14 de febrer de 2020

LA MORT DEL BARBUT DE VINEBRE ( III )


"Va arribar un jorn que només d'oir el seu nom tots els veïns de la rodalia tremolaven de por. Tancaven les portes igual que si es tractes d'una columna d'enemics", així descriu la por i inseguretat del veïns Ortega Espinós, tot recordant la inacció dels mossos d'esquadra. Mossos que malauradament no es trobaven a les nostres comarques ja que el general Joan Prim, aleshores governador militar, els havia concentrat a Barcelona per fer front a un seguit de revoltes anomenades bullangues populars que es van produir a la ciutat de Barcelona i rodalies   (1).
Una vegada van tornar les esquadres als seus respectius destacaments van començar a fer un seguit d’operacions sense resultat. Aquest fracassos van fer que es comencés a preparar un pla basat en  privar d’informació a les persones que podien donar suport al Barbut, i establir una xarxa de confidents per tal de recollir qualsevol notícia que pogués ajudar en la seva captura.
Així, l'abril de 1844 un jove aspirant dels Mossos d’Esquadra de la Torre de l’Espanyol va rebre una confidència, que el Barbut i la seva banda es trobarien en una casa de pastors anomenada el mas de la Pava, a la contrada de Gorraptes, casalot "que servia de sopluig als pastors i ramats en caos de mal temps". Per tal de no alertar els informadors del Barbut, no es va mobilitzar l’esquadra de Móra d’Ebre, els més propers del poble de Vinebre, sinó que es va fer venir un escamot de l’esquadra de Riudoms. Grup que estava compost pel caporal de l’esquadra de Riudoms Francesc Subias, el sots caporal Ramon Sendrà, els mossos Josep Perotillo, Anton Marino, Bonaventura Sallén i Joan Homs, com també el jove aspirant a mosso de la Torre de l'Espanyol.
Plaça del Rei de Vinebre
El petit grup es va desplaçar de nit "sense deturar-se a cap població ni estatge". Anaven vestits de paisà per tal de no despertar sospites, així "duien al dessobre els queviures reduïts a pa, vi i formatge". Arribats al lloc, es van amagar durant diversos dies fins que es van acabar les provisions. Després d’estar cinc dies esperant, el caporal va enviar el jove de la Torre de l'Espanyol a aconseguir algunes provisions per tal de continuar la vigilància del lloc. Després d’aconseguir-les i de dos dies amagats, el 30 d’abril de 1844 al vespre, es van presentar el Barbut, Quiselis i Torà a mas de la Pava. En Quiselis es va avançar i va entrar a la casa per tal de comprovar que no hi havia ningú. A dintre només hi havia el fill de 10 anys del pastor que havia fet la confidència, que s'havia aixoplugat feia poc per la pluja. Al no veure cap cosa estranya Quiselis va indicar al Barbut que entrés. Quan va entrar el Barbut va preguntar al nen pel seu pare i aquest li va dir que es pensava que era a Vinebre, cosa que va alertar el Barbut el qual va ordenar abandonar la casa, però ja era massa tard, ja que els Mossos van avançar i els van fer front, "Josep Perotillo engegà amb tant d'encert que d'un sol tret tombà en Barbut i Quiselis", entaulant-se una lluita cos a cos amb baioneta amb el resultat de la mort de Quiselis i del Barbut, aquest degollat amb la seva pròpia navalla pel sots-caporal dels Mossos, Ramon Sendra : "li clavà el coltell tres o quatre voltes seguides, perquè semblava com si aquell home no hagués de morir mai".
El  resultat de la lluita va ser la mort dels dos bandolers de Vinebre, el Barbut i Quiselis, mentre que en Torà va poder fugir. El caporal va ordenar que els cossos del Barbut i en Quiselis fossin traslladats en unes lliteres improvisades a Vinebre per ser exposats a tots els veïns a la plaça del poble, "hom hauria dit que els veïns de Vinebre s'eren trastocats. Les dones del poble s'encaminaren al campanar de l'església, fent repicar les campanes talment com en un dia de festa major"  (2).
És en aquest moment que la figura del Barbut passa a la història amb totes les seues contradiccions, L'estudiós de Vinebre, Josep Maria Pros, recollint la tradició oral, tot definint els nostres bandolers com a inadaptats, proscrits, sanguinaris que vivien de robar, d'assaltar masos i camins, ens recordà tot parlant del Barbut que mentre les cròniques diuen que el seu cos va ser respectat per la gent, "a pesar de todo respetaban sus cadáveres",  la memòria oral del poble diu tot el contrari, que fins i tot els nens l'apedregaven..."per això  quan jo era petit, a Vinebre, en comptes de dir-nos als petits que vindria l'home del sac o el coco, sempre ens deien: vigileu que encara vindrà el Barbut" (3).
Així, recollint la tradició oral, la web de l'ajuntament de Vinebre el recorda en descriure la plaça del Rei com un dels llocs més importants del poble (...):
"Aquesta plaça ha estat escenari de moltes altres històries del poble i va ser precisament aquí, a la paret dreta de la porta de l’església, on es va exposar el cadàver del bandoler més famós de la zona: Lo Barbut de Vinebre, Isidre Teixidó. Les cròniques de l’època l’anomenen així perquè diuen que no es va afaitar mai, i expliquen que només robava als rics i als lliberals. Pel que sembla, era sanguinari i cruel i tenia terroritzada la població  (...) Com a escarment i exemple per a la població, el van clavar a la paret de l’església en posició d’aspa i l’hi van deixar durant 3 dies, al llarg dels quals els xiquets li anaven a tirar rocs."(4)   
Només faltava la captura de Torà, el bandit fugit, el qual va ser mort sis mesos després per l’esquadra de Riudoms el 6 d’octubre al terme municipal de Gratallops.
La notícia de la mort dels bandolers de Vinebre va ser portada del BOPT amb el comunicat del mateix alcalde de la ciutat de Tarragona, Antonio Batlle: "para conocimiento y satisfacción de sus habitantes",
 "El Alcalde Constitucional de Vinebre nos dice con fecha 30 del procsimo pasado Abril lo que copio. Son las once de la noche de hoy, que D. Francisco Subias, cabo de la Esquadra de Riudoms, nos da parte de haber sido muertos los perversos conocidos por N. Barbut y N. conocido por Quicelis, ambos naturales de este pueblo..."(5)   

 (1) MOSSOS. "El cas del bandoler Isidre Teixidor, el barbut de Vinebre". Sotsinspector M. Fèlix González i Fraile, Agent Xavier Estrada i Nuño.


 (2) ORTEGA ESPINÓS,J. Història de les Esquadres... pg. 69.


(3) La Vanguardia. Entrevista a Josep M. Pros a càrrec de Toni Orensanz. 30 d'abril de 2010, pg.20.


 (4) http://www.turismevinebre.cat/que-visitar/placa-del-rei/



(5) BOP de Tarragona. 3/05/1844.