31 d’octubre del 2014

HOMENATGE DEL DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT


El setmanari l'EBRE s'ha fet ressò de l'acte d'homenatge selebrat el passat dilluns 27 d'octubre a les dependències de la Delegació d'Ensenyament a Tortosa. 52 mestres, professors i personal de l'administració hi vàrem ser presents. Entre d'altres varen parlar el director territorial d'ensenyament, Antoni Martí, i el director general de Centres Públics, Antoni Llobet. Per part dels professors va parlar molt emocionat l'amic i company del primer curs de Filosofia i Lletres a Tarragona, Manel Ollé. Temps era temps, un matí de retrobaments, reconeixences, agraïments, molts records i sentiments agredolços.

29 d’octubre del 2014

DOMINGO ARMORA MARCH



El 7 de novembre de 1971 entre els 113 detinguts de l’Assemblea de Catalunya, a l’església de Sant Agustí de Barcelona, hi havia un flixanco, Domingo Armora March, va ser multat amb 200 mil pessetes.  

Antoni Bautista a la seua investigació "La Brigada Social" també ens recorda que Domingo Armora l'any 1.966 havia estat un dels detinguts als Caputxins de Sarrià, i a més afegia una fitxa de la policia: “Tiene antecedentes. La Autoridad Militar le condenó a 3 años de prisión por pintar letreros no permitidos en el año 1962…” (1)
Precisament aquesta acció antifranquista de l'any 1962 va ser un des punts destacats del documental emès ahir a TV3 amb el títol: "Barcelona 1962, l'ombra dels Creix". Un magnífic reportatge que reproduí els fets del 1962 a la Universitat de Barcelona en que la policia va detenir desenes d'estudiants, oferint els testimonis d'alguns estudiants detinguts entre ells el de Domingo Armora, al costat d'altres noms coneguts com Anna Sallés, Jaume Sobrequés o el conseller Andreu Mas Colell.
Amb una especial atenció al consell de guerra i posterior condemna a la presó de Lleida contra set persones amb Manuel Vázquez Montalbán entre elles, acusats de cantar "Asturias patria querida, Asturias de mis amores..." en solidaritat i suport amb els minaires asturians. 
Incidint amb un retrat de la personalitat dels germans Creix, caps dels policies responsables de la repressió dels estudiants, que utilitzaren la tortura per obtenir informació sense cap mena   de miraments.
Documentals com  "Barcelona 1962, l'ombra dels Creix" són molt importants en moments com els que estem vivint. Reconèixer el paper de vegades anònim de quantitat de persones que  han lluitat, lluiten i treballen per la democràcia i el país, i tenir-ho molt especialment amb tots els que lluitaren durant la llarga nit del franquisme, és un deure que no podem de cap de les maneres obviar. I en el cas de Flix, hem d'estar més que orgullosos de la lluita i el seu paper contra la dictadura i per la democràcia d'un fill de Flix, Domingo Armora, referent en lletres majúscules de l'antifranquisme, detingut i empressonat diverses vegades, amb tan sols 19 anys el 1962, el 1966 a la "Caputxinada" de Sarrià (reunió clandestina per constituir el Sindicat d'Esdudiants de la UB) i el 1971 entre els 117 de l'Assemblea de Catalunya a l'església de Sant Agustí de Barcelona.


(1) BATISTA, Antoni. La Brigada Social. Empúries. Barcelona. 1995. Pag. 115

21 d’octubre del 2014

L'ALCALDIA D'ANTONI BAGÉS RIBERA (1918-1920)


El darrer número de la Veu de Flix ens ofereix un excel·lent article d'investigació de l'historiador i professor Jaume Aresté, "Flix i l'autonomia de Catalunya - A la memòria d'Antoni Bagés Ribera", on constata que el procés de reconeixement dels drets de la nació catalana tenen uns antecedents que cal conèixer. Així pel que fa a Flix ens ho demostra amb l'anàlisi del document del 13 de juliol de 1918 on l'ajuntament de Flix s'adherí al "Plebiscit de la voluntat municipal de Catalunya", document on entre d'altres deia: "Catalunya, ara més que mai, necessita l'Autonomia per a desenrotllar integramewnt totes ses energies, i assolir el lloc que li pertoca...".  L'alcalde que signà el document era ANTONI BAGÉS, conegut popularment com Butxaquina, avi matern de l'amic Jaume, jove d'idees republicanes escollit amb tan sols 29 anys després de les eleccions de l'11 de novembre de 1917, càrrec que aleshores era de dos anys de durada. Des del bloc m'agradaria recordar la figura de l'alcalde de Flix d'aquells anys tan convulsos i apassionants de la nostra història:
 
1918. 1 de gener. Antoni Bagés Ribera, amb 29 anys, nou alcalde de Flix, la resta de components de l’ajuntament són: Josep Catalá Torres, Marià Ferrús Huguet, Alfons Guiu Corbella, Josep Guiu Corbella, Carles Mur Pujol, Josep Masot Bagés, Santiago Madina Echevarria, Miquel Pardell Ferré i Roc Ranís Sales. 
7 de març. La xarxa telefònica de la Mencomunitat comunica que han començat els treballs d'instal·lació de la línia Flix - Almatret així comunica que aquest mes de març s'inauguraran les estacions Flix i Ribarroja. [1] 
17 de març. Es celebra la “festa de l’arbre”.

         Avui celebra el poble de Flix la festa del Arbre a quin acte han sigut invitats el president de la Diputació i el diputat electe pel districte, postres estimats amics i companys En Pere Lloret i En Macià Mallol.”

26 de maig. El diputat i futur president de la Generalitat Francesc Macià envià un escrit a l’ajuntament de Maials recordant les obres de la carretera entre Flix i Maials.
13 de juliol. L'ajuntament a l'igual que la immensa majoria dels ajuntaments catalans s'adhereix al "plebiscit de la voluntat municipal de Catalunya".
          

12 d’octubre. Crònica esperpèntica de l’epidèmia de grip a Flix. [2]

         “Desde  Flix: En  esta  población  Ia  epidemia  se  extiende  a  pasos  de  gigante;  hasta  ahora todos  los  días  han  habido  defunciones  de párvulos,  ahora  se  extiende  de  manera alarmante  hacia  los  adultos,  habiendo  ocurrido  algunas  defunciones,  y estando  en bastante  gravedad  muchos  de  los  apestados. 

         Alarma  mucho  al  pueblo  esta  epidemia,  por  su  universalidad  en  toda  clase  de personas  y  por  los  efectos  que  produce. Será  el  año que  han  habido  más  defunciones,  pues,  en  Enero  tuvimos  la  epidemia  del  sarrampión  que  llevó  muchos niños al  cielo.

       Quizás  sea  el  castigo  que  el  cielo  nos envía  por  la  poca  asistencia  que  cuenta  la procesión  sabatina  de  San  Roque,  cuya historia  es  la  siguiente:  No  recuerdo  el año en  que  cierta  epidemia  se  propagaba por  toda  España,  causando  deplorables efectos  y  desolaciones  en  muchos  hogares; la  enfermedad  ya  había  penetrado  en  el pueblo  de  Ascó,  cuando  los  moradores  de Flix  se  arrodillaron  devotamente  delante del  altar  de  San  Roque  y le  prometieron llevarle  procesionalmente  todas  las  semanas  por  el  pueblo  para  que  les  preservara de  la  peste;  lo  cierto  es  que  la  enfermedad a Flix no  llegó,  y  desde  entonces  la  procesión  sabatina  de  San  Roque  se  continúa haciendo  pero  dentro  de  la  iglesia  y con escasa  asistencia.

          No  sería  extraño que  este  fuera  el  medio  con  el  que  Dios  y  San  Roque  pretenden  aumentar  la  devoción  a  ese  Santo  y el  cumplimiento  de  los  preceptos  del  decálogo,  para  evitar  a  nuestro  pueblo  lo que  sin  duda  alguna  es  más  deplorable e  irremediable  a  saber:  la  condenación eterna.”
        19 d’octubre. Estralls de la grip “española” (3)
                                  

25 d’octubre. La premsa informa de dos defuncions més per culpa de la grip.[4] 
La Fàbrica adquireix el seu primer automòbil, un Ford-T. 
Desembre. Visita Flix el conegut dirigent de la CNT el reusenc Joan Garcia Oliver.

1919. 18 de gener. Comença una vaga obrera a la Fàbrica. Segons telegrama tramés per l’alcaldia de Flix es donà per acabada el 22 de març. Els obrers aconseguiren la reducció de la jornada de 10 a 8 hores .
28 de gener. S’anuncia la detenció del dirigent obrer Rafael Rueda. Ho deia el País sota el títol “Como en la Rusia Zarista. En plena dictadura”.[5]

“Rafael Rueda se hallaba fuera de Barcelona desde el mes de junio pasado, trabajaba y vivia en Flix ... que dista mas de cuarenta leguas de Barcelona. Rueda no intervenia ni directa ni indirectamente en la organización obrera de Barcelona por la muy simple razón de que no hubiera podido intevenir aunque quisiera por razón de la distancia. Rueda ha sido detenido en Flix y, con un aparato de fuerzas ridículo, conducido a Barcelona a disposición del gobernador civil.”


1 de març. Surt a Flix la revista quinzenal de tendència anarco-sindicalista "El Boletín de la Comarca. Defensor de los intereses populares. Hi ha constància de tres números. Els col·laboradors principals foren. Rafael Rueda López, Domingo Pena, Francisco Estopà, Amparo Alfonso, Esperanza Maya Leon i Agustí Bagés Ferrús
15 de març. Apareix un nou múmero del “Boletín de la Comarca”, on destaca un escrit molt significatiu:
        “En Camarasa, Bellmunt y Flix, hay sinverguenzas que habiendo hipotecado su dignidad, escriven a las provincias de Andalucía y Murcia para que vengan obreros de aquellas regiones, para traicionar a los huelguistas de los pueblos mencionados. Esos miserables agentes de reclutación engañan a los obreros a quienes escriben, diciendoles que se ganan sueldos fabulosos, cosa que es mentira (...) Obreros, Boicot a la empresa Electro Química de Flix, Boicot a la canadiense, Boicot a la Compañía minera de Bellmunt”[6]

 1 d’abril.   Curiosa noticia per la nacionalitat i el parentiu.   [7] 

            “Se  asegura  que  ha  sido  détenido  ún súbdito  ruso,  pariente  de  Trotzky,  que  hace  frecuentes  viajes  a  esta  ciudad,  desde un  pueblo,  de  la  provincia  de.  Tarragona, donde  reside  habitualmente. Este  pueblo es  Flix."
  13 de març. Inauguració d’un camp de futbol.

          [8]                                                


 30 d’abril. Conveni entre la Fàbrica i l’ajuntament pel qual el veïns de Flix gaudiran un servei de subministrament elèctric semi-gratuit, abonant 0,75 pta per kW, dels quals 30 cèntims serien per al municipi i 45 cèntims per a la Fàbrica.
12 de juny. Ho diu el Diario de Tarragona:

             “ Para estudiar sobre el terreno la huelga de Flix ha salido para dicho el Gobernador (…) ha sacado las mejores impresiones respecto de las condiciones de trabajo, así como de las ventajas que disfruta el personal obrero en cuanto a viviendas e instalaciones higiénico – gratuitas. El conflicto obrero parece resuelto, y en cuanto al personal que a consecuéncia de la última huelga quedó sin trabajar, el Gobernador se interesó vivamente porque fuera redimido (…) Al despedirse entregó al alcalde un donativo para ser repartido entre los pobres de la localidad” [9]

25 de juny: Espectacular demostració religiosa.[10]

“Solemnísimo  ha  resultado  el  triduo que  la  población  de  Flix  ha  dedicado  al Sagrado  Corazón  de  Jesús. Los  tres  días  del  triduo  ha  dirigido  la palabra  a los  fieles  el  Rdo.  D. Federico  Domingo.  El  pasado  domingo,  día  de  fiesta principal,  aparecieron  engalanados  todos los  balcones  de  la  población  y fueron  muchísimos  los  fieles  que  recibieron  el  Pan de  los  Angeles.  A  las  diez  hubo  oficio  solemne  cantándose  por  un  nutridísimo  coro de  voces  una  misa  polifónica  dirigida  por dos  alemanes  de  la  fábrica  Electro-quimica...”

25 de juliol. S’acorda la fusió de “Unión Obrera” i “Ateneo Obrero”. 
26 de juliol. Nou horari de funcionament a la resclosa.[11]
“La  Sociedad  Electro-Química  de  Flix en  fecha  17 del  actual  notifica  a  la  Alcaldia  de  esta  ciudad  lo  siguiente: «A  partir  del  lunes  pasado,  día  23 del  presente  mes,  nuestro  servicio  de  exclusada  se  efectuará  solamente  tres  veces por  día  y  durante  las  horas  que  se  nos  tienen  fijadas a  saber:

A  las  8  de  la  mañana, a  las  12 de  mediodía, y las  5  de  la tarde..."
7 de setembre. Constitució de la societat "Agrupación Obrera de Flix" després de fusionar-se la “Unión Obrera” i “l'Ateneo Obrero”. Signen l’acord de fusió Julio de la Iglesia i Jaume Garciapons per la “Unión Obrera”, i Secundí Sabaté i Manuel Sánchez per part de l’”Ateneo Obrero”.
“Reglamento. Capítulo I. Objeto de la Asociación:

Art. 1º. Esta asociación tiene por objeto mejorar las condiciones morales y materiales de sus asociados y proporcionarles la instrucción y cultura necesarias para el cumplimiento de sus fines sociales...[12]

9 d'octubre. Per Real Ordre es disposa l'execució de les obres de la carretera entre Ascó i Flix amb un pressupost de 247.302,81 ptas.
 
1920. Flix tenia 3.275 habitants.  (Riba-roja, 2.491 hab. i  Ascó, 2.540 hab.)

          Març. Antonio Bagés deixa de ser alcalde, essent substituït, curiosament, pel seu sogre, també d'idees republicanes, Josep Mestres.





[1] "Foment", Portaveu oficial en les comarques tarragonines del partit d'Unió Federal Nacionalista Republicana, 7/3/1918
[2] El Restaurador - 12/10/1918
[3] "El Restaurador" - 19/10/1918
[4] El Restaurador - 25/10/1918
[5] El País. 28/1/1919.
[6] El Boletín de la Comarca. Defensor de los intereses populares. N.2
[7] El Restaurador - 01/04/1919
[8] "Madrid-Sport", 13/3/1919. Segons F R Visa “El camp de futbol que s'esmenta  era el "Camp dels codonyers" que es trobava una mica més amunt del Casino.”
[9] Diario de Tarragona. 12/6/1919.
[10] El Restaurador - 25/06/1919
[11] El Restaurador - 26/06/1919

[12] Arxiu Històric de Tarragona. Fons: Govern Civil. Serie: Expedients d’Associacions. Signatura: 408.