Ricard Ferrater Mestre, 'EnC' (Reus, 1914-1995). Un exemple de lletraferit. Tenia tres germanes, Josefina (1910 - 2006), una de les millors hebraistes catalanes que quan es va jubilar va estudiar Filologia Semítica a la U.B., Ramona Angelina i Marina. Els seus pares, Josep M. Ferrater Capdevila i Marina Mestre Bigorra, eren originaris de Vilaplana (Baix Camp).
Administratiu, ingressà a la Fàbrica el 1936, mesos abans del començament de la Guerra Civil. Fins la seva jubilació va viure a la Colònia de la Fàbrica. Casat amb Maria del Carmen Gasset Llecha (Flix, 1920 - Barcelona, 2015), la filla més petita de la família Gasset, una família de Flix molt religiosa i franquista que tenia un estanc al carrer Major. El matrimoni no van tindre fills.
El senyor Ferrater, com era conegut a Flix, era una persona culta, catalanista i molt discreta, amic d'Artur Bladé i Desumvila.
Amb el sr Ricard Ferraté fa molts anys que som amics. Algun cop (en vida de la meva esposa) ens venia a veure a Benissanet. I sempre ens portava un obsequi per a les nostres nétes. També ens hem cartejat. De la seva vida, potser només sé que és de Reus i que treballava a Flix. És molt discret i poc amic de confidències. Amb tot és evident que ha llegit molt i que té una rellevant personalitat, saludeu-lo de la meva part ... " (2)
Recordat per la trajectòria catalanista, pels escrits de record de companys i directius amb qui treballà a la Fàbrica i pels seus poemes en català a totes les revistes locals, des de l'Antorcha fins la Veu de Flix. Col·laboracions que sempre signà amb el pseudònim EnC, inicials en homenatge i reconeixement:"Els nostres Clàssics".
Un poema de Ricard Ferrater titulat "L'Època feliç" i dedicat precisament a la seus germana, "A Josefina", recordà aquella primera casa de Reus, on va viure setze anys. La primera estrofa del poema, amb perfectes alexandrins, diu:
“He vist enderrocar aquella casa antiga
que fou la nostra llar, la vella casa amiga
en la que un jorn vaig néixer i on vaig viure setze anys.
Els cops que l'abatien sordament ressonaven
i en la meva memòria poc a poc desvetllaven
entranyables records de joies i d'afanys.-” (3)
En el mateix poema evoca un cinema que ben bé podria ser la Sala Reus, la
primera sala de cinema estable de la ciutat, situada al mateix Raval de Santa
Anna:
“... i a la nit obrir un xic la sortida al terrat
per a poder adormir-me escoltant encisat
l'orquestrina que toca al cinema veí.-”
Destacar entre els seus escrits a la Veu de Flix els records de companys seus a la Fàbrica i els de "Memòria històrica":
La nit del bombardeig. ( dedicat al magnífic escriptor i conferenciant A. Bladé Desumvila ). La Veu de Flix - 26, octubre 1981.
Fa 50 anys, La suspensió de pagaments del Banc de Reus. La Veu de Flix - 29, gener 1982.
Quan dormíem al túnel - El Negus. La Veu de Flix - 32, abril 1982.
El sr Kurz i el sr. Pfefferkorn. La Veu de Flix - 47. juliol 1983.
Esbós biogràfic. Artur Bladé i Desumvila. La Veu de Flix - 53. Gener 1984.
Joan Aliaga i Juliá (e,p.r.). La Veu de Flix - 71. Agost 1985
Darrers episodis de la Retirada de l'Aragó. (1r Premi de "Memòria Històrica" del Concurs Literari de la Gent Gran, 1r de Maig.) Veu de Flix - 81 - 82. Juny / Juliol 1986.
(1) A Laura. Antorcha, 1963
(2) Carta particular d'Artur Bladé Desumvila, 1 desembre 1989.
(3) L'Època feliç. Veu de Flix, 1980
Albert Aragonés Salvat va escriure a la revista de Vilaplana, Lo Pedrís, un excel·lent article sobre l'amistat de Ricard Ferrater i el seu amic de Vilaplana, el poeta Oleguer Huguet: https://www.lopedris.cat/un-poema-dedicat-lamic-oleguer-huguet-c6297-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada