30 d’octubre del 2012

SENYOR CONSELLER RECODER: "AIXÒ SEMBLA EL MERCAT DE CALAF"


Fa unes setmanes vaig expressar la meva perplexitat davant unes declaracións del Conseller Lluís Recoder amb una entrada al bloc amb el títol "Qui assessora el Conseller?", entenent que l'exalcalde de Sant Cugat quan ve a les comarques de l'Ebre hi deu tenir algú de confiança que el posa en situació. 

Ahir, segons informa el blog “La Marfanta,  al llarg de la reunió de la Comissió de Sostenibilitat el conseller de Territori i Sostenibilitat  Lluís Recoder tornar amb els mateixos arguments i  "reiterà que el govern català no vol que s'iniciïn aquestes obres fins que es tinguin els abastaments alternatius en cas d'emergència, i ho ha qualificat de gravíssima irresponsabilitat".

El conseller tornà a confondre l’existència d’un pla d’emergència, aprovat el seu dia, amb un pla de compensacions territorials, anomenat “Plan de Restitución Territorial” aprovat a posteriori.

És molt greu que tot un conseller de Medi Ambient s’avingui a les formes tan espanyoles del joc  polític del “que hay de lo mio” d’alguns alcaldes del seu partit.

És simptomàtic que una de les veus més autoritzades que s'ha posicionat a favor d'iniciar la retirada dels llots hagi  estat el catedràtic d'Ecologia i membre de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, Narcís Prat. Qui, després d’haver escoltat les declaracions contràries  d’il·lustrats polítics  de CIU, i hagi manifestat: “Ara això sembla el mercat de Calaf que el que fa cadascú és dir-hi la seva, i així no es pot treballar”.

 També és simptomàtic que, de la mateixa manera que ho feu fa poques setmanes el Parlament de Catalunya,  també s’hagi manifestat a favor de continuar els treball de descontaminació el president de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE),  qui ha reiterat aquest que les intencions del Ministeri de Medi Ambient i de l'empresa estatal Acuamed són les d'iniciar la retirada dels fangs contaminants de l'embassament de Flix en les pròximes setmanes.

A hores d’ara em consta que hi ha força treballadors a l’atur que estan pendents de ser cridats per començar els treballs de la retirada definitiva dels fangs contaminants,  a l’igual que em consta de la preocupació dels treballadors que hi treballen.

Tot està a punt, la zona de treball està aïllada, les instal·lacions de la planta de descontaminació estan a punt, l’abocador de residus també, la depuradora d’última generació també...  Malgrat tot l’amenaça d’una parada dels treballs de descontaminació per pressions de CIU és més que seriosa, ahir el conseller Recoder ho va tornar a manifestar.

D'ací que els que estan treballant, els que ja han fet entrevistes per accedir al treball, els que hi volen treballar, els veïns i veïnes de Flix, davant d'aquestes declaracions ens hauriem de preguntar:

Què opinen de les declaracions del conseller els responsables de CIU de Flix, els regidors, la consellera comarcal, els dirigents localsTambé estan a favor com el conseller Recoder, com alguns alcaldes del seu partit, de paralitzar les obres ?




28 d’octubre del 2012

EN RECORD ALS BRIGADISTES ITALIANS

EFEMÈRIDE: Fa 22 anys, el 28 d'octubre de l'any 1990, el poble de Flix va viure una diada molt especia. El motiu fou la inauguració a la cruïlla de carrer Mirador - Llevant d'un espai amb vistes del poble i del riu Ebre d’un monument a la Batalla de l'Ebre ofert per ex-brigadistes italians. Concrètament per l'Associaziaziones Italiana Combattenti Volontari Antifascisti di Spagna (AICVAS) a través de la Coordinadora d'Excombatents de la República.

Es una obra de l'escultor italià Romeo Mancini. Participaren en l’acte nombrosos excombatents, un centenar d'ells ex-brigadistes internacionals, acompanyats entre d’altres, pel senador italià Italo Nicoleto, l’escriptor Luigi Bolgiani i l’històric dirigent comunista Gregorio López Raimundo.

L'escultura està realitzada en ferro, medeix 2 metres d'alt i 0,5 metres d'ample, ubicada damunt d'un bloc d'un metre de pedra de Vicenza. Vol recordar la Batalla de l'Ebre representant els horrors de la guerra. Una, imatge que segons el seu autor porta intrínsecament els senyals d'una tragèdia que, amb la fi de la democràcia espanyola, obriria el camí a la infàmia nazi i feixista de la Segona Guerra Mundial. Un emblema i una imatge del que succeí aquell llunyà 1938. 

L'escultura, una imatge esqueixada, vol representar també un advertiment per a tots aquells que rebutgen la cultura de la pau i la llibertat. El text, escrit e català i italià a la base de la pedra de Vicenza diu: "Aquí a l'Ebre, voluntaris antifeixistes italians i d'arreu del món lluitaren al costat del poble espanyol per la justícia, la llibertat i la democràcia, en la darrera gran batalla de l'exèrcit republicà".


La visita al monument ofert pels brigadistes italians s'ha convertit amb els anys en un lloc de trobada i record, en especial dels brigadistes internacionals, un dels darrers actes de record fou motiu d'una de les primeres entrades a aquest bloc, el retorn a l'Ebre del mític Milton Wolf, cap de la brigada Lincoln.

26 d’octubre del 2012

EL CORRELLENGUA 2012 AMB MATTHEW TREE


Si l’any 1855 el viatger anglès Richard Ford  publicà el “Manual para viajeros por Catalunya y lectores en casa”, on entre d’altres en parlar de Flix escrigué :” Flix està envoltat per l’Ebre en un llit de fertilitat. El rec es realitza per mig d’un canal, que es nodreix gràcies a una gran Noria...” Gairebé 150 més tard un altre viatger anglès, Matthew Tree,  tornava a oferir un viatge de trenta dies per Catalunya i com Richard Ford  tornava a passar per Flix i ho publicava a un llibre que porta un títol ben curiós: “CAT. Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix", publicat l'any 2000. 

I tot venint des de Móra en transport públic, escrivia: “Arribem a últim poble important abans de Lleida, el lloc on fa anys desitjo visitar: Flix”. Per continuar més endavant dient entre d'altres : “Flix és al costat mateix del riu (tot seguit hi baixo, just a temps per veure, hipnotitzat, com el transbordador de cotxes llisca, tan lent com un llimac, d’una escullera a l’altra); a més Flix té una església antiga que dóna a una plaça amb tres bars amb terrassa; per no dir res dels quatre o cinc restaurants i els tres supermercats; les tres papereries-llibreries-quioscos i una joieria francament chic. I també hi ha les ruïnes del castell. I algunes voltes antigues i un passeig fluvial...”.

Dotze anys després d’haver fet aquell viatge per veure si existia Catalunya i d’haver estat el novè dia a Flix, Mattew Tree ahir retornà al nostre poble per obsequiar-nos amb una magnífica conferència amb motiu de l’arribada del Correllengua 2012. La sala de Ca Don Ventura quedà uns vegada més petita per escoltar el conferenciant, qui ens obsequià amb un magnífic discurs de defensa de la nostra identitat i de la nostra llengua, discurs farcit d’anècdotes, curiositats i vivències personals al voltant del que anomena “la realitat oculta d’aquest racó d’Europa”, discurs que serví per presentar-nos la seua darrera obra “Com explicar aquest país als estrangers”, especialment al poble anglès.

FOTOGRAFIA DE MONTSERRAT ESTELA CARRERAS

21 d’octubre del 2012

FLEXUS TEATRE: "GENTE BIEN"



Ahir dissabte vàrem anar a veure l'obra de teatre "Gente Bien" de Santiago Rusiñol a càrrec del grup Flexus Teatre. Després de l'èxit de la primera representació a les passades Festes Majors. "Gente Bien", ahir es reafirmaren davant un públic entregat.  Diuen que és una obra menor de l'autor de "l'Auca del senyor Esteve", un sainet d'un sol acte estrenat el 1917, on Rusiñol fa una sàtira i burlesca crítica de l'alta societat catalana de l'època, la que feia esforços per "espanyolitzar-se", parlant en castellà en els actes socials per assolir un bon lloc en la societat.

Precisament amb aquesta obra es donà a conèixer fa vint anys el grup Flexus Teatre, d'aquí que hagin volgut  tornar a representar-la per commemorar el seu 20è aniversari, amb els mateixos decorats, el mateix mobiliari, però aquesta vegada donant a conèixer un bon i excel.lent planter de joves artistes, amb artistes d'aleshores com a nexe d'unió, alguns reconvertits, com em recordava el "señor Conde" d'aleshores ahir  fent de majordom. Divuit artistes, de totes les edats,  ben posats en les seus papers des del "Conde" i la "Condesa" fins el "doctor Rocarol", les criades i els reporters, als que voldria felicitar, sense oblidar a la direcció de Conxita Domènech  i de Ma Carmen Gómez, així com de la resta de gent que ha fet possible que els espectadors ens ho haguèssim passat tan bé.


Després d'haver passat una molt bona estona, entretingut entre els jocs de paraules, amb els canvis divertits del català a castellà... hores després, no m'he pogut estar de reflexionar sobre el procés d'espanyolització que arrelà amb força als inicis del segle passat, que es repetiria durant la dictadura, i que avui noranta-cinc anys més tard de la seua estrena, tot un ministre de Cultura i d'Educació anomenat Wert torna a reclamar  al Congrés dels Diputats per a Catalunya, això si, començant pels alumnes. Ministre a qui s'ha adreçat una carta  que cpmença a còrrer per les xarxes socials, una carta que podria, ben bé, estar inspirada en el mateix Santiago Rusiñol i "Gente Bien" quan diu entre d'altres:

"Bienquerido Ministro,

Llevo dos días en el intento de españolarizarme todo lo que no consiguió mi escuela. No se crea que es soplar y hacer botellas esto, pero siempre tengo alguien por aquí que me da un golpe de mano. Referente a su comentario en el congreso le he de decir que hay para alquilar sillas, Sr. Ministro.

Españolizar a nuestros hijos es decirla de la altura de un campanario, aunque de momento voy a hacer los ojos grandes porque sino me hará usted salir de pollagu-- ¡Bueno, de un corral de pollos! Sí sí... Usted pensará que somos unos sueña-tortillas por querer la independencia; y reconozco que las piernas me hacen higos solo de pensarlo, pero no, no estamos tocados del hongo Sr. Ministro .."


18 d’octubre del 2012

BERTA TREIG: RACONS D'UN MEANDRE. RACONS DE FLIX



"Un polític reconegut quan va arribar al meu poble va dir que era "un cul de sac", en canvi jo, des de la perspectiva de la gran Barcelona, penso que és el melic del meu món. El primer precepte de ser una bona periodista és l'objectivitat, però resulta que jo hi vaig néixer, i és difícil veure'l a vista d'ocell quan ja fa divuit anys que hi visc. Allí no em fan falta cognoms; Berta, i tothom sap qui sóc..."

"Aquest bloc vol parlar d'això: l'aquí vist des d'allí i l'allí vist des d'aquí, amb l'objectiu d' interseccionar  dos punts que disten, però que són al centre del meu petit país.

"Racons d'un meandre. Racons de Flix", és un nou bloc flixanco que s'ha donat a conèixer avui mateix. Des de la distància del seu poble, al poc d'haver iniciat una nova etapa amb les estudis de periodisme, la Berta Treig, la seua autora, ens ha fet una primera entrada amb una significativa indroducció.

Berta, estic convençut que ho faràs molt bé. Moltes felicitats i molta sort !!!

10 d’octubre del 2012

"ESPAÑOLIZAR A LOS ALUMNOS CATALANES"


El ministre "de Educación, cultura y deporte" José Ignació Wert ho ha deixat clar: " nuestro interés es españolizar a los alumnos catalanes". Les reaccions no s'han fet esperar, si fa uns dies deia que les escoles catalanes eren una fàbrica d'independentistes, a partir d'avui ho hauriem de contrastar, però el ministre, ideòleg alhora de les FAES, s'ha superat a si mateix, en realitat ell amb declaracions com aquestes és la millor factoria d'independentisme exprés que es podria imaginar ningú.

De totes les reaccions que he llegit a les xarxes socials n'hi ha una que m'ha cridat més l'atenció, concretament de la revista satírica "L'Esquella de la Torratxa", num. 3002,  març de l'any 1937.


6 d’octubre del 2012

EL NOSTRE 6 D'OCTUBRE I LA FAI



Diuen les cròniques que a les 20, 10 hores del 6 d'octubre de 1934, el president Lluís Companys va sortir als balcó de la Generalitat i va proclamar l'Estat Català. 10 hores més tard l'exèrcit espanyol declarava l'estat de guerra.... el Govern des de Madrid va ser contundent, suprimí l'autonomia catalana, destituí alcaldes i regidors d'esquerres, imposà el castellà com a llengua oficial ...i s'inicià una massiva detenció de dirigents d'esquerres  d'arreru del país amb Companys en primer lloc. Uns fets dràmatics que 78 anys més tard no podem deixar en l'oblit.

Del 6 d'octubre a Flix en sabem ben poca cosa, publicacions importants com "El 6 d'octubre a les comarques" de Sebastià Campos i Terré no fan cap esment al nostre poble, contrastant per exemple amb els 17 detinguts de la veïna població de Riba-roja.

L'única referència en premsa que tenim dels 6 d'octubre a Flix és aquesta nota de l'alcalde de Flix a "la Vanguardia"  de 9 d'octubre on crida l'atenció que esmentés la FAI al capdavant dels que pretenien  en armes implantar l"Estat Català".

Aquest mateix número recordava que els trasatlàntics Unuguay i Ciudad de Cadiz havien estat confiscats com a presons i que dues "Banderas del Tercio" havien arribat a Barcelona per a "contribuir al restablecimiento de la normalidad". Altrament recordar que des de l'1 de febrer era alcalde de Flix  Marià Masot al capdavant d'una candidatura de dretes anomenada "Unió Ciutadana".

 L' escrit deia.

"En la Comandancia general se recibió el domingo el siguiente telegrama de Flix:
“Federales de Izquierda, F.A.I., nacionalistas protegidos por somaten pretendieron con armas implantar “Estat Català”. Ayuntamiento pertrechado Casa Consistorial adherido Poder central heroicamente defendido bandera española imponiendose a las intenciones de los que atentaron contra la integridad de la Patria.
Felicitamos a V. E. Por su gloriosa victoria por ser la base fundamental de la tranquilidad catalana”.


4 d’octubre del 2012

QUI ASSESSORA AL CONSELLER RECODER ?



         "Recoder demana per carta al govern espanyol que no comenci les obres de descontaminació de Flix."

        Quí assessora al conseller Recoder? 

         És la pregunta que qualsevol persona coneixedora del projecte i del llarg historial del matex es pot fer. Com un conseller de Medi Ambient pot fer aquestes declaracions.

         És que les obres no tenen pla d'emergència aprovat per la Generalitat, és a dir el seu Govern? Està el país per rebutjar una de les poques partides en inversions dels PGE destinades a Catalunya? Es pot permetre el riu Ebre deixar a mitges la descontaminació de més de 700 mil tones de residus químics?En la fase actual del projecte, un cop aïllats els residus i quan s'ha de començar el dragatge, és quan veu la "la grandíssima imprudència"? No ho hauria d'haver dit abans de començar les obres d'aïllament?

         És per tot plegat que ens hauriem de preguntar:
         Quí assessora a l'honorable conseller Recoder?
        

"El conseller sosté que iniciar les actuacions abans de finalitzar els abastaments alternatius seria una "grandíssima imprudència"


Falset (ACN).- El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha tramès una carta al ministre d'Agricultura i Medi Ambient, Miguel Arias-Cañete, demanant-li que no s'iniciïn les obres de descontaminació del pantà de Flix (Ribera d'Ebre) previstes per aquesta tardor fins que no estiguin enllestides les obres que han de garantir abastaments alternatius riu avall mentre s'executa l'extracció dels llots tòxics. "Seria una grandíssima imprudència i hem demanat al ministre que aturi aquesta iniciativa de començar immediatament les obres que se'ns ha manifestat independentment que el pla de restitució estigui acabat", ha raonat el conseller. "No ve d'uns mesos, ni tan sols d'un any", ha precisat."

3 d’octubre del 2012

ACORD DE L'AJUNTAMENT D'ASCÓ


"No a les obres de Flix sense garantir l'aigua de boca".

(Còpia de l'estracte facilitat per la web de l'ajuntament)
"No sense garantir abans el subministrament segur d'aigua potable als pobles afectats. Aquesta és l'essència de la moció que ha aprovat avui el plenari municipal d'Ascó i que ha comptat amb el suport unànime de CiU, IA-FIC i PSC. El text, que formalment reclama la finalització de l'anomenat "Pla de restitució territorial de l'Ebre" abans de la retirada dels llots de l'embassament de Flix, cita tres articles de l'Estaut d'Autonomia de Catalunya: L'article 49.1 diu que "els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris"; l'article 27.2 diu que "totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació"; i l'article 15.2, que diu "totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia". Per aquestes raons, el ple municipal rebutja un inici de les obres de descontaminació de l'embassament de Flix si abans no conclouen les obres que han de garantir un segur abastiment d'aigua potable als pobles situats riu avall.
Igualment, la moció reclama al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que finalitzi les obres del Pla de restitució territorial de les Terres de l'Ebre" i a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que "compleixi la part que li correspon" d'aquest pla. El ple també demana a l'ACA que definiexi un calendari per a l'execució d'aquests treballs."
No entraré en comentaris, amb tot el respecte als acords de l'ajuntament d'Ascó. Caldria recordar que una cosa és el Pla d’Emergència (Procicat) , aprovat pel departament d’Interior de la Generatiltat  el 2007, molt abans de l’inici de les obres de descontaminació, i l’altra  el “Pla de Restitució Territorial de l’Ebre” (març 2010), pla que ha permés anar realitzant obres d’abastament d’aigües, millorant i complementant les actuals a la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre. Així podem consultar internet i podem llegir notícies com la del “Diari de Tarragona” de 19 de julio de 2011
L’any 2010 es van licitar 14 obres mentre que la previsió per al 2011 és duplicar aquesta xifra i assolir una trentena de projectes, la majoria a la Ribera d’Ebre i Baix Ebre. D’aquest total, 14 projectes estan ja adjudicats.
A Ascó, primer municipi situat aigües avall dels llots de Flix,  l’execució de les obres és molt visible. Les màquines han obert una espectacular rasa al turó del castell per instal·lar-hi una xarxa de canonades connectada amb el nou dipòsit d’aigua potable en construcció dalt del turó. El nou dipòsit, de 2.000 metres cúbics, substituirà els dos actuals, i sobretot permetrà que la infraestructura sigui accessible als camions cisterna, tal i com ho preveuen els plans d’emergència.
Acuamed licità la setmana passada la segona fase dels treballs previstos a Ascó, valorats en 1,6 milions d’euros, i consistents en la construcció d’un nou pou d’abastament d’aigua potable, a la zona de Mas de Prades.  
Lluny de filtracions
La nova captació s’allunyarà mig quilòmetre del riu i obtindrà l’aigua a 264 metres de profunditat. «Ara tenim els pous a sis quilòmetres del poble però prop del riu, i per tant les filtracions de l’aigua de l’Ebre són possibles», apunta el regidor asconenc, Josep Martínez.
A més d’Ascó, Acuamed ha licitat obra nova a Falset, Miravet i Móra d’Ebre, amb un pressupost global de 4,7 milions d’euros. En el cas de la capital es tracta d’un nou pou que, com en el cas d’Ascó, s’allunya del riu per evitar filtracions de l’Ebre…”

1 d’octubre del 2012

NARCÍS... ENAMORAT DE TU MATEIX...COM L'EBRE CAP A FLIX...


El professor  de llengua i literatura catalana Josep Cid fou l'encarregat de realitzar la darrera xerrada de curs "Coneguem la Ribera d'Ebre". Així en oferí una magnífica conferència presentada en clau de ponència: "Una aproximació al patrimoni literari de l'Ebre". 

Tenin present que la conferència la feia a Flix, Josep, bon coneixedor del nostre poble, ens obsequià amb un tast poètic de dos gustos diferents on el nom de Flix és protagonista, una cançó popular prioratina de principis del segle XX amb Sant Antoni del Molar i la fàbrica, i un poema d' Enric Casasses que gira al voltant del mite de Narcís, "enamorat de tu mateix com un pebrot vermell... com la pedra filosofal, com l'Ebre cap a Flix..."

NARCÍS 

Estàs enamorat de tu mateix  
com un pebrot vermell, com un pinyol 
 
de cirera vermell i si no què? 
 
com una taula de cent vint canals, 
com un ruixat que ho devastava tot,  
com un escàndol que ha d'arruïnar 
 
tot un imperi, com un accident 
 
de pura mala sort, com el rocam 
filosofal, com l'Ebre cap a Flix,  
com un lleuger vaixell de vela eixint 
 
del golf, i encara com un gra de sal, 
com escorpins, renecs caragolats,  
vora el camí baladres plens de pols 
 
i com el gall que gira com el vent. 
 

Enric Casasses, No hi érem. Sèrie negra de sonets moderns, 1993.