29 de juliol de 2016

U PRINCIPINU SICILIANU



Els amics Assumpta i Joan després d'unes minivacances a l'illa de Sicília ens han portat una novetat, U PRINCIPINU, la versió siciliana d'El Petit Príncep d'Antonie de Saint-Expéry.

'N tempu luntanu, quannu avia se' anni, nto'n libru chi parlava dî furesti de l'epuca antica, 'ntitulatu Stori vissuti dâ natura, vitti'n disignu magnificu. Rapprisintava'n sirpenti boa chi s'agghiuttia'n armalu. Ccà sutta c'è copia dû disignu. C'era  scrittu "I boa s'affhiuttinu a preda tutta sana, senza masticalla. Doppu nun ci 'a sannu chiù a muvirisi e dorminu pi tutti i se' misi chi ci vonnu p'addiggiriri".

"Eccu u me sicretu. È assai simplici: si viri bonu sulu cû cori. L'essinciali è 'nvisibili all'occhi".

Diu la wikipedia que el sicilià és una llengua romànica que es parla a l'illa de Sicília i al sud de Calàbria. Malgrat que a Itàlia sovint s'anomena com un dialecte, en realitat és una llengua romànica com l'italià o el català.

Després de la incorporació del Regne de Sicília a la Corona d'Aragó, entre els segles XIII i XV, el sicilià va ser la llengua escrita oficial al Parlament de Sicília, juntament amb el català. D'aquesta època ve la influència del català sobre el sicilià:

                     abbuccari - abocar
                     accabbari - acabar
                     addunarisi - adonar-se
                     anciova - anxova

A mitjan segle XX la majoria de la població de l'illa parlava el sicilià, des d'aleshores s'ha anat italianitzant de manera que avui el joves parlen el sicilià barrejat amb l'italià. Amb tot, és parlat per 4,8 milions de persones.