L'ERMITA DEL REMEI DE FLIX

"Diu la tradició que a un pilar de l'església parroquial de Flix va estar col.locada des de molt antic una imatge de la Mare de Déu, que no comptava precisament amb una calorosa devoció dels feligresos. Però Déu Nostre Senyor va voler que aquesta Verge arribés a gaudir de l'afecte sincer i unànim dels flixancos, tomando para esso un medio de aficionarle un hermitaño que se llamaba Dionisio, hombre de buenas costumbres, el qual vivia en un lugar que comunmente se llama la Fuente de Esquilla (Narcís Gamús: jardín de Maria plantado en el corazón de Catalunya. 1657, llibre 4). Aquest home va agafar tan gran ferrvor per aquella madona que, per tots els mitjans, va procurar de convèncer els seus conveïns d'erigir una capella expressament per hostatjar-la fora de la vila. No va parar fins a trobar un paratge que li semblava a propòsit per a aquest objecte (...) El resultat va ser un temple prou sumptuós, de parets blanques i cúpula, que el pare Narcís qualificava de Capilla muy galán y muy frecuentada de todos aquellos vecinos (...) Una marededéu amb una cara tan espléndida requeria un títol escaient, que fes patxoca, i per desgràcia d'aquella anònima figura de Maria que es guardava a l'església de Flix no tenia un nom propi. Explica el pare Narcís que només ser col.locada en el seu nou temple, va ser efectuat una mena de sorteig, mitjançant el procediment de posar diversos noms dins un saquet. Va ser extret, segurament per la mà innocent de rigor, el paperet que duia escrit el de Remei. En endavant. la titular d'aquella blanca ermita seria coneguda com la Mare de Déu del Remei."

(Vidal Vidal. Les Rutes de Ponent: El Centre del Món. Pp 331-333)