"Rescat històric i musical de Josep Raduà" - Martí Sabaté Puchol

El passat divendres, 7 de novembre i a ca Don Ventura, vàrem assistir a la "Xerrada Jove"  de Martí Sabaté Puchol, estudiant del Conservatori Professional del Liceu: “Josep Raduà: una mirada a la música flixanca de fa 400 anys”. Una magnífica i molt ben documentada xerrada que ens oferí després d'haver estat guanyador del premi ESMUC a Treballs de Recerca de Batxillerat sobre música.

El seu Treball de Recerca titulat “Rescat històric i musical de Josep Raduà: un compositor flixanco del segle XVII”, també fou el guanyador del Premi de TDR que atorgà el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE). Un estudi que recupera l'obra i la figura d’aquest músic, gairebé oblidat, que va ser també abat de Poblet.

Raduà (Reduà) , Josep (Fra) -  Flix, 1610 /1616 - Barcelona, 1668/1670.

Compositor del barroc i abat del monestir de Poblet.

De Flix,  provenia  d'una família  de cristians nous, que residia al carrer la Pena. Va ingressar com a novici al Monestir de Poblet entre 1631 i 1636. Elegit abat del monestir de Poblet pel quatrienni 1664-1668. Durant el seu abadiat fou construit el nou campanar. L’abat obtingué el cobrament anual d’una pensió endarrerida i una corrent de la batllia de València. El pare Raduà (Reduà) havia estat fins aleshores l’arxiver del monestir (1653). El 1657 era ecònom, síndic i procurador a Verdú. 

Compositor musical de caire religiós: - Missa difunts 8v... Incompleta M. 1637/4 - /5 - /6, - Villancet para Missa Cantano 8v. M. 1637/3 - " de Nadal 4v....

Troben informació de Raduà l’any 1660 amb una nova ubicació: Barcelona. Allà el trobem com a prior del monestir de Natzaret (monestir depenent de Poblet en aquell moment) i relacionat amb el cenobi femení de Santa Maria de Valldonzella. Més endavant, el 1664,  consta com a rector del col·legi de sant Bernardo a Osca.  

Nomenat el 65è abat de Poblet i el onzè abat quadriennal. Títol de rector que se li va atorgar quan al Consell Provincial que es va celebrar a Tarragona l'octubre de 1664. 

El maig de 1665, mentre ostentava el càrrec d'abad,  fou designat visitador per Catalunya de l'ordre del Císter. Mor a Barcelona entre els anys 1668 i 1670.

 

Josep Reduà (Raduà) té una magnífica entrada a la Wiquipàdia amb bona part de referències del treball d'investigació realitzat per Martí Sabaté.

 

Alfonso Rofes Mestres, cronista local dels darrers anys del franquisme.

 Alfonso Rofes Mestres ( 1926-1989 )

 ¡Animo y suerte!.. pero digamos sin rodeos.

L'exposició Lo Flix de 1975, eix central de les XVII Jornades de Patrimoni a Flix, que s'ha exposat el passat octubre, ha tingut un nom propi com a cronista local de finals del franquisme, Alfonso Rofes, il·lustre flixanco que vaig recordar al final de la meua xerrada  "Els darrers anys del franquisme a Flix".

Alfonso Rofes Mestres, com tanta gent de la seua generació, va ser un nen de la guerra, un jove de la postguerra i un home del franquisme, tot i que amb els anys va evolucionar cap al catalanisme moderat, als darrers anys es va catalanitzar el nom.

¢  Empleat de la fàbrica Electroquímica de Flix. De formació autodidacta, la seua vocació i passió va ser el periodisme, sobretot l’esportiu, amb una presència impressionant a les publicacions locals com La Antorcha, La Voz de Flix i més tard, ja amb la democràcia, a la Veu de Flix.

¢  Si bé s'inicià amb les cròniques esportives, als anys seixanta es convertiria en el cronista local, amb seccions tan celebrades als seu moment com “La farola chivata”, "los flixenses... sus cosas y vivencias" i "Voces que dejan huella" , escrits que signava amb sigles que jugaven amb els seu nom i cognoms com SEFOR, ALROME, A. ROFES M.

1974. Amb l'equip de redacció de La Antorcha. Alfons Rofes assegut a la dreta

¢  Curiós,  aleshores gairebé censurable,  el racó literari titulat "La Farola Chivata", on per primer cop, fent parlar la farola de la Plaça Major, es criticava amb picardia i innocentment la gestió política i esportiva local: sorolls, brutícia, mancances de llum, els preus del mercat, el gamberrisme...

¢  També va col·laborar al Diario Español de Tarragona i El Mundo Deportivo, amb cròniques esportives i com a corresponsal de la vila. 

¢  Des de l'any 1971, i durant 15 anys, va patrocinar i organitzar el torneig SEFOR al millors jugadors de la JEF de futbol i, als darrers anys,  de l'hoquei damunt patins.

¢  Amb expressions esportives força originals als seus escrits: 

     "¡Animo y suerte!.. pero digamos sin rodeos"... 

    "Jugando con coraje, pero, con una actuación deslabazada... los locales arrollaron a los rivales" 

    "La parcialidad, chuleria o ignorancia del arbitro..." 

    "Ambos equipos derrocharon fuerza para controlar el balón que deambulaba a los impusos de EO - EO" 

   "Revoltijo deportivo ... sin huevo" 

   "Ni el horno està para bollos, no hay bollos para el horno"... 

  Expressions que van caracteritzar un llenguatge molt peculiar d'un home que estimà per damunt de tot el seu poble i l'esport local.

"Perles d'emocions" - Toponímia franquista - El Quixot a Flix.

"Perles d'emocions" - Toponímia franquista a la Ribera d'Ebre - El Quixot a Flix.

 Entre el divendres i el dissabte hem pogut assistir a tres activitats culturals ben diferents.

Divendres 24, 18 h : Presentació del poemari de Marc Domènech: "Perles d'emocions". Introducció - Miguel Leache.  .

 

Divendres 24, 19,30 h. : "La toponímia franquista a la Ribera d'Ebre", xerrada a càrrec de Jaume Aresté.  

      Dissabte 25: "El Quixot a Flix. L'Insula Barataria del Quixot és la vila de Flix", a càrrec de Pere Coll Riera. Introducció - Biel Ferrer Puig.

 * Fotografies de la Biblioteca municipal Artur Bladé i de l'associació cultural la  Cana.

Visita pel patrimoni cultural de Ginestar, capital europea de les limnimarques

 Visita pel patrimoni cultural de Ginestar, capital europea de les limnimarques.

Ahir,  19 d'octubre, un grup d'amics de l'associació La Cana vam visitar Ginestar. Prèviament, el dissabte a ca Don Ventura, Joan F. Costa Paz ens oferí una conferència sobre el patrimoni  de Ginestar i més concretament sobre les marques de nivell màxim de les diferents riuades i barrancades que han deixat petjades al llarg dels segles al nucli urbà, més conegudes com a limnimarques. 

Joan F. Costa, un dels experts més reconeguts en el tema, porta enregistrades unes 12.000 riuades d’arreu del món, de les quals 8.316 corresponen a la península Ibèrica, 2.594 a l’Ebre i els seus afluents, i unes 1.100 als rius i rieres de la conca interna catalana. En total, ha catalogat 8.100 limnimarques d’arreu del món.

Durant la visita a Ginestar, Joan F. Costa ens va donar a conèixer bona part de les limnimarques registrades als diferents edificis, algunes de les quals he reproduït en un collage. Va ser una passejada per la Ruta del Rastre de Fang d’uns 1.200 metres entre el nucli urbà, concretament la plaça del Pou, i l’ermita de sant Isidre, lloc on es conserva una inscripció de la riuada de 1617, més coneguda com l’any del Diluvi.

Així mateix, acompanyats també per Bernardet Mas, vam visitar edificis singulars com ca Margalef i l’església vella, recentment restaurada, avui reconvertida en Casa de Cultura.