ROSSEND ESCOLÀ I LES PINTURES AL PRESBITERI DE L’ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE GINESTAR

RESUM

El desembre de l’any 2018 vaig visitar l’església de Sant Martí de Ginestar amb l’objectiu de conèixer i fotografiar les pintures que havia realitzat al presbiteri el 1949 el pintor de la Palma d’Ebre Rossend Escolà, de qui aleshores n’havia d’acabar de redactar la biografia. 

Aquesta visita va ser possible gràcies a Conxita Pujol, aleshores alcaldessa de Ginestar, i a l’amabilitat del senyor Manuel Ramos, bon coneixedor de l’església, que ens feu de guia. A més a més, va ser tota una sorpresa: amb la restauració recent que s’havia realitzat de l’interior de l’església vaig constatar com s’havia dignificat el treball pictòric del conjunt de la Trinitat que realitzà al presbiteri el recordat pintor. 

El conjunt pictòric del presbiteri el fotografià amb tota mena de detalls Cristina Sabaté Llecha, i alguna d’aquestes imatges apareix en la publicació Rossend Escolà Cubells (1918–2013). Colors i records de la Palma d’Ebre, biografia que fou presentada a l’església romànica de la Palma d’Ebre l’abril de 2019.

INTRODUCCIÓ

Apunts - diari dels treballs a Ginestar de Rossend Escolà

Aquest treball intentarà ser una aproximació a l’obra del pintor de la Palma d’Ebre, Rossend Escolà Cubells, el qual, després d’anys d’aprenentatge a les Escoles Professionals dels Salesians de Sarrià,  on va ser contractat com a professor després de la Guerra Civil, retornà al seu poble per dedicar-se professionalment a la restauració i decoració d’esglésies que havien sofert els estralls del conflicte bèl·lic. En aquest context,  esdevingué, tal com el va definir el periodista Xavier Garcia, "pintor de beatituds" durant la postguerra.

Els seus treballs al presbiteri de l’església de Sant Martí de Ginestar realitzats l’any 1949, mereixien un capítol especial, que és l’objectiu que m’he proposat amb aquest article.

 

 * El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) ha publicat la Miscel·lània número 35, dedicada al poble de Ginestar. Volum que inclou deu articles de recerca sobre la població, un dels quals sóc autor: “Rossend Escolà i les pintures al presbiteri de l’església de Sant Martí de Ginestar”. Resum i Introducció  de l'article que ofereixo al blog.

* L'any 2019 vaig realitzar una primera entrada al blog sobre el tema:  https://blogdepere.blogspot.com/2019/06/pintures-de-rossend-escola-lesglesia-de.html.
 

Miscel·lània del CERE n. 32 dedicada a Rasquera

Ha sortit la MISCEL·LÀNIA DEL CERE que anualment edita el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), és la n. 32 i està dedicada a Rasquera, a la contraportada un històric fragment de Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna de l'any 1931.

Sumari
Josep -Sebastià Cid Català. Presentació. 5
Gerard Mercadé Pié. Presentació del número. 7

ARTICLES DEDICATS A LA RASQUERA
Ventura Castellvell Díez. Visitants de Cardó. Excursionistes i científics (1870-1931). 15
Josep Cañabate Fortunyo. La població de Rasquera als segles XVII i XVIII. Evolució i anàlisi demogràfica. 39
Joan Farnós Piñol i Gisela Farnós Pallarès. Els rasquerans i la muntanya: ressenya d'accions per a l'aprofitament de l'entorn. 49
Joan Farnós Pallarès. El Grup Cultural Rasquerà. 69
Ferran J. Lloret Sabaté, Xavier Sanjuan Samarra i Dolors Villas Miranda. Notes sobre Neotinea Conica i altres orquídies selectes del Pla del Burgar, Rasquera, Ribera d'Ebre. 81
Maria Montané Montané i Manel Aguilar Clufen. Xàquera, Creu de Santos: el sostre comarcal de la Ribera d'Ebre. 93

HISTÒRIA
Jordi Duran Suàrez. Joaquim Arbó i Jaume Martí, dos alcaldes cenetistes en els Fets de Maig de 1937. 107
David Tormo Benavent. Onze mestres riberencs del segle XIX. 123
Jordi González Garcia. El mestre Pau González Montagut: director de les escoles de Flix durant la República, depurat i empresonat pel franquisme. 139

LLENGUA I LITERATURA
Joan Marco Arroyo. "Amors" i "Desamors" de Maria Serres, la primera redactora d'El Llamp. 163

PATXETINS
Xavier Garcia Pujades. Joan Montamat: una pagesia a la Ribera d'Ebre. 185

HISTÒRIA NATURAL
Ismael Bentieb Mestre. Anàlisi cartogràfica de l'evolució hidromorfològica dels espais naturals fluvials protegits de la Ribera d'Ebre. Cartografia actualitzada i propostes de delimitació. 209

DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC
Núria Descarrega Altadill. Les polítiques de suport al sector agroalimentari a la Ribera d'Ebre. 245
Innovació social digital i tecnologia 5G a l'entorn rural: CoEbreLab Ribera d'Ebre. 263

DOSSIER. BARONIA D'ENTENÇA
Joan Menchon Bes. Entre visigots i feudals. El Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat abans de la conquesta feudal (segles VIII-XII). 281
Josep Serrano Daura. Dels Castellvell als Entença. 299
Manuel Romero Tallafigo. La baronia que va ser del noble Guillem d'Entença (1174-1408). 315
Albert Martínez Elcacho. Seguint les petjades de l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou a la baronia d'Entença. 327
Josep Alanyà Roig. La guerra dels templers i els Entença a la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. 345
Joan Abella Creus. L'explotació de l'argent pels comtes de Prades i barons d'Entença. Una empresa a cavall entre l'edat mitjana i el modernisme. 361

RECERCA JOVE
Clara Campo Borrell. Interpretació climàtica de 50 anys d'història meteorològica i fenològica a la Serra d'Almos. 385
Mireia Pelegrí Navarro. Un cop d'ull a la Ribera d'Ebre. 391

 

La Fàbrica de Flix i la trama civil de la guerra química en el Rif.

Els 125 anys d'història de la Fàbrica de Flix, de la SEQF a Ercros, són i seran durant anys una font d'investigació inesgotable per als historiadors de tots els àmbits, ja sigui des del moviment obrer fins la ciència o la tècnica. Així, com un exemple recent, tenim la revista La Aventura de la Historia d'aquest mes de desembre amb un tema central dedicat a la Guerra de Marruecos - La trama civil de la fabricación de armas químicas que ofereix un excel·lent i documentat reportatge d'investigació signat per Javier Martínez Antonio, professor d'Història de la Ciència de la Universitat de Zaragoza. Investigació que l'ha portat a concretar que la producció d'armes químiques per la guerra del Marroc, més coneguda per la guerra del Rif, no es limità a les fàbriques militars de Madrid i Melilla, si no que gràcies als informes dels serveis d'espionatge britànics, sabem que  també hi van intervenir empreses químiques privades catalanes amb connexions amb companyies alemanyes i suïsses, com és el cas de la Cros de Badalona i la Sociedad Electroquímica de Flix.

”Siempre fui refractario al empleo de gases asfixiantes contra estos indígenas, pero después de lo que han hecho y de su traidora y falaz conducta (en la batalla de Annual),  he de emplearlos con verdadera fruición”, escribía en un telegrama, el 12 d'agosto de 1921, el general Dámaso Berenguer, alto comisario de España en Marruecos.

Les armes químiques a la guerra del Rif ja va ser un tema tractat l'any 2007 pel blog flixanco  Delenda est Cartago, de Josep A. Collazos, entrada al blog que esmentava l'historiador britànic Sebastian Balfour  i el seu treball Abrazo mortal. De la guerra colonial a la Guerra Civil en España y Marruecos (1909-1939) (Ed. Península), estudi on esmentava fons britàniques per assegurar que l'any 1925 

"había un taller en el edificio del Ministerio de la Guerra de Guadalajara donde se estuvieron montando bombas químicas con ayuda de técnicos alemanes y austríacos. Otras muchas plantas se encontraban en proceso de reconversión o de expansión para dar acomodo a la producción de gas mostaza. Una de ellas era una planta electroquímica en Flix, junto al Ebro, en la provincia de Tarragona."

El reportatge de la revista La Aventura de la Història ofereix tota mena d'informació en relació a la investigació i producció d'armes químiques, materialitzat després de negociacions ultrasecretes hispano-alemanyes entre mitjans 1923 i començament del 1925, on relaciona les proves químiques i les produccions que es realitzaren a la Fàbrica de Flix amb el suport de Cros i especialment d'IG Farben.

"La importància de la SEQF para el esquema de guerra química español quedó subrayada por las visitas que realizaron a la localidad y a las instalaciones de la empresa el gobernador militar de Tarragona en agosto de 1924 y, sobre todo, el capitán general de Catalunya Emilio Barrera y Luyande en febrero de 1926". (p.24)

 Proves que comptaren entre d'altres amb la participació del director Wilhelm Müller, de l'enginyer Oscar Kurz i reconeguts químics com el suís Otto Muntwyler, el francès George Claude o l'alemany Wilhelm Molz, membres destacats de la colònia química, més coneguda aleshores com  Barri Internacional.