30 de juny del 2008

JOSEP CERVELLÓ I RIUS


Aquest migdia he anat als funerals del senyor Josep Cervelló, primer i únic director de la Fabrica fill de Flix. Si algun dia es fa una relació de flixancos il.lustres la seua persona en formarà part. Tot just demà 1 de juliol farà 38 anys que fou nomenat director en substitució del darrer director alemany Friedrich H Funk, hi ho seria fins el febrer de l'any 1980 en que fou substituït per Diego Fernández Cano. Coincidí amb la seua direcció un dels moments claus en la història de la Fàbrica, que comptava l'any 1970 amb 1.176 traballadors, quan l'any 1972 la química alemanya Hoechst decidí el trasllat de les seues inversions al Camp de Tarragona, fent-se la SA Cros amb la majoria de les accions. Morí el passat 28 de juny i tenia 90 anys. La fotografia superior és del llibre que vaig coordinar Centenari de la Fàbrica (De la Sociedad Electro-química de Flix a Erkimia 1987-1997), està situada al Casino i es realitzà l'any 1966 amb motiu de les noces d'argent amb l'empresa de Josep Cervelló qui està al bell mig de la imatge.

28 de juny del 2008

28 DE JUNY DE 1981: PRIMERA VISITA DE JORDI PUJOL


Una efemèride destacada en la història recent de Flix, i un dels entranyables records dels primers anys a l'alcaldia, és la primera visita del President de la Generalitat Jordi Pujol el 28 de juny del 1981. El President feu una estada de tres dies a les Terres de l'Ebre, acabant precisament el diumenge 28 a Flix. Recordo que fou un dia força calorós, que prèviament m'havia reunit amb ell a Tortosa com a membre del Consell de l'Ebre, i que per la tarda també ho havia fet a Ascó junt amb els alcaldes d'Ascó, Vinebre i la Torre per parlar de la problemàtica de les Centrals Nuclears. S'ha de dir que aleshores el protocol del president li preparà un pla de treball realment esgotador, amb força trasllats programats segurament amb desconeixement del territori. Així l'arribada a Flix havia de ser a dos quarts de set de la tarda, hora en que foren convocades les entitats i la població per a rebre'l a l'ajuntament vell, i no arribà fins tres quarts de deu de la nit, retard que no fou obstacle per a que nombrosos veïns l'esperessin davant de l'ajuntament. També es important destacar d'aquella primera visita, les atencions que va tenir amb tothom, com ho demostra la llarga entrevista que donà a la Veu de Flix, i malgrat l'esgotadora jornada, a la una de la nit emprenia el retorn cap a Barcelona. Recordar que la Veu de Flix núm. 23 del juliol feu un extens reportatge de la seua estada, destacant a més de l'entrevista, la transcripció del discurs que feu des del balcó de l'ajuntament així com una valoració de la seua estada a Ascó a Joan Carranza, recordat alcalde de la població.

HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL A FLIX


Aquesta setmana s'ha donat el tret de sortida, amb una xerrada informativa a càrrec dels responsables d'ADIGSA, per a l'adjudicació previ sorteig del 15 habitatges de protecció oficial que el Departament d'Habitatge ha construït a la urbanització de la Ventonella. Recordar que el 2 de maig de l'any passat es signà oficialment i presentà el projecte a càrrec de la Secretària General d'Habitatge de la Generalitat Carme Trilla.

27 de juny del 2008

LA MINISTRA DE FOMENT AL SENAT

Ahir vaig intervenir com a portaveu de l'Entesa a la compareixença de la ministra de Foment Magdalena Àlvarez al Senat, varen ser quatre hores llargues en les que vaig tenir ocasió d'exposar en dues intervencions i des d'una òptica nacional les mancances i dèficits del territori. Des de l'oficina de premsa es realitzà la següent nota:

"L’ENTESA OFEREIX DIÀLEG I COL·LABORACIÓ A LA MINISTRA DE FOMENT:


Muñoz recorda a Álvarez que aquesta Legislatura ha de ser la del traspàs de Rodalies i la de la participació en la gestió dels aeroports.

El senador per Tarragona, Pere Muñoz, portaveu de l’Entesa Catalana de Progrés en la Comissió de Foment del Senat, intervé avui en nom del grup en la primera compareixença de la Ministra de Foment, Magdalena Álvarez, a la seva Comissió. Muñoz subratlla la importància estratègica que tindrà el traspàs del servei de trens de rodalia, així com que el Govern de la Generalitat reclama la gestió dels aeroports catalans i un paper determinant en el consorci que gestionarà l'aeroport del Prat.
Muñoz es refereix a l'arribada de l'AVE a València i a la frontera francesa en 2010 i la importància d'un nou tram d'AVE entre Tarragona i Castelló. Dirà el senador que “el moviment es demostra caminant” i l’Entesa comparteix les propostes de la Ministra sobre l'impuls decidit al ferrocarril i el manteniment de les infraestructures per a aquesta legislatura, per això, Muñoz manifesta la seva predisposició al diàleg i a la col·laboració amb el Ministeri.
Muñoz va a expressar algunes de les demandes territorials i reclamació de millores en les línies de trens regionals que haurien d'arribar a majors velocitats i majors freqüències ja que són molt importants per al reequilibri territorial. Entre elles, destaca la de Reus-Mora-Flix-Casp o la de Barcelona-Puigcerdà, Cervera-Calaf-Manresa o Valls-Roda de Berà-Reus-Tarragona.
Dos punts crítics que referirà de la N-340 són els de l'obres aturades d'Alcanar o la reclamació de la gratuïtat del peatge de l'autopista mentre durin les obres de la variant de l’Aldea. Quant a les carreteres, Muñoz posa l'accent en el desdoblament de la N-II i l'ampliació de l’AP-7 a les comarques de Girona, l'autovia de Tarragona (A-27) o la importància d'una gran inversió per a connectar Vandellòs amb l'A-7."

25 de juny del 2008

PRIMERA INTERVENCIÓ AL SENAT

Ahir al Senat es va aconseguir una de les primeres acceptacions per unanimitat d'una moció inicialment presentada per CiU i que es consensuà en text transaccional amb el PP, PSOE i l'Entesa. Moció que té com a arrel l'incident de les particules radiactives emeses pel grup nuclear Ascó I. Així com a portaveu de l'Entesa vaig participar en el debat que portà a l'acceptació per assentiment de tot el senat.. L'agencia EFE ha destacat de la meva intervenció:

"Pere Muñoz ha destacado que la unanimitat a la hora de acordar el texto pone de manifiesto que la seguridad nuclear no tiene colores políticos, aunque ha lamentado que haya tenido que ocurrir un grave incidente para que se tomen medidas correstoras. En su intervención, Muñoz ha señalado que el hecho de convertir en autovia la carretera C12 (que transcurre pro Ascó y soporta un intenso tráfico de camiones ...) seria una demostración clara de la voluntad de activar los planes de emergencia."

Del diari de sessions del Senat ofereixo un breu estracte de la intervenció:

"(El señor Muñoz Hernández comienza su intervención en catalán, según el texto que facilita a la Redacción del “Diario de Sesiones”).
Señorías, m’és estrany no poder com a senador novell adreçar-me des de la cambra territorial per excel-lència en la meva llengua, i més davant la moció presentada pel grup de Convergència i Unió referent a un tema tan sensible per a la meva comarca, la Ribera d’Ebre, i el poble de Flix, d’on soc alcalde, como és la seguretat nuclear i els plans d’emergència nuclear i químic.... Les recuerdo que Flix, mi pueblo, es una población situada a poco más de tres quilómetros de las nucleares de Ascó y a unos 500 metros de la electroquímica d’Ercros, industria química ya centenaria. Por tanto, es una población que tiene entre sus planes de emergencia el PENTA, Plan de Emergencia Nuclear de Tarragona, y el Plaseqtebre, plan de emergencia químico de les terres d’Ebre... Planes de emergencia que se han ido revisando con los años pero que siempre han tenido un punto débil en cuanto hablamos de vías de evacuación. La necesaria reconversión de la C-12, eix d’Ebre, principal carretera de la zona, en una autovía, prevista, por cierto, para el año 2025, sería, sin duda, la demostración más clara de que se tiene en cuenta la viabilidad de un plan de emergencia nuclear o químico ante la población potencialmente afectada... se nos hace difícil comprender cómo, después de 25 años de coexistencia de la factoría química de Flix y el funcionamiento de las centrales nucleares de Ascó, sea precisamente hoy cuando se haya discutido y aprobado esta moción. A la población de la zona se le hace difícil entender que haya tenido que suceder un grave incidente de las partículas radioactivas, en que se ha visualizado con toda clase de detalles la cadena de despropósitos por parte de los responsables de las centrales nucleares de Ascó, para que se tomen las medidas correctoras, que, sin duda, hace años se debían haber tenido en cuenta..."

22 de juny del 2008

"LA CABANA" I "ELS FETS DE LA FATARELLA"

He acabat la lectura de "La cabana" de Josep Gironés (XIX premi literari Vila d'Ascó). Una història ambientada a la Fatarella del primer terç del segle passat i amb "els Fets de la Fatarella" com a motiu central de la novel.la. Com diu l'autor que acabà d'escriure l'obra per donar a conèixer la tràgica història del seu poble, precisament un 25 de gener, trist aniversari d'aquest "Fets" en que trenta-quatre veïns del poble varen ser assassinats en nom de la col.lectivització agrària. El veïnatge de la Fatarella amb Flix, els lligams històrics i familiars entre ambdues poblacions ha comportat sens dubte que la lectura d'aquesta magnífica obra hagi tingut uns components emocionals per part meua, ja que, des de l'ambientació com les continues referències, podrein ben bé correspondre a històries contades de veïns de Flix originaris de la Fatarella.

Els Fets de la Fatarella del 25 de gener del 1937 foren analitzats per l'historiador Josep Termes, originari del poble, l'any 2005 al seu estudi "Misèria contra pobresa", on constatà la resistència pagesa a les col.lectivitzacions així com el capítol previ de les tensions que varen dur als "fets de maig del 1937", amb l'enfrontament armat entre les forces de la Generalitat, el PSUC, UGT d'una banda i de la CNT-FAI i el POUM de l'altra. Josep Gironés, des de la rigurositat històrica, que de ben segur ha trobat en l'obra de Josep Termes, ens ofereix una història relatada en primera persona d'una noia, la Carme, entre el 1901 i el 1937, amb la "cabana", construcció tipica per aquestes terres, com a protagonista arquitectònic i alhora emotiu, i amb un fil conductor que retrata la misèria i la pobresa d'un poble i d'una gent, que ens pot ajudar a comprendre una mica més aquells moments dramàtics de la nostra història.

21 de juny del 2008

L'ALDEA TALLA LA N-340

Ahir divendres vaig assistir a la segona manifestació que han convocat els veïns de l'Aldea i la seua plataforma per exigir solucions al caos circulatori de la N-340 al seu pas per la població. Vaig acompanyar al seu alcalde Dani Andreu i el seu ajuntament, al costat entre d'altres de l'alcalde de Camarles. A les 8 del vespre varen tallar la carretera en les dues direccions al costat de la sortida d'Amposta de l'autopista AP7.

Cada dia han de suportar el pas de mes de 15 mil vehicles al llarg de quasi tres kms del nucli urbà de la població. Es cert que s'han aprovat recentment les obres de la desitjada variant, però anant molt bé són 48 mesos de treballs fins el 2012. Estan carregats de raons, per aixó i mentres durin les obres reclamen l'alliberament del peatge de l'AP7 entre Amposta i l'Ampolla per donar sortida al caos circulatori, un caos i punt negre que, per exemple l'any 2006 comportà 240 accidents declarats i tres morts, dos foren els morts el 2007.

18 de juny del 2008

SETGE I OCUPACIÓ DEL CASTELL CARLÍ DE FLIX

Els dies 18 i 19 de juny del 1875, fa 133 anys, són unes dates que malgrat el pas del temps resten en la memòria històrica de Flix: l'ocupació després de setze hores de setge del castell carlí, un dels llocs estratègics de control de l'Ebre durant la 3a guerra carlina.


18 de juny. Inici de l’assetjament del castell carlí de Flix:

“Durante la noche algunos voluntarios de Clivillé y una de las companías de Móra quitaron la barca del mencionado castillo, llevandola a la parte de río que nuestras fuerzas ocupaban, quedando de este modo los sitiados sin ningún medio para evadirse, aunque no lo hubieran podido conseguir por la posición que ocupaban las tropas”.[1]


  • 9 de juny. Després d'un setge de 16 hores es rendeix el castell de Flix davant l’exèrcit del Capità General de Catalunya Martínez Campos, dirigit pel general Luís Gamir amb el batalló de Ceuta, els mobilitzats de Tarragona i Flix, dues companyies del tercer batalló franc, quatre canons de Plasència i 150 cavalls. Més de cent carlistes lliuren les armes, vint guanyen la llibertat llençant-se a l'aigua.
    “Nuestro corresponsal en Falset nos da algunas noticias de la toma de fuerte de Flix que aunque retrasadas no dejan de ser interesantes, atendiendo el palpitante deseo que tiene el público en todo cunanto se refiere á la actual campaña del Maestrazgo, por cuyo motivo insertamos á continuación.
    Las fuerzas con que el brigadier señor Gamir efectuó el ataque del fuerte de Flix, eran los batallones Fijo de Ceuta y cazadores de Reus, rondas movilizadas de Tarragona y Flix, dos campañías del tercer batallón franco, cuatro cañones de Plaséncia y unos 150 caballos, componiendo una respetable brigada, cuya vanguardia formaba el batallón Fijo de Ceuta que fue el que desalojó del pueblo, después de un lijero tiroteo, á vários carlistas posesionados de algunas casas. Dueño del pueblo el señor Gamir dispuso la colocación de los cañones y de sus fuerzas en los sitios favorables para el ataque y no emprendió este hasta que los defensores de la fortaleza rechazaron la intimidación que les hizo para que se rindieran.
    Principió el fuego á las 5 y media de la tarde continuándose por ambas partes durante la noche y hasta muy entrada la mañana del sia siguiente, que ordenó cesára el señor Gamir, cediendo á las reiteradas súplicas de las familias de llos defensores del fuerte que piedieron se formulara una capitulación. Esta se efectuó y al cabo de dos horas habian terminado las negociaciones que dieron por resultado abandonar el fuerte los defensores del mismo, efectuandolo sin armas y formados, y ocuparlo inmediatamente las tropas con todas las armas y demás pertrechos de guerra. Dicese que los carlistas impusieron en un principio como bases de las capitulaciones condiciones que no aceptó el senyor Gamir, pero que vista la decisión de este jefe y particularmente de las fuerzas que mandava, que ardían en deseos de tomar el castillo por asalto, contentáronse con que se les garantizase la vida y libertad en concepto de indultados, que el señor Gamir concedió para evitar mayores desastres, toda vez que afortunadamente solo hay que lamentar, á pesar del nutrido y prolongado fuego que se sostuvo, tres heridos del ejército y cinco ó seis de los carlistas.”
    [2]
    L’endemà es donava més informació sobre l’assalt al castell de Flix i la sort del carlins vençuts.
    “Mora de Ebro 20 junio 1875.
    A las once del dia de la fecha ha regresado de Flix la columna del señor comandante general de la provincia, sin los prisioneros del castillo de dicho pueblo, que con un pase a cada uno les han dado libertatd en Camposines, conservando los cabecillas las armas, y los individuos de tropa no. La mayoria de ellos ha tomado la dirección de Gandesa. Los tres heridos carlistas, lo mismo que uno de la tropa han ingresado en el hospital de sangre que al efecto se ha arreglado en un magnífico local de Mora la Nueva en el que hay preparadas 35 camas. El hospital está a cargo de un ayudante de Sanidad militar, y como jefe un médico muy entendido de esta vila.”[3]
    Al castell hi restarien dues companyies de Voluntaris de la Llibertat, una de Flix i l’altra de Villalba dels Arcs, que fins aleshores havien cobert la vigilància del castell de Móra d’Ebre. Mentrestant Josep Agramunt, lo Capellà de Flix, cap de la brigada de Gandesa, comandava uns 3000 carlistes. El conegut bandoler Panxampla d’Alfara de Carles hi formava part.
    [1] COT, A. Memorial de Salvadoret, el Moro. La Restauració alfonsina i la pau. In La Riuada. 16, Móra d’Ebre, 1999. P. 29.
    [2] Diario de Tarragona, núm 151, 24 de junio de 1875.
    [3]Diario de Tarragona, núm. 152. 25 de junio de 1875.

17 de juny del 2008

DES DE LA MESA I DES DE LA TAULA

Des de la mesa del XXV Congrés d'ERC del passat dissabte vaig compartir el decurs d'un dels congressos més democràtics que sens dubte un partit polític pot realitzar. La gran sala del Forum plena de gom a gom de militants republicans, els moviments de les diferents sensibilitats, les anades i vingudes, les votacions de les esmenes, les intervencions des de l'escenari, que per cert tenia una audició força deficient des de la mesa, els discursos d'en Josep Lluís Carod Rovira en el seu comiat com a President d'ERC en una de les millors etapes de la seua història, les oportunes i adients intervencions de Joan Puigcercós i Joan Ridao com a nous dirigents, els breus missatges de suport dels representants de partits agermanats, el nervis controlats des de la mesa per dirigir el congrés, la defensa de la ponencia oficial de Josep Huguet, l'oratòria directa de Joan Carretero en retirar la ponencia alternativa, el seguiment de les votacions a ma alçada de més de 2700 militants, sense el dret al vot el membres de la mesa, les urnes al final, el recompte, la intervenció inesperada de Xavier Vendrell, la presentació de la nova executiva... Una jornada maratoniana que vaig viure des de la mesa a la que vaig ser convocat divendres al vespre juntament amb sis companys més i amb la presidència d'Anna Simó i la vice-presidència de Josep Bargalló.


Ahir a Madrid, a l'hotel Ritz i des de la taula, vaig assistir en nom d'ERC a l'esmorzar col.loqui de Joseba Azkarraga, conseller de Justícia del Govern Basc i secretari general de EA, on va exposar la proposta de consulta del Govern Basc que es celebrarà el proper 25 d'octubre. Un dels arguments més contundents que esgrimí fou quan recordà que "a molts ciutadans d'Euskadi se'ls hi ha impossible de comoprendre per què Zapatero va està disposat a tractar amb ETA i Batasuna, allò que ara no no acce`pta tractar amb el Govern Basc i el seu Lehendakari". Acabà dient que quan el president Zapatero diu que "si vivimos juntos, tenemos que decidir juntos", se li oblida quelcom fonamental, primero tenemos que decidir si "queremos vivir juntos". Si ho hi ha llibertat per a decidir aixó, la convivència no es lliure, és imposada. Conviure i decidir són conceptes inseparables. A la taula vaig estar assegut al costat de Francesc Canet, Iñaki Anasagasti i l'ambaixador d'Irlanda Peter Cunning.

13 de juny del 2008

ELS ANYS SETANTA I LA LLUITA ANTINUCLEAR

"La hipoteca nuclear de Mr. Marshall", encapçala l'article-crònica de J P al diari el Punt en parlar de la presentació ahir a l'arxiu comarcal de Móra d'Ebre del llibre de l'amic Xavier Garcia, "La primera dècada de lluita antinuclear a Catalunya (1970-1980)", (Premi Jaume Ardevol dels Jocs Florals de Torroja 2007) amb Ascó, Vandellós i l'Ametlla de Mar com a marc històric. Presentació que va servir per tornar a escoltar als referents de la lluita antinuclear dels anys 70, Pedro Costa Morata, Mario Gaviria, Santiago Vilanova, Joan Rebull, Antoni Lloret i el mateix Xavier Garcia, referents d'una lluita antifranquista i lluita antinuclear des del moment en que el regim franquista es proposà constuir 29 centrals nuclears amb tecnologia nordamericana curiosament mentre als Estats Units decidien el 1972 deixar de construir-ne. La projecció d'un curtmetratge de la manifestació d'Ascó el 28 d'agost del 1977 i les paraules davant l'església de mossen Miquel Redorat serviren d'introducció a l'acte. Un altre dels nom propis més repetits durant la llarga presentació fou la de Joan Carranza, primer alcalde democràtic d'Ascó amb qui vaig compartir bon veinatge i referències polítiques i culturals durant els primers anys dels ajuntaments democràtics. Personalitat a qui es també es varen retre sentides paraules a través del seu fill Andreu.

11 de juny del 2008

I AL SENAT: EL PP I CIU MÉS AMICS

Aquesta setmana al Senat s'ha visualitzat per primer cop aquesta legislatura les bones relacions entre el PP i CiU. Com ha reconegut el mateix diari El Mundo, com si es tractés d'un anunci del que pot passar la resta de la legislatura. El grup Popular al senat va guanyar ahir tres de les quatre mocions que presentà. Tres iniciatives eren de caràcter econòmic i en tots tres casos comptà amb el suport de CiU. Segons ens informa aquest diari "su respaldo causó sorpresa dado que los senadores de CiU no comunicaron al PP sus intenciones hasta el último momento". Va ser una jornada atípica perque bona part dels senadors del PP i del PSOE a partir de les sis de la tarda estaven més pendents del partit de futbol d'Espanya que de les discusions al plenari.... Avui la compareixença del President del Govern i els seus ministres ha tingut que afrontar i donar força explicacions sobre la crisis econòmica o "desaceleración acelerada", com algú del govern prefereix definir, davant les preguntes de bona part dels grups parlamentaris, entre elles la del nostre portaveu Carles Bonet sobre la manca de personal qualificat en el sector tecnològic i sanitari.

9 de juny del 2008

Η ιερή πέτρα o La Clau Gaudí


Continuen les traduccions de"La Clau Gaudí" d'Andreu Carranza i Esteban Martín ara a la venda amb la versió al grec:


"Μαρτίν Εστεμπάν & Καράνσα Αντρέου"

Ο Αντρέου Καράνσα είναι συγγραφέας και δημοσιογράφος. Μεταξύ άλλων, συνεργάζεται με τη La Vanguardia και το τηλεοπτικό κανάλι SER. Είναι συγγραφέας των έργων La Τinta de la Ιnmortalitat (βραβείο Recull), Aigua de València (βραβείο Columna), El Desert de l’Oblit (βραβείο Ribera d’Ebre), Riu Avall (βραβείο Sebastià Juan Arbό) και Anjub (βραβείο Sant Joan).
Ο Εστέμπαν Μαρτίν είναι συγγραφέας και εκδότης. Το 2001 ίδρυσε τη Littera Books. Έχει συνεργαστεί με περιοδικά εκλαΐκευσης της ιστορίας, όπως το Historia y Vida, και με εφημερίδες όπως η Diario de Tarragona. Παρεμβαίνει συχνά σε πολιτιστικές ραδιοφωνικές εκπομπές.
Το βιβλίο Η Ιερή Πέτρα είναι το πρώτο κοινό τους μυθιστόρημα και πρόκειται να εκδοθεί επίσης σε ΗΠΑ, Γερμανία, Κορέα, Πολωνία και Ολλανδία.

FIRA LLIBRE EBRENC: MONCADA, TIBAU, SOUL MACHINE


Aquest cap de setmana hem pogut copsar a Móra d'Ebre el bon moment cultural del territori anomenat "ebrenc", des del Priorat al Matarranya, del Montsià fins la Ribera. Dissabte vaig participar en la inauguració d'una exposició dedicada al recordat Jesús Moncada i al vespre vaig presentar a Jesús Ma Tibau, escriptor convidat a fer la lliçó inaugural de la V Fira del Llibre Ebrenc, després la Soul Machine ens regalà un magnífic concert "de l'Ebre al Mississipí", i al ritme del soul, funky o blues adaptà lletres d'autors prioratins i ebrencs com Andreu Carranza, Agustí Masip i Pere Audí entre d'altres. Ahir al matí dessprés de la inauguració de la Fira a càrrec de Xavier Vega vaig poder adquirir novetats bibliogràfiques de l'Albert Guiu, Xavier Garcia, Angela Jackson, Jesús Ma Tibau, Josepa Vilurbina, per esmentar els més propers.

7 de juny del 2008

7 DE JUNY DE 1610: UNIVERSAL SOFRIMENT...

L'any 1610 i el 17 d’abril amb l'ordre reial d'expulsió dels moriscos, es concreta una de les actuacions més negatives de la monarquia dels austries. Un dia com avui, 7 de juny varen arribar a Flix els expulsats de la zona del Segre, unes 4000 persones, és interessant recordar alguns documents significatius de l'època:

Vui dilluns que compten als 7 del corrent mes de juny son arribats a esta ribera de Flix los moriscos de Lleida, de Fraga, de Seros, de Miquinensa i de Aitona posats ab quatorse o quinze barques entre grans i xiques en que i podre anar posades de quatre milia persones compresos los minyons an desembarcat y posat ab tant sosiego i quietut com si portaren trres mil homens de guarda ab sols la companya de don Alex de Marimon ab sos criats i alguns comissaris...” [1]

El 12 de juny. Escriuen al procurador de les Baronies que era a Flix per l’expulsió dels moriscos, recorsant que han rebut escrit seu del dia 7, on deia que havien arribat a Flix els moriscos de Lleida, Fraga, Serós, Mequinensa i Aitona posats en quinze barques, que serien entre tots, compresos els nens, unes 4 mil persones.

EL 19 de juny. Escrit del Marquès d’Aitona sobre l’ordre d’embarcament:
Los homes desta vila de Flix mostren universal pesadumbre i sofriment de estar desenganyats que los cristians nous que hi ha en ella i ni an que de lluny temps mesclats als cristians vells, van compresos ab lo rigor del vando que ha manat publicar sa Exc. En Catalunya sobre la expulsio dels cristians nous i pensan que quan menos se castaran se ha de publicar asi, i en particular per ells pues creuen que Vs Ms estarien descuidats de llur remei, (...) aquest sentiment ha donat occasio de que los jurats i consell particular desta vila diumenge proppasat que comptan als 13 del corrent determinaren de enviar a Tortosa al prior d’esta iglesia, a Don Josep de Castellvell i a Francesc Cabassers com a sindic de la Vila per a tractar de llur asiento en lo cas ocorrent ab mon (?) de Senyor de Tortosa ab don Aleix de Marimon i mis Hieronim Astor entench es estada la resposta, molts compliments i ofertes de fer bons offiicis en llur favor...” [2]

22 de juliol. Escrit de Joan Aimerich sobre l’establiment de les terres abandonades dels moriscos d’Ascó del terme de Flix. “Per la expùlsio dels moriscos de Asco son estades asi en lo terme de Flix desateses algunes terres de sembradura i en part plantades de figueres i altres arbres...” [3]
Els 260 moriscs de Flix (53 famílies) no foren expulsats, a l’igual que els de Garcia, Móra, Riba-roja, Vinebre, Tivissa i Benifallet. A Ascó foren abandonades a conseqüència de la seva expulsió 154 cases.

[1] ACB. Car. Com. Orig. s. X nº 59. Les dades d’expulsats del Segre divergeixen segons els autors, Henry Lapeyere per exemple diu que foren 2.147 i no 4000 con digueren les cròniques de Bruniquer.
[2] ACB. Car. Com. Orig. s. X nº 60.
[3] ACB. Car. Com. Orig. s. X nº 59.

5 de juny del 2008

1898


És curiós constatar com s'està celebrant i commemorant el 1808 i el "2 de mayo" i estigui en l'oblit de la memòria col.lectiva espanyola la data del 1898, un aniversari que es passà pràcticament per alt al seu centenari i enguany 110 més tard solament figuri als textos del batxillerat. En el cas de Flix aquell any fou important perque es consolidaren les obres de la Fàbrica, com era ja tradició el partí carlí a les eleccions continuava sent majoritari, es repatriaren els esforçats soldats de Cuba després de l'anomenat "desastre" i a la tardor una gran avinguda de l'Ebre ens recorda la que estem vivim aquests darrers dies:
  • Juny. La direcció tècnica de la Fàbrica passa de Ahlemeyer a l’enginyer Lluís Morera, mort al pocs mesos, serà substituït per Rodolf Schmidt, un comerciant resident a Barcelona.

  • A les eleccions provincials el partit carlí aconsegueix un vot més que l’any 1894, 383 vots, un 37,0 per cent del total.

  • Setembre. Repatriació de soldats flixancos de Cuba: Joaquim Rebull Obré, mort a la seva arribada a la ciutat de Tarragona, Josep Cubells Torres, Agustí Tarragó, Francesc Altés i Mariano Nogales. Mesos abans de la repatriació havia mort el soldat Miquel Vilaplana Vilanova. L’any 1942 tres supervivents de les guerres colonials d’ultramar reclamaven algún tipus d’ajut a traves de l’ajuntament. Eren Alfons Pujol Armora, qui havia participat a la batalla de Cienfuegos a Matanzas, Andreu Llop Monclús, de la quinta del 1895, del batalló expedicionari de Luzón n. 54, qui participà als fet de Lomas de San Juan a Cuba, i Benito Blanch Montagut qui havia estat destinat a Puerto Príncipe i Puerto de la Cruz.

  • 7 d’octubre. Important crescuda del riu Ebre, provocant destrosses en la construcció i muntatge de la primitiva central hidroelèctrica de la Fàbrica, que conptaria amb una potència de 3.140 KW. (A dalt fotografia de la primitiva central elèctrica davant de la resclosa).

4 de juny del 2008

SUPERAT EL MALSON DEL TRANSVASAMENT...

"No cal un govern perfecte, ens cal un govern que sigui pràctic", amb aquest significatiu pensament d'Aristòtil ens introdueix la revista "Esquerra Nacional" ( la podeu llegir amb format PDF) d'aquesta setmana, on deixa ben clar: "Acabada l'emergència el transvasament es innecessari". Amb una breu reflexió meua a la portada com a alcalde de Flix i senador: "Superat el malson":

"Superat el malson del transvasament de l’Ebre cap a l’àrea metropolitana de Barcelona, gràcies a l’increment de les reserves hídriques dels embassaments, és l’hora de fer una bona gestió i planificació hídrica fonamentada en els principis de la nova cultura de l’aigua. I això va estretament lligat al model de país que volem. Un país on l’equilibri territorial sigui una realitat i no només una frase. Cal aturar el creixement constant de la gran àrea metropolitana; mentre bona part del país es va despoblant i transvasant recursos energètics, hídrics i humans cap aquestes grans àrees. Sense reequilibri territorial l’amenaça dels transvasaments serà constant."