31 de maig de 2012

PREMI DE QUALITAT EBRENCA AL CASTELL CARLÍ


Una notícia d'avui de la web de l’ajuntament no ens pot passar per alt: El Castell Nou o Carlí de Flix, Premi de Qualitat Ebrenca al Millor Edifici Restaurat, dins de l'apartat de Premis d'Arquitectura com a Millor Edifici Restaurat. Aquests guardons que atorga l'associació Amics i Amigues de l'Ebre.


El guardó a la restauració del Castell fou recollit el passat 26 de maig en el decurs d’un d'un acte que tingué lloc en un restaurant d'Amposta per l'arquitecte Miquel Orellana, un dels autors del projecte. També es lliurà una distinció a l'Ajuntament de Flix per haver impulsat i haver donat suport al projecte.

Han passat els anys, podriem recordar, a tall d’exemple aquestes paraules “Avui, després de més de cinc anys de treball, finalment, amb la signatura de l’acta de replanteig, s’ha donat el tret de sortida a l’inici de les obres del Castell nou…Així ho va escriure l’amic Jaume  al seu Bloc el 8 de juliol de 2009.

Un any després, el 12 de setembre del 2010, en el decurs d’un acte festiu, el poble de Flix va poder visitar i celebrar les obres de la restauració…. Des d’aleshores la dinàmica Associació Cultural La Cana, amb Jaume Masip al capdavant, ha fet una extraordinària pedagogia en la difusió del treballs de recuperació del nostre patrimoni històric, posant com a exemple especial el Castell Carlí.

De tot plegat, seguramente, el resultat ha vingut amb aquest reconeixement com a Premi de Qualitat Ebrenca a un bon treball, a un dels símbols més representatius de Flix, recepció dels que ens hauriem de felicitar molt especialment !!



29 de maig de 2012

FLIX TAMBÉ ÉS UN MUNICIPI PER LA INDEPENDÈNCIA



Com era d'esperar avui el plenari de l'Ajuntament de Flix, amb la sala plena a vessar de veïns i veïnes, ha aprovat gairebé per unanimitat, amb una única abstenció per part de l'alcaldia, adherir-se a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) , convertint-se així en el 458è municipi adherit.

La novetat i originalitat de l'acord municipal pel que respecta a d'altres municipis adherits ha estat que la moció ha estat presentat per l'assemblea flixanca de l'ANC, amb una iniciativa popular que ha recollit gairebé quatre-centres signatures demanant que l'ajuntament prengués partit.

Una demostració més de la vitalitat de la societat flixanca, vitalitat que s'ha demostrat en acabar la votació, amb un acte festiu al bell mig de la plaça, on hem pogut escoltar una magnífica versió del "Viatge a Itaca" i dels "Segadors", acompanyat per un brindis per la Independència per part dels nombrossos assistents.

Ja de nit i al moment d'escriure aquesta entrada m'ha agradat llegir una frase que defineix l'acte viscut aquest vespre a les xarxes socials en saber-se la bona nova: "Ja hem fet una altra passeta! "

Tres de les fotografies son de Contxita Doménech.






28 de maig de 2012

ANC FLIX PER LA INDEPENDÈNCIA




Demà dimarts, 29 de maig i a les 19:00 hores, es celebrarà una sessió plenària força especial a l'Ajuntament de Flix. L'ordre del dia inclou, entre d'altres la votació sobre l'adhesió de Flix a l'Associació de Municipis per la Independència, presentada com a iniciativa popular per l'ANC Flix per la Independència.

No és la primera vegada que en parlo al bloc d’aquesta lloable iniciativa ciutadana i assembleària que es constituí fa ben poc al nostre poble, pocs dies després que es constituís l'ANC (Assemblea Nacional Catalana ) el mes de març al Palau Sant Jordi de Barcelona, assemblea que ha anat de mica en mica sumant adeptes exemplarment d’una manera transversal, amb veïns i veïnes que tenen un somni com a denominador comú: la Independència de Catalunya.

Per la Diada de Sant Jordi els varem poder acompanyar amb la recollida de signatures entre la població, recollint-se gairebé unes quatre-centes, amb l’objectiu de presentar una iniciativa popular per a que el nostre ajuntament s’adhereixi en sessió plenària a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), una associació que fins els dia d’avui aplega prop del 40 per cent de la població, 22 consells comarcals i 452 municipis.

Aquesta és la primera iniciativa popular que es presenta a l'ajuntament des de l'aprovació del Reglament Orgànic Municipal. La gent d’ERC ens hem de felicitar pel fet que aquesta eina de participació ciutadana, promoguda pels regidors d’Esquerra s'estreni precisament amb una iniciativa popular tan important pel futur del nostre poble, a favor de la Independència.

22 de maig de 2012

22 DE MAIG DE 1886, CARTA DEL "CAPELLÀ DE FLIX".


El curiós setmanari madrileny “El Cabecilla ”, publicà el 22 de maig de 1886, a l’apartat anomenat “Trabucazos”, una carta del flixanco més famós i controvertit del segle XIX, conegut popularment com el cura de Flix”: en Josep Agramunt. Descobrir aquest setmanari autoanomenat “periodico satírico, tradicionalista, montaraz de pura raza”, ha estat una veritable troballa per conèixer el carlisme durant el periode de la Restauració borbònica, i aquest número en concret per conèixer de primera mà les idees tradicionalistes, amb un escrit amb tots els ets i uts del del capellà flixanco, un dels pocs escrits seus coneguts:

Com comença el redactor en cap del setmanari: “Nuestro muy querido amigo, el consecuente y leal tradicionalista, D José Agramunt (comunmente conocido por el cura de Flix) nos escribe desde París (donde está emigrado desde la terminación de pasada campaña), y con fecha 16, una cariñosa carta de la qual vamos a tomar los siguientes párrafos, muy oportunos en estos momentos, y que por estar escritos por tan reputado y valeroso jefe, leeran con gusto nuestros amigos, dice así:”

"Y ya que por incidencia hablo de este asunto, no concluiré esta carta sin decirle que seria muy conveniente que en la brillante campaña que en su ilustrado y acreditadísimo peródico está llebando a cabo con el noble empeño de la defensa de nuestra santa causa, hiciese observar que no sabiendo el Gobierno de los liberales como ofender a nuestro partido, se entretiene en suponer a los carlistas ocupados siempre en pequeñas conspiraciones, y en llevar a la frontera armas y municiones para introducirlas en España; y eso crea usted que lo hacen y dicen solo por tener los ànimos inquietos pues sabido és de todos y por todos lo que claramente ha manifestado nuestro Rey y Señor, el cual reprobará todo acto de violencia, en estos aiagos y fatales días porque nuestra patria atraviesa luchando siempre con las oscilaciones de los partidos liberales, que ni se entienden ni entenderán jamás porque sus ciegas ambiciones ante el germen de la discordia que destroza nuestra desventurada nación, digna de mejor suerte. Nuestro amado Rey condolido de tanta desventura ha dicho que no quiere en manera alguna agravar los males de la patria, y que tomará a su cargo la salvación de España, cuando las circunstancias que se aproximan y los excesos de la demagogia, que no se haran esperar, haga necesario su intervención armada o pacífica, para salvar a España de las vergüenzas de la Revolución y del liberalismo..."

Josep Agramunt, des de que havia sortir de la presó de Valls l’abril de 1879, havia recuperat per ordres directes del Papa els hàbits de capellà, s’havia exiliat a París on feia de mossèn al cementiri de Clichy. Amb tot, i malgrat tot, era tot un referent del carlisme. Escrits com aquest donen a entendre que el servei a seu Rei i Senyor eren indescutibles davant el liberals, aleshores (1886) en plena Restauració Borbònica, i pendents del naixement de futur rei Alfons XIII. Per a més informació podeu llegir:
                       http://blogdepere.blogspot.com.es/2006/12/lo-capella-de-flix_19.html

21 de maig de 2012

"MAUS" A L'INSTITUT DE FLIX




"El cert és que MAUS és un llibre que no es pot deixar, ni tan sols per anar a dormir. Quan dos dels ratolins parlen d'amor, et commouen; quan sofreixen, plores. A poc a poc, a través d'aquest petit conte que inclou patiment, humor i les proves de la vida diària, quedes captivat pel llenguatge d'aquesta vella família de l'est d'Europa, i atrapat pel seu ritme gradual i hipnòtic. I quan acabes Maus et sents infeliç d'haver abandonat aquest món màgic ( i sospires per la seqüela que t´hi farà tornar)..."

Umberto Eco






Des de fa una setmana els alumnes de l'IES Flix poden viure i compartir una magnífica exposició sobre aquesta obra d'art com és MAUS  (Relat d'un supervivent)  d'Art Spiegelman.


13 de maig de 2012

EL TENOR JOAN RIBA (1904-1992)


El gener del 2008 vaig fer una de les primeres entrades de l'any 2008 al bloc fent referència a les diverses cavalcades de la diada dels Reis a Flix, fent un breu especial referente a l’activitat cultural de la Societat Obrera amb l’actuació del tenor Joan Riba, fill del poble veí d’Almatret acompanyat pel mestre Sr González..

“La diada dels Reis a la nit, al teatre de la Societat Obrera, després d'un bon programa de cinema, ens va donar un concert el tenor Joan Riba, fill d'Almatret, on diuen que és pensionat per la Diputació de Lleida per l'educació de les seves facultats naturals. Acompanyat en el piano pel mestre senyor González va cantar amb grans aplaudiments parts de "Tosca", "La Boheme", "Rigoletto", "Doña Francisquita", "Los Gavilanes" i d'altres…” (Revista "Tivissa", crònica de J. Margalef).


Aquesta setmana he rebut un comentari d’un net de Joan Riba, expressant la seva il.lusió en la referència del seu avi. No cal dir, que la curiositat per saber més sobre aquest jove tenor d’Almatret, em portà a cercar-lo per Internet i demanar a L’Albert referències del seu avi. Per internet i consultant l’hemeroteca de la Vanguardia, he accedit a tres referències.

• L’1 de febrer de 1930: Participant en la inauguració del “Casal Lleidatà” de Barcelona.

• 7 d’octubre de 1932: Al costat del gran Marcos Redondo, anunciant la seva actuació al teatre Victoria amb l’obra “La Dolorosa”.

• 3 de novembre de 1933: la “peña Artística Juan Riba” organitzava un homenatge al seu president honorari el jove tenor Joan Riba.


Però, com tants i tants catalans i catalanes, la malaurada Guerra Incivil del 36 va truncar la seva carrera i el seu destí, condemat a mort, set anys de presò, exili, les misèries de la postguerra…Les paraules del seu net Albert responent a les meves preguntes són la millor resenya biogràfica.


Havia d'anar de gira per Argentina i Amèrica quan va esclatar la guerra, no va voler anar per no deixar la meva àvia i als seus fills aqui ... total que el van detenir, el van tancar a la presó i el van condemnar a mort ... al cap de 7 anys finalment va poder sortir i li van commutar la pena de mort per l'exili, va estar alguns anys a Castelló exiliat on van passar moltes penúries, i finalment van tornar a Catalunya ... peró ja amb la carrera de cant trencada , va tenir la sort que amb l'últim "duru" que li quedava va comprar un dècim de la loteria de Nadal i li va tocar, li va tocar poc però prou per intentar començar de nou. Es va establir a Badalona ... com era molt emprenedor va muntar un bar, quan el bar anava bé el va traspassar i va muntar un altre, i així un parell de vegades més. Va morir l'abril del 92 amb 88 anys."

9 de maig de 2012

JOAN CARRANZA EN EL RECORD


El passat 2 de maig ens deixà després d'una llarga malaltia la senyora Maria Font Perelló, tenia 84 anys, vídua del primer alcalde democràtic d'Ascó, Joan Carranza, referent de l'ecologisme, mort tot just fa 15 anys,  i mare de nou fills, entre ells l´escriptor Andreu Carranza.

El 26 de setembre del 1997 i al Centre Cívic del Pati Llimona de Barcelona s'organitzà un acte d'homenatge a Joan Carranza en el que vaig poder participar amb uns apunts biogràfics. Article que més tard seria publicat a les revistes locals "Malpàs" d'Ascó i la Veu de Flix, on entre d'altres m'agradaria recordar els orígens ecologistes de Joan Carranza i Maria Font:

" Joan Carranza Balsebre (1928-1997)... De jove es traslladaria a Sant Celoni a fi d'aprendre l'ofici de sastre, allí entraria en contacte amb grups sardanistes. Així en retornar a Ascó, juntament amb joves com Carmel Biarnés organitzaria els primers grups sardanistes de la població. Es casà amb Maria Font Perelló, filla de la Fatarella, d'una família molt cristiana, amb qui tindria una nombrosa descendència: quatre nois i cinc noies. Mnetre, i a conseqüencia de la crisi del negoci de la sastreria davant de la confecció dels anys seixanta, canvia d'ofici, essent representant de granges, fins i tot muntà una carnisseria a mitjans dels setanta, fins que retornaria a la sastreria quan es reorganitzà el món de la confecció. Durant tots aquests anys s'havia mantingut actiu entre els grups cristians i parroquials del seu poble, essent la vida de sant Pau un veritable guiatge, tenint l'ocasió d'iniciar una bona amistat amb mossèn Miquel Redorat, qui havia arribat a la parròquia d'Ascó a principis dels setanta.


Un fet marcaria la seva vida, eren els moments que es començava a parlar de la instal.lació d'una central nuclear a Ascó. L'any 1974, Joan Carranza es trobava a la sala de visites d'un hospital de Barcelona, on la seua muller Maria es trobava convalescent d'una operació, quan fullejà la revista "Triunfo", una de les poques revistes d'opinió de l'època, així que s'interessà amb la lectura d'un article de Mario Gavíria: "L'amenaza de la energia nuclear". En arribar a Ascó li ensenyà l'article al mossèn, optant tots dos per la prudència inicial. Eren els moments que es començaren a comprar els terrenys per ubicar les nuclears. Deixaren passar uns mesos i es posaren en contacte amb els reconeguts ecologistes Mario Gavíria i Pedro Costa Morata, decidint després donar la informació que tenien  al Consell Parroquial d'Ascó. S'iniciava així el moviment antinuclear a Ascó organitzant-se una associació de veïns, moviment que començaria a ser conegut arreu. Marxes antinuclears, manifestacions, xerrades, estarien a l'ordre del dia des d'aleshores.


L'ajuntament d'Ascó es desmarcaria del Consell Parroquial, iniciant-se una difícil, potser impossible, via d'entesa entre el grup parroquial i el consistori, aquest es veuria forçat a la dimissió, fet insòlit a les darreries del franquisme. Des del Gobierno Civil es crearia una Junta Gestora fins les primeres eleccions democràtiques del 1979, "gestora" on Joan Carranza hi formaria part important. Les tensions i la divisió veïnal a Ascó era un fet, la campanya prèvia a les eleccions municipals del 3 d'abril mostrà les desavinences d'una població complexa fragmentada entre ideologies i interessos personals, es presentaren quatre candidatures, la majoria d'independents, entre les que destacaria a les urnes l'encapçalada per Joan Carranza. El dia 19 d'abril, dia de la constitució del consistori, la situació era més que complexa, hi havia cinc regidors electes a favor de les nuclears i cinc en contra, només hi havia un dubtés, elegit a les llistes d'ERC. L'elecció de l'alcalde en la persona de Joan Carranza es produiria en no presentar-se a les votacions el candidat republicà, i en ésser la seva candidatura la més votada malgrat l'empat a regidors.

S'iniciava així, i fins les eleccions municipals de 1983, un periode municipal marcat per la lluita antinuclear..."

7 de maig de 2012

J E FLIX: 85è ANIVERSARI I A TERCERA CATALANA !!!

El futbol flixanco està d’enhorabona, ahir la Joventut Esportiva Flix aconseguí  l’ascens a la Tercera Catalana després d’un gran temporada, una fita esperada i desitjada que coincideix amb una altra fita clau per l’entitat: el 85è aniversari de la seva constitució.


El 7 de maig de 1927, fa tot just 85 anys, es constituí el club de futbol amb el nom de “Juventud Deportiva de Flix”. Francisco Tarragó Bagés seria el primer president i José Margalef Pellicé el primer secretari-tresorer. La resta de fundadors foren : Josep Mani Boyé, Ricardo Ranís Guiu, Ramon Guiu Teixidó, Josep Tarragó Llop, Salvador Tarragó Rofes, Francisco Guasch Andreu i Santiago Blanch Vilanova. Com a dada curiosa s’acordà posar una quota de 2 PTA per setmana, anomenat pessetot aleshores.

El 24 de juny amb un partit contra Mora d’Ebre i un empat a tres gols, s’inauguraria el camp de futbol de l’entitat al Pla de Don Gil, zona del Castell Vell.

Dos anys després, el 15 d´agost de 1929, Isidre Martí Barberá, alcalde de Flix i president del futbol local, qui un any abans havia unificat tot el futbol local dins la JD de Flix, integrant l’equip del Barri internacional i la Juventud Deportiva, inaugurà un nou camp de futbol a l’Illa, més conegut com “la Isla”, sobre uns terrenys cedits per la direcció de la Fàbrica. Així es jugaria contra el Vilafranca. L’equip de Flix va ser: Solé, Armora, Tarragó, Mani, Guiu, Blanch, Ranís, Mur, Català, Zabalza i Algueró. Suplents: Viñolas i Raduá. El resultat 4-2 favorable als locals. Cal recordar que l’endemà, segon dia de la festa major, tornarien a jugar i el resultat serà 0-3 a favor dels visitants.

Gràcies a la revista “Tivissa” tenim d’aquest anys una magnífica crònica en català realitzada el 17 de novembre de 1929 entre la JD de Flix, Amposta FC i el Lauria FC de Tarragona, signada per un històric del futbol local, Mariano Bagés:

El dia 17 de novembre com havíem anunciat. en el número passat, es va jugar en el Camp de l'Illa el partit amistós entre els equips "J. D. de Flix" i "Amposta F. C.". Va guanyar l'equip local per 3 a 2. El diumenge següent, el Flix retornà la visita al d'Amposta amb el resultat d'un empat a dos goals, segons el marcador, puix n'hi hagué un apuntat de més al compte dels ampostins, del tot inexistent, però fou voluntat del senyor "referée" que així fos. Els millors del Flix foren Algueró, que estigué colossal, Armora, Mur, Raduà, encara que tots estigueren prou bé. Per la part del d'Amposta, destacaren Talarn, Escrihuela, Arinyo i Vallvé. El dia primer d'aquest mes, vam tenir la visita del "Lauria F. C." de Tarragona, que sucumbí per 3 a 1, malgrat haver alineat el Flix alguns reserves. El Làuria entusiasmà amb tot el públic, per la rapidesa de joc i pel bon control de la pilota, però es perdia per massa "dribling". El Flix va jugar ensopit fins que Prads va fer.el primer gol, a partir del qual s'encoratjà i tot seguit Ranis féu el segon.”





FELICITATS !!!



1 de maig de 2012

LA SOCIETAT OBRERA DE TIVISSA HA FET 100 ANYS


Aquesta tarda hem assistit  a l'acte central dels organitzats amb motiu dels 100 anys de la  SO (Societat Obrera) de Tivissa. Amb la sala d'actes amb un nom tan wagnerià com és la Valquíria plena de gom a gom, hem pogut assistir a un acte molt emotiu on s'ha fet un reconeixement a tota la gent de Tivissa que d'una manera o altra han format part dels seu centenari.

Com diu la seua jove presidenta, Mònica Sabaté Cardona, com bé ens recorda als seu escrit a la miscel.lània del centenari, és "besnéta, néta i filla de socis que han estat fundadors, recuperadors i membres de diverses juntes de l'entitat", per tant és per molts un sentiment lligat a la trajectòria vital.

Així després d'escoltar una breu història de l'entitat, de les paraules de felicitació de l'alcalde i president del Consell Comarcal, Jordi Jardí i de la presidenta Mònica Sabaté, han lliurat l'insígnia d'honor de l'entitat molts socis que contribuiren a la recuperació de l'entitat als anys setanta, amb mencions especials l'alcalde (1979-2003) Fermí Pellisé i l'historiador i professor de la URV Antoni Gavaldà.