27 de març del 2025

"Reflexions (socio)lingüístiques des del bell mig de la catalafonia" - Miquel Angel Pradilla Cardona

 

A la sala d'actes de Ca Don Ventura es va presentar la darrera publicació del catedràtic de Sociolingüística Catalana de la URV, Miquel Angel Pradilla Cardona: Reflexions (socio)lingüístiques des del bell mig de la catalafonia. El filòsof Xavier Vega, autor del pròleg, fou qui ens presentà l'autor i l'obra. Autor que és membre numerari de la secció Filològica de l'Institut d' Estudis Catalans i membre del Consell Social de la llengua catalana de la Generalitat. Amb una relació amb el nostre poble que ve de lluny, en ser l'Institut de Flix la primera destinació que va tindre com a docent.

L'eix central de les reflexions sociolingüístiques és el concepte catalanofonia, inspirat en el de la francofonia, posat en circulació pel mateix Pradilla el 2015 amb La catalanofonia: una comunitat a la recerca de la normalitat lingüística. Reflexions, que en la publicació que es presenta, defineixen el terreny on es mouen els diferents apartats, des del bell mig de la catalafonia: "El model de llengua i la dinàmica geolingüística a les comarques de la diòcesi de Tortosa".


21 de març del 2025

Noranta anys de la "Penya d'Escacs Flixense"

El Bar Sport situat al carrer Macià 2, actual carrer Gombau,  va ser la seu social  de la Penya d'Escacs Flixense, entitat que es constituí el 18 de març de 1935. L'acta fundacional esmenta l'assistència a la reunió de 37 persones en assemblea, on serien elegits els components de primera junta directiva:

 

                                         President, David Jové Mora

                                         Secretari, Josep Riba Vallés

                                         Vicesecretari, Joan Grifoll Abelló

                                         Tresorer, Salvador Grau Torres

                                         Vocals, Josep Mur  Bagés i Domingo Verdú Tarragó.

 

Prèviament a la fundació del club d'escacs,  el 12 de desembre de 1934, el diari La Vanguardia oferí la notícia de la finalització d'un torneig social d'escacs a Flix amb vint-i-quatre jugadors, amb un total de 276 partides en format lliga,  guanyant el torneig Salvador Grau.

També La Vanguardia esmentà el 17 de gener de 1935 que el campió de Reus d'escacs, Josep Font, realitzaria a Flix deu partides simultànies contra el deu primers classificats del torneig social: Salvador Grau, Joan Sabaté, Josep Pujol, Joan Medina, Josep Jardí, Federico Franch, Joan Estadella, Joan Grifoll, Ramon Montaña i Alfred Zensius Häffuer.

Amb tot, la data més significativa de la Penya d'Escacs Flixense serà el 15 de novembre de 1935, amb l'estada a Flix del Mestre Internacional d'escacs belga George Koltanowski,  jugant a la cega  en una sessió de simultànies de vuit partides contra els millors jugadors de Flix. Gran Mestre que només perdria una partida, precisament davant del millor local, Salvador Grau. El mateix Koltanowski faria la crònica d'aquella diada al periòdic Última hora: "el local on es celebrà la sessió presentava un aspecte animadíssim i es pot dir que hi havia tota la massa obrera de Flix".

 

Partida a la cega entre Koltanowski i Humphrey Bogart

Ironies del destí,  el Bar Sport, la seu de la Penya d'Escacs Flixense, que tenia  per finalitat fomentar l'afició al poble al noble joc d'escacs, anys més tard, l'any 1942, seria qualificat per la Falange local com el bar on es reunia todo lo indeseable de esta localidad”, tot afegint que durant la guerra “era una guarida de todos los cabecillas autores de todos los desmanes de esta villa”. Bar maleït per les noves autoritats franquistes ja que havia estat regentat per un exiliat comunista del PSUC, Salvador Grau Torres, segurament el millor jugador d'escacs de la història de Flix.

1935 - 2015. El Club d'Escacs Flix, entitat constituida el 1985, es considera una reencarnació de la Penya d'Escacs Flixense, per tant, els noranta anys que faria aquesta associació són també els seus 90è aniversari.

      *  Documents referents a l'escacs han estat facilitats per Josep A.Martínez Tarragó, del Club d'Escacs Flix.

 

 

14 de març del 2025

Flix 1937


           L'amic J. A. Martínez Tarragó ens ofereix al seu instagram un interessant document històric, un foto plànol  de l'any 1937, on es pot apreciar la zona del polígon de la colònia - fàbrica electroquímica de la SEQF, l'estació de ferrocarril, del riu Ebre amb l'assut, el canal de navegació i la resclosa, la finca de la Devesa, les pilastres del pont de la República, a l'extrem superior dret, la zona de la Ventonella amb els edificis del campament de Saltos del Ebro i el xalet del director Mr. Tingle, els accessos a la població des de Riba-roja d'Ebre i Ascó...

          L'any 1937 Flix tenia 3.280 habitants. Tot i ser el segon any de la maleïda Guerra Civil, els diferents fronts bèl·lics es trobaven força lluny de la població. Aquest any l'ajuntament va tindre dos alcaldes anarquistes de la CNT: Manuel Cugat Masot i Josep Ferrús Rodes. Un any del que podríem recordar cronològicament alguns dels fets més rellevants:

             25 de gener. Fets de la Fatarella. Els enfrontaments suposaren la mort de 30 veïns.

          23 - 24 de febrer. Primers bombardejos de la Colònia - Fàbrica i poble de Flix: 8 morts (4 treballadors de la Fàbrica i 4 entre la població civil)

 Josep Bartomeu Arbolí Benet (38 anys), Batiste Mur Canet (36 anys), Pere Pau Bagés Torres (39 anys), Antonio Ortiga Cervelló (39 anys), Salvador Biarnés Rosich (43 anys) va morir mentre el traslladaven ferit a Reus, li havien amputat un braç., el matrimoni Maria del Amparo Santamaria Tolosana (20 anys) -  Salvador Santaliestra Alegre (29 anys) i una víctima sense identificar.

          1 de maig. La secció local de la UGT tenia 283 afiliats.

         12 de maig. Primera emissió de paper moneda local amb els valors de 2 pessetes i 1 pesseta per un import total de 15.000 pessetes. El tiratge del valor d’1 pesseta fou ampliat amb mil pessetes més numerades.

         21 de juliol. Arribaren a Flix 40 soldats de l’exèrcit de l’Est amb la missió de mantenir l’ordre i el control de les instal·lacions de la Fàbrica .

         24 de juliol. La secció local de la CNT tenia 312 afiliats.

         26 de juliol. Acord de l’ajuntament de transformar l’església parroquial en mercat.

        20 - 21 de setembre. Nous bombardejos a la Colònia-Fàbrica. Espectacular fotografia aèria del bombardeig realitzada pel tinent de la legió còndor Conde Schulenburg.

         El 20 de setembre quatre Savoia-Marchetti S79 Sparviero (eren del grup 28 Falchi delle Baleari) remuntaren l’Ebre fins Flix, aquest va ser el primer bombardeig en ple dia dels feixistes italians a les Terres de l’Ebre, amb l’objectiu de bombardejar per segona vegada l’Electroquímica, van llançar algunes bombes que van matar dues persones i en van ferir deu.

          23 – 30 d’octubre. Riuada mil·lenària l'Ebre, el nivell de les aigües pujaren més de tres metres, destruint les casetes de material de Saltos del Ebro que tenien vora el riu arran de la construcció de la presa. El dia 29 arribaria a la cota màxima.

        20 de novembre. la Generalitat nomenà com a Interventor delegat  de l'empresa col·lectivitzada Societat Electroquímica de Flix, E.C. a l'anarquista de la CNT - FAI Victorià Pérez Aguilà,  

        Finals d'any:  El químic Raül Tauler Palet, amb motiu d'un viatge com a directiu es passà al bàndol franquista. Ramon Miravalles Rivero seria nomenat director.


 

Fotografia del Fons Oscar Kurz - Arxiu Municipal de Flix   

(https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat)