Dissabte, 18 de maig a les 18 hores, a l'església romànica de la Palma d'Ebre, participaré en la presentació del darrer poemari de Xavier Martín i Arruabarrena: "Ofici de ventades noves". Acte, organitzat per l'Ajuntament de la Palma d'Ebre, en el que intervindré al costat de l'autor de la publicació, Jaume Piquet, autor del pròleg i Toni Bonet, editor de Neopàtria. Acte que clourà Nil Abella qui interpretarà un fragment de Bach.
 | ||
| ERC, JUNTS i la CUP han estat els únics partits que han posat cartell electorals al poble | . |
A diferència del conjunt de Catalunya, on ha guanyat el PSC, a Flix els comicis han acabat amb ERC en primera posició. Els republicans han tornat a guanyar al municipi. Ho han fet amb un 31,2% dels vots, 4,2 punts menys que a les eleccions del 2021. Junts+ ha acabat segon, amb el 27,7% dels vots. El tercer és el PSC, amb el 17,3%. La CUP, amb el 7% dels vots, ha perdut força al municipi, baixa 5,3 punts i és el quart partit més votat.
Si ens fixem en la participació, ha pujat 3 punts respecte al 2021. Aquest cop han anat a votar un 65,4% dels flixancos i flixanques. Aquest cop, al municipi, s'ha anat a votar molt per sobre de la mitjana catalana: 7,6 punts més. I també ha superat la mitjana de la província de Tarragona. La participació final al conjunt de Catalunya ha estat del 57,8%.
Participació 65,46%
Vots 1.657
En blanc 28
Nuls 27
1. ERC: 510
2. Junts: 453
3. PSC: 282
4. CUP: 115
5. PP: 85
6. Aliança catalana: 47
7. VOX: 45
8. Comuns: 38
9. PACMA: 15
10. ALHORA: 6
11. Cs: 4
12. Recortes 0: 1
13. PCTC: 1
Anàlisi electoral dels resultats a Flix de la web
https://www.ccma.cat/324/eleccions-parlament-catalunya-2024/flix/municipi/09433006000/
"Quan el riu va marxar cap al nord i el tren va esdevenir una relíquia tercermundista, aquestes terres van quedar condemnades a la solitud, l’economia extractiva i els abocadors, convertides en un no-lloc fora de la història ...".
Una història que abasta des del 1891 amb la inauguració de l’estació de ferrocarril de Móra la Nova, una de les més importants de la línia Madrid - Barcelona, el 1897 amb la instal·lació a Flix de la primera fàbrica electroquímica de l'estat, promoguda pel consorci alemany Elektron, fins la construcció i posada en funcionament de les Centrals Nuclears d'Ascó als anys vuitanta.
Xavier Vega, a partir de la història i l' anàlisi del seguit de canvis tecnològics i socials que transformaren profundament el nord de la regió de l'Ebre, comparteix amb els lectors unes conclusions finals que haurien de ser motiu de una profunda reflexió:
(https://www.nuvol.com/llibres/assaig/anarcos-nazis-i-ianquis-a-ebre-)
"La Ribera d’Ebre és una productora massiva d’energia d’origen nuclear i hidroelèctrica, una comarca rica sobre el paper que any rere any perd jovent i empreses i, com la resta de les Terres de l’Ebre, observa amb inquietud les temptacions transvasistes que li arriben des del nord i des del sud. Diversos col·legis professionals plantegen el transvasament de l’Ebre cap al nord, a partir de Tarragona, seixanta quilòmetres de canonades que ignora les alertes mediambientals d’un ecosistema seriosament amenaçat des de fa anys, a banda de provocar l’efecte crida cap a Múrcia i Almeria. Són plantejaments anacrònics, que obliden l’efecte del canvi climàtic sobre un riu mediterrani i obvien el fet que no hi ha altra sortida que l’estalvi i la dessalinització.
Quan la confluència de l’Ebre i el ferrocarril van singularitzar la comarca, va entrar en la dinàmica de The Shock of the New, com escrivia l’enyorat catalanòfil Robert Hugues, el 1991. El tempo ancestral i repetitiu va deixar pas al canvi i la novetat, simbolitzats pel sindicalisme anarquista, els nazis i els ianquis. Quan el riu va marxar cap al nord i el tren va esdevenir una relíquia tercermundista, aquestes terres van quedar condemnades a la solitud, l’economia extractiva i els abocadors, convertides en un no-lloc fora de la història. És normal que els indígenes se sentin estafats, com els nadius americans quan van arribar els conqueridors carregats de cobdícia, xavalla i vidrets multicolors per endur-se l’or".
