Final d'obres descontaminació embassament

 

Ahir a la tarda vaig asistir a un acte simbòlic i important alhora,  la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, certificava el final de les obres de descontaminació  de l'embassament, començant el procés d'estracció de les palplanxes de confinament de la zona descontaminada. 

Hauran passat 19 anys de la publicació de l' estudi del Consell Superior d'Investigacions Científiques  (CSIC) sobre la greu contaminació de l'embassament producte de l'activitat centenària de la Fàbrica (Ercros), aleshores era l'alcalde de Flix, Recordar que aleshores va ser determinant la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, en acordar l'estracció dels residus contaminants. Una llarga història de descontaminació que ha tingut molts capítols i ha merescut moltes entrades al meu blog.

 Per al meu record una fotografia realitzada amb el mòbil amb la ministra escoltant un resum dels treballs de descontaminació realitzats amb la Fàbrica al fons.

"Amb l'aixecament del mur de palplanxes acabarà amb èxit l'obra de restauració ambiental més gran feta mai a Catalunya. 15 anys de perseverança i més de 180 milions d'euros per descontaminar completament l'embassament de Flix. Un dia d'enhorabona per tot l'Ebre." (Tuit de Francesc Barbero, alcalde de Flix)

"El cas de Flix va arrencar el 2004, quan un estudi científic va detallar la contaminació acumulada al fons de l’embassament, davant la centenària planta química del municipi. El projecte per a la retirada de fins a 700.000 metres cúbics de llots contaminats del fons del pantà s’inicià l’any 2010, quan va instal·lar-se precisament aquesta tanca de palplanxat per aïllar la zona contaminada i les seues aigües. Dos anys després van començar efectivament els treballs de retirada dels llots, que FCC va donar per acabats al 2015. Però l’esclat del cas Frontino de presumpta corrupció en el si d’Acuamed posà de relleu que no s’havia retirat tot el material previst del fons del pantà, on quedava encara un 10 per cent per extreure." (Diari de Tarragona)

 

 

Escoltant la ministra els quatre alcaldes que hem estat al govern durant el procés de restauració ambiental: Francesc Barbero, actual batlle de Flix, Pere Muñoz (2003-2009), Marc Mur (2011-2019) i Oscar Bosch (2009-2011)

Josep Maria Espinàs en el record: "La nit de Flix" (1961)

Mor als 95 anys Josep Maria Espinàs, un dels grans escriptors de les lletres catalanes: "Cronista de la Catalunya quotidiana",  "un dels grans autors populars de Catalunya",  "considerat un dels grans cronistes catalans de la història".  "l'observador discret"... Premi d'Honor de les Lletres catalanes, Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya...

Llibres com "Viatge al Priorat", "A peu per la Terra Alta", "A peu pel Matarranya" han estat particulars referents bibliogràfics. Pel que respecta a la gent de l'Ebre tenim un de molt especial: "Seguint tot l'Ebre amb un primitiu Velosolex", un gran reportatge de 1961 amb fotografies de l'autor. Un viatge des de Fontibre fin el mar, sense perdre l'aigua de vista amb un primitiu ciclomotor francès de quarta mà, una bicicleta amb un motoret auxiliar. Viatge on mereix un apartat especial "la nit de Flix", un retrat de l'ambient flixanco a finals d'agost de l'any 1961 assegut a una taula del recordat bar Carim.

 

"La nit s'acosta. El riu segueix una llarga recta que porta fins a Flix, que en la fosca creixent és visible, lluminós. Acostumat aquests dies, a les modestes bombetes dels pobles, l'exhibició de punts de llum amb què Flix s'anuncia evoca el que els francesos en diuen una féerie, un món màgic, irreal. Però la realitat s'imposa. Aquests punts de llum avisen que aquí hi ha el complex industrial que ha fet conegut a Catalunya el nom d'aquest poble. (...) El nucli industrial alça les seves estructures en una soledat una mica fantasmal, accentuada a aquesta hora que ja és nocturna.

 La nit d'agost és fresca. Flix ha conservat afortunadament, com a espai de passeig, una plaça abrigada i un carrer estret, porxat en part. és un escenari cenyit, de perfils molt concrets, que només permet veure un bocinet de cel negre. Entre els arcs i taules del cafè, on estic assegut, els nois i les noies passen aplicadament, amb una llarga experiència evident, però no formen mai cap parella mixta, llevat que es trobi en fase pública de consolidació. Aquest continu passar i repassar és un símptoma de poble accessible -per a mi. Vull dir que quan s'arriba a un poble on la gent està asseguda, entre els visitants i el poble es manté, durant un cert temps, un distanciament incòmode. En canvi, si s'arriba a un poble on els habitants es dediques a esperar el sopar tot passejant, l'amistat s'accelera. Només fa un quart d'hora que soc a Flix i ja conec de vista -perquè ja les he vist set o vuit vegades- mig centenar de persones. Fins i tot tinc la temptació de saludar. Diuen que 'el roce hace el cariño'. Els vespres  freds de Flix i la brevetat del circuit de passeig fomenten el 'roce'.

He iniciat una conversa amb dos camioners bascos que seuen a la taula del costat. El Pegaso se'ls ha avariat. El problema que han de resoldre és de la grua. Han trucat a Móra i no en troben. Confien tenir sort a Tortosa o a Reus (...) Venen a Flix a carregar clor. El fet que m'impressiona, jo que des de fa dies vaig Ebre avall, és que cada setmana vénen a Flix quatre vegades, des de Sant Sebastià (...).

De tant en tant, entre els nois i les noies que passegen, s'obre pas, increïblement, un pagès damunt d'una bicicleta o un burret de passos curts i seguits.

De dia, el complex industrial de Flix, ha perdut la llum i l'ombra de misteri amb que en va rebre anit, quan ja era fosc. El matí és clar, i la lluminositat solar s'escampa, ara, per tota la ribera de l'Ebre."

La Fàbrica: punt i final o punt i seguit ?

Dimarts, 31 de gener, Ercros va posar el punt i final a la seva producció química a Flix. Després de gairebé 126 anys d'història, l’última planta activa, la del fosfat bicàlcic, deixà de produir.

La notícia pràcticament ha estat ignorada pels mitjans de comunicació. Curiosament, 126 anys de relacions amb un poble no han merescut ni una nota oficial per part da la direcció d'Ercros. A la web oficial del grup Ercros, sala de premsa - secció notícies, no els hi ha merescut ni un breu, la darrera notícia que hi trobem és del 15 de desembre de l'any passat, deu línies per informar: "Ercros i els sindicats signen el ERO de la fàbrica de Flix".

Ha estat Radio Flix l'únic mitjà que s'ha fet ressò entrevistat el darrer president del comitè de treballadors, Enric Cervelló, i a l'alcalde de Flix, Francesc Barbero.

"Segons Enric Cervelló, president de l’últim comitè de treballadors d’Ercros Flix, el sentiment de tristesa a la factoria va predominar en la jornada d’ahir, tot i ser conscients que el moment havia d’arribar."

Per a Francesc Barbero, batlle de Flix, ha estat un dia singular que tanca una etapa de 125 anys d’activitat química a Flix. Tot i així, prefereix parlar de punt i seguit ja que, ens ha dit, s’ha aconseguit pactar, amb el Departament d’Empresa i Ercros, la figura legal per al cessament temporal (de dos anys) de l’activitat del fosfat i que també afectaria el Racó de la Pubilla. Per tant, les llicències d’activitat queden congelades durant dos anys per tal que, si en aquest període la conjuntura que ha provocat el tancament de la planta canvia, es pugui plantejar la reobertura de la planta."

     https://radioflix.cat/tancament-de-lultima-planta-en-produccio-dercros-flix-pero-amb-la-llicencia-dactivitat-congelada-durant-2-anys/

• L'ERO signat el passat 15 de desembre ha afectat 39 persones de les 48 que treballaven en el complex químic. Les 9 restants mantindran la seua ocupació a la fàbrica per exercir tasques de vigilància, manteniment. Malauradament a l'expedient de regulació s'han d'afegir les gairebé 100 persones d'empreses contratistes que treballaven des de fa anys per a Ercros.