Bona Diada Nacional de Catalunya 2025

                                            #DiadaNacionalCatalunya #Diada2025 #11Setembre

 

  

 Nota: Fotografies realitzades a la Plaça de l'Església amb motiu dels actes organitzats per  la Diada Nacional 2025

XVII Jornades de Patrimoni a Flix

Divendres 3 d’octubre tindrà lloc la inauguració de les XVII Jornades de Patrimoni a Flix i de l’exposició Lo Flix de 1975. 

Tal com recull el tríptic que s’ha donat a conèixer aquesta setmana, l’Associació La Cana ha decidit dedicar enguany les jornades a fer un petit recorregut pels anys propers a 1975.

Va ser una època de canvis, d’il·lusions, de viure i veure un final, la sortida del llarg túnel gris i fosc que havia estat el franquisme. Enguany es compleixen 50 anys de la mort del dictador i, a Flix, en aquells anys van passar moltes coses.

Naturalment, es tracta d’una aproximació històrica i segur que quedaran molts temes per tractar. Potser per a una segona part?

Jornades que es desenvoluparan del 3 al 28 d'octubre, on destaquen les habituals conferències sobre el tema central, la presentació de llibres. La Jornada de portes obertes al castell nou, el moli d'Oriol i el refugi antiaeri per les Jornades europees del Patrimoni de ll d'octubre. 

Més a més, enguany els pobles veïns que coneixerem seran Ginestar i Bellaguarda (visita que s'havia de fer l'any passat però  es va haver de cancel·lar pels aiguats).

La tradicional sortida de Patrimoni serà a Reus Modernista: l'Institut Pere Mata, la Ruta del Modernisme, Gaudí Centre i la Casa Navás. Cal fer reserva per la sortides, al 654651966.

 Enguany hi ha un esdeveniment especial, el 21 d'octubre la Cana fa 24 anys, una data prou important per fer la inauguració de la nova seu de la CANA del carrer Major, 73, davant per davant del CAP, concretament a l'entrada principal de l'antiga Cooperativa Agrícola.

 

Record de l'OBRERA [ 1919 - 1938 ]

 

És una de les poques fotografies que disposem de l'Agrupació Obrera de Flix.  L'autor fou el recordat fotògraf Emilio Carranza. Sabem que és de l'Obrera per una dada, a la taula podem llegir AOF, les inicials de l'agrupació. Una fotografia centenària on crida l'atenció la indumentària dels personatges retratats dins de l'escenari i el fet que deu portin bigoti, de moda a l'època.

És una fotografia que forma part de l'Arxiu Mestres - Carranza, així com de la publicació de la Cana: Flix en blanc i negre, una mirada al passat de Luís Olivas del Pozo i Pau Guiu Rofes (2020).

De la societat Agrupación Obrera de Flix, podem avançar uns primers apunts. Es constituí el 7 de setembre de 1919 (any de la gran vaga de la Fàbrica) després de fusionar-se la Unión Obrera i l'Ateneo Obrero. Signaren l’acord Julio de la Iglesia i Jaume Garciapons per la Unión Obrera, i Secundino Sabaté i Manuel Sánchez per part de l’Ateneo Obrero.

El primer president fou Julio de la Iglesia, i la resta dels membre de la primera junta foren: Secundíno Sabaté Mestres, Agustí Bagés Ferrús, Manuel Sánchez Sánchez, Joan Verdú Monclús, Hermenegild Grau, Francesc Estopà, Alfons Pujol, Jaume Rosich, Josep Alentorn i Joan Costa que feia de Bibliotecari.

             Precisament Joan Costa, el bibliotecari de la nova entitat,  seria al mateix temps el corresponsal de Flix al diari anarquista Fructidor de Reus.

             L'abril de 1920 l'Agrupació Obrera de Flix, més coneguda per l'Obrera, comptava amb cinc-cents afiliats, aquest més la societat decidí enviar un delegat, Ramon Mur, al Primer Congrés Provincial Anarcosindicalista.

              El 20 d’octubre de 1923 es legalitzà la cooperativa de consum Cooperativa Obrera la Regeneradora, una associació vinculada a l’associació d’esquerres la Agrupación Obrera de Flix. La comissió organitzadora estava formada per Agustí Bagés, jornaler de professió, que seria el primer president,  R. Ribera, Secundino Sabaté i Roc Ranís.

            El 2 de febrer de 1924 l’Obrera s’adherí formalment en assemblea a la Confederació Regional del Treball de Catalunya ( sindicat que havia substituït la dissolta CNT ). L'entitat tenia una secció de socors mutus, la Buena Armonia, i la cooperativa de consum,  La Regeneradora. Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera visqué sempre amb l'amenaça de la clausura governativa.

      Durant la República es convertí en el referent dels obrers de la Fàbrica, especialment pels afiliats de la CNT. Durant la vaga de quatre mesos de l'any 1933, essent president l'anarquista Tomás Lazcano, l'entitat va ser clausurada: "El governador ha ordenat telegràficament la clausura del Centre Obrer de Flix, on s'hi reunien cada dia gran quantitat d'elements extremistes, insultant les autoritats".(Diari de Tarragona. 15/11/1933).

        L'últim president de l'Obrera, l'anarcosindicalista Ramon Alentorn Tarragó, va ser la primera víctima flixanca de la repressió franquista, jutjat i condemnat en un consell de guerra sumarissim per rebel·lió militar, seria afusellat a Tarragona el 8 d'agost de 1939. 

           Al final de la Guerra del 36, l'any 1938, després de la Batalla de l'Ebre,  la seu social del carrer Major seria ocupada per les noves autoritats franquistes, reconvertint-la en el centre anomenat Auxilio Social i el Hogar de Juventudes de la Falange Española. Estatge conegut popularment per les generacions de la postguerra com l'Auxili, espai que s'enrunà a finals del franquisme i on als anys vuitanta (1986) s'ubicà el Centre d'Assistència Primària (CAP).

40 anys de l'Escola Bressol "Pam i Toc"

 40 anys de l'Escola Bressol "Pam i Toc"

 

L'escola Bressol "Pam i Toc" és un dels símbols de la societat del benestar al nostre poble, al costat de les escoles de primària o l’institut, el CAP, la Residència de la Gent Gran, la Llar dels Jubilats o la Biblioteca.

La Veu de Flix de setembre de 1985 ens ofereix les dades bàsiques: la realització va ser possible gràcies per a l’obra social de la Caixa d’Estalvis de Tarragona i al paper de diversos consellers flixancos a les diferents comissions de l’antiga Caixa de Tarragona, avui BBVA.

L’Ajuntament, des del 1981 va mantenir llargues conversacions que culminarien amb la cessió dels terrenys de l’antic hospitalet i amb el costos del soterrament d’una línia d’alta tensió que creuava l'espai. 

Finalment, el 17 d’agost, coincidint amb les Festes Majors, el president de la Caixa, Francesc Roig i Gasol, presidí la inauguració i el lliurament de les claus.

 

Avui, quaranta anys després, és una efemèride que val la pena recordar, especialment per tota una generació dels nascuts a partir de 1982, que han crescut amb aquest símbol de benestar col·lectiu.