És curiós constatar com s'està celebrant i commemorant el 1808 i el "2 de mayo" i estigui en l'oblit de la memòria col.lectiva espanyola la data del 1898, un aniversari que es passà pràcticament per alt al seu centenari i enguany 110 més tard solament figuri als textos del batxillerat. En el cas de Flix aquell any fou important perque es consolidaren les obres de la Fàbrica, com era ja tradició el partí carlí a les eleccions continuava sent majoritari, es repatriaren els esforçats soldats de Cuba després de l'anomenat "desastre" i a la tardor una gran avinguda de l'Ebre ens recorda la que estem vivim aquests darrers dies:
- Juny. La direcció tècnica de la Fàbrica passa de Ahlemeyer a l’enginyer Lluís Morera, mort al pocs mesos, serà substituït per Rodolf Schmidt, un comerciant resident a Barcelona.
- A les eleccions provincials el partit carlí aconsegueix un vot més que l’any 1894, 383 vots, un 37,0 per cent del total.
- Setembre. Repatriació de soldats flixancos de Cuba: Joaquim Rebull Obré, mort a la seva arribada a la ciutat de Tarragona, Josep Cubells Torres, Agustí Tarragó, Francesc Altés i Mariano Nogales. Mesos abans de la repatriació havia mort el soldat Miquel Vilaplana Vilanova. L’any 1942 tres supervivents de les guerres colonials d’ultramar reclamaven algún tipus d’ajut a traves de l’ajuntament. Eren Alfons Pujol Armora, qui havia participat a la batalla de Cienfuegos a Matanzas, Andreu Llop Monclús, de la quinta del 1895, del batalló expedicionari de Luzón n. 54, qui participà als fet de Lomas de San Juan a Cuba, i Benito Blanch Montagut qui havia estat destinat a Puerto Príncipe i Puerto de la Cruz.
- 7 d’octubre. Important crescuda del riu Ebre, provocant destrosses en la construcció i muntatge de la primitiva central hidroelèctrica de la Fàbrica, que conptaria amb una potència de 3.140 KW. (A dalt fotografia de la primitiva central elèctrica davant de la resclosa).
2 comentaris:
"1898" marca la fi de les colònies de les espanyes i l'arribada del desencant d'Unamuno, Baroja, Azorín i Cia.
A Flix pel que dius, marca el començament de la nostra colònia, antinòmia amb les espanyes.
Cent deu anys, són anys, són fets i història i d'història volia parlar.
La fi previsible del bloc de Tantost és un fet a nivell històric a lamentar, ningú com ell ha indagat en la intrahistòria flixanca des de la més absoluta de les generositats. Ningú com ell ha viatjat pels diferents fets flixancos, la majoria desconeguts, i l'ha compartit amb tots nosaltres.
Com a bon historiador que ets sé que ho hauràs apreciat millor que jo, em consta per comentaris que l'hi has deixat.
Les persones que creiem que l'humanisme és un donar i rebre estem en deute amb Tantost o José, perquè hem rebut història, intrahistòria unamuniana d'ell i hem llegit un Flix que ell ha fet més ampli.
L'autodidactisme gratuït i generós hauria d'estar més obert a l'aplaudiment i l'agraïment d'altri, no endebades, és la millor forma d'aprendre des de l'Àgora que és internet, Tantost ens ha ofert coneixement i això sols mereix un mot, gràcies.
Posdata: Esperem que sigui una retirada temporal i que ben aviat puguem tenir les seves entrades històriques en la vessant polissèmica, de que recullen història i en l'altra pel fet que són irrepetibles, lingüísitques (tots recordarem els seus neologismes), humanísitcs, d'escacs, molts cops amb una ironia que hom definiria com a genial.
Ell dirà d'aquesta entrada que no n'hi ha per tant, i tal vegada tingui raó, però tampoc n'hi ha per tant per d'altres motius.
Com cantava l'altre "falta canela en rama sobran desfiles".
I Tantost ens ha dut molta canela en rama.
Pere disculpa l'atreviment d'enfocar aquest comiat al teu bloc, però més que com a batlle, ho he fet amb la teva indiscutible vàlua com a historiador i sabent que tu també has sabut apreciar les entrades de l'amic Tantost.
Fins aviat.
Sempre es pot fer de blocaire amb comentaris a altres blocs Albert i gràcies per seguir el meu bloc i per les teues paraules.
I com a comentari sobre Ahlemeyer, per exemple, per molt alemany que fos, l'any 1903 va tenir un embolic "xapusero" amb unes turbines per la fàbrica de Flix i la cosa va acabar en una demanda judicial:
"...contratos de 7 de agosto y 15 de Diciembre de 1903 , y de la contestación de la demanda respecto del resto, y que se le condenase al pago de las costas; en apoyo de cuyas pretensiones, y después de hacer mérito respectivamente en loa hechos 1.°, 2.° у 3.°, de los contratos de 2 de Julio de 1902 y 7 de Agosto y 15 de Diciembre de 1903, adujo en esencia lo siguiente: que las turbinas objeto del primitivo contrato, fueron enviadas por la casa productora de Alemania para la Electro-Química de Flix, por intermedio de Ahlemeyer, y como no sirvieran por equivocación en el pedido, se almacenaron en expectación de destino, sin llegar á prestar servicio; que las mencionadas en el contrato de 7 de agosto de 1903, y si bien es éste aumentó el precio, fué debido á la variación y aumento varios accesorios del mecanismo de turbina; que aun cuando con algún retraso pagó D. Pío Wandosell los dos primeros plazos, al llegar el tiempo de hacer efectivo el tercero, etc, etc, etc..."
Hi ha molt més i molt interessant, però no cal allargar el comentari.
Extret de: "Jurisprudencia civil :colección completa de las resoluciones dictadas por el Triunal Supremo (en los recursos de casación civil y revisión y en materia de competencias)" José Castán Tobeñas. Editorial: Madrid : Reus, s.a.
Publica un comentari a l'entrada