III Congrés Internacional La Guerra Civil a les Terres de l'Ebre (1936-1939) a Flix.

 

El III Congrés Internacional La Guerra Civil a les Terres de l'Ebre (1936-1939), amb una programació  que s'estén del 14 de març al 12 d'abril amb seu a les quatre comarques, va realitzar ahir a la sala d'acte Lo Sindicat de Flix una de les jornades. A partir de les nou de matí, amb la presència del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i les principals autoritats del territori, varem tenir l'oportunitat d'escoltar quatre interessants ponències.

-  Dra Carme Miró Alaix (Universitat de Barcelona): La reraguarda passa a ser un front de guerra. La societat civil s'organitza. Amb un protagonisme especial del refugis antiaeris, 1322 solament a la ciutat de Barcelona.

-  Dra Laia Gallego Vila (Universitat Autònoma de Barcelona): L'exemple de la Fàbrica de la Cloratita de Flix (l'arqueologia i la importància dels vestigis i la materialitat per la història contemporània).

-  Dra Cinta Sadurní Bassols (Universitat de Vic): Infermeres a les Brigades Internacionals:Cures i Lluita antifeixista.

-   Josep Ma Pérez Suñé. La defensa antiaèria de Flix.

Acte seguit vaig participar com en una breu taula redona amb els quatre ponents. Seguit per Gerard Mercader que donà la veu a cinc comunicacions que s'havien presentat a la Jornada.

Finalment l'Associació la Cana oferí una visita guiada al refugi antiaeri del carrer Sant Josep.

"Reflexions (socio)lingüístiques des del bell mig de la catalafonia" - Miquel Angel Pradilla Cardona

 

A la sala d'actes de Ca Don Ventura es va presentar la darrera publicació del catedràtic de Sociolingüística Catalana de la URV, Miquel Angel Pradilla Cardona: Reflexions (socio)lingüístiques des del bell mig de la catalafonia. El filòsof Xavier Vega, autor del pròleg, fou qui ens presentà l'autor i l'obra. Autor que és membre numerari de la secció Filològica de l'Institut d' Estudis Catalans i membre del Consell Social de la llengua catalana de la Generalitat. Amb una relació amb el nostre poble que ve de lluny, en ser l'Institut de Flix la primera destinació que va tindre com a docent.

L'eix central de les reflexions sociolingüístiques és el concepte catalanofonia, inspirat en el de la francofonia, posat en circulació pel mateix Pradilla el 2015 amb La catalanofonia: una comunitat a la recerca de la normalitat lingüística. Reflexions, que en la publicació que es presenta, defineixen el terreny on es mouen els diferents apartats, des del bell mig de la catalafonia: "El model de llengua i la dinàmica geolingüística a les comarques de la diòcesi de Tortosa".

Noranta anys de la "Penya d'Escacs Flixense"

El Bar Sport situat al carrer Macià 2, actual carrer Gombau,  va ser la seu social  de la Penya d'Escacs Flixense, entitat que es constituí el 18 de març de 1935. L'acta fundacional esmenta l'assistència a la reunió de 37 persones en assemblea, on serien elegits els components de primera junta directiva:

 

                                         President, David Jové Mora

                                         Secretari, Josep Riba Vallés

                                         Vicesecretari, Joan Grifoll Abelló

                                         Tresorer, Salvador Grau Torres

                                         Vocals, Josep Mur  Bagés i Domingo Verdú Tarragó.

 

Prèviament a la fundació del club d'escacs,  el 12 de desembre de 1934, el diari La Vanguardia oferí la notícia de la finalització d'un torneig social d'escacs a Flix amb vint-i-quatre jugadors, amb un total de 276 partides en format lliga,  guanyant el torneig Salvador Grau.

També La Vanguardia esmentà el 17 de gener de 1935 que el campió de Reus d'escacs, Josep Font, realitzaria a Flix deu partides simultànies contra el deu primers classificats del torneig social: Salvador Grau, Joan Sabaté, Josep Pujol, Joan Medina, Josep Jardí, Federico Franch, Joan Estadella, Joan Grifoll, Ramon Montaña i Alfred Zensius Häffuer.

Amb tot, la data més significativa de la Penya d'Escacs Flixense serà el 15 de novembre de 1935, amb l'estada a Flix del Mestre Internacional d'escacs belga George Koltanowski,  jugant a la cega  en una sessió de simultànies de vuit partides contra els millors jugadors de Flix. Gran Mestre que només perdria una partida, precisament davant del millor local, Salvador Grau. El mateix Koltanowski faria la crònica d'aquella diada al periòdic Última hora: "el local on es celebrà la sessió presentava un aspecte animadíssim i es pot dir que hi havia tota la massa obrera de Flix".

 

Partida a la cega entre Koltanowski i Humphrey Bogart

Ironies del destí,  el Bar Sport, la seu de la Penya d'Escacs Flixense, que tenia  per finalitat fomentar l'afició al poble al noble joc d'escacs, anys més tard, l'any 1942, seria qualificat per la Falange local com el bar on es reunia “todo lo indeseable de esta localidad”, tot afegint que durant la guerra “era una guarida de todos los cabecillas autores de todos los desmanes de esta villa”. Bar maleït per les noves autoritats franquistes ja que havia estat regentat per un exiliat comunista del PSUC, Salvador Grau Torres, segurament el millor jugador d'escacs de la història de Flix.

1935 - 2015. El Club d'Escacs Flix, entitat constituida el 1985, es considera una reencarnació de la Penya d'Escacs Flixense, per tant, els noranta anys que faria aquesta associació són també els seus 90è aniversari.

      *  Documents referents a l'escacs han estat facilitats per Josep A.Martínez Tarragó, del Club d'Escacs Flix.