19 de gener del 2025

Enric Grau i Fontseré, primer director de les escoles de Flix ( I ).

 

RESUM

El mestre Enric Grau i Fontseré (Reus, 1877 – Barcelona, 1946) representà tota una institució docent i personal entre els veïns de Flix. Amb trenta-quatre anys de docència, primer com a únic mestre dels nens entre el 1897 i 1916, i després com a mestre i director de la Graduada dels nens entre el 1916 i 1931, són diverses generacions d’infants que passaren per les seves classes, les suficients per tenir com a alumnes pares i fills. El fet que l’escola de Flix porti el seu nom és suficient motiu per donar a conèixer la seua biografia.

INTRODUCCIÓ

La figura del mestre en la història dels nostres pobles ha estat motiu en moltes ocasions de reconeixement i homenatge per part d’antics alumnes, de les associacions de pares i els ajuntaments. Flix com Móra d’Ebre, Tivissa, Benissanet o Miravet acordaren al seu moment reconèixer la figura d’un dels seus mestres posant el seu nom a les escoles públiques de la població. Així trobem noms com Lluís Viñas, mestre que des de 1895 i fins al 1937, que es va jubilar, va regentar l’Escola Pública de nens de Móra d’Ebre, Marcel·lí Domingo, mestre i ministre d’Instrucció Pública durant la República que ajudà a la construcció de les escoles de Tivissa, Antoni Nat, mestre de Benissanet en dos etapes, del 1910 - 1937 i 1939 - 1955, Roc Llop i Convalia, mestre i poeta miravetà, exiliat i deportat als camps d’extermini nazi de Mauthausen, formen avui part del nomenclàtor dels centres educatius respectius, com és el cas del que fou mestre de la unitària de nens entre el 1897 i 1916 i el primer director de l’ Escola Pública graduada de nens de Flix entre el 1916 - 1931, Enric Grau i Fontseré.

 

* Resum i introducció del meu article publicat a la Miscel·lània del CERE n. 34 (2024), p. 131-151



17 de gener del 2025

Miscel•lània del CERE - 34 - dedicada a Flix

 


Ha sortit la MISCEL·LÀNIA del CERE, número 34, dedicat  a Flix.  La presentació va càrrec a la nova presidenta del CERE, Mireia Grangé Mir, i la presentació del número a càrrec del Cap de Publicacions, Gerard Mercadé Pié. Inclou 18 articles, 11 dels quals sobre la població de Flix, un dels quals en soc l'autor,  un article sobre el mestre que dona nom a les escoles públiques de Flix: "Enric Grau i Fontseré, primer director de les escoles de Flix"

 

Articles dedicats a Flix.

 

Joan de Sobralde: un artista del segle XVI a Flix

      Joan Hilari Muñoz Sebastià, Ireneu Visa Guerrero i Joan Yeguas Gassó

Els usos i costums de Flix. El privilegi de 1308

      Josep  Serrano Daura

El capbreu de 1400. "capbreu de les rendes e drets que la ciutat de Barchinona reeb en los feus Castell e lochs de Flix e de la Palma e Mas de Flix"

       Josep Maria Vidal Marcos

El sepulcre d'una princesa. Flix al viatge d'Antonio Cortés per les ribes de l'Ebre al segle XVIII

      Jaume Ramon Blanch Amorós.

100 anys de la banca a Flix (1921-2021)

      Josep Llurba Abella

La depuració del magisteri català. El cas dels mestres de les escoles de Flix

      Jaume Aresté Bagés

Enric Grau i Fontseré, primer director de les escoles de Flix

      Pere Muñoz Hernández

    

Llengua i Literatura

 

Quan no passava res encara hi passaven coses. Dietari bladerià mexicà (1957-1961)

       Josep Sancho i Sancho

A proposit del centenari del poema "Nit grisa" d'Artur Bladé

       Joan Marco Arroyo

 

Patxetins : Una mestra, un monument i un carrer de Rasquera. Notes biogràfiques de Júlia Pellisa Sabaté.

        Joan Ramon Vinaixa Miró.

 

Desenvolupament  Econòmic: Transició energètica i altres vectors per a la transformació del model econòmic i social de la Ribera d'Ebre

        Josep M. Piñol Alabart

     

Patrimoni Riberenc:  Proposta per la creació d'un centre d'arts a Móra d'Ebre

        Aloma Masip Cubells

 

Història Natural

 

El Grup de Natura Freixe i la Gestió de la Reserva Natural de Sebes, 1999-2024

        Jordi Rofes Cases    

Flora ilercavònica selecta I, Costers de l'Ebre a Flix 

        Ferran J. Lloret i Sabaté, Dolors Villas Miranda, Audald Lloret-Villas i Mar Irida Lloret-Villas. 

Notes sobre l'orquídia Himantoglossum robertianum (Loisel.) P. Delforge a la Ribera d'Ebre

        Ferran J. Lloret i Sabaté, Noèlia Margalef Puig, Dolors Villas Miranda, Audald Lloret-Villas i Mar Irida Lloret-Villas. 

 

Recerca Jove


Evolució històrica de l'ofici de canterer a Miravet.

         Carola Papaseit Vidal i Vinyet Papaseit Vidal

Els flixancos als camps de concentració nazi, un treball per conèixer el nostre passat.

         Emma Estela Ripoll

 

  • Ireneu Visa Guerrero és l'autor de les fotografies de la portada i contraportada

10 de gener del 2025

1873: "Asesinato del coronel Maturana por el cabecilla Agramunt, cura de Flix".

El setmanari  satíric, republicà i anticlerical de Madrid, El Motín, al número del 27 de novembre de 1913, oferí a pàgina sencera una representació de la violenta mort del coronel Eduardo Maturana, amb un dibuix subtitulat "asesinato del sr Maturana por el cabecilla Agramunt, cura de Flix", on es veu d'esquena el capellà trabucaire flixanco, Josep Agramunt, posant-se la guerrera de l'uniforme del malaurat militar, qui veiem al terra envoltat per soldats carlins clavant-li al tors nu la punta de la baioneta. La dramàtica escena que ofereix El Motín s'ha de situar en la victòria  de les partides carlines a Prades l'octubre de 1873, a la Tercera Carlinada.

El 1873, 20 d’octubre, fou una de les dates més importants pel bàndol carlí, la victòria a Prades gràcies a l'acció concertada de les partides dels cap carlins Tristany, Cercós i lo Capellà de Flix. Entre les víctimes de la desfeta liberal hi haurà el coronel Eduardo Maturana, cap del batalló de caçadors de Barcelona. Diuen les cròniques que Lo Capellà de Flix, Josep Agramunt, fou qui l’empaità tot sol i que l’uniforme i les creus del coronel les utilitzarà el mossèn durant la resta de la Tercera Guerra Carlina.

2 de gener del 2025

2025, efemèrides flixanques.


1875 

 

Fa 150 anys, 19 de juny de 1875, després d'un setge de 16 hores es rendeix el castell de Flix. Uns 150 soltats carlistes lliuraren les armes. A destacar la superioritat de l’exèrcit governamental, uns 2.000 homes, dirigits pel general Luís Gamir, comandant general de Tarragona: el batalló "Fijo de Ceuta", els mobilitzats de Tarragona, Reus i Flix, dues companyies del tercer batalló franc, quatre canons de Plasencia i 150 cavalls. Més de cent carlistes lliuraren les armes, prèviament uns quaranta carlistes havien desertat creuant l'Ebre, posteriorment serien detinguts i traslladats com a presoners a Reus.

1925

Creació consorci químic I.G. Farben que aplegaria BASF, BAYERN, AGFA, HOECHTS, ELEKTRON i  l'Electroquímica de Flix.


1950

17 de juliol. Inauguració del grup de habitatges Francisco Labadie Otermín. En reconeixement al Gobernador Civil de la província, (final de l'Av. Catalunya, aleshores “avenida José Antonio”), l'ajuntament aquest dia col·locaria al final de la promoció i davant el riu un bust amb la inscripció “Flix a Francisco Labadie”,  bust  que desapareixeria misteriosament l’any 1977.


1975 

 

14 d’agost. Josefina Rius de Pfefferkorn, llicenciada en Filosofia i Lletres, primera dona en llegir el Pregó de la Festa Major.

 

Es constitueix el Moto-Club Flix. El seu primer president fou Alfonso Hernández García.

 

Constitució del Club Handbol Flix. El primer president fou Joan Fontanilles Riello.

 

Noves piscines municipals, la més gran amb  mesures olímpiques.

 

Setembre. Amb 49 alumnes  es constitueix el Centre Municipal de Formació Professional 

      

2000

15 d’abril. Donació, benedicció i inauguració d’un orgue realitzat durant sis anys per un grup de jubilats: 

Josep Català Llurba, Domingo Ferrús Sangrà, Francesc Fortuny Llecha, Jaume Masip Vidal, Josep Masip Llecha, Santiago Mulet Pujol, Marcos Mur Navarro, Santiago Pérez Martínez, Ramon Rosich Cortina i Eugeni Sabaté Nogales.

 Treball realitzat sota la direcció de Rossend Aymí Escola, qui ha realitzat el concert inaugural. L’acte fou presidit per Joan Rigol, President del Parlament de Catalunya i els bisbes de Tortosa i Lleida, Xavier Salinas i Francesc X. Ciuraneta. Comptà amb la participació especial de Josep Vila Casañas, director de l’Orfeó Català, qui ha compost un Te Deum especial per a la inauguració.