Josep Maria Espinàs en el record: "La nit de Flix" (1961)

Mor als 95 anys Josep Maria Espinàs, un dels grans escriptors de les lletres catalanes: "Cronista de la Catalunya quotidiana",  "un dels grans autors populars de Catalunya",  "considerat un dels grans cronistes catalans de la història".  "l'observador discret"... Premi d'Honor de les Lletres catalanes, Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya...

Llibres com "Viatge al Priorat", "A peu per la Terra Alta", "A peu pel Matarranya" han estat particulars referents bibliogràfics. Pel que respecta a la gent de l'Ebre tenim un de molt especial: "Seguint tot l'Ebre amb un primitiu Velosolex", un gran reportatge de 1961 amb fotografies de l'autor. Un viatge des de Fontibre fin el mar, sense perdre l'aigua de vista amb un primitiu ciclomotor francès de quarta mà, una bicicleta amb un motoret auxiliar. Viatge on mereix un apartat especial "la nit de Flix", un retrat de l'ambient flixanco a finals d'agost de l'any 1961 assegut a una taula del recordat bar Carim.

 

"La nit s'acosta. El riu segueix una llarga recta que porta fins a Flix, que en la fosca creixent és visible, lluminós. Acostumat aquests dies, a les modestes bombetes dels pobles, l'exhibició de punts de llum amb què Flix s'anuncia evoca el que els francesos en diuen una féerie, un món màgic, irreal. Però la realitat s'imposa. Aquests punts de llum avisen que aquí hi ha el complex industrial que ha fet conegut a Catalunya el nom d'aquest poble. (...) El nucli industrial alça les seves estructures en una soledat una mica fantasmal, accentuada a aquesta hora que ja és nocturna.

 La nit d'agost és fresca. Flix ha conservat afortunadament, com a espai de passeig, una plaça abrigada i un carrer estret, porxat en part. és un escenari cenyit, de perfils molt concrets, que només permet veure un bocinet de cel negre. Entre els arcs i taules del cafè, on estic assegut, els nois i les noies passen aplicadament, amb una llarga experiència evident, però no formen mai cap parella mixta, llevat que es trobi en fase pública de consolidació. Aquest continu passar i repassar és un símptoma de poble accessible -per a mi. Vull dir que quan s'arriba a un poble on la gent està asseguda, entre els visitants i el poble es manté, durant un cert temps, un distanciament incòmode. En canvi, si s'arriba a un poble on els habitants es dediques a esperar el sopar tot passejant, l'amistat s'accelera. Només fa un quart d'hora que soc a Flix i ja conec de vista -perquè ja les he vist set o vuit vegades- mig centenar de persones. Fins i tot tinc la temptació de saludar. Diuen que 'el roce hace el cariño'. Els vespres  freds de Flix i la brevetat del circuit de passeig fomenten el 'roce'.

He iniciat una conversa amb dos camioners bascos que seuen a la taula del costat. El Pegaso se'ls ha avariat. El problema que han de resoldre és de la grua. Han trucat a Móra i no en troben. Confien tenir sort a Tortosa o a Reus (...) Venen a Flix a carregar clor. El fet que m'impressiona, jo que des de fa dies vaig Ebre avall, és que cada setmana vénen a Flix quatre vegades, des de Sant Sebastià (...).

De tant en tant, entre els nois i les noies que passegen, s'obre pas, increïblement, un pagès damunt d'una bicicleta o un burret de passos curts i seguits.

De dia, el complex industrial de Flix, ha perdut la llum i l'ombra de misteri amb que en va rebre anit, quan ja era fosc. El matí és clar, i la lluminositat solar s'escampa, ara, per tota la ribera de l'Ebre."