1705.
20 de setembre. . El Castell de Flix, defensat per uns trenta soldats de guarnició, és pres a l'assalt per les tropes de l'Arxiduc d’Àustria constituïdes per uns quatre-cents homes comandats pel coronel Joan Nebot. Sembla que hi va prendre part el guerriller Carrasclet. Joan Nebot, comandant de l'exèrcit assaltant anomenà capità al pare de Carrasclet i tinent al seu germà. L’endemà assaltà el castell de Miravet que també es lliurà. Joan Usó, de Vinebre, rebé l’orde de Nebot de tocar a sometent per tota la Ribera d’Ebre.
25 de setembre. Carta del rei des de Barcelona al coronel Joan Nebot sobre la rendició del castell de Flix en què li demana prendre el castell de Miravet i ocupar el Coll de Balaguer per impedir qualsevol invasió per part de Tortosa.
1 de novembre. Visita del consellers de Barcelona al rei, l’Arxiduc Carles d’Àustria, en la que es va demanar el retorn de les jurisdiccions sobre les baronies de Flix i la Palma.
1707.
Miravet i posteriorment Flix claudicaren davant l’envestida de les tropes del duc d’Orleans.
Breu descripció de Flix de Juan Alvarez de Colmenar autor de “Les delices de l’Espagne et du Portugal”:
“... Esta última en una situación muy ventajosa y bien fortiificada por el Arte y por la Naturaleza, edificada en una casi Isla que el Ebro forma haciendo una gran curbatura; de tal modo que este rio lo rodea por tres bandos y le sirve de foso, pudiendo ser conducido a los que se han hecho alrededor de esta villa; por el otro lado, donse el Ebro no lo rodea, está cubierta por montañas, defendida por un castillo construido en una altura dominante y provista de buena muralla y de algunas fortificaciones irregulares.”
1708.
Flix comptava amb 120 cases.
Després de la batalla d’Almansa, els territoris del Ebre català, la Castellania d’Amposta, les baronies d’Entença i Flix, amb Tortosa cauen en poder dels exèrcits borbònics i passen a dependre administrativament i de manera temporal del regne de València.
1712.
El riu Ebre es tornà a gelar.
Bustamente a les ordres de Felip V comandava tota la Castellania i pobles de la Ribera d’Ebre.
1714.
Flix i la Palma passen a ser possessions reials.
20 de setembre. . El Castell de Flix, defensat per uns trenta soldats de guarnició, és pres a l'assalt per les tropes de l'Arxiduc d’Àustria constituïdes per uns quatre-cents homes comandats pel coronel Joan Nebot. Sembla que hi va prendre part el guerriller Carrasclet. Joan Nebot, comandant de l'exèrcit assaltant anomenà capità al pare de Carrasclet i tinent al seu germà. L’endemà assaltà el castell de Miravet que també es lliurà. Joan Usó, de Vinebre, rebé l’orde de Nebot de tocar a sometent per tota la Ribera d’Ebre.
25 de setembre. Carta del rei des de Barcelona al coronel Joan Nebot sobre la rendició del castell de Flix en què li demana prendre el castell de Miravet i ocupar el Coll de Balaguer per impedir qualsevol invasió per part de Tortosa.
1 de novembre. Visita del consellers de Barcelona al rei, l’Arxiduc Carles d’Àustria, en la que es va demanar el retorn de les jurisdiccions sobre les baronies de Flix i la Palma.
1707.
Miravet i posteriorment Flix claudicaren davant l’envestida de les tropes del duc d’Orleans.
Breu descripció de Flix de Juan Alvarez de Colmenar autor de “Les delices de l’Espagne et du Portugal”:
“... Esta última en una situación muy ventajosa y bien fortiificada por el Arte y por la Naturaleza, edificada en una casi Isla que el Ebro forma haciendo una gran curbatura; de tal modo que este rio lo rodea por tres bandos y le sirve de foso, pudiendo ser conducido a los que se han hecho alrededor de esta villa; por el otro lado, donse el Ebro no lo rodea, está cubierta por montañas, defendida por un castillo construido en una altura dominante y provista de buena muralla y de algunas fortificaciones irregulares.”
1708.
Flix comptava amb 120 cases.
Després de la batalla d’Almansa, els territoris del Ebre català, la Castellania d’Amposta, les baronies d’Entença i Flix, amb Tortosa cauen en poder dels exèrcits borbònics i passen a dependre administrativament i de manera temporal del regne de València.
1712.
El riu Ebre es tornà a gelar.
Bustamente a les ordres de Felip V comandava tota la Castellania i pobles de la Ribera d’Ebre.
1714.
Flix i la Palma passen a ser possessions reials.
1 comentari:
perdona'm Pere, m'ha fet gràcia que al 1708 els ebrencs haguéssim entrat a formar part del regne de valència, però saps fins quan?
Publica un comentari a l'entrada