ALCALDES DE FLIX (1931 - 1939) (IV)

• 1931, 14 d’abril. Es proclama la República. A les eleccions locals del 12 d’abril havia guanyat la candidatura republicana encapçalada per Enrique Sánchez i Sánchez. Altres regidors electes foren: Josep Garciapons, Josep M. Rey, Joan Cubells, Salvador Ferrús, Antoni Melich, Ramon Fontanilles, Josep Sabaté, Marià Masot i Albert de Quintana.

• 1934, 14 de gener. Eleccions municipals,  victòria de la candidatura de dretes “Unió Ciutadana” encapçalada per Marià Masot Bagés ( Lliga Regionalista) nou alcalde amb 958 vots i 8 regidors, davant 510 vots del “Comité federal d’esquerres” que aconseguiria 4 regidors. El 25 de maig de 1936 s’aprovaren els estatuts d’una entitat cultural de caire conservador, catalanista i catòlic, l’associació “Dreta Cultural Catalanista”. Entre els seus promotors hi havia l’alcalde Marià Masot, Domènech Abelló, Joan Forcades, J. Ma Margalef, Antoni Bagés i Carles Mur.

• 1936, 20 de juliol. Després del començament de la Insurrecció militar i de la Guerra Civil del 18 de juliol, la població va passar a ser controlada pel “Comitè local de milícies antifeixistes”. Una de les primeres víctimes de l'onada revolucionària antifeixista fou l'alcalde Marià Masot. Ramon Ribera Alabart, sastre, d’ERC, seria proposat com alcalde en funcions fins finals de setembre. Segons els documents de la Causa General a més d’acusar-lo de ser alcalde durant aquests mesos fou acusat de repartir armes als “sublevados” el 6 d’octubre del 1934.
  

• 1936, 10 d’octubre. Joan Treig Lozano, de la UR (Unió de Rabassaires), és nomenat alcalde interí del Consell municipal de Flix. La resta de components del consistori foren: Josep Descarrega Amorós (ERC), Joan Castellví Ceró (ERC), Joan Montagut Estopá (ERC), Joan Griso Cervelló (PSUC) i Artur Jové Mora (PSUC).
  

• 1937, 22 de febrer. Manuel Cugat Masot, de la CNT, accedeix a l'alcaldia, amb dos militants més de la CNT, Joan Estopà Grau i Francesc Rius Català. Els altres components del consistori foren: Josep Montagut Estopà, Joan Griso Cervelló, Joan Treig Lozano, Joan Castellví Ceró, Josep Descarrega Amorós i Artur Jové Mora.
  

• 1937, maig: Josep Ferrús Rodes, també de la CNT, nou president del Consell municipal. La resta de components dels consistori eren: Antoni Bagés Ribera (ERC), Joan Treig Lozano (UR), Joan Castellví Ceró (ERC), Josep Montagut Estopà (ERC), Benito Blanch Salamé (CNT) i Josep Cervelló Sunyé (CNT).
  

• 1938, 10 d’abril.  Després de la primera ocupació de Flix per l'exèrcit franquista el 4 d'abril, José Mestres Carranza és el nou alcalde en funcions.  La resta de membres del consistori foren Francisco Sanjuan Fortuny, Jose Piera Jover, Máximo Prada Ortiz, Juan Alabart Sancho, Antonio Cemillan Navas, Juan Forcades Bagés.  Dies després es faria una relació amb 247 persones del poble considerades desafectes: “Relación de hechos ocurridos en la villa de Flix durante el periodo rojo”.

• 1938, 26 de maig. Jaime Caballé Molina accedí a l'alcaldia fins el 25 de juliol en que el poble tornà a mans republicanes després del començament de la Batalla de l'Ebre. 
  
• 1938., del 25 de juliol al 14 de novembre, durtant la Batalla de l'Ebre l'alcaldia fou de Josep Cervelló Castellví, més conegut per Claudio, de la CNT.
  

• 1939, 19 de gener.  Sota la presidència del Comandant Militar de la població Manuel Miró Abadía  i l’assistència del Jefe Local de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Ramon Pardell Alabart, José Mestres Carranza tornà a l'alcaldia de Flix com a president d’una Comissió gestora. A més hi hauria 8 regidors, anomenats “gestores”: Delfín Rius Martí, Jose M. Rey Tarragó, José Pujol Mur, Jaime Caballé Molina, José Pardell Merino, Rosendo Biosca Castellví, Ángel Cubells Tarragó i  José Torres Suñé.

• 11 d’octubre. Renovació de la Comissió gestora: El comerciant Josep Llauradó Guiu és el nou alcalde. Joaquin d’Oriol Ferrús i Modesto Sanjuán Fortuny eren els tinents d’alcalde. Hi hauria sis “gestores”: José M. Rey Tarragó, Juan Miol Sánchez, José M. Margalef Llecha, José Estopá Tarragó, Juan Pujol Alabart i Baltasar Pagés Nogués.