13 de maig de 2012

EL TENOR JOAN RIBA (1904-1992)


El gener del 2008 vaig fer una de les primeres entrades de l'any 2008 al bloc fent referència a les diverses cavalcades de la diada dels Reis a Flix, fent un breu especial referente a l’activitat cultural de la Societat Obrera amb l’actuació del tenor Joan Riba, fill del poble veí d’Almatret acompanyat pel mestre Sr González..

“La diada dels Reis a la nit, al teatre de la Societat Obrera, després d'un bon programa de cinema, ens va donar un concert el tenor Joan Riba, fill d'Almatret, on diuen que és pensionat per la Diputació de Lleida per l'educació de les seves facultats naturals. Acompanyat en el piano pel mestre senyor González va cantar amb grans aplaudiments parts de "Tosca", "La Boheme", "Rigoletto", "Doña Francisquita", "Los Gavilanes" i d'altres…” (Revista "Tivissa", crònica de J. Margalef).


Aquesta setmana he rebut un comentari d’un net de Joan Riba, expressant la seva il.lusió en la referència del seu avi. No cal dir, que la curiositat per saber més sobre aquest jove tenor d’Almatret, em portà a cercar-lo per Internet i demanar a L’Albert referències del seu avi. Per internet i consultant l’hemeroteca de la Vanguardia, he accedit a tres referències.

• L’1 de febrer de 1930: Participant en la inauguració del “Casal Lleidatà” de Barcelona.

• 7 d’octubre de 1932: Al costat del gran Marcos Redondo, anunciant la seva actuació al teatre Victoria amb l’obra “La Dolorosa”.

• 3 de novembre de 1933: la “peña Artística Juan Riba” organitzava un homenatge al seu president honorari el jove tenor Joan Riba.


Però, com tants i tants catalans i catalanes, la malaurada Guerra Incivil del 36 va truncar la seva carrera i el seu destí, condemat a mort, set anys de presò, exili, les misèries de la postguerra…Les paraules del seu net Albert responent a les meves preguntes són la millor resenya biogràfica.


Havia d'anar de gira per Argentina i Amèrica quan va esclatar la guerra, no va voler anar per no deixar la meva àvia i als seus fills aqui ... total que el van detenir, el van tancar a la presó i el van condemnar a mort ... al cap de 7 anys finalment va poder sortir i li van commutar la pena de mort per l'exili, va estar alguns anys a Castelló exiliat on van passar moltes penúries, i finalment van tornar a Catalunya ... peró ja amb la carrera de cant trencada , va tenir la sort que amb l'últim "duru" que li quedava va comprar un dècim de la loteria de Nadal i li va tocar, li va tocar poc però prou per intentar començar de nou. Es va establir a Badalona ... com era molt emprenedor va muntar un bar, quan el bar anava bé el va traspassar i va muntar un altre, i així un parell de vegades més. Va morir l'abril del 92 amb 88 anys."