Xavier Vega al digital NÚVOL: 'Anarcos, nazis i ianquis a l’Ebre'.

 "Quan el riu va marxar cap al nord i el tren va esdevenir una relíquia tercermundista, aquestes terres  van quedar condemnades a la solitud, l’economia extractiva i els abocadors, convertides en un no-lloc fora de la història ...".

"La Ribera d'Ebre ha viscut una història convulsa des de principis del segle XX, amb moviments sindicalistes, militars rebels i dels seus aliats nazis, i també l'arribada de treballadors estrangers d'alta qualificació". Així ens introdueix Xavier Vega al digital de cultura NÚVOL als moments claus de la història recent de la Ribera d'Ebre.

Una història que abasta des del 1891 amb la inauguració de l’estació de ferrocarril de Móra la Nova, una de les més importants de la línia Madrid - Barcelona, el 1897 amb la instal·lació  a Flix  de la primera fàbrica electroquímica de l'estat, promoguda pel consorci alemany Elektron, fins la construcció i posada en funcionament de les Centrals Nuclears d'Ascó als anys vuitanta.

Xavier Vega, a partir de la història i l' anàlisi del seguit de canvis tecnològics i socials que transformaren profundament el nord de la regió de l'Ebre,  comparteix amb els lectors unes conclusions finals que haurien de ser motiu de una profunda reflexió: 

(https://www.nuvol.com/llibres/assaig/anarcos-nazis-i-ianquis-a-ebre-)

"La Ribera d’Ebre és una productora massiva d’energia d’origen nuclear i hidroelèctrica, una comarca rica sobre el paper que any rere any perd jovent i empreses i, com la resta de les Terres de l’Ebre, observa amb inquietud les temptacions transvasistes que li arriben des del nord i des del sud. Diversos col·legis professionals plantegen el transvasament de l’Ebre cap al nord, a partir de Tarragona, seixanta quilòmetres de canonades que ignora les alertes mediambientals d’un ecosistema seriosament amenaçat des de fa anys, a banda de provocar l’efecte crida cap a Múrcia i Almeria. Són plantejaments anacrònics, que obliden l’efecte del canvi climàtic sobre un riu mediterrani i obvien el fet que no hi ha altra sortida que l’estalvi i la dessalinització.

Quan la confluència de l’Ebre i el ferrocarril van singularitzar la comarca, va entrar en la dinàmica de The Shock of the New, com escrivia l’enyorat catalanòfil Robert Hugues, el 1991. El tempo ancestral i repetitiu va deixar pas al canvi i la novetat, simbolitzats pel sindicalisme anarquista, els nazis i els ianquis. Quan el riu va marxar cap al nord i el tren va esdevenir una relíquia tercermundista, aquestes terres  van quedar condemnades a la solitud, l’economia extractiva i els abocadors, convertides en un no-lloc fora de la història. És normal que els indígenes se sentin estafats, com els nadius americans quan van arribar els conqueridors carregats de cobdícia, xavalla i vidrets multicolors per endur-se l’or".