MOCIÓ SOBRE PEATGES A CATALUNYA

"PERE MUÑOZ SATISFET PER LA REBAIXA DELS PEATGES I LA GRATUÏTAT MENTRE DURIN LES OBRES DE LA N-340 .

La moció inclou la gratuïtat de l’ AP-7 entre Torredembarra i el Vendrell i entre l’Ametlla de Mar i Ulldecona, mentre durin les obres de la N-340.

El senador republicà de l’Entesa, Pere Muñoz, portaveu de l'Entesa en la Comissió de Foment, ha manifestat la seva satisfacció per l'acord que s’ha produït aquest matí al Plenari del Senat d'una moció de CiU, amb una esmena presentada per l’Entesa, en que s'ha acordat la rebaixa dels peatges a Catalunya. Tots els grups han recolzat la moció. Muñoz, en nom del seu grup, ha aconseguit introduir en el text final aprovat la demanda que s'incrementi la col·laboració amb el Govern de la Generalitat per a portar a terme noves reduccions de peatges a Catalunya i negociar amb les empreses concessionàries les rebaixes parcials i progressives. “Aquesta és una reivindicació històrica de la ciutadania de Catalunya, davant la discriminació que hem patit respecte altres parts de l’Estat”, ha manifestat Muñoz.
El senador republicà ha subratllat l'important greuge comparatiu que pateix Catalunya que, amb un 10% de les vies de l'estat, paga un 42% del total de peatges. Muñoz ha posat com exemple el cas de les autopistes franceses de peatge: “Aquestes amb 7.000 km. guanyen els mateixos diners que les autopistes catalanes amb 700 km”. En aquest context Muñoz també ha recordat que el passat 10 de novembre el Congrés de Diputats va aprovar, amb els vots favorables de PSOE, PP i CiU, una partida multimilionària de 460 milions d’euros per evitar la fallida de les concessionàries d’autopistes, principalment de Madrid. Segons Muñoz, “Això és un greuge més que animarà molts ciutadans de Catalunya a anar votar per la independència a les consultes ciutadanes que es celebraran els propers 12 i 13 de desembre”.
El republicà també ha destacat que el text definitiu aprovat avui inclou la gratuïtat dels trams d'autopista AP-7 entre Torredembarra i El Vendrell, i entre L’Ametlla de Mar i Ulldecona, mentre durin les obres de la N-340. “La unanimitat de tots els grups en l’acord ha d’obligar el Govern espanyol a complir-lo el més aviat possible”, ha manifestat. L’actuació del senador republicà i del seu grup de l’Entesa també ha fet que la moció aprovada inclogués la petició d'accelerar les obres de les autovies alternatives a les autopistes de peatge, especialment el desdoblament de la N-II i el desdoblament de la N-340 per les comarques de Tarragona i la B-40."

(Nota de premsa d'Esquerra).

SUPORT A AMINATOU HAIDAR

"Tardà i Muñoz es reuneixen amb l'activista sahrauí Aminatou Haidar i demanen a ZP que s'impliqui en la recerca d'una solució.

El diputat d'Esquerra Joan Tardà i el senador Pere Muñoz s'han reunit aquest matí a l'aeroport de Lanzarote amb l'activista sahrauí Aminatou Haidar, per tal de conèixer de primera mà la situació que viu i el seu estat de salut quan comença la tercera setmana en vaga de fam. Haidar demana retornar al seu poble després de ser expulsada de manera irregular del Marroc on li van retenir el passaport i la documentació. Tardà i Muñoz han expressat el seu suport a Haidar, i li han recordat el compromís que va agafar el president d'Esquerra, Joan Puigcercós, en la reunió amb el president de la República Àrab Sahrauí Democràtica, Mohamed Abdelaziz, d'enviar gent d'Esquerra a visitar-la i treballar per buscar una solució a la seva situació en la mesura que li sigui possible.

Després de la trobada, Tardà ha recordat que el procés de negociació que està portant a terme Moratinos s'enfoca cap a on no toca, 'estan negociant amb Haidar quan són Rabat i Madrid els que han de parlar per permetre a Haidar el retorn al seu poble' i ha reclamat al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que intervingui perquè 'Moratinos s'ha mostrat incompetent i ha actuat, en algunes ocasions, com si més que un observador fos part del procés'. Tardà ha recordat que 'el procés que pateix el Sàhara és conseqüència de la descolonització i l'ocupació al mateix temps per part del Marroc, però sobretot per l'incompliment de les resolucions de l'ONU'. El diputat independentista ha reclamat també que 'el poble sahrauí pugui tenir dret a l'autodeterminació, el mateix que reclamem per a Catalunya no ho negarem a altres pobles del món', ha afirmat.

Cal recordar que 'el poble Sahrauí continua sent la víctima dels interessos econòmics recíprocs de l'Estat espanyol i marroquí', afirma Tardà, que ha acusat l'estat espanyol 'd'amagar el cap sota l'ala, de no assumir les seves responsabilitats històriques de l'Estat espanyol en el patiment del poble sahrauí'. És per això que ha reclamat la intervenció directa de ZP en buscar una solució.Per la seva banda, el senador Pere Muñoz ha afirmat que 's'entén perfectament que Haidar no vulgui acceptar una 'nacionalitat d'emergència' per permetre rentar la cara al ministre Moratinos'. Muñoz ha explicat que 'els col·lectius de suport i la pròpia Haidar creuen que si s'acceptés alguna de les solucions proposades pel govern espanyol, seria admetre una derrota i aconseguir el que busca el Marroc, que Haidar no pugui retornar amb els seus fills a la seva terra'. Finalment, Muñoz ha recordat que 'Esquerra s'ha compromès sempre amb la causa del poble sahrauí, com un acte de coherència: nosaltres defensem el dret a l'autodeterminació per al nostre país, i també per a la resta de països que ho desitgin'.

Esquerra també ha presentat als membres del Front Polisario les diferents iniciatives que s'han impulsat a favor del poble sahrauí."

25 ANYS "ESCOLA BALLET LAURA"

Ahir vàrem poder assistir als actes centrals dels 25è aniversari de l'Escola de Ballet Laura, una escola perfectament arrelada a la vida associativa flixanca. Des d'aquí, moltes felicitats a Laura Quiroga !!!

INDICADORS ECONÒMICS EBRENCS (OCTUBRE 09)

"Ebreconòmic" és un dossier mensual de la Cambra de Comerç de Tortosa, entre d'altres facilita l'evolució de les dades de l'atur mes rere mes de tots els muncipis ebrencs. Dossier que facilita el setmanari "la Veu de l'Ebre", periòdic que la setmana passada facilita un dossier "Especial Motor" força interessant, donant l'evolució de les vendes del sector per municipis, comparant les dades des del 2007, en que es vengueren un total 3.607 vehicles (370 menys que el 2006), del 2008 en que la xifra va baixar fins 2.361, i durant els primers deu mesos de l'any del 2009 en que s'han venut 1.720 turismes.

En quan a l'atur, mentre la indústria ebrenca ha perdut un miler de llocs de treball en nou mesos, pel que es refereix a Flix el desembre del 2008 hi havia 127 aturats, dada que augmentaria fins els 146 del febrer, baixant l'atur els mesos d'abril i maig, augmentant el el juny a 150, augment que seria progressiu fins els 193 aturats del setembre, constatant-se una lleu recuperació l'octubre, com podem veure al document adjunt, així des del desembre de l'any que esclatà la crisi econòmica l'atur a Flix ha passat de 127 a 191 persones.

JUNTA GENERAL DEL "COMEBE"

Aquest matí he assistit a la Junta General del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre, presidida per Ma Jesús Bono, entre d'altres s'ha aprovat la comissió de comptes de data 28 d'octubre, la memòria d'activitats 2009, la proposta de pressupost 2010, el pla de treball 2010 i s'ha aprovat el Pla Director 2.0 i Pla de Comunicació i Gestió. Cal destacar l'augment de visitants als diferents centres d'interpretació, així fins l'octubre al Centre de Corbera (Centre d'Interpretació 115 dies) l'havien visitat 5.546 persones, el del Pinell de Brai (C I Les Veus del Front) 975, el de Villalba dels Arcs (C I Soldats a les trinxeres) 544 i al de Batea (C I Hospitals de Sang) 430 persones., en total 7.497 visitants. Destacar el nombre de grups de centres educatius: 29 en total i que bona part dels visitants procedeixen de la demarcació de Barcelona: 3408.

"LA DIGNITAT DE CATALUNYA"

Dotze diaris en paper (El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa) han publicat avui, en una iniciativa inèdita, una editorial en defensa de l'Estatut Catalunya que han redactat conjuntament. Avui, a més, s’hi han adherit Catalunya Ràdio, RAC1 i Com Ràdio.

"Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable."

VISITA AL SECRETARI D'INDÚSTRIA ANTONI SOY

El Diari de Tarragona d'avui 24 s'ha fet resò de la reunió mantinguda ahir de l'ajuntament de Flix amb el Secretari d'Indústria de la Conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa, Antoni Soy. Previament al matí i a la Delegació del Govern vaig participar a una primera reunió a nivell territorial per la parlar del funcionament de Vivers d'Empreses, reunió conseqüència de les iniciatives del Govern per al desenvolupament de les Terres de l'Ebre. Ja per la tarda amb Oscar Bosch mantinguérem la reunió que esmenta el diari amb el Secretari d'IUE, a qui li lliurarem un informe de la greu situació industrial i econòmica del poble de Flix després dels tancaments d'Inquide (grup Fluidra), Recuprod, la deslocalització d'una part de la producció de Kemira i l'ERO d'Ercros. Una caiguda de la producció industrial que accentuarà le dades previes a nivell comarcal, dinàmica industrial que ja va caure el 2006 un -0,52 %, -3,5 % el 2007 i -8,6% el 2008.

(Fotografia superior de la visita a les instal.lacions de Recuprod del Secretari d'Indústria Antoni Soy el 30 de març del 2007)