23 de febrer del 2011

30 ANYS DEL 23F

Aquest matí he assistit a l’acte organitzat per Nueva Economía Fórum  dins el Fórum Europa: "30 aniversario del 23F" celebrat  amb la participació de Santiago Carrillo, Secretario General del PCE aleshores, i José Oneto, autor del llibre "La noche de Tejero". Ha estat un aniversari ple de records en tots els sentits, especialment del record d’un malson. Han passat anys i cada anys que passa son més els elements nous que surten a la llum, enguany s’han desclassificat les actes del Congrés dels Diputats d’aquell 23F. Amb tot,  com ha assegurat a l’acte d’avui, hauran de passar 50 anys dels fets per a que siguin desclassificats documents claus d’aquell intent de cop d’estat. Els mitjans de Madrid avui en van plens d’aquest aniversari, hom coincideix que encara queden massa interrogants i massa preguntes sense resposta, com per exemple el paper de la trama civil vinculada als colpistes que mai va ser investigada. Trama civil que tenia els seus tentacles a bona part dels nostres pobles, com és el cas de Flix.  Encara recordo la reunió d’urgència aquell mateix vespre de l’ajuntament, les trucades telefòniques, els silencis d’aquella llarga nit i molt especialment la trobada de l’extrema dreta  de la comarca, de la gent de Fuerza Nueva, aleshores força arrelada als nostres pobles, a un conegut restaurant del nostre poble. 

21 de febrer del 2011

JORDI FONT FERRÉ: PREMI NACIONAL DE PENSAMENT I CULTURA CIENTÍFICA.

Ho diuen les cròniques del dia, s'han donat a conèixer els Premis Nacional de Cultura, entre els que hem de destacar un conegut flixanco, Jordi Font:

La revista "Cavall Fort" ha rebut el Premi Nacional de Cultura per la tasca en la promoció del català entre infants i joves. 

D'altra banda, el trio Los Excéntricos ha rebut el Premi Nacional de Circ per l'originalitat dels seus espectacles, sobretot pel més recent, "Rococó Bananas".


El fotògraf Joan Fontcuberta ha estat guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Visuals pel seu paper determinant en la fotografia contemporània.


I al científic Jordi Font Ferré, que lidera una investigació de l'Agència Espacial Europea sobre l'estudi del cicle de l'aigua, l'han distingit amb el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica.  Jordi Font des de l'Institut de Ciències de Mar i en col.laboració amb la UPC, de la misió SMOS de l'Agència Espacial Europea (ESA) estudia el cicle de l'aigua a la Terra.


FELICITATS JORDI

18 de febrer del 2011

SEBES: "LA CLORATITA"

La fotografia és dels anys trenta del segle passat i es pot observar amb gran claredat la ubicació de la la fàbrica d'explosius "la Cloratita", envoltada de camps d'oliveres i  a poc metres de l'Ebre dins la zona de Sebes, abans de la construcció de l'embassament, avui Reserva Natural de Fauna Salvatge.
L’any 1923, tot coincidint amb el cop d’estat militar del general Primo de Rivera s’instal.là la filial de l’Electroquímica de Flix anomenada "Cloratita" a la zona de Sebes, una planta d'elaboració d’explosius clorats tipus Miedziankit. Barreja de clorat de potassa, clorur amònic i nitrat potassic.
            Les protestes dels veïns de Sebes arribarien al Gobernador Civil, qui el 28 d’agost de 1924 desestimaria la protesta formulada per part dels que tenien masies prop contra l’establiment d’aquesta fàbrica d’explosius cloratats sol·licitada per Juan Muñoz Guitarte, “Cloratita SA”.
            Seria una instal·lació fabril amb força problemes laborals, així el setembre de 1927, els seus treballadors farien una primera vaga obrera, com a conseqüència de la vaga la societat recreativa i cultural d’esquerres La Unió Obrera fou clausurada.
            Fou un dels motius que justificarien que FLIX fos un dels primers municipis bombardejats per l’aviació feixista la nit del 23 al 24 de febrer de 1937, bombardejos que entre d’altres produirien 8 morts entre la població civil. "La aviación  facciosa bombardeó masias existentes a la parte opuesta a la fábrica, parece  que   creian que eran  los departamentos de la fabricación de explosivos "Cloratita". Malgrat tot les instal.lacions van quedar il.leses Aquesta fàbrica seria abandonada després de la Guerra Civil..

15 de febrer del 2011

FELICITATS AL VILAR RIU DE BAIX !!!


"El projecte empresarial Resort Vilar Riu de Baix de FLIX ha estat guardonat per la CEPTA com el millor projecte d'emprenedoria de la demarcació.

L’acte de lliurament del guardó es durà a terme el proper 25 de febrer al Palau Firal i de Congressos de Tarragona amb la presència dels prínceps d’Astúries i d'altres personalitats que adreçaran el seu discurs al sector empresarial. Entre els convidats confirmats hi ha també el president de la Generalitat, Artur Mas, i el màxim responsable de la CEOE, Joan Rossell, entre d'altres..."

14 de febrer del 2011

DESCONTAMINACIÓ EN VIES DE SOLUCIÓ



"Després d'anys de retards i d'anuncis a mitges fortament condicionats per la complexitat tècnica dels treballs de descontaminació del pantà de Flix, ara sembla que sí, que, set anys més tard que es comencés a gestar l'ambiciós i irrenunciable projecte de neteja, la llastimosa contaminació de l'embassament està en vies de solució, encara que no s'hagi resolt l'assumpció de responsabilitats –ni que sigui en l'àmbit econòmic– per part de qui la va generar, l'empresa Ercros. Així, el projecte avança, ara ja amb pas ferm, amb càrrec al pressupost general de l'Estat; és a dir, amb diners públics, però el més important és que ara estem en condicions de creure'ns que, com es va anunciar dijous, a principis de l'any que ve començarà l'extracció dels fangs tòxics. Han passat gairebé tres anys des que es va adjudicar l'obra i hi ha hagut canvis en el projecte, però ara l'acció dels treballs es mereix si més no un marge de confiança perquè el delicat procés s'acabi bé. (Editorial de el PUNT, 12 de febrer 2011)”

L’acte institucional del passat dijous 10 de febrer amb el Secretari d'estat de Medi Ambient, Rural i Marí, Josep Puxeu, i el nou Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Lluís Recoder, presidint a Flix la signatura del conveni de col·laboració entre la Acuamed, Ercros i l'Ajuntament de Flix, per a l'emmagatzematge dels llots extrets de l'embassament a l'abocador industrial del Racó de la Pubilla. Ens ha servit per moltes lectures, per als mitjans de comunicación la constatació que la solució a la contaminación química de l’embassament és en vies de solució, que les obres de la passarel.la de vianants al pont començaran el proper març, que l’abastament d’aigua alternatiu al Catalunya Sud té un cost de 300 mil euros, que hi ha i milió de tones a descontaminar, però, seguramente la més important és despren de les dues fotos adjuntes, amb la presència de Lluís Recoder, màxim responsable en medi ambient del govern d’actual de la Generalitat, i la del president d’Ercros, Antoni Zabalza, per conèixer de primera mà el desenvolupament d’un projecte del que fins fa ben poc des de molts àmbits es veia encara amb massa interrogants.  

13 de febrer del 2011

FLIX, FELIP II, MADRID I LA CASA DE CAMPO

"Cedula L. De quinze de Diziembre de 1585 en que se donfirmò la instruccion de la Casa del Campo"... "EL REY. Por quanto por convenir assi a nuestro servicio, y a la buenaguarda, govierno, y conservacion de nuestro heredamiento de la Casa del Campo, que està cerca de la Villa de Madrid...", "Fecha en Flix à quinze de Diziembre de mil y quinientos y ochenta y cinco alos. YO EL REY.".

Sens dubte és un document curiós, que Felip II, és a dir, "YO EL REY", que el dia que va passar a Flix aquest 15 de desembre de 1585, signés aquesta cèdula reails donant les instruccions oportunes per al reconeixement de la Casa de Campo, un dels pulmons verds que té Madrid per lluitar contra la contaminació. Un document que ha localitzat a la xarxa l'amic Josep Antoni Martínez Tarragó, el recordat bloguero TANTOST. Un document històric per al poble de Madrid en el que el nom de Flix hi té quelcom a veure, encara que sigui circunstancialment. La visita de Felip II, que tenia 58 anys, la tenim ben documentada:

  • El 14 de desembre de 1585, procedent de Llardecans i direcció a Ascó, passà per Flix el rei Felip II. (Carmel Biarnés ens diu que a Ascó els moriscos trencarien  tota la vaixella utilitzada pel rei  i el seu seguici per la carn de porc que havien menjat i el vi que havien begut). 
  • El cronista Coock diu el següent:

            “Habiendo pasado las sierras y este mal camino, veinimos a pasar el Ebro por donde hay una llanura en la Ribera. Pasada la barca, pasamos asimismo la villa de Flix, donde esta noche aguardaban a su magestad.
              Es esta villa de la ciudad de Barcelona, cuyas armas están en todas las paredes y muros que lo manifiestan, tiene doscientos vecinos muy buenas casas, el campo fertil, del cual sacan sus moradores medianas riquezas
        La ciudad de Barcelona para hacer algún servició a su magestad, havia    enviado a cuarenta y ocho hombres a su costa, vestidos de paño verde desde los pies a la cabeza, para llevar doce sillas de mano aderezadas del mismo paño. En una de estas fue llevado su magestad de ellos a Flix” (1)
           Una altra versió de la crònica diu:
           “ El Rei reposà a Flix. El dissabte a catorze, i diumenge a quinze de desembre, com ja havia reposat, dilluns a setze tornà Sa Majestat al camí per no perdre temps i vingué amb bon temps a Ginestar, on estava aposentat per la tarda. L’Il.lustrissim duc de Cardona detingut a Móra amb la duquessa, va fer una gran salva en passar sa Majestat, i tenia totes les coses aparellades per rebre el rei si, per ventura, hagués volgut rebre a llur castell”. (2)


(1)GARCIA MERCADAL, J. Viajes de extranjeros por España y Portugal. Tomo I, Anales del año ochenta y cinco (1585). COOK,E. Madrid, 1952. Pag.1376-1378
(2) BRU BORRAS, M. Fulls d’Història de Tivissa, p.188. 

8 de febrer del 2011

FINAL D'OBRA DE LA RESTAURACIÓ DEL MEANDRE DE FLIX



El Juny del 2005 la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, anuncià al Senat una partida de 6 milions d’euros per al meandre de Flix. Aquesta setmana es realitzarà l’acte de lliurament de les obres.De les mateixes precisament aquesta tarda he tingut l’ocasió de parlar al Senat amb la ministra actual de Medi Ambient, Rosa Aguilar, sobre les obres realitzades,expressant-li la satisfacció general de l’obra realitzada.

Han passat anys des del 23 d’octubre del 2008 en que Rafael Romeo, aleshores Comissari d’Aigües de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i avui President de la CHE, visità el nostre poble per donar el tret de sortida a les obres, amb 7,1 milions d’euros de pressupost i un termini d’execució de 3 anys, termini que en realitat hauran estat tres anys i cinc mesos.

L’any 2007 va ser l’any de la concreció i del tret de sortida, precisament al BLOC he constatat quatre moments importants en quatre entrades al mateix:


El 10 de novembre passat des de l’ajuntament vàrem poder reconèixer l’excel.lent tasca feta pel personal, tècnics, encarregats i treballadors del parc de maquinària del MARM en la recuperació ambiental i adequació del meandre. Tanmateix, també s’haurà de reconèixer l’important paper que ha tingut Jaume Masip, regidor de patrimoni, qui ha estat clau en el desenvolupament de les obres, pel seguiment de l’obra i el  coneixement del projecte. Seguiment i sensibilitat alhora que podem seguir visitant el seu blog, on podeu trobar una magnífica instantànea de l'actuació feta a la zona dels xops.




http://blocdejaume.blogspot.com/2010/01/itineraris-del-meandre.html

5 de febrer del 2011

LA VEU DE FLIX 366: SANTA ÀGUEDA


Avui ha coincidit la sortida del darrer número de la Veu de Flix amb Santa Àgueda, amb una fotografia a l'apartat de "foto històrica" dels anys quoranta amb les "dacteres" d'aleshores, una tradició força arrelada i viva que ha arribat fins l'actualitat amb una gran participació.Podeu veure dues fotografies una feta l'any 2008 i l'altra d'aquest migdia, totes dues davant l'ajuntament acompanyant la dels anys 40. 

Aquest primers dies de febrer són plens de tradicions als nostres pobles, el 2 és la Candelera, "Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, l'hivern és viu; però tant si plora com si deixa de plorar la meitat der l'hivern encara ha de passar",  El dia 3 és Sant Blai, advocat contra el mal de coll i de gola, "per Sant Blai gelada, tot el mes assegurada", " com farà el dia tres farà tot el mes". I el 5 Santa Àgata, que havia estat la patrona de les dones, de les rentadores i bugaderes de riu,  celebració molt arrelada a la Catalunya Nova i de la Franja, "Si plou per Santa Àgueda, plourà sis setmanes", "per santa Àgueda l'hivern s'enfada"...

2 de febrer del 2011

LA CANDELERA, FLIX, 2 DE FEBRER DE 1956.

Dins la memòria col.lectiva de Flix consta la data del 2 de febrer com de 1956, com la data de l'ensurt de la diada de la Candelera, un dia de molt fred i molt vent, al migdia, va caure la façana superior de l'església instants després d'haver sortit els feligressos del final de la missa. El prior era  Francesc Xavier Redó i Llonart.
El campanar d'espadanya que coronava l'església gòtica durant la guerra civil havia desaparegut en convertir-se la església en mercat municipal, després del conflicte les autoritats municipals i religioses del moment decidiren entre les obres de recuperació de l'església fer canvis, com podem veure a les imatges annexes, eliminant l'espadanya i construint un campanar adossat a l'església sense cap gràcia artística, campanar que a finals d'aquest 1956 seria coronat amb un pressupost de 198.617,46 pta.