"PADRE E HIJO / MARTIRES DE FLIX - ALFONSO GASSET I MANUEL GASSET"

"Padre e hijo / mártires de Flix - Alfonso Gasset y Manuel Gasset", amb aquest titular podem accedir a la web de compres d'objectes col·leccionables  todocolección,  una publicació força interessant per conèixer unes de les primeres víctimes civils després de la sublevació militar contra la República del 18 de juliol de 1936. Una obra escrita per mossèn Salvador Nonell Brú (1918-2004), ex-combatent carlista, fundador  de la Germandat del Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat  i de l'entitat pro canonització "Hispania Martyr", autor de nombroses obres entre les que destaquen "el Tercio de requetés de Nuestra Señora de Montserrat" i "La persecución religiosa en la España de 1936-39".

En realitat el títol de la publicació és "Padre e hijo. Alfonso Gasset Llop - Mn Manuel Gasset Llecha. Martires de Cristo", publicada el 1989 per la Copisteria Reñe S.A.,  amb el nihil obstat del censor Francisco de P. Solá. El treball està dividit en dotze apartats, entre els que podriem destacar el retrat de "Flix, la cuna de nuestros mártires" i "la familia Gasset - Llecha": Alfonso Gasset Llop nascut el 1873 dins una família benestant carlista, estudiant al seminari de Tortosa, germà petit i alhora hereu que als 21 anys es casaria amb la pubilla Leonor Llecha Escoda, de 18 anys. "El matrimonio Gasset - Llecha fue bendecido por Dios con ocho hijos: tres varones y cinco muchachas". Precisament serà la memòria, el record de les filles petites, Leonor i Maria del Carmen, la base principal del contingut del treball.

Els apartats dedicats a fill sacerdot, Manuel Gasset Llecha, són els més documentats. Nascut el 1913, estudià al seminari conciliar de Barcelona aconsellat pel seu oncle Ramon, germà del seu pare, capellà de "las Religiosas Damas Negras". L'abril de 1936 seria consagrat sacerdot pel bisbe de Barcelona Dr. Irurita, realitzant la primera missa al monestir de Montserrat i essent nomenat vicari al mes de maig de la parròquia de Sant Vicenç dels Horts, on era rector Mn. José Durán Soler. 

"Los dias històricos del 18 y 19 de julio de 1936, días en que empezó la persecución cruenta en la zona roja española al fracasar el Alzamiento Nacional en gran parte de España, transcurrieron en Sant Vicenç dels Horts sin novedad..." El 25 de juliol els mossens de Sant Vicenç després d'haver-se amagat per cases de feligresos  es lliurarien a l'ajuntament on serien detinguts per milicians anarcosindicalistes de poble veí de Molins de Rei i l'endemà traslladats amb d'altres dos religiosos per ser afusellats de matinada al costat del poble l'Ordal.

Pel que respecta al seu pare Alfonso Gasset, president local de la Adoración Nocturna,  la nit del 31 d'agost, com recordaren les seues filles Leonor i Maria del Carmen, sabedor que el vindrien a buscar els milicians, "se sentó y empezó a leer su libro predilecto, las obras de Vazquez de Mella, el gran patricio tradicionalista". l'1 d'agost a les 2 de la matinada seria detingut pel comitè antifeixista revolucionari, "los milicanos le dijeron que no tomase nada, pues sólo era cosa de hacer unas declaraciones en el Comité y volveria enseguida", en realitat no arribà a entrar al Comité, amb dos persones més se l'endugueren en camió direcció Tarragona però abans d'arribar a Falset, prop de Marçà,  seria afusellat. "Al dia siguiente, el médico de Flix Dr Prada vino a casa para etender a nuestra madre, afectada por l'ausencia de nuestro esposo. El nos dijo a las cuatro hermanas: ¡Qué valiente vuestro padre! No paró de gritar Viva Cristo Rey hasta el fin".

Pare i fill, dos víctimes flixanques de la violència descontrolada en nom de la revolució antifeixista a Flix i a Sant Vicenç dels Horts, que ha estudiat mossèn  Salvador Nonell  per a l'associació Hispania martyr siglo XX amb un objectiu fonamental "propagar por doquier los magníficos testimonios de sus vidas y de sus martirios". El treball no és precisament un exemple de recuperació de la memòria històrica, el llenguatge parcial que utilitza l'autor en referir-se al dos bàndols de la Guerra Civil i la inexistència de bibliografia és una mostra de la manca de rigor històric. L'estudi  fou realitzat amb una finalitat envoltada de cites bíbliques, referències als evangelis, butlletins de bisbats i encícliques papals per reforçar un discurs amb un objectiu molt concret: ¿Les podremos invocar públicamente como a Mártires de la Iglesia?.