament d’Esquerra de cara les properes eleccions Generals, recordà que Esquerra a les passades eleccions de 2004 va fer uns resultats 'espectacultars' a les Terres de l’Ebre gràcies al lideratge en la lluita contra el transvasament, esdevenint la segona força: 'Esquerra aspira a consolidar-se com la segona força política al territori. Som la garantia per evitar possibles transvasaments, i així ho vam demostrar quan vam posar com a primera condició la derogació del PHN per donar el nostre suport inicial a Zapatero' afirmà. 'Esquerra cal que torni a ser decisiva i tingui la suficient força per fer possible per part de l’Estat el compliment dels cabals ambientals de l’Ebre i la nova cultura de l’aigua'. També afirmà que 'Esquerra treballarà per a que el govern de l’Estat apliqui, d’una vegada per totes, mesures per aturar la regressió del Delta i compleixi els terminis en la regeneració de l’embassament de Flix'. D’altra banda, Ridao denuncià la 'desinversió històrica dels successius governs espanyols amb les Terres de l’Ebre, sobretot en infraestructures. Un autèntic forat negre pel que fa a les inversions del Ministeri de Fomento'. Així Ridao fou molt crític amb l’execució d’infraestructures cabdals i estratègiques per part del govern espanyol a les Terres de l’Ebre com ara l’estació de tren de l’Aldea, la millora de la xarxa ferroviària de l’eix mediterrani i de la Ribera d’Ebre, així com l’autovia de l’interior o l’estació transformadora per dotar de millor i més energia el polígon Catalunya-Sud.
Per la nit i a Amposta es trobà amb un centenar de militants i simpatitzants d’Esquerra on he realitzat el meu primer discurs de campaya, previ a un magnífic discurs de Joan Ridao on exposà entre d’altres els eixos exposats anteriorment..
Dissabte, 19 de gener de 2008
Aquest matí, després d’una Convenció del Programa 2008 a la seu nacional d’Esquerra de Calàbria, on ens hem reunit els caps de llista al Congrés i al Senat amb les presidències sectorials, secretaries nacionals i secretaries tècniques, entre d’altres, coordinats per Anna Simó. Joan Ridao, ha presentat les línies generals del programa d’Esquerra que s’ha acabat de perfilar i que dilluns ha de ser ratificat per l’executiva. Ridao ha explicat les directrius ‘del contracte d’Esquerra amb Catalunya, el nostre programa electoral, per aconseguir convertir-la en un país de primera’, que incorpora el programa de mínims per qualsevol eventual acord i ‘les condicions que demostren que serem l’esquerra independent i exigent, capaç de complicar la vida als que no volen canviar res, com correspon a l’únic interlocutor visible i útil de l’esquerra catalanista’.

17 de gener del 2008

DONA I POLÍTICA


Si ahir vàrem tenir al Consell Comarcal la visita de la Consellera de Justícia, Montserrat Tura, qui signà un conveni de col.laboració del seu Departament amb el Consell de "Mediació Familiar", avui a l'ajuntament de Flix hem tingut la visita de la Presidenta del Institut Català de les Dones, Marta Selva, qui s'ha interessat per la diagnosis realitzada per la regidoria de les dones de Neus Guiu del "Pla d'Igualtat local".

15 de gener del 2008

HA MORT MILTON WOLFF

Els companys de l'associació prioratina "No jubilem la Memòria" m'han comunicat que ahir va morir als 92 anys Milton Wolff a la seua casa de Califòrnia. En el record la seua estada a Flix, el 6 de novembre del 2005, amb motiu de l'homenatge a les Brigades Internacionals i el seu darrer pas de l'Ebre a les acaballes de la Batalla de l'Ebre. 68 anys després, el cap de la Brigada Lincoln, el legendari brigadista MILTON WOLFF tornà a creuar l'Ebre i ho feu pel Pas de Barca de Flix acompanyat per altres brigadistes. Recordar que per primer cop participava en un acte d'homenatge als brigadistes internacionals un representant del govern dels EEUU, Joan Alsace, el cònsol general dels EEUU a Barcelona. Al costat d'una fotografia de Robert Capa, dues instantànies de la seua estada a Flix, una sota l'exposició de la Batalla de l'Ebre i l'altra agraint la col.locació d'una placa homenatge amb el seu nom als peus del monument del brigadistes italians amb el riu Ebre al fons.





PRIMERA RODA DE PREMSA D'ESQUERRA A L'EBRE


"Els candidats d'ERC a les eleccions generals per les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona han assumit com a principals compromisos programàtics l'oposició al transvasament de l'Ebre, el rebuig a situar un cementiri de residus nuclears en territori de la demarcació de Tarragona i, particularment, barrar el pas a un govern del PP a Madrid.

La formació republicana a les Terres de l'Ebre, serà representada a les llistes al Congrés (encapçalada per l'actual senador Lluís Aragonès) per l'alcaldessa de la Fatarella, Carme Pelejà, en el número 3, i l'alcalde de l'Aldea, Dani Andreu, com a primer reserva. El candidat amb millors perspectives d'anar a Madrid, però, serà l'alcalde de Flix, Pere Muñoz, que serà l'únic candidat republicà al Senat en el marc de l'acord de l'Entesa Catalana de Progrés (juntament amb PSC i ICV).

Els republicans confien en revalidar el diputat per poder conformar grup parlamentari propi al Congrés i situar Muñoz com un dels representants de l'Entesa a la cambra alta. Aquest panorama, segons ha argumentat el candidat al Congrés per la demarcació, Lluís Aragonès, ha d'aconseguir facilitar el compliment dels objectius programàtics dels republicans al Camp de Tarragona i, en aquest cas concret també, a les Terres de l'Ebre.

Aquests compromisos o condicions concretes de l'acció política a Madrid passen, en primer lloc, segons ha precisat Aragonès, en aconseguir 'que no es torni a parlar del transvasament' de l'Ebre. 'A veure si CiU és capaç de posar això sobre la taula', ha assenyalat, tot recordant el debat iniciat pels convergents novament sobre la interconnexió de xarxes. Al seu costat, ha continuat, se situaria 'impedir la instal·lació d'un magatzem de residus nuclears.

Com a 'objectius generals', el candidat al Congrés ha explicat que la voluntat dels republicans passa per 'barrar el pas al PP' ('la dreta conservador i extrema', ha assenyalat), al mateix temps que eregint-se en 'mur de contenció de l'ala més espanyolista i conservadora del PSOE'. Aragonès també ha incidit en la qüestió de les infraestructures i la necessitat d'assolir els nivells d'inversió que mereix el territori (citant, concretament, el treball fet amb la variant de l'Aldea i les reformes a la línia ferroviària de Reus-Móra la Nova-Casp) en un context de major 'optimisme' entre la ciutadania per les 'potencialitats increïbles' del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.

Aragonès serà el cap de llista a ERC per tota la demarcació. El seguiran el tarragoní Renyer (membre del sector crític que va disputar el primer lloc a Aragonès); l'alcaldessa de la Fatarella, Carme Pelejà, al tres; Andreu Fernàndez, de Valls, al quart lloc; Núria Gabarró, de les JERC, al cinc; i Teresa Vallverdú, del Baix Penedès, tancant la llista. El candidat, que ha destacat la voluntat de 'potenciar el municipalisme' en les llistes, ha detallat també que l'alcalde de l'Aldea, Dani Andreu, figurarà com a primer suplent.

Al Senat, l'alcalde de Flix, Pere Muñoz, serà el candidat únic que els republicans presentaran al Camp i a l'Ebre, en el marc de l'acord entre els tres partits que formen l'Entesa Catalana de Progrés (el PSC en presentarà dos i ICV cap, en el cas de la demarcació).
Protagonisme de l'Ebre, Muñoz ha vaticinat que durant el proper mandat estatal 'l'Ebre serà la portada més important de les notícies a l'estat espanyol'. No només pel que fa a infraestructures viàries, equipaments o cultura, sinó, sobretot, per qüestions medi ambientals referides als problemes d'aigua a Catalunya (amb el que considera l'estratègia d'alguns partits, en referència a CiU, de 'tornar a discutir la nova cultura de l'aigua') i, particularment, l'operació de neteja de l'embassament de Flix.

L'alcalde flixanco ha lamentat que aquest mandat hagi estat caracteritzat pel debat i la discussió de 'molts projectes' sense que la majoria d'ells s'hagin acabat de canalitzar o executar (tot citant casos com el de l'aportació d'aigua dolça a les badies del Delta, la recuperació del bosc de ribera o els Ullals de Baltasar) i s'ha mostrat convençut q aquest proper ha de ser 'el de la licitació i execució de projectes'. 'Com a alcalde de Flix he patit aquesta lentitud. L'any 2004 es va destapar la contaminació a Flix. Tot i la urgència, s'ha licitat després de tres anys i al febrer o març sabrem l'empresa a la qual s'adjudica', ha argumentat, tot assenyalant la descontaminació com el 'tema estrella del mandat (amb la previsió que comencin les obres a principis o mitjans d'estiu i s'allarguin durant quatre anys).

Muñoz també ha retret al govern central l'excés de 'teoria' en la qüestió de fixar el cabal ambiental de l'Ebre i ha advertit que serà una qüestió que els republicans reivindicaran també des del congrés, tot acusant les elèctriques de controlar la làmina d'aigua dels pantans en funció dels seus propis interessos econòmics.

Per la seva banda, el president de la Federació de l'Ebre d'ERC, Jordi Gaseni, ha valorat la tasca feta pel partit durant aquest mandat a Madrid, tot recordant la derogació del transvasament de l'Ebre, les gestions en matèria d'infraestructures viàries i l'oposició dels republicans a la instal·lació de parcs eòlics marins a la costa del Delta, al cementiri nuclear o al projecte Castor."

14 de gener del 2008

OBJECTIU: UN PAÍS DE PRIMERA


Avui s'ha anunciat oficialment la convocatòria d'eleccions al Congrés de diputats i al Senat espanyol pel proper 9 de març. Oficialment s'ha donat el tret de sortida de la cursa electoral, tot i que la campanya començarà el proper 22 de febrer. Mentres ahir diumenge els caps de llista d'ERC per a les eleccions al Congrés de les quatre demarcacions catalanes, liderats pel de Barcelona, Joan Ridao, presentaren l'eslògan que Esquerra Republicana de Catalunya difondrà durant la precampanya i campanya electoral, que serà "Objectiu: un país de primera".
El lema s'ha elaborat a partir de la participació de pràcticament 1.600 persones que, a través d'una pàgina web d'ERC, han enviat els motius pels quals volen la independència de Catalunya. Ridao ha dit que "està en joc el benestar de la gent" i que no s'hi val a "pagar impostos de primera per obtenir serveis de tercera".
L'eslògan, que es completa amb la frase "Per això vull la independència", enllaça amb el vídeo preelectoral d'ERC, presentat fa unes setmanes, on diverses persones argumenten en favor de la sobirania de Catalunya.
Per la meua part, com a candidat al Senat per l'Entesa Catalana de Progrés, demà a Tortosa participaré en una roda de premsa al costat de Lluís Aragonés, Carme Pelejà i Dani Andreu, candidats al Congrés de diputats, on donarem a conéixer els trets bàsics de la campanya electoral d'Esquerra a les Terres de l'Ebre.

13 de gener del 2008

ROC LLOP I MIRAVET

Fins fa poc parlar de Miravet era parlar dels templers, dels artesans, dels llaguters, de fills il.lustres com Josep Torner Pedrola (1805- 1837) Capitost carlí, al costat de Cabrera. Manuel Borrell Pedrola (1818 -2000) artesà, darrer calafat de l'Ebre (Sirga d'Or el 1898) o Josep Antoni Treig, alcalde liberal constitucional de la vila el 1821. Enguany el poble de Miravet ha decidit promoure la figura d'un altre miravetà il.lustre, fins fa poc desconegut, descobert entre d'altres gràcies a internet i la blocosfera. M'estic referint a ROC LLOP I CONVALIA (Miravet 1908 - París 1991).

Jaume Renyer, Emigdi Subirats i Josep Ma Saez, com a principals impulsors han promogut que enguany sigui per a molts riberencs l'Any Roc Llop. L'ajuntament de Miravet prepara actes per a commemorar el seu Centenari. La propera publicació de l'estudi de la seua obra i vida, guanyadora del darrer premi d'assaig Artur Bladé, ajudarà sens dubte a donar a conèixer aquest riberenc il.lustre.

Josep Ma Sàez, al seu blog, ha realitzat diverses entrades tot recordant la seus figura, amb el seu permís, recordaré la breu resenya biogràfica de Roc Llop i Convalia:

"Roc Llop va nèixer al desembre de 1908, al Cap de la Vila de Miravet. Va ser mestre de la República i pel fet de militar a la CNT va haver d'exiliar-se. Va combatre el nazisme, a la Línia Maginot. I fou detingut i empresonat primer a Mauthausen, i després a Gusen, un camp d'extermini anex a Mauthausen.Gairebé 5 anys de clausura, de condicions inhumanes, de fam, de vexacions, de tortura, i de mort. Gairebé 5 anys de supervivència enfrontant-se amb la cara més agra i cruel de la vida humana.Home integre, des d'un humanisme i un anarquisme amb una idea clara d'Espanya i de Catalunya, i dels homens i les dones: la llibertat.Tots aquestos fets construiren una personalitat, clau per a escriure. Així mateix, al 1965 obté el Premi Flor Natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana a París, amb el recull poètic: Poemes de llum i tenebra. I 9 anys més tard, amb un recull de contes sobre els camps d'extermini, novament serà guardonat amb l'Accèssit Victor Català dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a Amsterdam. Dos premis d'una valúa, just quan la llengua catalana només trobava la seva expressió a l'exterior, que el consagren com a literat de l'exili catalana".

11 de gener del 2008

100.000 VISITES AL BLOC


Data de l'inici del servei: 04/01/2007
Pàgines visites totals. 121.949
Visites úniques totals 54.825

Aquesta matinada el comptador de visites del bloc ha superat la simbòlica xifra de les 100 mil visites. Des del 4 de gener del 2007 en que vaig donar d'alta el comptador el bloc ha vist un progressiu augment de visites úniques i totals, dia a dia, mes a mes. El món de les blogs o blocs, n'hi pare a tots els gustos, ha viscut una veritable revolució precisament durant l'any 2007. A Flix s'ha convertit en un veritable fenòmen, des del món educatiu, principalment a Primària fins el de les associacions esportives, passant per particulars de totes les edats han creat blocs de tota mena. S'ha convertit en una nova manera de comunicació i relació en un món cada cop més global. A les comarques de l'Ebre per extensió també hem vist apareixer la comunitat de la blocosfera Ebrenca: Ebresfera. Una eina que ha facilitat el coneixement i ha donat a conèixer el blocs que dia a dia es creen i les entrades que es fan. Amb blocs de tota mena i amb el lideratge indiscutible en tots els sentits de la Marfanta. Quan vaig començar el meu bloc em vaig proposar la voluntat de mentenir-lo constantment actualitzat, donant a conèixer l'actualitat de la meua proximitat, tenit en compte la meua condició de flixanco, ebrenc, professor d'història i d'institut, alcalde, conseller del consell comarcal, persona d'esquerres i d'Esquerra, i des de fa poc candidat al Senat. Amb la xifra del les 100 mil entrades vull agrair a totes i tots els internautes que en un moment o d'altre han visitat el bloc. Moltes gràcies...

10 de gener del 2008

PUIGCERCÓS: PER UN TRACTE FISCAL JUST

Ahir vaig assistir a la Cambra de Comerç de Tortosa a la impactant conferència del Conseller Joan Puigcercós "Per un tracte fiscal just". No entraré en valoracions sobre la mateixa, solament esmentaré les següents consideracions preliminars a partir de les que cadascú pot treure les conclusions oportunes:

"... En els darrers vuit anys, la població de Catalunya ha crescut un 16,1%. Es tracta exactament de 987.087 habitants, la gran majoria dels quals són persones immigrades. En el mateix període, la Irlanda del miracle econòmic ha passat de 4 milions d’habitants a 4,6 milions. En bona mesura, també gràcies a l’arribada d’immigrants. És a dir, el nombre d’habitants d’Irlanda ha crescut percentualment igual que el de Catalunya.

No és estrany, doncs, que els irlandesos comencin a patir un greu dèficit de les infraestructures econòmiques i socials. Si fa o no fa, uns problemes semblants als nostres. A l’hora de combatre aquest col•lapse, però, hi ha una diferència important: ells tenen un estat propi, per tant, poden decidir les seves prioritats i, el més important, les poden executar per ells mateixos. Nosaltres encara no tenim estat, però, des de l’actual Govern i, amb el nostre pes a Madrid, hem d’aconseguir resultats.

Cal adequar la xarxa d’infraestructures al volum actual de població. El caos a l’aeroport, l’apagada elèctrica a Barcelona, l’etern col•lapse de les autopistes de peatge en règim de monopoli, la nul•la voluntat de l’Estat per construir vies ràpides, i el despropòsit al que s’ha arribat amb el servei de rodalies i de mig i llarg recorregut de Renfe, així com en els serveis sanitaris. Tot plegat ofereix una mala imatge exterior de Catalunya.

Què ha de pensar un empresari estranger, que es vulgui instal•lar –per exemple– a les Terres de l’Ebre, davant el desori dels darrers mesos? Doncs, malauradament, pensarà que potser és més pràctic instal•lar la seva empresa lluny de Catalunya. El drama, però, ve de lluny. O, no han vist que amb el restabliment de la xarxa de rodalies els problemes han continuat? És que els exemples dels trams entre Vic i Puigcerdà, o entre Lleida i Manresa, o de les Terres de l’Ebre no són suficients? Què es pensen que pot arribar a passar d’aquí a dos anys amb la sortida de mercaderies des del Port de Barcelona? Tots sabem que la crisi de la xarxa d’infraestructures s’explica, en bona mesura, pels baixos nivells d’inversió pressupostada per l’Estat i pel baix nivell d’execució d’aquesta obra.

Recentment, Foment del Treball denunciava –Esquerra ja fa molt de temps que ho fa– que, en els darrers 10 anys, la inversió pressupostada per l’Estat a Catalunya ha representat el 13,5% de la inversió en el conjunt de l’Estat, mentre que el pes del PIB de l’economia catalana se situa en el 18,7% i el pes de la població en el 15,9%. A més, l’Estat només executa a Catalunya el 74% de l’obra pressupostada. En el període 2000-2006, el PIB real de l’economia catalana ha crescut un 6,7%, poc més d’1% cada any, i la productivitat ha baixat un 1,8%. Què ha passat? Doncs que s’han creat molts llocs de treball, però de baix valor afegit.

Mentrestant, què ha passat aquests mateixos anys als països més desenvolupats de la UE en relació amb el creixement de l’activitat i la productivitat? Doncs que el PIB ha crescut menys que a Catalunya, però la productivitat ha augmentat i això ha permès, simultàniament, que els treballadors gaudeixin d’uns salaris més elevats i les empreses d’uns beneficis més alts. De les 25 empreses espanyoles amb un volum més alt de facturació només 4 tenen seu social a Catalunya. I, entre les 100 primeres, només 19. En definitiva, malauradament, Catalunya ja no és la fàbrica d’Espanya..."

9 de gener del 2008

VALLOMBROSA REP EL SUPORT DEL CONSELLER

El president de Vallombrosa Grup Empresarial, Mauricio Caroldi i l'alcalde de Flix, Pere Muñoz, han presentat al conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i al secretari d'Indústria i Empresa, Antoni Sóy, el projecte de construcció del Complex d'Energies Renovables Fotovoltaiques de Flix.

"El president de Vallombrosa Grup Empresarial, Mauricio Caroldi i l'alcalde de Flix, Pere Muñoz, han presentat al conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i al secretari d'Indústria i Empresa, Antoni Soy, el projecte de construcció del Complex d'Energies Renovables Fotovoltaiques de Flix. En la presentació, Caroldi va manifestar el seu objectiu de convertir aquest complex en una realitat en el camp de les renovables fotovoltaiques que serveixi de 'punt de referència per al desenvolupament d'un sector de gran importància per a Catalunya'. Segons la mateixa empresa, el conseller Huguet va manifestar el seu 'suport' al projecte de Vallombrosa, definint una línia de col·laboració en el camp de les renovables fotovoltaiques i confirmant així la disponibilitat de la conselleria per promoure (en el camp de les fotovoltaiques) la transferència tecnològica entre les universitats, centres d'investigació catalans i el departament de R+D de la companyia".

(Avui, edició digital)







7 de gener del 2008

TOT L'EBRE AMB UN VELOSOLEX

Josep Ma Espinàs és un dels millors escriptors catalans i alhora un dels catalans que més és coneix el país i part de l'estranger més proper. Obres com "A peu pel Priorat", "A peu per la Terra Alta", "A peu pel Matarranya"... així fins a setze llibres de viatge en donen fe. El llibre de lectura d'aquestes vacances no el feu a peu sino en un ciclomotor, més concretament amb un de francès avui de col.leccionistes, un Velosolex. De fet, com ell diu, una bicicleta amb motoret auxiliar. El seu títol és precisament: "Seguint tot l'Ebre amb un primitiu Velosolex". Un viatge realitzat el 1961 quan tenia 34 anys des de Fontibre fins el mar. Tot seguint una suposada ruta 47 anys abans que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre la fixés sobre el terreny sota el nom gal.làctic de GR99.

Curiosa i nostàlgica la seua descripció de la nit d'agost a Flix d'aquell 1961: "La nit d'agost és fresca. Flix ha conservat afortunadament, com a espai de passeis, una plaça abrigada i un carrer estret, porxat en part. és un escenari cenyit, de perfils molt concrets, que només permet veure un bocinet de cel negre. Entre els arcs i taules del café, on estic assegut, els nois i les noies passen aplicadament, amb una llarga experiència evident, però no formen mai cap parella mixta, llevat que es trobi en fase pública de consolidació. Aquest continu passar i repassar és un simptoma de poble accessible -per a mi. (...) Només fa un quart d'hora que soc a Flix i ja conec de vista -perquè ja les he vist set o vuit vegades- mig centenar de persones. Fins i tot tinc la tentació de saludar..." . La imatge del jove viatger de la motocicleta assegut a una taula del bar Carim, amb mun oncle Pere de cambrer, tot prenent un suau davant per davant dels perxis del carrer Major, observant com passeja la gent des de la plaça Major (aleshores d'España) fins la plaça de l'Església (aleshores de los Mártires), amunt i avall, és un retrat evident en el record de la meua infantesa.


5 de gener del 2008

NIT DE REIS DEL 1931: DOS CAVALCADES

Temps era temps... La recordada revista "Tivissa" del 20 de gener del 1931, nº 42, facilita una crònica de J. Margalef de la Nit de Reis a Flix d'aquest any, mesos abans de la proclamació de la República:

"Eren prop de dos quarts de nou del vespre, quan va començar a desfilar pels carrers de la vila els reis d'Orient tradicionals, representats per uns quants xicots de bon humor que tapats amb senzills cobrellits recorregueren els carrers del poble muntats a cavall i donant una nota d'animació a la diada. Però, enguany, després de la senzilla cavalcada de costum, es deia que sortiria del Barri Internacional, una altra cavalcada més majestàtica. I així fou, puix a vora les deu, sortiren uns nous Reis d'Orient precedits per una orquestrina "Empastre flixense" i acompanyats d'una cort nombrosa que voltaven els tres Reis, abillats ben ricament. El Rei Gaspar, que no era altre que els senyor Pardell, no feia més que tirar caramels i bombons, enstusiasmant en gran manera la mainada. Després de recórrer el carrer Major, se'n tornaren altre cop al Barri.
Felicitem als organitzadors i actors d'aquesta festa, tot desitjant que en anys successius, puguem tornar-ho a veure.
La diada dels Reis a la nit, al teatre de la Societat Obrera, després d'un bon programa de cinema, ens va donar un concert el tenor Joan Riba, fill d'Almatret, on diuen que és pensionat per la Diputació de Lleida per l'educació de les seves facultats naturals. Acompanyat en el piano pel mestre senyor González va cantar amb grans aplaudiments parts de "Tosca", "La Boheme", "Rigoletto", "Doña Francisquita", "Los Gavilanes" i d'altres".
Esmentar també, que de la segona cavalcada faria la corresponent crònica "La Voz de la Provincia", aquesta amb més detalls:

La fiesta de los Reyes Magos, este año ha revestido un esplendor inusitado. En el barrio internacional, por la noche, se celebró una grandiosa fiesta. Tomaron parte don Miquel Pardell, don José Carranza y don Federico Christ, ataviados de Reyes Magos y montados en briosos caballos; los señores Aguilar, Mora, José, Giménez, Algueró, Argudo, etc, con diversos trajes, todos acompañados por la orquestina L’empastre Flixense, obteniendo un grandioso éxito al pasar por las calles del Barrio Internacional y en la plaza Alfonso XIII”.
LA VOZ DE LA PROVINCIA. La Voz de los Pueblos. 10 de gener de 1931.

4 de gener del 2008

RIVERPOL: 6-8 DE FEBRER A TARRAGONA

El doctor Joan Grimalt, del Consell Superior d'Investigacions Científiques, m'ha tramés una mostra dels materials que s'estan preparant per a la trobada científica del proper mes de febrer a Tarragona on s'explicaran els resultats principals del projecte que està coordinant. Serà a l'Aula Magna de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV on es celebrarà entre els dies 6 i 8 de febrer un congrès internacional sobre la contaminació d'origens industrials als rius. El dia 6 serà un monogràfic sobre l'Impacte dels Residus de l'Embassament de Flix.

El Ministeri de Medi Ambient i l'Agència Catalana de l'Aigua encarregaren a diverses universitats i insitucions científiques un estudi sobre l'impacte dels residus abocats a l'embassament de Flix en les aigües dels ultims 90 km de l'Ebre, els treballs també inclogueren els efectes sobre els organismes i econsistemes presents en aquest tran del riu, les activitats agrícoles i la salut humana, Després de dos anys de l'encàrrec, el dia 6 de febrer es donaran a conèixer els principals resultats dels treballs d'investigació. Sens dubte, molts interrogants seran desvetllats mentres s'adjudiquen les obres de descontaminació de i es fixa el calendari definitiu de neteja de l'embassament.

3 de gener del 2008

DEMOGRAFIA EBRENCA

Divuit decreixements a l'Ebre (el Punt, 3 de gener)


"Les Terres de l'Ebre han experimentat un creixement demogràfic poc substancial en els darrers cinc anys, a més, s'ha concentrat a les dues principals capitals, Tortosa i Amposta, en alguns nuclis de les rodalies, com ara el cas d'Aldover, i en punts de la costa, on el pes de les segones residències no està renyit amb l'increment del nombre d'empadronats: en aquest grup hi hauria sobretot l'Ametlla de Mar, l'Ampolla i Sant Carles de la Ràpita, principals pols d'atracció turística fora del delta a la costa de l'Ebre. També el Perelló, el que més ha crescut en termes relatius en cinc anys. La resta de municipis, en general, presenten creixements sostinguts poc significatius o decreixements que han afectat d'alguna manera un total de divuit municipis ebrencs entre el 2002 i el 2007.


De fet, Gandesa, la capital de la Terra Alta, és el municipi de la demarcació que ha perdut més habitants, en termes absoluts, entre principis del 2006 i del 2007, amb 51 empadronats menys, i Bot és el poble de la província que n'ha perdut més (81) en cinc anys, un 10% de la població. Això fa una radiografia de quina és la tendència a la Terra Alta.

La davallada progressiva de residents també va afectar amb el canvi de segle pobles destacats de la Ribera d'Ebre com ara Flix i Ascó, tot i la importància dels sectors industrials. Tots dos van protagonitzar una sensible reacció demogràfica el 2006.

L'Ebre, que ha superat per primer cop els 180.000 habitants i va créixer un 7,82% en nombre d'empadronats en cinc anys, continua notant el fre que suposa la proximitat –i a la vegada la llunyania efectiva per culpa d'unes prestacions de transport públic i d'infraestructures més aviat deficients– del Camp de Tarragona, un dels grans pols demogràfics del país i de l'Estat"


2 de gener del 2008

3 DE GENER DEL 1948

Fa 60 anys, el 3 de gener del 1948, entrà en servei el grup num 1 de la Central Hidroelèctica de Flix. La resta entrarien en servei els dies 8,14 i 18 d'aquell mateix mes. Diuen les cròniques que quan entrà en funcionament s'acabaren les restriccions d'electricitat a Barcelona. La Central avui d'Endesa, i dels dels anys 50 de FECSA, aleshores fou construida per "Riegos y Fuerzas del Ebro", havent estat promoguda per la seva filial "Saltos de l'Ebro", del poderós holding Barcelona Traction Ligh & Power Co Ltd (la popular Canadenca). La potència màxima era de 45.000 KVA.

1 de gener del 2008

FLIX: EFEMÈRIDES 2008


  • 1308. 25 de juliol. Pericó de Bosc, senyor del Castell de Flix, atorga als seus vassalls els “Costums de Flix”. 41 capítols sense numerar. Aquestes Costums foren estudiades i publicades per Josep Puiggari el 1875 a Barcelona. Les originals es troben a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. La novetat de les costums és que eximeix de tota jova, perna, tragin, quistia i altra prestació forçada als veïns. El notari públic fou Johannis Alfageri. El frare benedictí de Pinea era el prior de Flix.

  • 1508. 20 de novembre. Fan per insaculació amb bosses els Jurats o Pahers, Consell i Mostasaf (encarregat de revisar els pesos, mesures i vigilància del mercat) de Flix. Dos dies més tard es feia caució (seguretat que dóna algú del compliment d’una obligació) de Guillem de Castellbell, Cavaller Batlle de Flix.

  • 1828. Important arranjament de l'anàfora del reg amb l'ajut del bisbat de Tortosa. Aquesta anàfora o “azuda” va rebre el nom de Santa Cristina en memòria de la reina. 21 de febrer: Neix Josep Agramunt Llecha (1828 – 1887), històric dirigent carlí durant la tercera guerra carlina i personatge històric mès renombrat nascut a Flix. Serà conegut com “lo Capellà de Flix.

  • 1858. Es construeix un canal de navegació i la resclosa de Flix (cost 1.122.785,26 francs). El canal tenia una llargada de 1.100 metres i 10 d’amplada. La resclosa tenia una llargada de 63 metres i 10 d’ample.

  • 1933. Agost. Vaga a la Fàbrica de 10 setmanes. 120 obrers acomiadats dels 575 en plantilla. La Societat l’Obrera torna a ser clausurada. 11 de desembre: Incidents revolucionaris a Flix amb 1 mort i 11 detinguts...