La nissaga carlina dels Oriol

 

La família noble flixanca dels Oriol, monàrquica i tradicionalista, va obtenir el privilegi de cavaller l'any 1680 en la persona del ciutadà honrat de Barcelona José Francisco de Oriol i Montagut, títol que havia rebut el seu pare Pedro Pablo de Oriol Llecha el 1640.

Al segle XIX va destacar pel seu suport dels del primer moment al carlisme.  De fet, el pretendent Carles VII va concedir el 27 d’abril de 1870 a Buenaventura de Oriol i de Salvador el títol de marquès de  Casa Oriol.

 Buenaventura de Oriol i de Salvador (Flix, 1795 – Roma, 1891). Capità dels voluntaris reialistes durant la primera carlinada i lletrat força conegut. Exercí d’advocat a Tortosa, ciutat on ocupà diversos càrrecs públics. En acabar la primera carlinada, s’exilià a Torí. Retornà en acollir-se a l’amnistia de 1848. Amic personal de Ramon Cabrera, el 1869 es trobava passant una temporada a la finca d’aquest al balneari alemany de Baden-Baden.

Amb els suport del carlins i republicans va ser elegit diputat pel districte de Gandesa el 1872, amb el 40 % dels sufragis. El pretendent carlí Carles VII l'havia nomenat el 1870 membre del seu Consell Reial i primer marquès de casa Oriol.

Morí sense descendència a Roma el 1891. El 1958 el seu  marquesat fou reconegut per Franco en la persona del seu nebot José Luis de Oriol i Urigüen.

José de Oriol Gordo i Saez (Flix, 1842 – París, 1899). Fill de Josep Antoni de Oriol i Salvador i Juana Gordo y Saez de Sigüenza, germà de Buenaventura. 

Ingressà al col·legi d'Infanteria de Toledo el 1859 Va pertànyer a l’exèrcit liberal fins a l’any 1868, en què, com a banderer del segon regiment d’enginyers, figurà entre els militars que van acompanyar la reina Isabel II a l’exili fins a la frontera.

Ascendit a capità, sol·licità la llicència absoluta, i en esclatar-se la guerra carlina s’oferí a Carles de Borbó, tot prenen part en accions de guerra com l’atac i la presa d’Estella i la batalla de Montejurra. Ajudant de camp de Dorregaray, va concórrer el 1874 als setges de Portugalete i de Bilbao, on obtingué la placa roja del mèrit militar. 

"Caballero de la Orden de Santiago". Es casà amb María Dolores Urigüen Urigüen (1843-1906). En finalitzar la guerra civil, s’exilià. Morí a París el 1899. 

 El seu fill, José Luis de Oriol i Urigüen (1877–1972), arquitecte, empresari elèctric, segon marquès de casa Oriol (títol reconegut per Franco el 1958), promotor, entre d’altres, del tren Talgo. El seu net va ser José M. de Oriol i Urquijo (1905–1985).

Antonio de Oriol de Castellví (Flix, 1845 – 1919). Coronel durant la Tercera Guerra Carlina, el 1875 manà la brigada carlina de Gandesa.

Alcalde de Flix en diversos períodes (1882-1883 i 1895-1896). 

El 1898 presidia una organització carlina secreta. 

El 1911 es presentà pel partit carlí a les eleccions al Congrés de Diputats.

El 1915 era el president carlí de la Junta Provincial de Tarragona. 

Morí a Flix el 1919 quan tenia 74 anys:

«En Flix donde reside y donde vió la luz primera, ha fallecido cristianamente el prestigioso general D. Antonio de Oriol y de Castellví, cumplido caballero y cristiano ejemplar de una caridad inagotable.»

Altres representants de la família Oriol nascuts a Flix: 

Gil de Oriol i Salvadó - Damián de Oriol i Gordo-Sáez (Flix, 1849 - 1903), tinent de cavalleria i ajudant de l'Infant carlí - casat amb Maria Concepción Amigo del Ibero -  José A. de Oriol Amigo del Ibero, (Flix, 1882 - Tortosa, 1968), Marqués de Santa Coloma - Joaquin de Oriol Serrano - Antonio de Oriol Serrano -  Joaquín de Oriol Ferrús - - Manuel de Oriol i de Oriol  (Flix, 1888 - 1936)...

Dos capellans trabucaires: Agramunt i Díez.

"Josep Agramunt, el capellà de Flix, respon perfectament al tòpic del capellà trabucaire, amb el calze en una mà i l'arma a l'altra ..." (1) 

 

Josep Agramunt Llecha (Flix, 1828 – Clichy, París, 1887), lo Capellà de Flix. És el personatge històric de Flix més mediàtic del segle XIX. Amb 29 anys, després d’estudiar tres anys de filosofia i un de teologia, fou ordenat sacerdot a Tortosa. Vicari i més tard rector de l’església de Flix.

 En començar la Tercera Guerra Carlina, el juny del 1872, després d’una trobada de capitostos carlins a la Mussara, s’afegí a una partida amb el grau de capità. Les seves accions es multiplicaren arreu de la demarcació de Tarragona. Per començar, el 30 de juny, amb la partida carlina del coronel Francesch, ocupà durant unes quantes hores la ciutat de Reus. 

L’acció més cèlebre fou el 20 d’octubre de 1873 amb la victòria a Prades, en què entre d’altres víctimes liberals hi hagué el coronel Maturana, cap del batalló de caçadors de Barcelona. 

Maria de las Nieves de Braganza, més coneguda per "Doña Blanca", (muller d'Alfonso Carlos de Borbón i Austria- Este, cap dels carlins a Catalunya), el va definir com el cap més sobresortint entre els de la província de Tarragona.

El 1875 fou nomenat coronel del regiment de Gandesa pel pretendent carlí Carlos IV i es traslladà a Euskadi. A finals de gener del 1876, caigué ferit durant la batalla d’Artazum (Navarra). Fet presoner pels liberals, a finals de març, fou traslladat a les presons de Montjuïc i Pilats de Tarragona.

Se li instruïren divuit causes penals, i fou condemnat a disset anys de presó. L’agost 1876 fou privat pel bisbe de Tortosa de les llicències sacerdotals, les quals recuperà un mes després gràcies a la intervenció del papa Lleó XIII. L’abril de 1879 sortí en llibertat. 

Exiliat a França, exercí com a capellà al cementiri de Clichy, ciutat on morí el 1887.  

 

Antoni Díez Oriol (Flix, 1814 – Flix, 1896). "Muy joven, antes de abrazar la carrera sacerdotal, tomó parte en !a primeta guerra civil. Durante los siete años de combates no descansó un punto, contribuyendo tanto como el que más á ensangrentar el suelo patrio. En el duro silio del fuerte de Castellote tuvo que asumir el mando de las fuerzas callistas sitiadas y peleó con lamentable bravura."

 L’agost de 1869 l’alcalde de Todolella (Maestrat) comunicava que al seu poble s’havia organitzat una partida carlina dirigida pel capellà del seu poble, Díez, a la qual s’hi havien incorporat joves de Cinctorres.

 En començar la tercera carlinada, el 1873, la premsa feia notícia de l’aparició per la zona de l’Ebre d’un altre capellà de Flix, un veterà lluitador de la Primera Guerra Carlina, el sacerdot amb grau de capità, Antoni Díez. Tenia 60 anys, havia nascut a Flix i exercit de capellà al poble de la Todolella. La premsa esmentava que tenia una gran cicatriu a la cara a conseqüència d’una ganivetada rebuda en acció de guerra.

Comandant de les places de Flix i de Miravet. En la retirada de l’exèrcit del Centre, fou destinat a la Seu d’Urgell com a governador militar de la ciutadella, la qual es rendí a Martínez Campos. En acabar la guerra, presentà una petició d’indult i retornà a Flix, on exercí de mossèn. 

L'any 1896, en assabentar-se de la seua mort, la premsa va escriure:

"El día 16 del pasado falleció en Flix á los ochenta y un años de edad, Mosen Diez, el famoso guerrillero carlista, más célebre por y su valor en los combates que por sus actos de humanidad cristiana."

"CRIMINAL Y SANTO":  Ha fallecido como un santo en el pueblo de Flix el clérigo Antonio Díez y Oriol, conocido como el cura de Flix en virtud de los vandálicos hechos que realizó en la última guerra civil (...) la reacción clerical acabará por convertir á este pueblo en un pueblo de canallas, sin idea maldita de lo que es la dignidad". (El Motín, 6 de juny de 1896)

 

 (1) Grau, Jaume. Carlinades. El "Far West" a la catalana. Pag. 113