30 d’agost de 2010

CENTENARI: MÀRIUS TORRES EN EL RECORD


CANÇÓ A MAHALTA

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fan el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.

Març 1937

3 comentaris:

vpamies ha dit...

Gràcies per participar en l'homenatge, Pere!

vpamies ha dit...

Gràcies per participar en l'homenatge, Pere!

Albert Guiu ha dit...

Centenari (1910-1942)

A Màrius Torres amb admiració:

De la solitud, els seus infinits,
de la malaltia, els rimats neguits,
per al proïsme, els sentits,
del passat, els enyorats delits,
al cor, tot un ventall d'amics.

De tot plegat, la profunditat,
en la llunyania, una ciutat,
dels alats perfums,la natura,
del respectuós silenci,l'admiració,
des de Puig d'Olena, les cartes.

De l'enyor,els símbols del desamor,
a l'orgull, la carrera de metge,
de la feblesa, enèrgics poemes,
de les hores mortes,líriques vives,
del destí, agredolços quadres.

Dels estels,l'insomni del creador,
per al temps,condemna per matiner,
de l'essència, talent de versaire,
de dol, l'udol jove per la mort,
per a la immortalitat,MARIUS TORRES


Pere entrada més que encertada per part teva, per a commemorar el centenari de Màrius Torres, un poeta que va traspassar molt prompte, i que paranys del destí, va cobrir les mateixes franges temporals, que un altre poeta en majúscules MIGUEL HERNÁNDEZ (1910-1942).